Posts de Darth Maül

    Volia fer una consulta als entesos en la materia,es normal aquest eixam d'erupcions volcàniques arreu del planeta en els últims tres mesos?.Tenim el Kilauea a Hawai.Pacaya i Volcán de Fuego a Guatemala,Sierra Negra a les illes Galapagos,Agung a Indonésia,4 erupcions més potents de l'habitual a geisers de Yellowstone i es reporta activitat volcànica sota la capa de glaç al continent antàrtic afegit al enregistrament de fins a set terratremols entre 2'3-4 a la zona d'Israel i el Líban.Es inusual i alguna cosa fora de l'habitual succeeix o ara ténim més informació de tot el que pasa i bans no es reportava amb tanta cura?.Gràcies d'antuvi.

    Bones Albert,

    Doncs no, la activitat geodinàmica de la terra no està patint res anormal. De fet, a part que com veureu ara, a nivell volcànic tot està en ordre, podem dir que una teoria sobre la velocitat de rotació de la terra i els sismes que s'està provant, ha demostrat que les variacions de velocitat no provoquen més sismes... per tant, de moment tot en ordre...

    [Imagen bloqueada: https://www.apolo11.com/imagens/grafic…global_2015.png]

    https://www.apolo11.com/terremotos.php

    Respecte a volcans, conforme passen els anys anem coneixent més volcans.... aquesta gràfica pot donar la sensació que hi ha més erupcions, però no, el que hi ha son més observacions, per tant us heu de fixar que la gràfica mostra diferència entre volcans coneguts i en erupció....pugen al mateix temps...

    [Imagen bloqueada: https://volcano.si.edu/faq/historical_activity_600years.jpg]

    https://volcano.si.edu/faq/index.cfm?…toricalactivity

    Pues no veas en la Cerdaña. Verdean todavía los tallos a mayor o menor grado, según las zonas. Ni siquiera las espigas están todas amarillas...Le faltan tres semanas para estar listo: bien metidos en agosto! No vi algo así nunca en todos mis años por Castilla y León. En agosto estaba todo más que hecho a lo largo de la ruta de la Plata. No tengo más experiencia de vivir rodeada de trigo que la de entonces, así que esto me sorprende un montón.

    Sí me permitís el offtopic respecto al horario de verano del que habla en su firma Borrasca Atlántica, simplemente recordarque en Madrid el amanecer y el atardecer es entre media hora y 50 minutos más tarde que en Barcelona o en Palma. Eso quiere decir que hablamos de amaneceres antes de las 5 de la mañana en Barcelona y atardeceres antes de las 21 hs en Barcelona....si esto lo llevamos al invierno, aunque amanezca alrededor de las 7 de la mañana, el atardecer sería en torno a las 16.30hs. A mí estos horarios no me gustan. Habría que plantera husos horarios. Pero el debate para mí no es lo que marca las agujas del reloj. El debate para mí son los horarios laborales que son los que nos hacen vivir como vivimos.... No tienen el más mínimo sentido y eso no tiene nada que ver con la hora oficial en mí opinión.

    Perdonad el off-topic...

    Respecto a las temperaturas, totalmente de acuerdo respecto a la no ola de calor, pero para mi zona, tanto Junio como Julio estamos sobre la media. Yo desde luego no veo ola de calor, nada excepcional, pero tampoco veo temperaturas bajo la media....veo normalización y ya está.....

    Bones,
    Aquest Juny ha resultat càlid i normal en quant a precipitacions. Una llàstima. A zones molt properes han doblat la mitjana de precipitació. El problema és que les tempestes no m'han agafat de ple. M'han arribat un total de tres tempestes, cap d'elles realment de ple. En 5 anys no porto cap tempesta de més de 30 litres. A veure aquest any tant humit...

    Dades Sabadell

    1897-1979: 20.6ºC Màximes 26.5ºC mínimes 14,8ºC, pluja 45,8 mm, dies de pluja de mitjana: 6,7

    Mitjana de climate-data.org, que fins ara utilitzo de font davant les mitjanes...

    21,0ºC, Màximes 25,0ºC, mínimes 17.0ºC, pluja 48.0 mm

    Dades Sabadell-Can Rull
    2014: 22,5ºC, Màximes 27,8ºC, mínimes 17.8ºC, pluja 15.0 mm, dies de pluja 4, Nits tropicals 3, Dies +30: 10
    2015: 23,6ºC, Màximes 28,7ºC, mínimes 18.8ºC, pluja 15.0 mm, díes de pluja 6, Nits tropicals 5, Dies +30: 8
    2016: 22,1ºC, Màximes 27,2ºC, mínimes 17.2ºC, pluja 25.5 mm, díes de pluja 4, Nits tropicals 3, Dies +30: 5
    2017: 24,7ºC, Màximes 30,0ºC, mínimes 19.9ºC, pluja 32.7 mm, díes de pluja 5, Nits tropicals 16, Dies +30: 15
    2018: 22,1ºC, Màximes 26,7ºC, mínimes 17.9ºC, pluja 59.4 mm, díes de pluja 7, Nits tropicals 5, Dies +30: 3

