Posts de @alberttucci

    Bon dia des de Sant Joan Despí. Mínima de 7 º i ventada tota la nit amb sensació inferior als 0 º.

    Mirant mapes a mig i llarg termini i veient com ha començat la temporada aquest novembre observo que els centres d'acció mostren 2 tendències evidents.

    D'una banda l'anticicló de les Açores es mostra robust i estable a l'Atlàntic, impassible davant la possibilitat que tàlvegs de gran longitud d'ona el desplacin al sud afavorint l'arribada o regeneració de pertorbacions al davant de Portugal i cap al Golf de Cadis, el que acostuma a generar els grans temporals de pluges responsables del màxim accentuat de precipitacions hivernal de tot el vessant occidental de la Península Ibèrica.

    D'altra banda, aquesta mateixa tendència de l'anticicló a mantenir-se ferm a l'Atlàntic i de vegades entrant al continent per la mateixa Península, afavorint l'estancament, les inversions i les boires de l'Ebre, el Duero (i el Roina a França o el Po a Itàlia) provoca que les pertorbacions que neixen a Terranova se'n vagin cap a Escandinàvia o, quan l'anticicló -com avui- retira la falca, llencin una inflexió que genera la no menys freqüent pertorbació de Gènova que és responsable de les pluges a Itàlia, les Balears i les grans nevades al Pirineu i els Alps.

    Aquesta tendència és un clàssic dels hiverns normals termomètricament i no gaire generosos en precipitacions però, a la vegada, ens donarà periòdicament entrades del nord, nordoest i nordest, a poc que una pertorbació mediterrània tingui la suficient permanència i profunditat com per arrossegar al seu darrere una falca anticiclònica entre el de les Açores i el que ja s'ha format a Rússia.

    Crec que anem a un hivern d'allò més normal en què viurem aquests dos tipus de temps recurrents i, en alguna ocasió, no faltaran les possibilitats de neu a cotes baixes i glaçades costaneres quan la depressió mediterrània faci el seu paper.

    Aquest tipus d'hivern es va donar freqüentment als 80, els 90 i els anys 99-00, 01-02, 02-03, 04-05 o recentment l'11-12. En aquest tipus d'hiverns, tard o d'hora, ja dic, sempre una pertorbació mediterrània conjuntada amb l'Anticicló de les Açores i el de Rússia aconsegueix enviar-nos alguna entrada d'aire continental europeu amb nevades i glaçades a la costa. Però mai un hivern fred de punta a punta, inestable i amb continuïtat de situacions de nevades i fred -el que és quasi impossible a les nostres latituds. Un bloqueig com el de l'hivern 09-10, amb 9 nevades al Fabra, absència quasi absoluta de boires a Lleida i Vic, 16 dies de precipitació al gener a Barcelona, etc. en uquè apareix un Anticicló a l'Atlàntic Nord i capgira la circulació de l'oest a les Britàniques per una circulació de l'est i el pas de depressions per sobre nostre, es produeix cada 20 o 30 anys...

    Però tampoc tindrem, per descomptat, un hivern fallit amb profusió de temporals de l'oest i "ábregos" que necessiten de la quasi completa desaparició de les altes pressions a l'Atlàntic i la profundització de la baixa d'Islàndia amb recreació de ciclogènesis (de vegades explosives a la latitud d'Ibèria...).

    Per tant, crec que ens hem d'acostumar a això:

    Situació original-patró de l'hivern 15-16, Anticicló potent, 1040 hPa!!!, a les Açores:

    Situació secundària que serà recurrent si no canvia el patró: pont anticiclònic i pertorbació mediterrània:

    Demà tenim +13 º a 850 hPa i diumenge -3 º, són 16 º de diferència. De fet espero veure si efectivament demà tenim uns 21 a 22 º de màxima, i tard, quan comenci a ventar, i diumenge, amb sort no passem dels 11 º. És un contrast enorme.

    No recordo que això hagi passat gaire cops fora d'algun febrer en què abans d'una entrada freda ponent ens anem a més de 20 º i durant l'entrada ens quedem amb menys de 6 º tot i que el sol espetegui de valent (cas de l'entrada freda de l'11 de febrer del 2010).

    Tot quadra, la insolació de finals de novembre equival a la de finals de gener.

    Jo només vull recordar els 100 DIES D'ANTICICLÓ DE L'HIVERN 88-89. L'anticicló es va presentar a finals de novembre, després d'una entrada freda de nordest (-1 º a Badalona el 21 de novembre) i ja no ens va abandonar fins el 21 de febrer.

    No és per desanimar... però de vegades passen aquestes coses.
    El millor de tot és que si dura 100 dies, al febrer ens les veurem amb d'altres situacions, com suds, sudests o sudoests (XD, XD, XD....) ja que en portem vora 10 dies així...

    Ànims, que encara ens queden 90 dies només... XD

    Hola, tot i que no intervinc, procuro entrar cada dia per seguir les magnífiques dissertacions que hi feu.

    Treballo en un institut estratègicament situat al Turó Puig Castellar, a 114 msm. a Santa Coloma de Gramenet on els catabàtics i la boira del Conost de Montcada s'acanalen. Aquesta setmana 3 dies hem tingut boira tancada que gràcies al vent del Besòs donava sensacions de cru hivern a primera hora del matí. Un altra història a migdia.

    Ahir la visibilitat a migdia era mínima. Com podeu veure en aquestes fotos, la vista cap a Barcelona des de l'exacte nord és superba, però en condicions anticiclòniques la cosa canvia completament.

