Posts de Amuntenc

    Molts anys de vida pugueu recordar-lo, també, encomanant al menut el gust "pel temps", l'enhorabona.

    Vejam si almanco, després de tantes pastanagues, arriba l'hivern, esperem que les tornes canviïn i trobem precipitació i fredor, fa temps que a la costa no es frueix, ara bé, amb les notícies d'escalfament, és mal de creure.

    Soc a la Conca de Barberà, mha arribat alerta al móbil, ahir van caure 12 l a Forès,temperatura fresca , nuvols i boira.

    La bassa està plena l,altre dia va sobreixir, fa poca dies estava a minims.

    Sí, al Baix Penedès, Baix Camp també, s'ha dit pel grup de Whattapp. A banda, el govern ha elevat el nivell d'alarma a la costa tarragonina per aquesta nit-matinada. [Imagen bloqueada: https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t51.75761-15/465218933_18044116013035867_2396068525106868093_n.jpg?stp=dst-jpg_s1080x2048&_nc_cat=110&ccb=1-7&_nc_sid=bdeb5f&_nc_ohc=31p7SzUp8GAQ7kNvgE4rW95&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=A16rUZIly3Nr_eZRrOKpKd2&oh=00_AYBE6nhutj8mzt-1d-19N5i7dxF1zBYdctRZ6vLKoLpFVg&oe=672D37EC]

    Gràcies company

    Els termes, les expressions molt sovint s’utilitzen per confondre o s'apliquen amb interessos. No hi ha canvi climàtic, estem en un altre cicle climàtic. La paraula «canvi» s’ha utilitzat per buscar el responsable del «canvi», i ha interessat dir que som els humans, es a dir, tu ets responsable. El clima no es pot canviar com qui es canvia camisa, és massa complex i hi ha tal magnitud de variables que intervenen, que és una bestiesa dir que els humans estem canviant el clima a escala planetària, ni pel CO2, ni per burrades com els chemtrails. Els humans només podríem fer un petit pessic al clima, i potser ni tan sols això.

    Mireu aquest vídeo que aporta moltes dades objectives basades en l’evidència.

    https://www.youtube.com/watch?v=3g3ma4Gsej4

    Bon dia,

    El clima ha variat al llarg de la història, sí. La diferència és que ara en som nosaltres -com espècie- els causants. Disposes de les dades objectives als enllaços. Els humans tenim la capacitat de canviar tant el microclima, com hem fet en diversos llocs a partir de la sobreexplotació de recursos (des de les selves brasileres, no les que tenim actualment, sinó les que hi havia en el moment de l'arribada europea, fins, per exemple, els canvis haguts als EUA a partir de la mecanització agrícola i erosió de les praderies, amb grans impactes a nivell continental i medioambiental) com a nivell planetari, som 8000 milions de persones. Evidentment, no és el mateix l'impacte que pot tenir un pastor que segueix amb les pautes de pastura mil·lenàries que un milmilionari, tanmateix, com espècie, tenim un impacte. I existeix el greenwashing, sí i qui se n'aprofita, també. La complexitat atmosfèrica evidentment implica incertesa en l'abast de les conseqüències del canvi, certament, tanmateix, les dades són objectives, no hi veig volta de fulla.

    Bon dia de nou,

    Et recomano que consultis aquesta publicació de l'IPCC en el qual crec qualsevol dubte tècnic que tinguis hauria de ser resolt. Tens tota la bibliografia relacionada, dades contrastades, autors de referència i una explicació adaptada per gestors i polítics puguin entendre'n les implicacions.

    Summary for Policymakers — Special Report on Climate Change and Land

    El web de meteocat ofereix una explicació més sintètica i amb dades que il·lustren els efectes ja percebuts a Catalunya.

    El canvi climàtic | Meteocat

    A mode de resum de Meteocat: "El canvi climàtic es refereix a un canvi a gran escala i a llarg termini en els patrons meteorològics i en la temperatura mitjana del planeta. Durant la seva història el nostre planeta ha sofert nombrosos canvis climàtics, però tots ells a causa de fenòmens naturals tals com les variacions en els paràmetres orbitals de la Terra, l’impacte de meteorits, vulcanisme de gran magnitud o canvis en la circulació oceànica, entre d’altres. En l’actualitat no hi ha dubte que som en un altre canvi climàtic, però aquesta vegada l’agent impulsor és la humanitat, com a conseqüència de la crema indiscriminada de combustibles fòssils, que ha fet incrementar l’efecte d’hivernacle. El canvi climàtic ja té efectes visibles al món. La Terra s’està escalfant, els patrons de pluja estan canviant i el nivell del mar està augmentant. Aquests canvis augmenten el risc d’onades de calor, inundacions, sequeres i incendis forestals.

