LA CATASTRÒFICA DANA HISTÒRICA A VALENCIA 2024 - ANÀLISIS, OPINIONS, SEGUIMENT, FOTOGRAFÍES ...

  • Anàlisis de la DANA/BFA causant de les Inundacions torrencials en zones de l'est peninsular.

    La DANA/BFA tenia característiques anòmales per l'època i en la zona on s'ubicava el passat dimarts 29 Octubre, per tant la DANA/BFA no era normal en la seva termodinàmica i que en propers post seguiré explicant..

    RanK Percentil Alçada Geopotencial a 500hpa per la matinada de Dimarts. ECMWF Reanalisis ERA5 1979/2021.

    En aquells moments la DANA/BFA es situava a la vertical del Marroc, amb geopotencials fregant el rècord absolut que denota l'aire fred que portava associada a 500hpa, uns -23ºC en aquest nivell.

    ecm_f3.png

    Un altre factor a tenir en compte la jornada del desastre, valors molt elevats d'aigua precipitable es concentràven a la costa valenciana, fruit dels vents forts marítims a capes mitges-baixes incidint per la costa valenciana.

    Rank Percentil Aigua Precipitable la tarda del dimarts+Vents a 700hpa i Geopotencial. ECMWF Reanalisis ERA5 1979/2021.

    Durant la tarda en la costa valenciana el contingut d'aigua precipitable tenía valors fregant el rècord absolut , això dona peu a la benzina que teníem a nivells baixos alimentant les tempestes.

    ecm_f15.png

    2 mapes ben explicatius del que teníem tant a nivell tèrmic en alçada, com el vapor d'aigua latent i disponible per l'activitat tempestuossa en la zona.

    En pròxims post seguirem analitzant la situació amb mes mapes , intentant explicar els factors que van generar les inundacions catastròfiques..


  • En primer lloc, jo no he dit que els experts no tenen ni idea, ho diu l’autor de l’article del qual cito la font. L’autor és Javier Vinós, Dr. en bioquímica i biologia molecular, membre del CSIC, un científic molt crític, rigorós i que gairebé tot ho qüestiona, ja que és amant de descobrir la veritat. És autor del llibre «Resolviendo el puzzle climático». Alguna cosa sabrà sobre com funciona la dinàmica atmosfèrica ... més que jo, segur.

    Sí, sí, hem de ser rigorosos.

    1.- Agrairia que algú donés una definició científica i rigorosa de canvi climàtic, què és. Vinga, digueu-me què és. O citeu experts i científics que tinguin la definició precisa, exacta, rigorosa.

    2.- Si el clima sempre és dinàmic (que algú demostri que no ho és), quin sentit té parlar de canvi? Per què canvi climàtic en comptes de cicles climàtics?

    3.- On han quedat les previsions dels «experts i científics» referents al desglaç dels pols, desaparició de costes per elevació del nivell del mar i dotzenes d’alarmes degudes al canvi climàtic que fa dècades que es divulguen, però que mai arriben? Per què ja ningú parla del forat de la capa d’ozó? Quins misteris que té el canvi climàtic!

    4.- Els darrers 3 anys, inclòs aquest, la temperatura mitjana del planeta ha pujat. Per què ningú investiga i divulga que la causa més plausible és per l’erupció del volcà Hunga Tonga el gener del 2022? És més rigorós i científic dir que és degut als cotxes dièsel i als pets de les vaques, oi que sí?

    5.- Si fa molta calor és degut al canvi climàtic, si hi ha sequera és degut al canvi climàtic, si hi ha inundacions és degut al canvi climàtic, si hi ha nevades i glaçades intenses és degut al canvi climàtic i bla, bla, bla, tot es justifica amb el canvi climàtic.

    Pel que m’he anat informant i llegint (no escoltant les bajanades dels mass media) per a mi el canvi climàtic no existeix, és una presa de pèl que la majoria s’ha cregut, és com una mena d’entelèquia col·lectiva que en el seu moment es va saber vendre molt bé, per tal de fer un negoci monstruós a nivell planetari, del qual els ecolojetes (entre altres) han de sucar-hi. Punt.

    L’episodi de València no és pel canvi climàtic, qui ho afirmi, no té ni idea; ara soc jo qui ho diu.

    La Roca del Vallés 110 msnm.

