Jordi i Abel, benvinguts a aquest debat, m'esteu fent gaudir!!! espero que vosaltres també.... 
Crec que o li heu demanat massa a la ciència i us ha decepcionat, o teniu una mica de desconfiança en ella. Tot el que dieu es cert, la investigació, el qüestionar tot plegat, el obrir-se a totes possibilitats, tot això és cert i en moltíssimes arrels d'investigació no s'arriba a cap consens i tot és teòric. Cert... però el consens ha d'arribar en algún moment, si no encara estaríem discutint, ja no que la terra és rodona, però sí per exemple la teoria de la relativitat. Com el bossón de Higgs, que Jordi, sí està demostrat, hi ha realitats científiques que son demostrables teòricament.... i això creieu-me que és tant fora de l'abast de molta gent, per entendre, que a mi hem van costar la carrera de Geologia.... Química atòmica, física quàntica, tot es basa en càlculs matemàtics, inclús quan parlem de partícules que tot i existir no podem veure.... en fi, crec que tot això ja ho sabeu...
Sigui com sigui, jo vaig intentar ser científic, tenia molt clar el que volia, primer resoldre el problema sísmic, a través de la composició de les roques, i intentar demostrar que hi havia un punt en el que per pressió és trenca la roca, i per una reacció en cadena, tenim un terratrèmol... una idea que tenia arrel d'una feina que vaig fer.... comprovar la composició del formigó i la seva resistència.... tenia un objectiu, la recerca d'una realitat absoluta, d'una resposta inqüestionable d'una solució.... no crec que fos cap parany en absolut, voler trobar aquesta resposta.... si que evidentment era voler decorar la casa abans de construir-la i la realitat és que no soc científic, no soc geòleg i tot això és una afició.... Sí que frustra tenir un objectiu i no aconseguir-ho i tant que sí, a vosaltres no??? si el meu treball no hagués donat resultats, i un altre geòleg hagués trobat respostes a través de la meva feina, per una part hagués estat orgullós, però segur que també tindria decepció per no haver sabut arribar a les conclusions correctes. Al final si és cert que son treballs d'equip, però be un sempre intenta triomfar en la seva feina, i quan dic triomfar, parlo de fer-la tot lo be que es pugui i amb el millor resultat possible... no veig res dolent en això....
Una veritat no és absoluta quan és qüestionable, per tant segueixo pensant que l'objectiu és la veritat absoluta.
Ramals científics n'hi ha molts, i el canvi climàtic té realitats inqüestionables i teories. La química i la física quàntica, temes com la teoria de la relativitat, el Bossón de Higgs, o altres partícules, neutrons, protons, electrons... son més complicades d'entendre, perquè son ciències abstractes, son equacions matemàtiques que molts científics posen a prova i es donen per correctes, moment a partir del qual es donen com a veritats absolutes tot i que empíricament no es poden demostrar.... en canvi en geologia, tot és més fàcil... les roques, el gel, i altres eines com ones sísmiques o certs components químics ens donen totes les respostes. Per això puc afirmar amb tota rotunditat que la terra te 4450 milions d'anys (aproximadament) o que un volcà ha tingut x erupcions, a x anys, o que el CO2 sempre ha escalfat el planeta... això és fàcil si ho busques i saps on buscar.... clar hi ha moltes més variants que hi juguen i aquí estem per tant encara no hi ha una demostració absoluta, però si hi ha molt consens de que se sap el que passa i que la explicació va per el bon camí.... no hi ha certesa absoluta està clar...
Com diu l'Abel hi ha d'haver un qüestionament i per això existeixen els consensos científics, que moltes vegades arriben al 100%.... En el CC és del 98%, no està malament....
Jordi, agraeixo les teves paraules, però he intentat ser científic i per tant sé amb certesa absoluta que no ho soc... nosaltres depenem d'altres per opinar, depenem dels treballs d'altres persones.... la meva única contribució, preocupar-me de fer la menor despesa energètica possible i deixar els mínims residus possibles... poc més puc fer...
Sento el rotllo!!