    El món mediterrani és reconegut com a un “punt calent” del planeta, pel que fa a la incidència del canvi climàtic. És a dir, juntament amb l’Àrtic, és l’àrea planetària més sensible a l’increment tèrmic. A Catalunya, part d’aquesta àrea mediterrània, el canvi climàtic s’hi està manifestant des de fa dècades. En aquest sentit, l’SMC emet el Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC), un informe que realitza el monitoratge anual de la variabilitat i el canvi climàtic a Catalunya, i determina les principals tendències detectades des de mitjans de segle XX. Les principals manifestacions del canvi climàtic a Catalunya són:

    • Ritme d’escalfament superior al que s’aprecia globalment. Si a escala global l’increment se situa al voltant de +1,1 ºC respecte de l’era preindustrial (1850-1900), a Catalunya se situa al voltant de +1,3 ºC (mitjana decenni 2011-2020). L’estiu és el període de l’any on més es constata l’increment.
    • Increment evident dels extrems climàtics relacionats amb la calor, i disminució dels extrems freds. Alguns indicadors que han augmentat la seva presència son les onades de calor (en intensitat, durada i freqüència) o els extrems diaris càlids (nits tropicals/tòrrides, dies de calor,…). Per contra la recurrència i intensitat de les onades de fred, o el nombre de dies de glaçada van clarament a la baixa.
    • Encara no és concloent cap tendència envers una disminució de la precipitació anual, però sí a l’estiu. Només l’estiu ha constatat una disminució evident: un 35% respecte de 1950. Per a la resta d’estacions i a escala anual, la tendència no és concloent.
    • Lleuger increment en la freqüència, durada, intensitat i extensió dels períodes de sequera. Dels extrems pluviomètrics, només la sequera té una tendència a ser més present, i cada cop són més escassos els anys o estacions clarament humides. No es pot apreciar una tendència concloent envers una intensificació de la precipitació a escala diària.
    • La temperatura i el nivell de l’aigua del mar a l’alça. Els registres de l’Estartit (el Baix Empordà) mostren un increment de la temperatura del mar a la superfície d’1,5ºC des del 1974, mentre que el nivell del mar ha pujat 10 cm des del 1990.
    • Canvis apreciables en la fenologia de les espècies vegetals i animals. S’aprecia un avançament de la floració i la maduració dels fruits en moltes espècies vegetals de més d’una setmana, mentre que l’arribada de certes aus migratòries també tendeix a avançar-se."

    Aquí trobaràs la darrera versió completa del Butlletí: https://www.meteo.cat/wpweb/climatol…dors-climatics/

    Aquests són elements i fonts contrastades i fonamentades pel mètode científic, no és una qüestió d'opinió, mentre es debat entre sí això és veritat o no, o si ens fumiguen, perdem el temps per com mitigar i adaptar-nos al CC.

    Salut,

    Bon dia,

    Subscric fil per randa el comentari i els d'en Jordi Roca. Des del meu punt de vista, s'ha fet una gestió urbanística basada en l'interès econòmic d'uns en contra de l'interès general, sovint amb una gestió hidràulica basada en conceptes purament d'enginyeria hidrològica i aquesta, sovint amb càlculs infradimensionats. No hi ha una visió holística de les conques. Molta gent, molta, viu en zones inundables, no ho saben i no interessa que se sàpiga. Personalment, considero que és informació que caldria fer saber a la gent -igual que el risc d'incendi o la necessitat de gestió forestal-, que sàpiguen, en comprar un habitatge, què compren, on ho compren i quin risc tenen, però, és clar, això provocaria una devaluació del preu. Hi ha molts llocs on les administracions permeten construir en zones inundables, no dic en un període de retorn de 100 anys, sinó molt menor, i de fet, seguint certs paradigmes "liberalitzadors" o "d'alliberament", sobretot en governs del mateix color que al País Valencià i les Illes-, s'està relaxant la normativa urbanística per poder construir en llocs de risc per les vides.