  • Bon dia,

    Subscric fil per randa el comentari i els d'en Jordi Roca. Des del meu punt de vista, s'ha fet una gestió urbanística basada en l'interès econòmic d'uns en contra de l'interès general, sovint amb una gestió hidràulica basada en conceptes purament d'enginyeria hidrològica i aquesta, sovint amb càlculs infradimensionats. No hi ha una visió holística de les conques. Molta gent, molta, viu en zones inundables, no ho saben i no interessa que se sàpiga. Personalment, considero que és informació que caldria fer saber a la gent -igual que el risc d'incendi o la necessitat de gestió forestal-, que sàpiguen, en comprar un habitatge, què compren, on ho compren i quin risc tenen, però, és clar, això provocaria una devaluació del preu. Hi ha molts llocs on les administracions permeten construir en zones inundables, no dic en un període de retorn de 100 anys, sinó molt menor, i de fet, seguint certs paradigmes "liberalitzadors" o "d'alliberament", sobretot en governs del mateix color que al País Valencià i les Illes-, s'està relaxant la normativa urbanística per poder construir en llocs de risc per les vides.

    En Xavi parla d'en Barriendos, que ja parlava alarmantment del CC fa quinze anys i de fet, en la línia justament el que els companys Meteopineda i Jordi Roca, entre altres diuen aquí.

    En referència a les preses, repeteixo, no sé de cap presa que hagi estat treta en els cursos afectats i, tanmateix, les que es treuen no servirien per aturar una torrentada com aquesta. No sé ben bé que vol dir amb lleres netes, hi ha qui demana -no aquí, sinó per les xarxes- que els torrents siguin com carreteres, tot erms, això només provocaria major inèrcia de la torrentada i més mal curs avall. Una altra cosa és la gestió de la canyes, planta considerada invasora. El que cal, crec, és tenir present el curs fluvial, deixant-li espai -sinó sempre acaba traient les escriptures, com ha passat ara- que permeti laminar les avingudes i reduir-ne la velocitat, amb flora de ribera autòctona i desbordament en zones de poc risc com camps.

    Tants caps, tants barrets.

  • Bon dia de nou,

    Et recomano que consultis aquesta publicació de l'IPCC en el qual crec qualsevol dubte tècnic que tinguis hauria de ser resolt. Tens tota la bibliografia relacionada, dades contrastades, autors de referència i una explicació adaptada per gestors i polítics puguin entendre'n les implicacions.

    Summary for Policymakers — Special Report on Climate Change and Land

    El web de meteocat ofereix una explicació més sintètica i amb dades que il·lustren els efectes ja percebuts a Catalunya.

    El canvi climàtic | Meteocat

    A mode de resum de Meteocat: "El canvi climàtic es refereix a un canvi a gran escala i a llarg termini en els patrons meteorològics i en la temperatura mitjana del planeta. Durant la seva història el nostre planeta ha sofert nombrosos canvis climàtics, però tots ells a causa de fenòmens naturals tals com les variacions en els paràmetres orbitals de la Terra, l’impacte de meteorits, vulcanisme de gran magnitud o canvis en la circulació oceànica, entre d’altres. En l’actualitat no hi ha dubte que som en un altre canvi climàtic, però aquesta vegada l’agent impulsor és la humanitat, com a conseqüència de la crema indiscriminada de combustibles fòssils, que ha fet incrementar l’efecte d’hivernacle. El canvi climàtic ja té efectes visibles al món. La Terra s’està escalfant, els patrons de pluja estan canviant i el nivell del mar està augmentant. Aquests canvis augmenten el risc d’onades de calor, inundacions, sequeres i incendis forestals.

    El món mediterrani és reconegut com a un “punt calent” del planeta, pel que fa a la incidència del canvi climàtic. És a dir, juntament amb l’Àrtic, és l’àrea planetària més sensible a l’increment tèrmic. A Catalunya, part d’aquesta àrea mediterrània, el canvi climàtic s’hi està manifestant des de fa dècades. En aquest sentit, l’SMC emet el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC), un informe que realitza el monitoratge anual de la variabilitat i el canvi climàtic a Catalunya, i determina les principals tendències detectades des de mitjans de segle XX. Les principals manifestacions del canvi climàtic a Catalunya són:

