Completament d'acord, està sent l'hivern del vent, a la costa de Barcelona i rodalies és un escàndol la quantitat de dies en què el fenomen més destacable ha estat el vent.
Estaria bé recopilar dades de mitjanes de km. recorregut a Barcelona els darrers 2 mesos clavats, des del primer gran temporal del desembre i fins avui.
Perquè sembla que avui ens acomiadem dels vents terrers i ens n'anem cap a una faceta que sovint oblidem del nostre clima: l'anticicló humit i fresc amb vents de l'est. Situació recurrent a finals d'hivern que va relatar molt bé Josep Pla al Quadern Gris quan relata que passava més fred amb el xaloc a Barcelona (parla dels hiverns del 1918 i 1919.
Josep Pla escriu el febrer del 1919, ho dedico al GRACIENC, QUE COM JO, NO SÉ SI HA ACONSEGUIT DEIXAR DE FUMAR... fa 10 anys que sempre que ens veiem estem amb els cigarrets! I els xupitos!
"(...)El bon tabac, sobretot el tabac de fulla, el cigar, ha de tenir un punt d’humit. El règim de vents que impera en aquest país, i a Barcelona concretament, és un règim de vents del sud, xalocs i llebeigs. Aquests vents transporten un grau d’humitat que pot ésser antipàtic als reumàtics i als propensos a la migranya, però mantenen el tabac en un estat admirable de conservació, de perfum i de sabor. La humitat evita que la fulla es torni com un pergamí, que s’escrostoni, que s’esfulli, que crepiti. Quan fa vent del Montseny –que és la tramuntana local–, el tabac, a Barcelona, no és, de molt, tan bo com quan fa vent de garbí.
El clima d’aquesta part del Mediterrani, doncs, permet de fumar admirablement. No és pas que sigui un clima capaç de convertir el tabac dolent en bon tabac. Això seria excessiu. El que fa aquest clima és acusar al màxim les bones qualitats del tabac. La fulla es manté densa, d’una qualitat de polpa, oliosa, com si estigués impregnada d’una lleugera oleoginositat suavíssima. En el fons del fons del perfum del tabac de l’Havana hi ha un punt de cosa en descomposició, un punt de fermentació d’una fibra vegetal en un lloc humit –gairebé un punt de putrefacció. En la fibra, s’hi nota el gust d’una terra grassa i viva, saturada de bactèries.
Hi ha persones que, el perfum del tabac, l’aprecien sobretot a l’aire lliure. Dins un saló, jo el trobo exquisit. La visió d’una senyora o d’un grup de senyores agradables a través del perfum i del fum del tabac de l’Havana contribueix a fer passar la vida."
Us en passo l'enllaç al mític començament del relat: https://www.lletres.net/pla/QG/?m=20080308