    Dades Sabadell Can Rull Juny 2018

    Temperatura màxima: 31,6C el 27 de Juny
    Màxima més baixa: 21,3ºC el 7 de Juny
    Mitjana de les màximes: 26,7ºC
    Temperatura mínima: 14,3ºC el 8 de Juny
    Mínima més alta: 21,6ºC el 22 de Juny
    Mitjana de les mínimes: 17,9ºC
    Nits Tropicals: 5
    Gelades: 0
    Màximes per sobre de 30ºC: 3
    Mitjana del mes: 22,1ºC
    Desviació: 0,3ºC

    Pluja total: 59,4 mm
    Màxima intensitat: 88,90 mm/h el 6 de Juny
    Dia més plujós: 19,0 mm el 6 de Juny
    Dies de pluja superior a 0,3 mm: 7
    Mitjana Precipitació/dia de pluja: 8,5 mm/dia
    Tempestes: 3
    Dies de neu: 0
    Desviació: +11,4 mm Mitjana, 124% de la mitjana.
    Pluja anual: 455,2 mm Desviació: +179,2 mm 165% de la mitjana

    Cop màxim de vent: 37,0 Km/h de SE el 22 de Juny
    Mitjana Cops: 6,4 km/h
    Vent màxim (10 minuts): 18,3 Km/h de S el 22 de Juny
    Mitjana de vent mensual: 4,2 Km/h de 137º SE

    Humitat Màxima: 95% el 6 de Juny
    Humitat Mínima: 19% el 29 de Juny
    Humitat Mitjana: 64%

    Pressió màxima: 1022,3 hPa el 19 de Juny
    Pressió mínima: 1008,7 hPa el 11 de Juny
    Pressió Mitjana: 1015,6 hPa


    www.jdserver.es_sabadell-can-rull_climatedataout62018.html1.png

    temp_2018-07-08.gif

    vent_2018-07-08.gif

    pres_2018-07-08.gif

    [b]
    Personalment la predicció de Leif hem sembla prou interessant perque fins que no es demostri el contrari,la seva predicció del número màxim de taques solars de l'actual cicle 24 va estar molt fina i propera a la realitat i li dono el meu vot de confiança en aquest sentit.Això no vol dir que el sistema predictiu d'aquest home basat en els camps polars magnétics solars sigui infalible ,perque evidentment desconeixem moltissimes coses del Sol que te 4500 milions d'anys de vida i solament tenim 4 segles de dades observacionals telescópiques.Veurem la darrera generació de satel.lits solars quina valuosa informació ens tenen reservada per afinar encara mes les prediccions solars del proper cicle solar 25.

    La observació del sol té una avantatge. Disposem de milers i milers i milers de bilions i encara més, d'exemples per observar. L'univers està ple de sols a tot arreu i els podem veure en totes les seves etapes de vida. Això no ens diu res de l'activitat solar d'un cicle en concret, però penso que si ens diu molt de com pot arribar a respirar el nostre sol y com ha de ser la seva vida en el futur. Clar que els científics han d'apendre molt més, però hi ha casi infinites mostres diferents per anar aprenent.

    Vaja, no sé si al nord d'Europa amb una primavera seca i càlida....es¡ntre d'altres llocs, hi estaran gaire d'acord....

    De debó Joan??? En serio. L'article, no es basa en cap estudi. Dic, els altres estudis son una merda, els desprestigio i després opino sense cap prova que això abans va ser pitjor.... però lo millor és la última frase... El CO2 i un planeta més cálid és bo per la biosfera, en contra que les energies renovables que son perjudicials!!! i com creem més CO2? Quines energies molen?? Joan, es que no ho veus???
    Realment comparteixes això? Creus que les energies d'origen fòssils son millors per el planeta? Aquests tios son tant idiotes que després de negar que hi ha escalfament global antropogènic, després el reconèixen i minimitzen els efectes adversos.... Carib per tothom!! :woohoo: :woohoo: :whistle: :lol:

    Penso Joan que abans de publicar aquest article has fet una lectura diagonal i no t'has adonat que aquest article és tendenciós en pro de les grans empreses del sector de les energies d'hidrocarburs.

    El dubte és si van o no desaparèixer del tot per sobre de 3000 m, però jo crec que l'origen està clar. D'altre banda, Jordi, lo de Anibal i els Elefants, recorda que no va acabar be...


    Hace más de 30.000 años los glaciares del Pirineo alcanzaron su máxima extensión con espesores medios de 500 metros. El retroceso del hielo se dio de manera discontinua durante miles de años. A partir de finales del siglo XIX, sin embargo, la deglaciación ha sido constante y tenaz. Y para los próximos años se prevé una imparable pérdida de los hielos.