    En Xavi parla d'en Barriendos, que ja parlava alarmantment del CC fa quinze anys i de fet, en la línia justament el que els companys Meteopineda i Jordi Roca, entre altres diuen aquí.

    En referència a les preses, repeteixo, no sé de cap presa que hagi estat treta en els cursos afectats i, tanmateix, les que es treuen no servirien per aturar una torrentada com aquesta. No sé ben bé que vol dir amb lleres netes, hi ha qui demana -no aquí, sinó per les xarxes- que els torrents siguin com carreteres, tot erms, això només provocaria major inèrcia de la torrentada i més mal curs avall. Una altra cosa és la gestió de la canyes, planta considerada invasora. El que cal, crec, és tenir present el curs fluvial, deixant-li espai -sinó sempre acaba traient les escriptures, com ha passat ara- que permeti laminar les avingudes i reduir-ne la velocitat, amb flora de ribera autòctona i desbordament en zones de poc risc com camps.

    Tants caps, tants barrets.

    Bon dia,


    Per una banda hi ha el treball, també, den Barriendos que mostra l'evolució climàtica des de temps tardo-medievals i moderns. Així mateix, les gotes fredes/llevantades són un element característic de la Mediterrània Occidental. No sé si el CC no hi té efecte, però en Jordi Roca fa temps que parla de com és que no en tenim com abans, tot i que la mar està més calenta.


    Pel que fa a les preses, les preses que s'han tret són petites rescloses, en molts casos colmatades de sediments, que en un origen tenien una funció agrícola o de petites indústries que en l'actualitat estaven en desús. El gruix de les mateixes no sol excedir els 150cm, cosa que amb un cabal de 2000m3/s poc o res hi farien significativament. Tanmateix, no em consta que se n'hagi enderrocat cap en el tram afectat al País Valencià, per la qual cosa no hi tindria efectes, no sé si en saps de cap.

    Salutacions,

    Bon dia,


    Evidentment, si això passés a Catalunya hi podria haver una gran mortalitat pels volums d'aigua, per una banda, i la construcció desmesurada que hi ha hagut i hi ha (i a les Illes també) que fa que més tard o més d'hora acabarem pagant, i amb el CC, més números que tenim.

    Per una altra banda, jo sí que estic d'acord amb el cinquè punt d'en Xavi Guissona, crec que experiències com les nevades que col·lapsaren BCN i inundacions que hi ha hagut han escaldat almanco el cos tècnic pel que fa a prevenció. El tarannà administratiu també és diferent, a simple tall d'exemple, el secretari d'emergències valencià el dia de la gota freda era de dinar amb el cap de festejos taurins i no va ser fins dijous a les 11 del matí que va donar senyals de vida (consti, el problema no és perquè fos amb el dels bous). Dubto que el sistema català trigués tant en reaccionar, si a la serra passes d'un cabal baix a les 14 i a les 18 passa a als 2000m3/s vull pensar que el sistema reaccionaria enlloc de despertar a les 20h. A banda del fet que el cap polític autonòmic, el president de la Generalitat, digués que ja estava tot passat just quan la torrentada baixava cap a segar la vida que se suposa té el deure de guardar i protegir. El simple confinament i demanar a la gent que pugés a zones altes -enlloc de ja està tot passat-, crec que hauria salvat centenars de vides. Des del meu punt de vista és un cas d'incompetència manifesta al preu més car, els béns materials estaven perduts des del moment en què va caure la tavanada d'aigua que va caure, les vides no estaven sentenciades.

    Tanmateix, tants caps, tants barrets. Des de temps immemorials avui se celebrava el dia dels morts, crec que tots tenim a la ment els que han faltat per la meteo aquests dies.