    • Ritme d’escalfament superior al que s’aprecia globalment. Si a escala global l’increment se situa al voltant de +1,1 ºC respecte de l’era preindustrial (1850-1900), a Catalunya se situa al voltant de +1,3 ºC (mitjana decenni 2011-2020). L’estiu és el període de l’any on més es constata l’increment.
    • Increment evident dels extrems climàtics relacionats amb la calor, i disminució dels extrems freds. Alguns indicadors que han augmentat la seva presència son les onades de calor (en intensitat, durada i freqüència) o els extrems diaris càlids (nits tropicals/tòrrides, dies de calor,…). Per contra la recurrència i intensitat de les onades de fred, o el nombre de dies de glaçada van clarament a la baixa.
    • Encara no és concloent cap tendència envers una disminució de la precipitació anual, però sí a l’estiu. Només l’estiu ha constatat una disminució evident: un 35% respecte de 1950. Per a la resta d’estacions i a escala anual, la tendència no és concloent.
    • Lleuger increment en la freqüència, durada, intensitat i extensió dels períodes de sequera. Dels extrems pluviomètrics, només la sequera té una tendència a ser més present, i cada cop són més escassos els anys o estacions clarament humides. No es pot apreciar una tendència concloent envers una intensificació de la precipitació a escala diària.
    • La temperatura i el nivell de l’aigua del mar a l’alça. Els registres de l’Estartit (el Baix Empordà) mostren un increment de la temperatura del mar a la superfície d’1,5ºC des del 1974, mentre que el nivell del mar ha pujat 10 cm des del 1990.
    • Canvis apreciables en la fenologia de les espècies vegetals i animals. S’aprecia un avançament de la floració i la maduració dels fruits en moltes espècies vegetals de més d’una setmana, mentre que l’arribada de certes aus migratòries també tendeix a avançar-se."

    Aquí trobaràs la darrera versió completa del Butlletí: https://www.meteo.cat/wpweb/climatol…dors-climatics/

    Aquests són elements i fonts contrastades i fonamentades pel mètode científic, no és una qüestió d'opinió, mentre es debat entre sí això és veritat o no, o si ens fumiguen, perdem el temps per com mitigar i adaptar-nos al CC.

    Salut,

  • Gràcies company

    Els termes, les expressions molt sovint s’utilitzen per confondre o s'apliquen amb interessos. No hi ha canvi climàtic, estem en un altre cicle climàtic. La paraula «canvi» s’ha utilitzat per buscar el responsable del «canvi», i ha interessat dir que som els humans, es a dir, tu ets responsable. El clima no es pot canviar com qui es canvia camisa, és massa complex i hi ha tal magnitud de variables que intervenen, que és una bestiesa dir que els humans estem canviant el clima a escala planetària, ni pel CO2, ni per burrades com els chemtrails. Els humans només podríem fer un petit pessic al clima, i potser ni tan sols això.

    Mireu aquest vídeo que aporta moltes dades objectives basades en l’evidència.

    Javier Vinós presenta Resolviendo el puzzle climatico
    Presentación del libro "Resolviendo el puzzle climatico" de Javier Vinós en la UFM de Madrid. .........Ayúdanos a continuar y mejorar nuestra laborHazte miem...
    www.youtube.com

    La Roca del Vallés 110 msnm.

  • Gràcies company

    Els termes, les expressions molt sovint s’utilitzen per confondre o s'apliquen amb interessos. No hi ha canvi climàtic, estem en un altre cicle climàtic. La paraula «canvi» s’ha utilitzat per buscar el responsable del «canvi», i ha interessat dir que som els humans, es a dir, tu ets responsable. El clima no es pot canviar com qui es canvia camisa, és massa complex i hi ha tal magnitud de variables que intervenen, que és una bestiesa dir que els humans estem canviant el clima a escala planetària, ni pel CO2, ni per burrades com els chemtrails. Els humans només podríem fer un petit pessic al clima, i potser ni tan sols això.

    Mireu aquest vídeo que aporta moltes dades objectives basades en l’evidència.

    https://www.youtube.com/watch?v=3g3ma4Gsej4

    Bon dia,

    El clima ha variat al llarg de la història, sí. La diferència és que ara en som nosaltres -com espècie- els causants. Disposes de les dades objectives als enllaços. Els humans tenim la capacitat de canviar tant el microclima, com hem fet en diversos llocs a partir de la sobreexplotació de recursos (des de les selves brasileres, no les que tenim actualment, sinó les que hi havia en el moment de l'arribada europea, fins, per exemple, els canvis haguts als EUA a partir de la mecanització agrícola i erosió de les praderies, amb grans impactes a nivell continental i medioambiental) com a nivell planetari, som 8000 milions de persones. Evidentment, no és el mateix l'impacte que pot tenir un pastor que segueix amb les pautes de pastura mil·lenàries que un milmilionari, tanmateix, com espècie, tenim un impacte. I existeix el greenwashing, sí i qui se n'aprofita, també. La complexitat atmosfèrica evidentment implica incertesa en l'abast de les conseqüències del canvi, certament, tanmateix, les dades són objectives, no hi veig volta de fulla.

