Bon dia.
A plaça Kennedy al peu del Tibidabo a Barcelona 9,8º i 78% d'humitat. Cel tapat d'estratocúmuls i nimbostratus. Vent del nord-nord-est de 13 km/h amb cops de 26 km/h. Plovisqueja i precipitació total entre ahir al vespre i aquesta nit 3,6 litres, força menys que algunes zones de les comarques lleidatanes o tarragonines. L'ambient és de ple hivern, gris, fosc, amb vent i amb una màxima que avui a la part alta de la ciutat en prou feines arribarà als 11º.
A Maçanet de la Selva ara tenen 7º amb cel tapat i precipitació 1 litre.
L'ambient força fred de l'exterior va penetrant cap a l'interior de les cases que mantenien la inèrcia de l'ambient càlid de dies anteriors. Aquests són els dies, com comentava en "Gracienc", en que la "illa de calor" de la ciutat pràcticament no existeix a causa de la bona ventilació, així que toca abrigar-se.
Avui i demà es mantindrà l'ambient insegur i força fred mentre que el cap de setmana la tramuntana bufarà de valent, farà més sol, les màximes es podran recuperar una mica però les mínimes, amb cels clars i allà on no bufi el vent, seran força baixes. De fet a 850 hPa. la nit de dissabte a diumenge la de 0º arriba fins Múrcia i bossetes de -5º truquen a la porta del Pirineu, dades gens menyspreables
El dia que fa avui tan gris i fred em recorda un viatge que vaig fer l'agost de 2008 a la costa del Mar de Barents al nord de Noruega, ja a prop de Rússia:
La meta era el petit poble noruec de Berlevag de 1100 habitants, situat a la costa del mar de Barents en l'Oceà Àrtic. Vaig partir de Ivalo, a la Lapònia finlandesa quan tot just clarejava. El cel estava cobert i la temperatura fregava els 12º (a l'hivern poden arribar a 45º sota zero). La carretera que anava cap al nord estava envoltada de llacs i boscos de coníferes i bedolls. Ja a la frontera noruega, el paisatge es va fer més abrupte. Els cims de les muntanyes estaven cobertes pels núvols i es veien petites cortines de precipitació. Calia pujar un port de muntanya a través d'un paisatge fantàstic, clapejat de neu i cada vegada amb menys arbres. Un cop al port, la boira era densa, plovisquejava lleugerament i el termòmetre no superava els 7º. A partir d'ara calia baixar fins a la costa del Mar de Barents. Els puc assegurar que mai havia vist un litoral tan agrest, amb una sensació de soledat tan gran. La petita carretera discorria vorejant el mar que es trobava notablement alterat a causa del vent del nord-oest, fred i humit. El cel aquí era borrascós i intermitentment descarregava un espès plugim que reduïa la visibilitat a pocs centenars de metres. Vaig parar el cotxe i vaig baixar fins a una petita platja de còdols orientada al nord. El vent i el plugim gairebé horitzontal em colpejaven la cara, les onades molt seguides assolien els dos metres d'alçada, xocant estrepitosament contra les roques entre les quals apareixia tímidament alguna foca. Tot estava impregnat d'una llum freda, àrtica, ... quines sensacions úniques!
Bon seguiment!