    Salut,

    Bon dia,


    A l'enquesta es demana com hem notat l'estiu d'enguany, la qual cosa implica una resposta parcial, arbitrària. Segons com haguem passat l'estiu, serà d'una manera o altra i dependrà de la comparativa amb altres anys, si es respon pensant en el darrers 2-4 anys o als darrers 20 anys, o les circumstàncies en les què s'ha passat (al mateix lloc, treballant fora o en un lloc climatitzat...). Personalment, no se m'ha fet tant feixuc com altres anys, no dic que no hagi passat calor ni rebato les dades, simplement no les he passat magres com altres vegades, evidentment, és una impressió personal. Enguany he fet treball de camp inclòs en onada de calor -juliol principis d'agost- i no ho he passat tan malament com altres anys -mateix lloc, mateixa feina i materials de treball-, suposo que perquè malgrat la calor, no he passat fred, feia oratge i era més bo de fer (és a dir, hi havia una component local que em fa donar aquesta resposta). Per una altra banda, per ventura, enguany hem tingut un acaball de primavera amb primavera com a tal, malgrat que no hi ha hagut gairebé hivern, no com en altres anys en què directament venia l'estiu amb glopades de calor sahariana i de força durada - és la meua impressió-. Això no treu que si hom fa la comparativa amb la joventut i infantesa, no hi hagi color.

    Per una altra banda, vejam si setembre ens permet xalar amb pluges i tempestes de final d'estiu, tan enyorades per algunes bandes. "Setembre eixuga les fonts o s'emporta els ponts", esperem que no facin mal, però que hi hagi dinamisme i plogui, com dèien els majors, "Senyor, doneu-nos aigua, que de vi ja en venen", a veure què trobarem aquesta setmana.


    Salut,

    Bon dia,

    Penso que una cosa és el fòrum, el grup de whatsapp o el meteocat i una altra són mitjans de comunicació que només cerquen el clickbite amb titulars alarmistes (sigui en hivern, en estiu o quan sigui), "canvi de temps total", "brutal onada...", "el gurú X adverteix a tothom el què ningú espera ....". Per exemple, ho solia fer el del temps del Nacional, com a mínim abans que el Mestre hi col·laborés -. Ara, tants caps, tants barrets.

    Segons Meteoclimàtic, a Sants som a 28 graus i 75 % d'humitat. Els pobres obrers que estan asfaltant la carretera passaran un dia feixuc.

    Bon dia. Voldria polemitzar respecte el paper dels mitjans de comunicació respecte si exageren o no els avisos a la població de l'onada de calor i si s'ha exagerat aquesta onada de calor. Per això escric el que he dit a Facebook "Si, tot és relatiu, no ha estat tan càlid aquest juliol a Catalunya com a Roma (Ciampino) 28,5ºC o els Balcans on s'han superat tot els rècords benvolgut amic de Canet, però vaja, en alguns indrets si que han tingut rècord, i ahir a TV3 en Francesc Mauri deia que dels últims 12 rècords mensuals a Barcelona-Fabra 8 eren dels 2 últims anys i 10 dels últims 5, el rècord més antic és el del setembre del 25 de setembre de 1983 quan a Girona vam arribar a 37º (1911, 37,2º encara és el rècord vigent) i al mes de març de 2001 quan van tenir rècord el dia 23, 33º a Salt, 31,7º a Girona. Molts llocs ha sigut dels juliols més càlids, a Girona el 7è més càlid des de 1911, amb 26,9ºC de mitjana al carrer Sèquia, a Terrassa el 6è més càlid des de l'inici de la sèrie, a Lleida el 4t més càlid des de 1939. I no és un efecte de l'illa de calor urbana ja que en el mapa d'anomalies tèrmiques del Meteocat del passat juliol molts indrets d'alta muntanya han tingut anomalies positives de +2,5-3,0ºC, en canvi a l'Escala +1,4º (25,9º) i Girona-Sant Daniel 24,9ºC (+1,4ºC), sèrie 2002-2024, a Salt 26,2º a la meva estació, +1ºC respecte la sèrie 1999-2024". Fins aquí li dono raó a l'amic de Canet de Mar, en Ton.


