Miscel·lània

Crec que aquesta es la pàgina per trobar les previsions estacionals...

CFSv2 Seasonal Climate Forecasts

Algú hem pot explicar per veure les previsions de temperatura (per exemple) per la nostra zona que link es el bó?

Tinc un lio amb alló de Three-month-mean spatial anomalies,Monthly-mean spatial anomalies, Anomaly, Anomaly with skill, Normalized, Normalized wit skill. I sempre la opció E1, E2 i E3.

Qué pugnetes es fa servir a la pràctica??? Que poseu els que sabeu del forum?

Moltes gràcies.

Captura.PNG

Bones gent, no sabent on ni a quin apartat aniria, he decidit per escriure-ho aqui, si hi ha un apartat més idòni, m'ho feu saber. L'altre dia vaig comentar a un dels posts que comento sempre sobre el seguiment meteorològic, el fet de la neu, i les condicions ambientals que s'han de produïr per tal que el floc aguanti sencer per tal de poder veure com neva. Jo, personalment, les vegades que he vist nevar, sempre ha sigut a temperatures positives que oscilaven els 2ºC, només un cop, que jo recordi, vaig veure nevar, com seria normal, a 0ºC, i aquesta va ser la "nevada" que va fer el dilluns dia 26 de febrer de 2018 (si no vaig errat en les dades). L'altre dia, com comentava en aquell post, veient ploure i que, cada cop la temperatura anava més amb descens vaig recordar un fet, que es diu, que es parla, i que fins i tot vaig llegir, que, a vegades, les nevades poden arribar a ser a temperatures clarament positives. La més "radical" va ser la que vaig veure el 6 de gener de 2009, uns flocs que son impensables, jo no sé com es va poder donar, aquest miracle natural, a una temperatura inicial d'uns 9ºC! Tornant de nou a la questió, habia sentit que, a més sequedat, el floc solia aguantar millor les temperatures altes, i que, quan pujava la humitar, feia que el floc fos més inestable i acabés transformant-se amb aigua. No sé si realment es així, o a la inversa. Ho vaig buscar i no ho vaig trobar. Recordo, i crec, que es quan hi ha més humitat, el floc es desfà. Aquí, també vull esmentar un fet que vaig presenciar, durant els meus estudis, fa uns anys a Mataró, en el que, vam tenir una entrada polar, si mal no recordo, a principìs de febrer de 2015. El matí va ser un matí ennuvolat, cel blanc, amb vent, amb el que, van caure 4 volves contades de neu rodona aqui on visc, Canet de Mar. Durant la tarda, va tornar a engegar, quan vaig anar a Mataró, recordo, que vam tenir que sortir a fer una pràctica on l'aparell estava situat a un altet-terrat de l'escola, i feia un fred que pelava. Ningú no duia més que una simple bata, i anava floquejant, amb un vent gèlid i cel gris amenaçador fins que, poc després, un cop ja vam ser a dins, es va mirar fora, i tot aquells flocs van convertir-se en aigua. Recordo, sentir un comentari en el pasadis, d'un profesor que comentava, algo com que, "es clar, ha pujat la humitat, i tot el que podia ser neu, ha caigut en forma d'aigua". Va deixar anar algo, sobre "la isoterma", però, com que estava escoltant una conversació que ni m'anava i venia, vaig perdre el fil quan un mestre em va avisar que entrés per repassar un tema de documentació i conveni de pràctiques. Per pur sentit de la física, m'atreviria a dir que, un floc soporta millor la temperatura "alta" quan fa sequedat, dons l'intercanvi de calor es menor, ja que l'aire no es bon conductor de la mateixa. Si la humitat augmenta, l'intercanvi de calor es més eficaç, per tant, la calor de l'aire sol pasar al floc, amb el resultat de, desfer-se. Però, també tenim un fenòmen que va en contra d'això, i es el fet, que, per exemple, en nevades, quan bufa l'aire sec i gèlid, es pot donar un fenòmen de sublimació, es a dir, l'aigua pasa de estat sòlid (el floc, depositat, o no) a estat gasós, arrosegat per la alta sequedat ambiental, que solen dur, aquests vents gèlids que venen de terra i evitant la fase intermitga, líquida. En fi, que n'opineu d'això? Apa, ja em dieu. Que vagi bé el diumenge. Rickirlian.

