Dia D: una visió experta de la previsió meteorològica que va canviar la història
D8X0QzKXYAAsi1u.jpg
Fa setanta-cinc anys, a principis de juny de 1944, les forces aliades van desembarcar al nord de França com a part d'una acció militar que va obrir el camí per a la derrota de l'Alemanya nazi, modelant el curs de la història del món.
A la planificació acurada, a les demostracions de valentia col·lectiva i individual i, en molts casos, al sacrifici humà definitiu, va contribuir a l’operació, la major part del seu èxit es va reduir al clima.
Un equip de sis meteoròlegs, dos dels quals del Regne Unit Met Office, la Royal Navy i els militars dels Estats Units, van treballar durant mesos amb tècniques de predicció, moltes de les quals han resistit la prova del temps, abans d'assessorar als comandants aliats, dirigits pel general Dwight D. Eisenhower , quant a l’hora òptima per a l’atac.
Una vista experta de la previsió del dia D
El mapa següent mostra una aproximació del patró meteorològic en curs fins al dia D. El corrent a reacció ha d’haver estat més al sud i més fort que el normal, dirigint profundes depressions després del nord-oest d’Europa a principis de juny.
El 1944, els meteoròlegs no sabien gaire sobre l'atmosfera superior o els corrents de raig existien, i hi havia molt poques observacions de l'Atlàntic.
En el moment en què es planificaven els desembarcaments del dia D, el capità James Stagg era el conseller meteorològic general del general Eisenhower i, juntament amb un equip de sis meteoròlegs especialment seleccionats, tenia la tasca poc envejable de tractar de pronosticar el temps diversos dies abans. De fet, Eisenhower va insistir en una previsió de cinc dies, que fins i tot pot suposar un desafiament fins i tot avui.
Aleshores, les previsions eren essencialment res més que una suposició més enllà de les 24 hores per endavant, la qual cosa fa que la història de la predicció del Dia D sigui encara més notable.
Els nord-americans volien que la invasió començés aviat i, com a molt tard, el maig, mentre que els britànics estaven més disposats a esperar fins a agost. Irònicament, el maig de 1944 va ser un mes de bones condicions, i el clima va canviar de sobte dramàticament a principis de juny.
El pla inicial era envair la costa de Normandia el 5 de juny. No obstant això, el 4 de juny, es va detectar una zona inusualment profunda de baixa pressió sobre Irlanda i després a través del nord de Escòcia amb tempestes i fortes pluges. Les ràfegues de més de 60 mph van ser registrades al voltant de costes a l'oest i al nord, i el Canal de la Manxa hauria estat molt aspre.
Així doncs, es va fer evident que es va haver de retardar la invasió, i els meteoròlegs nord-americans i britànics van fer tot el possible per recollir observacions de la superfície i dibuixar-les per crear gràfics de pressió de superfície i després estimar les posicions de tots els fronts.
En el moment de la velocitat del moviment a l’època, això només els hauria donat una idea aproximada del temps que ve.
El capità Stagg va aconsellar que hi hauria una finestra meteorològica del 6 de juny. Però hi havia un ampli ventall de previsions, amb els britànics esperant més vent i pluja i els nord-americans preveien tres dies de clima més tranquil. La finestra meteorològica va ser curta durant l'esdeveniment i la invasió només va ser possible, però va ser una gran trucada de l'equip del capità Stagg.
Retardar molt més enllà del 6 de juny hauria significat esperar unes quantes setmanes més perquè les marees tinguessin raó i, per tant, els alemanys podrien haver-se adonat que una invasió era imminent. En el cas, el final de juny va tornar a ser força tempestuós, per la qual cosa el retard podria no haver estat millor.
De fet, el juny de 1944 va ser un dels més ventosos del segle al sud-est d'Anglaterra, amb només vents de 1917, que es remunten a 1895.
https://weather.com/news/news/2019…changed-history