    A partir d'ara dono l'argument contrari dient que aquestes onades de calor cada cop són més freqüents, perdoneu si dic el d'una altra xarxa social, i si en Ton de Facebook també participa en aquest fòrum té tot el dret a replicar-me, una abraçada a tots, i menys mal que avui s'acaba l'onada de calor, a veure si plou i refresca aquesta tarda o vespre. El que he dit és "Sempre han existit els estius, però des de 2015 no n'ha fet cap de fresc, i gairebé cada any es baten molts rècords, abans arribar a Catalunya a 40ºC no era tan freqüent com els últims 3 anys en què ben bé 15 dies en un any en algun lloc o altre de Catalunya se superen aquest umbral psicològic. A més costa molt de dormir, avui a Salt he escoltat un comentari que fins a les 8 no ha pogut dormir i a les 8,30 hores s'ha desvetllat, tenir aquestes nits toledanes en què no es podia dormir abans no era tan freqüent com ara i no cal anar tan enrera, fins i tot a la dècada dels 90 del segle passat no feia tanta calor com ara.

    Talment d'acord. Tanmateix, vivim en un moment de clickbite constant, que fa perdre el nord amb constants anuncis i alarmes. És quelcom intrínsec en la societat, i des del desenvolupament de la premsa escrita s'ha anat perfeccionant. Abans hi havia una o dues impressions dels mitjans, ara hi ha un bombardeig constant per arreu de les xarxes on molta gent viu - o vivim- moltes hores del dia, amb discursos científics, pseudocientífics, acientícs i anticientífics, tot alhora i no sempre és bo de destriar qui és qui o què.

    Aquest gran embalum crea grans interessos econòmics, grans beneficis directes als seus autors, però també a interessos majors (discursos i estratègies polítiques, econòmiques o fins i tot religioses). Hi ha greenwashing, sovint de forma clarament hipòcrita i cínica. Hi ha polítiques allunyades, teòricament en una direcció de iure mediambiental però que segueix directament interessos espuris i de facto contraris al bé comú. Pens que és un fet que no es pot negar, però que provoca debat, pugna i descrèdit tant de l'A2030 com del CC i les mesures per returar-lo. Encara que aquest segle és molt més càlid que el precedent (jo mateix, recordo tenir sedes per la tardor i hivern quan anava a escola a acaballes dels 90 i aquest segle ben sovent vaig amb màniga curta i cullo roses per cap d'any (vivint més al nord)- i que constantment, com dius, es baten rècords de calor -enguany, aquí i aquest estiu és excepcional en la tònica de les dues darreres dècades, tanmateix, el discurs conspiranoic i que a l'estiu sempre ha fet calor (encara que enguany no hi ha hagut gaire hivern a la costa) és més fàcil de pair que no la que ens ve a sobre. Ens podem fiar - o no- d'estudis científics, però tothom pot comprovar, amb una mica d'edat, els canvis que patim, com nous cultius de climes molt més càlids són habituals, com ha canviat, fins i tot, la pesca per l'escalfament marítim o els moscards, abantes només cosa d'estiu, que ara són habituals molts mesos.

    Ara he superat el mínim de paraules :)

    Vejam com anirà la tavanada que hi ha al Pirineu, a vore si baixa fins l'àrea metropolitana. Per Sants som, segons meteoclimàtic, a 31.1 C i 60% d'humitat.

    Talment d'acord, però no passarà, per àsens. Uns volen seguir fabricant i contaminant - quantes fàbriques no han partit d'aquí no només pels costos de mà d'obra sinó per les mesures medioambientals en altres països inexistents-, altres tenen interès en desgelar-se i de pas fotre als teòrics adversaris, a banda dels moviments geopolítics i purament polítics, el que seria el model econòmic mundial - que de fet en el nostre context històric actual hi ha un fort intent d'intensificar-lo- (no hi entro més, som a un grup de meteo). Això dels 7 anys em sona haver-ho sentit, també, en aquest sentit hi ha els treballs den Barriendos,de força interès, esperem que no es compleixin. Fa un parell de segles n'hi va haver una de nou anys, amb el consum d'aigua actual i CC no sé pas com ho farem...

    Moltes gràcies, Meteopineda, Jordi Roca i tothom per mantenir ben viu el fòrum. Alguns generalment només llegim, som més aviat passius, no tenim ni estacions ni prou coneixements i som aquí -o al WhatsApp - per aprendre, però, per la meva part, us agraeixo molt la vostra tasca. Ho dic de tant en tant pel WhatsApp, però ara aprofito per dir-ho pel fòrum. Moltes gràcies a tothom i molt bon Nadal, bones festes i bon any nou! Vejam si enguany vinent ens dóna alegries i aigua