Hola, 'rickirlian',

Dins dels coneixements limitats que tinc, et puc comentar que la baixa humitat és la que afavoreix que pugui nevar amb temperatures positives, com també es pot donar que plogui amb temperatures lleugerament inferiors a 0ºC, provocant la pluja "engelant" (gelada, quan cau a terra). Aquest darrer fet es dóna quan a les capes superiors, la temperatura és quelcom més alta que nivell de terra, que està a 0ºC o menys (suposo que amb humitat alta).
Tornant a la neu amb temperatures positives, si la humitat és baixa, pot nevar perfectament entre 0 i 3ºC. Entre 3 i 6ºC es sol donar el calabruix o neu granulada, que son flocs amb forma esfèrica que reboten a terra. Si has vist nevar amb 9ºC, potser ha estat que a l'alçada del núvol, la temperatura sota zero ha anat desplomant-se juntament amb els flocs (sempre amb baixa humitat) i ben segur que aquest graus han baixat també a terra en pocs minuts.
Jo recordo també alguna calabruixada sobre els 5-6ºC i neu entre 1-3ºC.

Salutacions.

Cita de Andreu

Hola, 'rickirlian',

Dins dels coneixements limitats que tinc, et puc comentar que la baixa humitat és la que afavoreix que pugui nevar amb temperatures positives, com també es pot donar que plogui amb temperatures lleugerament inferiors a 0ºC, provocant la pluja "engelant" (gelada, quan cau a terra). Aquest darrer fet es dóna quan a les capes superiors, la temperatura és quelcom més alta que nivell de terra, que està a 0ºC o menys (suposo que amb humitat alta).
Tornant a la neu amb temperatures positives, si la humitat és baixa, pot nevar perfectament entre 0 i 3ºC. Entre 3 i 6ºC es sol donar el calabruix o neu granulada, que son flocs amb forma esfèrica que reboten a terra. Si has vist nevar amb 9ºC, potser ha estat que a l'alçada del núvol, la temperatura sota zero ha anat desplomant-se juntament amb els flocs (sempre amb baixa humitat) i ben segur que aquest graus han baixat també a terra en pocs minuts.
Jo recordo també alguna calabruixada sobre els 5-6ºC i neu entre 1-3ºC.

Salutacions.

Bones Andreu, abans de tot, disculpa, dons diumenge vaig postejar i ja no vaig parar a mirar si hi havien respostes. Avui ho he vist. Dit això, més o menys, per el que dius es el que "sospitava", tot i així es curiós el que dius, de que quan cau la precipitació, d'alguna forma fa que, part d'aquest aire gèlid, arribi a les nostres contrades. Es un fet, dons a vegades amb pedregades ho he notat, que, en que sigui a plè estiu, baixa la temperatura. Ara potser m'equivoco, però aquestes no seran les "famoses" meteobaixes?

Respecte el que comentes de la neu de 0-3ºC, es curiós, dons la primera nevada que vaig presenciar va ser la del 2001, amb una edat de 9-10 anys, i vaig estar mirant el termòmetre des que vaig plegar del colegi al migdia fins a la nit-metinada, i el termòmetre que estava aferrat a la finestra de casa, amb l'error de mesura que això comporta, no es va moure dels 2-3ºC.

I sobre el que comentes també del calabruix, es un fenòmen que s'ha deixat veure alguna vegada per aqui, més que el floc tradicional, i algunes vegades a temperatures pròximes als 7-9ºC. Però com bé comentes, al cap de poc de haver precipitat la temperatura es desplomava 2-3ºC com a mínim. En fi, curiós tot això. I més, per les nostres contrades, dons el fet de veure en un any neu, o no veurela, en que sigui en forma de calabruix, es cuasi miracle. Aqui a Canet de Mar, no he vist nevar des de l'hivern de 2017-2018. A veure si aquest any tenim alguna sorpresa. Apa, vagi bé! Merci per la resposta, Andreu!

Bona tarda a tothom,

Fa temps que dono voltes a la gestió dels Es-Alert a Catalunya i crec que hem arribat a un punt preocupant que cal dir BEN ALT I BEN CLAR.