    Durante la última glaciación las grandes cordilleras y montañas de la Tierra estaban completamente cubiertas por el hielo. Pirineos no fue una excepción. Resulta fascinante pensar que, hace apenas unos miles de años, nuestro Pirineo presentaba el aspecto que hoy caracteriza a montañas tan lejanas como las de Alaska o el Himalaya: potentes glaciares de decenas de kilómetros, laberintos de morrenas centrales y solo las cumbres más altas asomando por el hielo. Las formas del relieve que caracterizan hoy el Pirineo –las afiladas aristas, los valles en artesa o los numerosos ibones- son el resultado de la acción erosiva del hielo durante las diferentes glaciaciones del Pleistoceno (periodo de 2,5 millones de años que abarca las últimas eras frías). Ahora bien, esta pequeña introducción nos plantea una serie de cuestiones que intentaremos responder a lo largo de este escrito: ¿Cómo fue exactamente la última glaciación en el Pirineo?, ¿Qué alcance tuvo?, ¿Son los actuales glaciares del Pirineo remanentes del hielo de aquellas épocas gélidas pasadas? Y por último, y más relevante para nosotros, ¿Cómo son los actuales glaciares del Pirineo y cómo serán en el futuro?

    UN INMENSO CAMPO DE HIELO

    Tal y como hemos mencionado más arriba, el paisaje del Pirineo durante el momento culminante de la última glaciación distaba mucho del actual. El frío intenso fue responsable del descenso de la línea de nieves perpetuas –casi 1.000 m. por debajo de la actual-, y de grandes nevadas que, a medida que se acumulaban y compactaban en las partes más altas, iban formando espectaculares plataformas de hielo, de las que salían numerosas lenguas de hielo aprovechando los valles existentes, descendiendo, en la mayor parte de los casos, hasta cotas entorno a los 800 m. sobre el nivel del mar. Gracias a la presencia de grandes acumulaciones de sedimentos de origen glaciar -llamados morrenas terminales-, los científicos podemos reconstruir la longitud de estos aparatos. Algunos glaciares del lado francés superaban los 60 Km de longitud, meridional llegaban a los 35, e incluso 50 Km, como en algunos valles del Pirineo catalán. La potencia del hielo era igualmente impresionante, con espesores medios de 500 m., y excepcionalmente 900 m. en las zonas más favorables. En suma, visto desde el espacio, el Pirineo presentaba un campo de hielo, más o menos continuo, de 250 Km de oeste a este, por unos 50 Km de norte a sur.

    GLACIACIONES MUY TEMPRANAS

    Pese a las numerosas investigaciones realizadas hasta la fecha, existen discrepancias sobre las cronologías de la máxima extensión glaciar pirenaica. En efecto, las relativamente recientes dataciones parecen señalar que, sobre todo en la zona central del Pirineo, el hielo alcanzó su máxima extensión mucho antes que en la mayoría de montañas del planeta, e incluso el resto de la Península Ibérica también. Las diferencias son significativas, si tenemos en cuenta que los glaciares de esta parte del Pirineo alcanzaron su máximo hace más de 30.000 años, mientras que el momento de máximo frío global se alcanzó 10.000 años después. Esto se debería, no a la ausencia de frío, sino de humedad (algunos científicos apuntan al efecto negativo de la congelación del Atlántico Norte y la disminución de las nevadas). Lo que pondría de manifiesto el particular comportamiento de los glaciares pirenaicos ya desde el pasado. Y nos recuerda, que para que se desarrollen glaciares, se necesita además de temperaturas bajas, nevadas copiosas.

    UN RETROCESO INTERMITENTE

    La deglaciación de la masa de hielo pirenaica no fue continua y homogénea, sino espacial y temporalmente compleja. En efecto, el retroceso del hielo se vio interrumpido en numerosas ocasiones por fases de estabilización, e incluso por avances de las lenguas glaciares de diferente entidad (pero que nunca llegarían a las posiciones de máxima extensión). Como la del Dryas Reciente -hace unos 12.000 años-, un cambio climático abrupto responsable del repentino crecimiento del hielo, y la formación de glaciares rocosos (una masa de hielo y rocas con dinámica propia), de los que aún perdura alguno en nuestra cordillera. Ya en las últimas posiciones frías, los glaciares tenderán a localizarse cerca de las cabeceras glaciares, donde todavía se ubican algunos aparatos activos. Sin embargo, esto no significa que estos sean hielos supervivientes de las eras frías pasadas; diversas investigaciones señalan que durante algunos momentos recientes del Holoceno (los últimos 11.000 años), los glaciares llegaron a desaparecer por completo del Pirineo. Para entender los actuales glaciares pirenaicos, es necesario mencionar el último periodo frío histórico global denominado la Pequeña Edad del Hielo (PEH), que tuvo lugar entre 1550 y 1850 de nuestra era, cuyo alcance en el Pirineo explicaremos.