    Una salutació

    Avu una companya i jo (som professors) hem sortits ratllats de l'Institut -després de 2 dies de "ponentà" els alumnes eren cabres... no pas personetes) i hem anat a dinar a una terrassa de la cantonada de Passeig de Sant Joan amb Parc de la Ciutadella. El vi era un ingredient essencial!

    Quin ens havia de dir que el remei seria pitjor que la malaltia, xupito a xupito hem hagut de sortir cagant llets de la terrassa postestival quan s'ha posat a ploure a bots i barrals amb el sol a la vista. :dry: :woohoo: :cheer: :cheer: :cheer:

    He estat mirant, molt per sobre, dades, i em resulta que el setembre ha estat un dels mesos més regulars de la darrera dècada. És més, ara el setembre és plenament estival, cosa que fins a mitjans dels 80 no del tot.

    Badalona la primera part de la sèrie, 1968-90 donava 20'9 º de mitjana i ara ja anem pels 22 º.


    Ens hem de remuntar al 96 per trobar un setembre clarament per sota de les mitjanes en temperatures.

    En precipitacions d'aquest mes millor no en treiem conclusions. Hi ha molts setembres que fa més hores de sol que a l'agost (els rebufos frescos són inexistents ja que entrem en pantà baromètric a diferència del juny, juliol i agost en què l'anticicló de les Açores está ben posicionat per enviar mistral al Golf de Lleó i el corresponent rebuf català...) i un parell de dies de precipitació o tempestes ens han deixat registres mensuals superiors als 100 mm. Setembre és el mes més plujós de l'any a bona part de la costa però PER TEMPESTES FORTES O MOLT FORTES, NO PAS PER DIES DE PLUJA O PASSATS PER AIGUA.


    l'última vegada que setembre va començar molt fresc i plujós va ser el 1996, fot un grapat d'anys. Recordo anar a la festa Major de Santa Coloma de Gramenet i suspendre un munt d'actes.

    Feu memòria i m'entendreu: quantes Diades Nacionals de Catalunya recordeu passades per aigua?

    Poques, molt poques.

    Regularment cau alguna tempesta la primera setmana i ja fins la Mercè el mes de setembre és un trunyo -i perdoneu...

    Us deixo les dades del setembre del 96:

    https://ogimet.com/cgi-bin/gsodre…&day=1&ndays=31

    Ostres, els models, com bé expliqueu són suggerents i poc freqüents per començament de setembre.

    Pels que comencem a treballar el dia 1 és una alegria. Ja fa massa anys que el setembre és una lenta i exasperant agonia en què les temperatures no acaben de baixar, no plou com cal i la xafogor és insofrible.

    De fet jo ja fa 4 anys que em banyo sense problemes fins el pont del Pilar -l'any passat pràcticament fins Tots Sants!

    Voldria fer UNA PREGUNTA, AVIAM SI HI HA ALGUN EXPERT EN TEMES DE MAR, resulta que avui m'he escapat a la cala Sa Boadella, entre Blanes i Lloret. I sabia que entraria el ponent a la costa central i allà no ho fa mai o quasi mai.

    El cas és que a mesura que anava pujant pel Maresme es notava la baixada de temperatures i un percetible augment de la xafogor. I quan he arribat a les 2 del migdia a la cala ja era evident que hi bufava un vent absolutament diferent al de Barcelona, pur llevant.

    De cop a les 3 de la tarda, han començat a irrompre unes onades més fortes, i seguides, com les 3 maries, més aviat del Nordest i més picades.

    He pogut contemplar com el vigilant ha canviat a bandera groga i fins i tot vermella en el tram de roques que hi ha entre les dues cales.

    Cap a a les 3 i mitja alguna onada ja saltava les roques i més d'un banyista, inclòs jo, ha vist com les onades entraven ben endins de la platja mullant tovalloles i deixant a més d'un incaut amb el posat. És a dir res: és una cala nudista i moltíssima gent hem marxat amb tot remullat.

    El socorrista ha hagut de fer un parell d'intervencions tot i que els que entenem de mar sabem que amb aquesta mar és impossible deixar-te portar dins si saps nedar mínimament, ja que és mar directa enfora, contra la platja, més aviat et revolcarà contra la sorra de mala manera i alguns, com és el meu cas, li trobem la part divertida.

    La pregunta és: AIXÒ D'AVUI ÉS MAR DE RÀBIA???

    Si mireu dades, molts us endureu la sorpresa climàtica: a Badalona en una sèrie ja llarga de 47 anys, cada 5 agostos un està entre els 3 mesos més plujosos de l'any o, algun any (4 de 47!) el que més.

    I no us estranyeu, a l'agost, quan s'hi posa de cara, plou bé, ben repartit i en abundància. Recordo ara els agostos de l'any 77, alguns dels 80, un grapat dels 90 i el mític del 2002 (260 mm. en tot el mes a badalona en 15 dies de precipitació i 9 tempestes!).

    El següent repte per mi, ara mateix, hora del pati als instituts (generalment d'11.30 a 12), que sóc professor d'institut és comprovar quin serà el primer dia a comptar des de l'inici de les classes, 15 de setembre, que tenim aquest temps, màxima inferior a 20 º i cel tapat o plujós, que és quan els alumnes estan aplacats.

    Creiu-me si us dic que els darrers 3 cursos fer classes entrat l'octubre amb temperatures de més de 25 º i fins i tot de 30 º, ha estat un suplici. No hi havia manera que els nanos canviessin el xip...

    Jo de fet ja fa anys que viatjo al juliol i em quedo a Barcelona a l'agost que és quan s'està millor si evites les zones turístiques. Un dia com el d'avui és, literalment, un regal del cel!