Diumenge de Rams, amb avís vermell per vent a la Cerdanya, familiars meus hi van anar igualment i van ignorar completament l’alerta. No va passar res greu, però precisament aquest és el problema: quan s’alerta massa, la gent deixa d’escoltar. L’efecte “Pere i el llop” ja no és cap teoria, és una realitat. Ja es una realitat I NO HO VEU NINGU.

I el més greu és que, un any i mig després de la DANA de València, continuem pràcticament igual que el primer dia. No hi ha hagut cap ajust fi, cap autocrítica visible ni cap intent real d’equilibrar el sistema. Mentrestant, es continua repetint el mateix argument fàcil: “és per culpa de la DANA”. Doncs no, o almenys, no només.

Les dades parlen per si soles:

En aquest any i mig, Catalunya ha enviat prop d’un centenar d’Es-Alert, mentre que la Comunitat Valenciana, zona 0 de la catàstrofe, n’ha enviat una vintena. És a dir, Catalunya ha enviat 5 VEGADES MÉS alertes que la zona més afectada. Això no és precaució ni aprenentatge, això és un problema de model.

De fet, tampoc és nou. Ja ho vam veure amb la pandèmia del covid 2020-2022 : Catalunya va ser de les comunitats amb mesures més estrictes i durant més temps. Per exemple, va ser la comunitat autonoma que va mantenir durant mes temps el toc de queda.

És el mateix patró de sempre: política de risc zero, sobrereacció i dificultat per sortir-ne. I la història ens ensenya que aquestes dinàmiques no són sostenibles.

El cas precisament de la Xina amb el “covid zero” és un exemple claríssim: pot aguantar un temps, però acaba caient pel seu propi pes.

El que més em preocupa és que tinc la sensació —sense proves, però amb indicis— que en lloc de corregir, es podria anar a més. Es parla d’ampliar l’ús de l’Es-Alert estrident a fenòmens que no són imminents ni extrems: temps violent de nivell SEVERE, no EXTREME , calor extrema però amb risc lent i progressiu, o situacions de risc d’incendi que no compleixen criteris de perill immediat. Si això es confirma, el problema no es reduirà, s’agreujarà. I s'agreujara molt.

I mentrestant, ningú parla dels efectes secundaris. En el meu cas, amb TEA i hipersensibilitat acústica, aquestes alertes estridents tenen un impacte directe en la meva salut mental. I com jo, hi ha més gent. I ningu coneix la paraula EMPATIA.

Recordo durant la 6a onada de covid o onada d'Omicron (Nadal 2021-22), l'ultima onada pandemica abans de la "gripalitzacio" del covid i l'aixecament de practicament totes les mesures sanitaries a la primavera del 2022, que les vigilies de Nadal les dades epidemiologiques eren força preocupants i venien les Festes de Nadal i Cap d'Any, amb trobades familiars en espais interiors que podien contribuir a agreujar la situacio epidemiologica.

I recordo que l'aleshores conseller de Salut Josep Maria Argimon, en ser preguntat en roda de premsa per les Cavalcades de Reis, va dir

"Tal com estan les dades epidemiologiques ara mateix, el que hauria de dir es que he de prohibir les Cavalcades de Reis amb tantes aglomeracions i on no es poden garantir les distancies. Pero no ho fare. Les Cavalcades de Reis es faran. Tots hem sigut canalla, la IL.lusio dels Reis dura pocs anys, i l'any passat ja no es van poder celebrar les Cavalcades de Reis. Nomes demano que la poblacio sigui responsable i porti la mascareta".

Sí senyor, aixo es TOTA UNA LLIÇO D'EMPATIA QUE MAI MES OBLIDARE. Aquesta reflexio hauria de servir de precedent i aprenentatge. Una restriccio no es pot fer nomes amb dades tecniques fredes i inhumanes, tambe s'han de tenir en compte els efectes secundaris.

A més, hi ha una idea que crec que s’està obviant completament: els dols col·lectius no es resolen amb el temps, es resolen amb confiança i amb fets. Va passar amb el desbordament del riu Túria a l'octubre del 1957 i el Plan Sur, o amb la gran marea d’Holanda del febrer del 1953 i el Delta Works. Fins que la població no veu que s’ha après i que hi ha un sistema equilibrat, el dol i el trauma no es transformen en memòria.