    LA PEQUEÑA EDAD DEL HIELO

    Durante la PEH se registraron avances glaciares en las grandes montañas españolas: Sierra Nevada, Cordillera Cantábrica y Pirineos. El descenso de las temperaturas en casi 1ºC fue responsable de la acentuación del carácter de alta montaña en esta cordillera, y del desarrollo de más de una centena de glaciares repartidos en un total de 15 macizos, de los que solo quedan unos pocos en las cumbres más elevadas y ubicaciones más favorables. La extensión del hielo en el fin de la PEH fue de casi 1.800 ha, frente a las menos de 260 ha vigentes de nuestro Pirineo (muy similar a la de la vertiente francesa). Los macizos más importantes, como el de Aneto-Maladeta, o Monte Perdido presentaban ellos solos más hielo -casi 700 ha y 550 ha respectivamente-, que toda la cordillera actualmente. Desde finales del S. XIX hasta 1980, se han extinguido por lo menos 94 glaciares en ambas vertientes, y desde entonces 17 más en el lado español hasta día de hoy. Gracias a la disposición y características de las pequeñas morrenas de la PEH, hemos podido reconstruir la deglaciación histórica de nuestros glaciares pirenaicos, identificando 3 etapas de retroceso reciente:

    Una primera fase de recesión del hielo continua entre 1920 y 1970.
    Desaparición de los glaciares más pequeños desde 1970 hasta mediados de los 80, fase estable en 1989-1990.
    Un rápido retroceso desde 1990 hasta nuestros días, con la desaparición de varios glaciares y la tendencia netamente negativa del resto.
    LA SITUACIÓN HOY

    En la actualidad, hay 20 glaciares que persisten desde la PEH en todo el Pirineo. Se trata de aparatos de circo, laminados, en nichos estructurales, colgados con forma lenticular, y con pequeñas lenguas incipientes. En la vertiente española tenemos 9 glaciares verdaderos, 3 glaciares rocosos, y 6 heleros –masas de hielo sin dinámica propia-, repartidos de la siguiente manera: -Pirineo Occidental: los de Balaitus y Punta Zarra se han transformado en heleros sin movimiento; el de Infierno aún muestra alguna grieta de tracción en sus partes más elevadas, lo que evidencia su dinámica, aunque cada vez presenta un mayor adelgazamiento del hielo y biselado, tal y como sucede en el glaciar rocoso de Argualas.

    Pirineo Central: en el Macizo de las Tres Sorores, el glaciar de la Soum de Ramond se extinguió hace apenas 15 años; los de la cara sur del Taillón, Gabieto, y Gavarnie se han transformado en heleros o están a punto de hacerlo; mientras que el de Monte Perdido todavía ocupa 36 ha repartidas en dos masas de hielo suspendidas espectacularmente sobre el Circo de Tucarroya; los del Macizo del Viñemal han retrocedido más de 500 m. en apenas 30 años.
    Pirineo Oriental: la pérdida de masa y superficie cubierta por el hielo es la nota predominante en el glaciar de Posets; el glaciar rocoso de los Gemelos parece que mantiene aún las características de hace años. En el Macizo del Aneto vamos a encontrar las masas de hielo más importantes de toda nuestra cordillera: el glaciar de Maladeta presenta una extensión de unas 37 ha., y aún hoy la rimaya que hizo famosa la ascensión al pico del mismo nombre, aunque la regresión de su pequeña lengua terminal y la pérdida de volumen son la nota predominante; mientras que el glaciar del Aneto sigue siendo con sus 80 ha y sus más de 40 m. de potencia el mayor de todo el Pirineo, si bien los dos lóbulos característicos del área inferior no dejan de retroceder año tras año, y la presencia de grietas (que hace no tanto ponían a prueba a los montañeros) es cada vez más escasa; los glaciares de Tem-Pico Posets, glaciar de la Paúl y el rocoso de los Gemelos.

    UN FUTURO SIN HIELOS

    Hemos visto que los glaciares pirenaicos tienen una rápida respuesta a los cambios climáticos, lo que es debido a su posición latitudinal, influencia mediterránea, y sobre todo a su pequeño tamaño. Pueden desarrollarse y avanzar en un periodo relativamente corto de tiempo, como sucedió en la PEH, pero también retroceder y desaparecer más rápido todavía. Se trata de masas de hielo extremadamente sensibles al incremento de las temperaturas estivales (y no tanto a los inviernos suaves como cabría esperar en un primer momento). Muchos científicos afirman ya que, en el actual contexto de calentamiento global, nuestros glaciares del Pirineo no sobrevivirán mucho tiempo.