  • Gràcies company

    Els termes, les expressions molt sovint s’utilitzen per confondre o s'apliquen amb interessos. No hi ha canvi climàtic, estem en un altre cicle climàtic. La paraula «canvi» s’ha utilitzat per buscar el responsable del «canvi», i ha interessat dir que som els humans, es a dir, tu ets responsable. El clima no es pot canviar com qui es canvia camisa, és massa complex i hi ha tal magnitud de variables que intervenen, que és una bestiesa dir que els humans estem canviant el clima a escala planetària, ni pel CO2, ni per burrades com els chemtrails. Els humans només podríem fer un petit pessic al clima, i potser ni tan sols això.

    Mireu aquest vídeo que aporta moltes dades objectives basades en l’evidència.

    https://www.youtube.com/watch?v=3g3ma4Gsej4

    M'he mirat tot el video, d'on surt aquest científic, a quin món viu ?

    Perquè ens diu tantes falsetats aquest bon home, a quin públic va dirigit la xerrada ? a qui vol enredar ?

    Evidenment no entraré amb aquestes polèmiques absurdes i que no ens portaran enlloc.

    Disminueixen els incendis, Àrtic està igual, les sequeres són normals arreu del món i mes falsetats que arribat a dir.

    En fi, començava la xerrada aparenment interesant, però quant comença a dir coses que ni ell s'ho pot creure, perd totalment tota la credibilitat.

    El CC està causat pels humans i el Planeta s'està escalfant, això és una evidència ben clara i de natural en té ben poc, a partir d'aquí cadascú que opini el que vulgui, però les dades són les que estant parlant per si soles, aquí ningú s'inventa res i són les que són..

    Em sembla que ens estem desviant del tema principal que es la tragèdia a València.

  • Renàlisis DANA/BFA anòmala causant de les greus Inundacions a València 29 Octubre.

    Temperatures a 500hpa a la tarda del dimarts, valors molt freds per l'època al centre de la DANA, ubicada entre el Marroc i estret Gibraltar.

    xx_model-en-343-2-zz_moddeuhd_2024102900_15_14_447.png

    A la part davantera de la DANA, massa càlida subtropical a nivells baixos 850hpa, emergint del nord d'Argèlia. Dimarts tarda

    xx_model-en-343-2-zz_moddeuhd_2024102900_15_14_308.png

    En el fluxe de vents a nivells alts que rodejava la DANA/BFA no havía vist res igual, pel que fa la difluència tant marcada a la vertical mediterrànea peninsular.

    Sequència animada pel que fa els vents a 300hpa per dimarts 29 Octubre.

    f60da6e3-3232-492d-b517-3b1a45f5a49d.gif

    Aquí en una imatge fixa de les 17:00h, per veure amb detall on teníem la difluència mes marcada, a mesura que el centre de la DANA amb el seu nucli fred s'aproxima a la massa d'aire subtropical que es trobava a la part davantera, els vents acostumen a intensificar-se a nivells alts al flanc davanter.

    Per una altre part, la zona difluent és una àrea molt favorable als ascensos verticals de l'aire, gestant convecció profunda amb facilitat i tempestes severes.

    xx_model-en-343-2-zz_moddeuhd_2024102900_16_14_449.png

    Un mapa especial per veure el tren convectiu que estava afectant València i la difluència que s'establia en hores de tarda, pel que fa els vents al nivell de 200/300hpa, en la vertical de la zona del desastre.

    GbKR2muW4AA_EGe.png

    Seguirem en pròxims post analitzant les causes de la tragèdia, exclusivament la part tècnica meteorològica.

  • Us adjuntem aquest comunicat molt acertat i real del perquè de tanta destrucció i pèrdues de vides humanes, fora de tant soroll i falsetats que s'han dit les darreres setmanes tant a mitjans de comunicació com per les xarxes, arran de la tragèdia catastròfica de València.

    Organització del centre ibèric de restauració fluvial .