Potser hi ha una finestra d’oportunitat amb el possible sistema secundari d’alertes menys estrident que podria arribar a la tardor o cap a finals de 2026. Si es fa bé, podria ser un punt d’inflexió, com ho van ser les vacunes durant la pandèmia. Però si no s’acompanya d’un canvi de criteri, no servirà de res.

Perquè la realitat és molt simple: mentre a Catalunya no s’aconsegueixi un equilibri real entre informar i alarmar, el debat social no baixarà, la credibilitat del sistema continuarà erosionant-se i el dol col·lectiu seguirà encallat i la rabia se seguira acumulant. Només quan el sistema sigui previsible, proporcional i basat en criteris clars, això es podrà estabilitzar.

Personalment, i com a reflex d’aquesta situació, a partir de demà Dijous Sant marxaré uns dies fora de Catalunya fins Dilluns de Pasqua, i ja he reservat les vacances d’estiu fora. No és casualitat: no penso fer vacances en un lloc amb una política tan excessivament estricta i imprevisible. Ni parlar-ne.

Encara som a temps de corregir el rumb. Però cal fer-ho JA, IMMEDIATAMENT. I dubto molt que es façi a temps.

Suposo que, com tot model de previsió, fa una aproximació del que podria passar. Ara, havent passat el que va passar, es curen més amb salut, per si pasés alguna cosa, poguer dir, que ja s'havia avisat. En fi, molta gent esta que es puja per les parets per les alertes, però sonen una vegada, i amb un click al mòbil deixen de sonar. Si es cert que les primeres vegades, et fa un ensurt, dons no saps la gravetat de la situació. Com a exemple, dies després de la DANA de València, un resto de front va arribar a Barcelona i va fer aiguats, no tant greus com a València però el suficient com per deixar zones inundades. Bé aquell dia vaig pendre tota precaució com devia fer el 90% de la gent, com farà, suposo, un percentatge de gent al veure aquestes alarmes. No tothom mira o està pendent de la previsió meteorològica. Per mi, aquesta molèstia que us fa alguns es un mal menor. Tot i que, mai es sap on caurà el llamp.

Cita de èric97

Bona tarda a tothom,

Fa temps que dono voltes a la gestió dels Es-Alert a Catalunya i crec que hem arribat a un punt preocupant que cal dir BEN ALT I BEN CLAR.

Diumenge de Rams, amb avís vermell per vent a la Cerdanya, familiars meus hi van anar igualment i van ignorar completament l’alerta. No va passar res greu, però precisament aquest és el problema: quan s’alerta massa, la gent deixa d’escoltar. L’efecte “Pere i el llop” ja no és cap teoria, és una realitat. Ja es una realitat I NO HO VEU NINGU.

I el més greu és que, un any i mig després de la DANA de València, continuem pràcticament igual que el primer dia. No hi ha hagut cap ajust fi, cap autocrítica visible ni cap intent real d’equilibrar el sistema. Mentrestant, es continua repetint el mateix argument fàcil: “és per culpa de la DANA”. Doncs no, o almenys, no només.

Les dades parlen per si soles:

En aquest any i mig, Catalunya ha enviat prop d’un centenar d’Es-Alert, mentre que la Comunitat Valenciana, zona 0 de la catàstrofe, n’ha enviat una vintena. És a dir, Catalunya ha enviat 5 VEGADES MÉS alertes que la zona més afectada. Això no és precaució ni aprenentatge, això és un problema de model.

De fet, tampoc és nou. Ja ho vam veure amb la pandèmia del covid 2020-2022 : Catalunya va ser de les comunitats amb mesures més estrictes i durant més temps. Per exemple, va ser la comunitat autonoma que va mantenir durant mes temps el toc de queda.

És el mateix patró de sempre: política de risc zero, sobrereacció i dificultat per sortir-ne. I la història ens ensenya que aquestes dinàmiques no són sostenibles.

El cas precisament de la Xina amb el “covid zero” és un exemple claríssim: pot aguantar un temps, però acaba caient pel seu propi pes.