    Así es, se ha estimado que los glaciares más pequeños desaparecerán en las próximas décadas, si no años, mientras que los más grandes (Aneto, Ossoue -en la vertiente francesa-, Maladeta y Monte Perdido) pasarán a ser apenas heleros a mediados del S XXI. Los glaciares del Pirineo tendrán el mismo fin que los de Picos de Europa o Sierra Nevada tras la PEH, de los que solo queda un recuerdo en forma de hielo enterrado por derrubios. Es en verdad algo triste, porque nuestros hijos y nietos no conocerán un Pirineo tan bello como el que nosotros disfrutamos.

    https://sge.org/publicaciones/…es-del-pirineo/

    Nois, no creieu que la fí del mínim de Maunder i el de Dalton hi poden tenir res a veure?
    Incremwnt de temperatures marines segur que es sinònim de dilatació, o almenys de fusió de gel i neu que sí incrementen el nivell del mar.
    Fins i tot les glaceres del Pirineu venen d'aquella època, els Romans no les van coneixer i nosaltres assistim a la seva desaparició!

    Això és el que jo volia dir.... no obstant tinc molts dubtes respecte a aquesta afirmació última de les glaceres del Pirineu. S'ha publicat, hi ha estudis al respecte, però... una glacera es por formar en un refredament de, en els millors dels casos 200 anys? I dic més... no és més plausible que se fa 10.000 anys estàvem acabant una glaciació, aquesta hagi format glaceres de les cuals encara hi hagi vestigis? Quan jo vaig estudiar, no fa encara 20 anys, aquest era l'origen que ens explicaven. Sigui com sigui, no deixa de ser una teoria nova, el que les glaceres del Pirineu siguin de nova formació i que ja haguessin desaparegut totalment...i no dic que no hi hagin hagut retrocessos i forts increments posteriors a la petita edat de gel, el que dic és que els historiadors no es posen d'acord de si el gel va desaparèixer totalment a la época romana i a l'òptim medieval...

    Pero llavors la gràfica del nivell del mar i CO2 del cientific Jevrejeva es vàlida o no?es cert que el nivell dels mars va començar a pujar abans que ho fes de manera destacable el CO2?o els mareografs de l’época estaven “marejats”?esperem respostes del IPCC

    La escala ho és tot.... mira aquesta gràfica. Des de la última era glaciar, el mar no ha parat de pujar fins a un maxim, que ara s'està disparant de nou...

    [Imagen bloqueada: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1d/Post-Glacial_Sea_Level.png]

    [Imagen bloqueada: https://insideclimatenews.org/sites/default/files/Sea-Level-Rise-Fever-529px_0.png]

    Dubtes del consens científic i li creus fins a la última coma al que diu aquesta dona, que per cert, bastants vegades ha estat molt cuestionada... El teu problema no son ni els científics ni el concsens, és simplement que no t'agrada el que diuen...

    Atribución no-argumento Judy Curry

    A raíz de la Comisión de ciencia 'interesante' de casa hace dos semanas, la audiencia fue una excelente refutación comisariada por ClimateFeedback de los no admitidos y muchas veces a declaraciones de los testigos de la mayoría. En respuesta, Judy Curry tiene (nuevo) declaró a sí misma sin estar convencido por la evidencia de un papel dominante para forzar humano de los cambios climáticos recientes. Y como antes ella no da ningún argumento cuantitativo para apoyar su contención que los conductores humanos no son la causa dominante de las últimas tendencias.
    Su razonamiento consiste en un pequeño número de los que suena plausible, pero poco convincente en última instancia, cuestiones que, sin embargo, vale la pena sumergirse en. Ella resume sus reclamos en el siguiente comentario:
    ... Utilizan modelos que se ajustan al período de interés, que deberían descalificarlos de ser utilizado en estudio de atribución para el mismo período (razonamiento circular y todo eso). Los estudios de atribución no cuenta para las grandes oscilaciones multidecenales (y más) en el océano, que se han estimado a cuenta de 20 a 40% a 50% a 100% del calentamiento reciente. Los modelos no representan solares efectos indirectos que han planteado la hipótesis de ser importante. Y por último, los modelos climáticos de CMIP5 valores de aerosol obligando a que ahora se cree que son demasiado grandes.
    Estas afirmaciones son ya sea mal o simplemente no tienen las consecuencias, que afirma. Vamos a ir a través de ellos una vez más.

    1) los modelos no están sintonizados [para las finales C 20 / 21 C calentamiento] y utilizarlas para atribución no es razonamiento circular.
    Curry es incorrecta en por lo menos dos niveles. Eran los "modelos" (si no conocido como el conjunto de CMIP5) * no * sintonizado para la consistencia durante el período de interés (la tendencia de 1950-2010 es lo que destacaba en los informes IPCC, sobre 0.8ºC calentamiento) y la evidencia es evidente del hecho de que las tendencias en la ¡simulaciones individuales durante este período van desde 0.35 hasta 1.29ºC! o 0.84±0.45ºC (envoltura del 95%).

    [Imagen bloqueada: https://www.realclimate.org/images/gmsat_hist.png]

    ¿Pregúntate a ti mismo una pregunta: estos modelos atentos a los valores observados?