    LO QUE HA PASADO

    Una DANA intensa, estabilizada en media Península y alimentada por un Mediterráneo recalentado ha generado unas lluvias de gran volumen e intensidad en diferentes territorios, alcanzando valores máximos en el interior de la provincia de Valencia. Desde ahí, los ríos, barrancos y ramblas han hecho su trabajo de evacuar el agua y el sedimento hasta el mar. Y las llanuras inundables han hecho también su trabajo de ensanchar el proceso, disipar su energía y almacenar agua temporalmente. Un proceso natural normal, aunque haya sido con valores extremos, como otros que se produjeron a lo largo de la historia y otros que se producirán. Un proceso natural necesario para el equilibrio planetario y su salud global, para reajustar el equilibrio atmosférico con el equilibrio hidrogeomorfológico terrestre y marino.

    UN CAMBIO DE PARADIGMA

    Un proceso natural de estas características y de esta magnitud, e incluso mayor, es previsible que se registre en el futuro con mayor frecuencia en la Península, como consecuencia del cambio climático antropogénico que nos ha ido llevando a temperaturas cada vez más elevadas, que no se ha frenado y que nos impulsa a fenómenos extremos cada vez más frecuentes. Esta previsión, avalada por numerosos estudios científicos, requerirá cambios importantes en la actividad y el asentamiento humano, que deberán regirse de forma urgente y creciente por los principios de humildad, prevención y adaptación.

    Podríamos aventurar que procesos climáticos extremos como este, están entrando ya en un nuevo terreno/paradigma, más similar al Vulcanismo. Es decir, procesos que no se pueden contener de forma eficaz con infraestructuras y para los que las únicas medidas eficaces ante ellos son retirar de su alcance los asentamientos, y evacuar con rapidez y eficacia a la población que permanezca. Será por tanto muy importante mejorar y profundizar en todo lo relacionado con la prevención, capacitando a la población e incluso desarrollar simulacros en zonas con especial riesgo.

    LAS CONSECUENCIAS

    Los daños de la catástrofe son en su totalidad responsabilidad humana, por exposición y vulnerabilidad, en una zona muy urbanizada y no adaptada a los procesos naturales extremos, ni siquiera en condiciones climáticas normales. La propia urbanización impermeabiliza el terreno, sumando lo que llueve in situ a los caudales, y los cimientos y garajes subterráneos que ocupan el aluvial empujan más agua a superficie. Todo esto convierte en sinérgicas los tres tipos de inundaciones habituales: inundaciones pluviales (ocurre cuando un evento de lluvia extrema crea una inundación independientemente de que haya un cuerpo de agua desbordado), inundaciones fluviales (o inundación de río) y freáticas (cuando se produce una subida excepcional del nivel de la capa freática más cercana al suelo).

    El arrastre de sedimentos, fruto de una erosión que en ocasiones también se ve incrementada más allá de lo que sería natural por la deforestación o degradación del territorio de la cuenca, unido al arrastre de materia vegetal de especies invasoras como las cañas (Arundo donax), vehículos, enseres, etc., incrementan los volúmenes y la capacidad de generar daños de los flujos de agua.

    A su vez, los puentes mal dimensionados, las vías de comunicación y otras infraestructuras instaladas en las llanuras inundables han alterado los flujos y han conducido y agravado el problema hacia zonas concretas. Existen calles, viviendas, residencias de mayores, centros educativos, servicios públicos básicos en áreas de máxima inundabilidad.

    Se sabía que esto iba a pasar, porque nuestras poblaciones se han venido desarrollado sin la ordenación territorial y planificación urbanística adecuadas en las últimas décadas, anteponiendo los intereses económicos a la prudencia. Esto podría haber pasado en otros lugares y lamentablemente lo hará en el futuro, pues hoy en día disponemos de herramientas, cartografía de zonas inundables, estudios de riesgos, estudios sobre los efectos del cambio climático, etc., que nos permiten ser muy conscientes de que buena parte de nuestros territorios no están adaptados y son altamente vulnerables, en resumen, se conocen los riesgos.

    Aquesta és la realitat actualment que tenim i estem convivint amb el perill permanenment en zones potencialment inundables, pasaran 10,20, 30, 50 anys o mes, però disbarats d'aquest tipus seguiran passant a tota la conca mediterrànea, accentuats per la vulnerabilitat de tot el que ens envolta com són l'urbanisme descontrolat i les infraestructures que manté la societat moderna.