El que més em preocupa és que tinc la sensació —sense proves, però amb indicis— que en lloc de corregir, es podria anar a més. Es parla d’ampliar l’ús de l’Es-Alert estrident a fenòmens que no són imminents ni extrems: temps violent de nivell SEVERE, no EXTREME , calor extrema però amb risc lent i progressiu, o situacions de risc d’incendi que no compleixen criteris de perill immediat. Si això es confirma, el problema no es reduirà, s’agreujarà. I s'agreujara molt.

I mentrestant, ningú parla dels efectes secundaris. En el meu cas, amb TEA i hipersensibilitat acústica, aquestes alertes estridents tenen un impacte directe en la meva salut mental. I com jo, hi ha més gent. I ningu coneix la paraula EMPATIA.

Recordo durant la 6a onada de covid o onada d'Omicron (Nadal 2021-22), l'ultima onada pandemica abans de la "gripalitzacio" del covid i l'aixecament de practicament totes les mesures sanitaries a la primavera del 2022, que les vigilies de Nadal les dades epidemiologiques eren força preocupants i venien les Festes de Nadal i Cap d'Any, amb trobades familiars en espais interiors que podien contribuir a agreujar la situacio epidemiologica.

I recordo que l'aleshores conseller de Salut Josep Maria Argimon, en ser preguntat en roda de premsa per les Cavalcades de Reis, va dir

"Tal com estan les dades epidemiologiques ara mateix, el que hauria de dir es que he de prohibir les Cavalcades de Reis amb tantes aglomeracions i on no es poden garantir les distancies. Pero no ho fare. Les Cavalcades de Reis es faran. Tots hem sigut canalla, la IL.lusio dels Reis dura pocs anys, i l'any passat ja no es van poder celebrar les Cavalcades de Reis. Nomes demano que la poblacio sigui responsable i porti la mascareta".

Sí senyor, aixo es TOTA UNA LLIÇO D'EMPATIA QUE MAI MES OBLIDARE. Aquesta reflexio hauria de servir de precedent i aprenentatge. Una restriccio no es pot fer nomes amb dades tecniques fredes i inhumanes, tambe s'han de tenir en compte els efectes secundaris.

A més, hi ha una idea que crec que s’està obviant completament: els dols col·lectius no es resolen amb el temps, es resolen amb confiança i amb fets. Va passar amb el desbordament del riu Túria a l'octubre del 1957 i el Plan Sur, o amb la gran marea d’Holanda del febrer del 1953 i el Delta Works. Fins que la població no veu que s’ha après i que hi ha un sistema equilibrat, el dol i el trauma no es transformen en memòria.

Potser hi ha una finestra d’oportunitat amb el possible sistema secundari d’alertes menys estrident que podria arribar a la tardor o cap a finals de 2026. Si es fa bé, podria ser un punt d’inflexió, com ho van ser les vacunes durant la pandèmia. Però si no s’acompanya d’un canvi de criteri, no servirà de res.

Perquè la realitat és molt simple: mentre a Catalunya no s’aconsegueixi un equilibri real entre informar i alarmar, el debat social no baixarà, la credibilitat del sistema continuarà erosionant-se i el dol col·lectiu seguirà encallat i la rabia se seguira acumulant. Només quan el sistema sigui previsible, proporcional i basat en criteris clars, això es podrà estabilitzar.

Personalment, i com a reflex d’aquesta situació, a partir de demà Dijous Sant marxaré uns dies fora de Catalunya fins Dilluns de Pasqua, i ja he reservat les vacances d’estiu fora. No és casualitat: no penso fer vacances en un lloc amb una política tan excessivament estricta i imprevisible. Ni parlar-ne.

Encara som a temps de corregir el rumb. Però cal fer-ho JA, IMMEDIATAMENT. I dubto molt que es façi a temps.

Mostrar más

El problema és que l'ES-ALERT no s'està utilitzant per el que serveix, per tant no està funcionant.

L'ES-ALERT no pot fer avisos preventius, ha de fer avisos d'emergència. Per avisos preventius ja estan les alertes del meteocat i potser el que cal és fer-ne més difusió. L'ES-ALERT és una eina d'emergència, com bé diéu, per exemple, la DANA. I s'ha de llençar quan el perill és inminent. El seu us ha de ser extremadament excepcional.

Li han de donar una volta a tot plegat.