    En segundo lugar, esto no es cómo la atribución se realiza en cualquier caso. Lo que realmente sucede es que la huella de forzamientos diferentes se calculan independientemente de las carreras históricas (usando subconjuntos de los controladores) y luego coincide con las observaciones utilizando escalas para los patrones generados. Factores de escala cerca de 1 implican que las huellas que los modelos se ajustan razonablemente bien a las observaciones. Si los modelos son demasiado sensible o no, va a salir en los factores, ya que los patrones ellos mismos son razonablemente robustos. Así que los modelos que tienen la mitad de la tendencia observada, o dos veces como mucho, pueden ayudar todavía determinar el patrón de cambio asociado con los controladores. La atribución al conductor se basa en los mejores ajustes de ese patrón y otros, no en la media o tendencia en las pistas históricas.
    2) estudios atribución tienen en cuenta la variabilidad interna de baja frecuencia
    Patrones de variabilidad que no coinciden con las huellas dactilares predichas de los pilotos examinados (residuos) pueden ser grande, especialmente en escalas de tiempo corto y buscar en la mayoría de los casos como los modos de variabilidad interna que hemos sido; ENSO/PDO, la oscilación del Atlántico norte de multidecadales etcetera. Pero lo crucial es que estos residuos tienen tendencias pequeñas en comparación con las tendencias de los controladores externos. También podemos poner estos modos directamente en el análisis con poca diferencia total a los resultados.
    3) ningún estudio creíble ha sugerido que las oscilaciones del océano pueden explicar las tendencias a largo plazo
    La clave aquí es el aumento de contenido de calor del océano en el último medio siglo (la figura muestra tres estimaciones de los cambios desde 1955). Absolutamente, esto significa que más energía ha sido entrar en el sistema que.

    [Imagen bloqueada: https://www.realclimate.org/images/ocean-heat-download1-2016-e1492351989647.png]

    5) forzantes aerosoles son de hecho inciertos, pero esto no afecta el reconocimiento de las tendencias recientes mucho.
    Uno de los temas más complicados para los estudios de huellas dactilares es distinguir entre los patrones de aerosoles antropógenos y gases de efecto invernadero. Mientras que las asimetrías hemisféricas son ligeramente más grandes de aerosoles, el patrón de la superficie total es muy similar a la de los gases de efecto invernadero (aunque con distinto signo). Esta es una de las razones por qué el más seguros en IPCC son declaraciones con respecto a los cambios "Anthropogenic" todos juntos ya que no requiere de análisis de los factores (oposición) de GEI y aerosoles. Por lo tanto, en un estudio de huellas dactilares que no distingue entre los GEI y aerosoles, lo que el valor exacto del aerosol obligando a derecho es básicamente irrelevante. Si cualquier modelo específico está mal, simplemente se manifiestan a través de un factor de escala muy diferente de 1 sin cambiar la atribución total.
    ¿Qué realmente se necesitaría para hacer un argumento real?
    Como he estado pidiendo casi tres años, forma más allá del tiempo de Curry apuntalar sus reclamos de manera cuantitativa. Dudo que esto es realmente posible, pero si uno iba a hacer el intento de estas son el tipo de cosas necesarias:
    Evidencia que los modelos subestiman la variabilidad interna en ~ 50-80 años escalas por un factor de ~ 5.
    Evidencia de que forzar solar indirecta puede aumentar el impacto a largo plazo de la energía solar por un factor de 3 en escala de tiempo centenaria o invertir el signo de la imposición de plazos de 50-80 años (uno o el otro, ambos sería complicados!).
    Evidencia de que las oscilaciones cálidas superficiales del océano están asociadas con mayor radiación neta hacia abajo en el TOA. Esto es particularmente difícil porque esto significaría que el clima era fundamentalmente inestable.
    Evidencia que las huellas conocidas de forzamientos diferentes están fundamentalmente equivocadas. Decir, ese CO2 no enfría la estratosfera, o ese forzamiento solar no calentarlo.
    Ausencia de cualquier evidencia para apoyar estas afirmaciones, la afirmación de que de alguna manera, en algún lugar las conclusiones de corrientes directas y predictivas son fundamentalmente equivocadas no es creíble.

    Tinc la sensació que teniu masses expectatives del CC. Voléu que el planeta sigui inhabitable demà, i no es tracta d’això. Un planeta més càlid seguirà sent habitable i tot i el ritme de creixement de CO2 i suposant que no fèssim res, encara trigaríem centenars d’anys en fer que la terra ens extingís. És més probable que abans ens matem tots en guerres, algunes d’elles per culpa del CC precisament. Sigui com sigui, com sempre li dic al Manolo, si encara farà fred i nevarà però això no vol dir que el planeta no s’escalfi...
    I si us plau, deixe’m ja de matar al missatger. Si de cas, als científics escéptics de la banda dels que posen en dubte el concens, que ho féssim deixant clar d’on procedeixen els fons d’estudi i que ho fessin sense mentir a ser possible. I un exemple és la gràfica que indica el Manolo. Tenint en compte que la major part d’estudis que s’han fet en cors de gels, anells d’arbres, permafrost i d’altres estrats del terreny, diuen que l’optim Medieval està per sota de la época actual, doncs que aportin proves de per qué arriben a aquestes conclusions i així guanyem tots. Mai hem cansaré de repetir, que si parlem de poder, de veritat volem pensar que hi ha un poder económic més gran que el que hi ha darrera de les energies fóssils??

    Vols dir??

    La tecnologia si que ha evolucionat des dels anys 70, és evident, però l'home segueix igual... o pitjor. Els prejudicis, les lluites de poder, les ideologies.... marquen el 100 % de les activitats humanes, inclosa la ciència, especialment des que alguns poders fàctics han vist que, també en "democràcia", la poden utilitzar en benefici propi.

    Ara, i sempre, la ciència segueix al servei del poder, per tant, la ciència ballarà la música que el poder posi.

    Una mica cínic l'argument no? En part, estic molt d'acord amb tu, El poder corrompeix i el poder ens manipula i hi ha gent que manipula en pro dels seus interessos i gent manipulada. Però també et dic que qui estudia una carrera científica ho fa per vocació, i en molts casos posant anys i anys, dècades rera dècades estudiant, ensenyant sense poder investigar amb total llibertat, per culpa de la falta de fons o simplement perquè aconsegueixes entrar en certs projectes que no son exactament el que t'agrada. I això si tens la sort d'exercir. Quan vaig començar la carrera de Geologia, abans de donar-nos la benvinguda, ens va dir una frase que ens va deixar a tots fet pols.... el 70% no acaba la carrera, i dels que l'acaben, només el 40% podran exercir de Geòlegs i això que no va entrar en si podrien treballar en que els agrada de veritat....

    En meu punt és que conec a molts científics. Alguns d'ells son grans amics meus. En tinc treballant al sector privat, en tinc treballant per el CSIC i invenstigant el que els agrada, en tinc treballant per la Generalitat al ICGC, per Hospitals públics, privats, o voltant de projecte en projecte sense aconseguir res durador i sobretot, havent de marxar a fora del país.... CAP d'ells, insisteixo, CAP d'ells, publicaria res que no fos resultats reals de les seves investigacions. Insisteixo, CAP.... o reitero en Castellà.... NINGUNO...i en Anglés...NO ONE....

    Soc molt contundent en això perquè la veritat és que hi ha molts prejudicis, i ser científic és extremadament complicat. Alguns no ho hem aconseguit tot i el nostre amor a la ciència, i aconseguir-ho no és garantia de res.

    I si, clar que hi ha científics corruptes, grups de científics entrant a projectes privats on no es tracta d¡investigar si no de trobar la manera que sigui de donar uns resultats concrets, i també n'hi ha de incompetents....dels primers sobretot fora d'Espanya i dels segons sobretot a Espanya, perquè hi ha cert efecte de funcionarisme, allargant investigacions o presentant resultats "oberts" per seguir pillant del bote... d'aquests també n'hi han, però no els conec personalment...ho sé, ho intueixo, algún nom famós puc donar, però no deixa de ser una opinió.

    En definitiva, la frase, "Ara, i sempre, la ciència segueix al servei del poder, per tant, la ciència ballarà la música que el poder posi." hem sembla extremadament injusta, amb els molts que estimem la ciéncia, i amb els grans professionals que hi han dins d'ella.

    Bones,
    Us deixo el resum del mes de Maig a la meva estació. Mes que marca un cert canvi de patró a la meva zona en el que respecte a precipitacions. El mes de Maig ha sigut històric en quant a tempestes, però lamentablement la meva zona ha quedat al marge. Hem tingut molts dies de precipitacions minses i el mes ha quedat un xic sota la mitjana de precipitacions. Ha sigut normal en quant a temperatures.

    Aquestes són les dades.

    Sabadell Can Rull Maig 2018

    Dades Sabadell

    1897-1979: 16.8ºC Màximes 22.7ºC mínimes 10,9ºC, pluja 66,7 mm, dies de pluja de mitjana: 8,8

    Mitjana de climate-data.org, que fins ara utilitzo de font davant les mitjanes...

    17,0ºC, Màximes 21,1ºC, mínimes 13.0ºC, pluja 60.0 mm

    Dades Sabadell-Can Rull
    2014: 17,1ºC, Màximes 22,3ºC, mínimes 12.8ºC, pluja 45.3 mm, dies de pluja 9, Nits tropicals 0, Dies +30: 0
    2015: 19,9ºC, Màximes 26,2ºC, mínimes 14.6ºC, pluja 17.1 mm, díes de pluja 3, Nits tropicals 0, Dies +30: 4
    2016: 17,0ºC, Màximes 22,3ºC, mínimes 12.5ºC, pluja 22.5 mm, díes de pluja 9, Nits tropicals 0, Dies +30: 0
    2017: 19,1ºC, Màximes 24,2ºC, mínimes 14.4ºC, pluja 12.3 mm, díes de pluja 5, Nits tropicals 0, Dies +30: 2
    2018: 17,3ºC, Màximes 22,4ºC, mínimes 13.4ºC, pluja 51.4 mm, díes de pluja 16, Nits tropicals 0, Dies +30: 0

    Sabadell- Can Rull Abril 2018

    Temperatura màxima: 26,5C el 24 de Maig
    Màxima més baixa: 15,1ºC el 1 de Maig
    Mitjana de les màximes: 22,4ºC
    Temperatura mínima: 6,0ºC el 2 de Maig
    Mínima més alta: 17,6ºC el 28 de Maig
    Mitjana de les mínimes: 13,4ºC
    Nits Tropicals: 0
    Gelades: 0
    Màximes per sobre de 30ºC: 0
    Mitjana del mes: 17,3ºC
    Desviació: 0,3ºC

    Pluja total: 51,4 mm
    Màxima intensitat: 61,58 mm/h el 1 de Maig
    Dia més plujós: 21,9 mm el 1 de Maig
    Dies de pluja superior a 0,3 mm: 16
    Mitjana Precipitació/dia de pluja: 3,2 mm/dia
    Tempestes: 2
    Dies de neu: 0
    Desviació: -8,6 mm Mitjana, 86% de la mitjana.
    Pluja anual: 395,8 mm Desviació: +167,8 mm 174% de la mitjana

    Cop màxim de vent: 40,7 Km/h de E el 26 de Maig
    Mitjana Cops: 6,2 km/h
    Vent màxim (10 minuts): 22,0 Km/h de SE el 28 de Maig
    Mitjana de vent mensual: 3,7 Km/h de 115º ESE

    Humitat Màxima: 96% el 13 de Maig
    Humitat Mínima: 25% el 2 de Maig
    Humitat Mitjana: 70%

    Pressió màxima: 1020,3 hPa el 31 de Maig
    Pressió mínima: 1007,8 hPa el 3 de Maig
    Pressió Mitjana: 1014,8 hPa


    www.jdserver.es_sabadell-can-rull_climatedataout52018.html1.png

    fitxa_grafics_2018-06-16.gif

    fitxa_grafics3.gif

    fitxa_grafics1.gif

    fitxa_grafics5.gif

    fitxa_grafics2.gif


    Pero en canvi si s'accepten temperatures d'observatoris afectats per l'illa de calor que mesuren decimes o graus per sobre del que mesurarien si estiguessin fora dels nuclis urbans,això es molt científic :whistle: :whistle:
    per no dir l'extrapolació que fan a zones terrestres on en molts km2 quadrats no hi ha cap observatori meteorológic,així clar que cada cop surten valors de temperatures mitjanes molt càlids :whistle:
    No anem tan lluny que aqui a Catalunya he comprovat diversos observatoris de la xarxa del Meteocat que tenen una evolució de les temperatures mitjanes anuals amb tendencia plana o inclus descendent,fenomens locals?regionals?curios molt curios :huh: com a Vacarisses per exemple


    0AC6031F-F329-498F-A527-E34501D7E4AF.png

    Sí, i per cada observatori que trobis que baixa o es manté, en trobaràs 100 que puja....a nivell mundial clar... evidentment sempre trobaréu excuses per desprestigiar les dades, que si illes de calor, que si ubicacions, que si equips, ubicacions, manipulacions...to val per desprestigiar l'escalfament....(amb aquella magnífica frase de "jo no cuestiono l'escalfament, però...) però clar, el problema és que la natura no en sap de escepticisme...en sap de fets, i fets son els canvis en migracions animals, en floracions, gels i glaciars,periodes humits i secs, onades de calor vs onades de fred, etc... però clar, com aquest argument és incuestionable, doncs llavors arriba el famós..."ja ha passat abans....es natural...etc, etc..." Aquest bucle, entre nosaltres, estaria molt be si no fos perquè son les excuses que busca Trump per trencar amb els acord del clima de París, i mentrestant fomentar el Fraking dins USA continental, i fomentar les prospeccions de petroli i gas a l'àrtic, construint el més gran oleoducte del mon passant per zones d'incalculable valor natural...i ho justifiquen utilitzant aquest mateix argumentari.... per mi, "blanco i en botella".... En el món de la meteo hi ha massa gent que confón el que creu que passa amb el que li agradaria que passés, i això no és per si sol un problema, fins que arriben els Trumps....

    Doncs precisament, a mí hem crida l'atenció el fàcil, ràpid i potent que abans teniem fases negatives i el que costa ara.... :whistle: