Heu vist mai iridescències en l'estela de condensació d'un avió? :woohoo:
D8Ejx21WsAAGDez.jpg
@ETEJSpotter
D8EjzP9X4AAQJsP.jpg
@ETEJSpotter
Heu vist mai iridescències en l'estela de condensació d'un avió? :woohoo:
D8Ejx21WsAAGDez.jpg
@ETEJSpotter
D8EjzP9X4AAQJsP.jpg
@ETEJSpotter
Dia D: una visió experta de la previsió meteorològica que va canviar la història
D8X0QzKXYAAsi1u.jpg
Fa setanta-cinc anys, a principis de juny de 1944, les forces aliades van desembarcar al nord de França com a part d'una acció militar que va obrir el camí per a la derrota de l'Alemanya nazi, modelant el curs de la història del món.
A la planificació acurada, a les demostracions de valentia col·lectiva i individual i, en molts casos, al sacrifici humà definitiu, va contribuir a l’operació, la major part del seu èxit es va reduir al clima.
Un equip de sis meteoròlegs, dos dels quals del Regne Unit Met Office, la Royal Navy i els militars dels Estats Units, van treballar durant mesos amb tècniques de predicció, moltes de les quals han resistit la prova del temps, abans d'assessorar als comandants aliats, dirigits pel general Dwight D. Eisenhower , quant a l’hora òptima per a l’atac.
Una vista experta de la previsió del dia D
El mapa següent mostra una aproximació del patró meteorològic en curs fins al dia D. El corrent a reacció ha d’haver estat més al sud i més fort que el normal, dirigint profundes depressions després del nord-oest d’Europa a principis de juny.
El 1944, els meteoròlegs no sabien gaire sobre l'atmosfera superior o els corrents de raig existien, i hi havia molt poques observacions de l'Atlàntic.
En el moment en què es planificaven els desembarcaments del dia D, el capità James Stagg era el conseller meteorològic general del general Eisenhower i, juntament amb un equip de sis meteoròlegs especialment seleccionats, tenia la tasca poc envejable de tractar de pronosticar el temps diversos dies abans. De fet, Eisenhower va insistir en una previsió de cinc dies, que fins i tot pot suposar un desafiament fins i tot avui.
Aleshores, les previsions eren essencialment res més que una suposició més enllà de les 24 hores per endavant, la qual cosa fa que la història de la predicció del Dia D sigui encara més notable.
Els nord-americans volien que la invasió començés aviat i, com a molt tard, el maig, mentre que els britànics estaven més disposats a esperar fins a agost. Irònicament, el maig de 1944 va ser un mes de bones condicions, i el clima va canviar de sobte dramàticament a principis de juny.
El pla inicial era envair la costa de Normandia el 5 de juny. No obstant això, el 4 de juny, es va detectar una zona inusualment profunda de baixa pressió sobre Irlanda i després a través del nord de Escòcia amb tempestes i fortes pluges. Les ràfegues de més de 60 mph van ser registrades al voltant de costes a l'oest i al nord, i el Canal de la Manxa hauria estat molt aspre.
Així doncs, es va fer evident que es va haver de retardar la invasió, i els meteoròlegs nord-americans i britànics van fer tot el possible per recollir observacions de la superfície i dibuixar-les per crear gràfics de pressió de superfície i després estimar les posicions de tots els fronts.
En el moment de la velocitat del moviment a l’època, això només els hauria donat una idea aproximada del temps que ve.
El capità Stagg va aconsellar que hi hauria una finestra meteorològica del 6 de juny. Però hi havia un ampli ventall de previsions, amb els britànics esperant més vent i pluja i els nord-americans preveien tres dies de clima més tranquil. La finestra meteorològica va ser curta durant l'esdeveniment i la invasió només va ser possible, però va ser una gran trucada de l'equip del capità Stagg.
Retardar molt més enllà del 6 de juny hauria significat esperar unes quantes setmanes més perquè les marees tinguessin raó i, per tant, els alemanys podrien haver-se adonat que una invasió era imminent. En el cas, el final de juny va tornar a ser força tempestuós, per la qual cosa el retard podria no haver estat millor.
De fet, el juny de 1944 va ser un dels més ventosos del segle al sud-est d'Anglaterra, amb només vents de 1917, que es remunten a 1895.
pels amants dels balls de diables i correfocs...impresionant trobada de balls de diables de tot Catalunya a Cervera,el passat dissabte...no os perdeu l'últim tram d'aquest video
Los rayos latentes: un peligro para los incendios forestales
los-rayos-latentes-un-peligro-para-los-incendios-forestales---1.jpg
Aquest mes de juliol toca també fer seguiment de l'OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya ) i del mestre Kazushi Ono. Que vagi bé la gira pel Japó! ![]()
NPgjES2fmQ8
D-yMUwtUEAAhnSe.jpg
@nntt_opera
D-yMaMXUwAA1auL.jpg
@nntt_opera
Major Japanese tour for OBC with Music Director Kazushi Ono
Turandot dates:
12, 13, 14 July 2019 - Tokyo Bunka Kaikan
18, 20, 21, 22 July 2019 - New National Theatre Tokyo
27, 28 July - Biwako Hall, Otsu
03, 04 August - Sapporo Cultural Arts Theatre
Symphonic dates:
17 July 2019 - Aichi Arts Centre Concert Hall, Nagoya
24 July 2019 - Tokyo Bunkamura, Orchard Hall
29 July 2019 - Suntory Hall Tokyo
31 July 2019 - Bunka Kaikan, Tokyo
01 August - Hiroshima Bunka Gakuen HBG Hall
Bon dia!
Una consulta de principiant... sabeu si tenint una estació meteorològia com la Davis Vantage VUE o la Froggit WH3000SE s'han de protegir (o desmuntar i entrar-la a casa) si cau pedra o calamarsa? La resisteixen bé o es poden arribar a xafar algunes parts de l'estació si cau pedra forta?
Moltes gràcies! ![]()
Bon dia!
Una consulta de principiant... sabeu si tenint una estació meteorològia com la Davis Vantage VUE o la Froggit WH3000SE s'han de protegir (o desmuntar i entrar-la a casa) si cau pedra o calamarsa? La resisteixen bé o es poden arribar a xafar algunes parts de l'estació si cau pedra forta?
Moltes gràcies!
Jo no tinc la resposta, però sí una mica de sentit comú, si de cop comença a caure pedra t'enfilaràs al sostre i et posaràs a desmontar l'estació?
En el meu cas la instal·laré en un lloc accessible totalment, per això feia la pregunta, per saber si les estacions meteorològiques en general aguanten la pedra, o si es xafen si pedrega fort, per saber si la protegeixo quan pedregui o no.
Moltes gràcies igualment per la resposta! ![]()
En homenatge a Barcelona que darrerament es una de les ciutats cosmopolita mes segura d'Europa,deixo aquesta estampa:
IMG-20190819-WA0079.jpg
Ara a TV3 estan repetint el programa de Malalts de tele en el qual van entrevistar a l'Alfred. :woohoo:
Al voltant del minut 43.
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/m…/video/5904267/
Benet Viñes, el català que va "inventar" els huracans
El jesuïta de Poboleda (Priorat), va estudiar i formular les lleis dels huracans al segle XIX
EDs4WkEWkAAytlL.jpg
Un dels 10 grans meteoròlegs de tota la història, sens dubte va ser Benet Viñes. Reconegut per la meteorologia mundial com la persona que va descobrir el funcionament dels huracans a la zona del Carib i, per tant, de tota la geografia mundial on es produeixen aquestes grans i profundes borrasques.
Nascut al Priorat i caribeny d'adopció
Benet Viñes va néixer a Poboleda (Priorat) el 1837. La seva formació de sacerdot la compaginà amb la dedicació a les ciències i, sobretot, a la meteorologia. El seu pare, pagès, era sembla ser, un gran observador del temps i els veïns li consultaven aspectes del temps. Després del noviciat a Mallorca i estudis a la Universitat de Salamanca, el març del 1870 va arribar a Cuba, després d'un temps d'exili a França. Només arribar-hi, al cap de 7 mesos aproximadament, es va produir "El desastre de Matanzas", on un huracà o cicló (es pot dir de les dues maneres a l'Atlàntic) va arrassar el territori i va matar milers de persones. Aquest és el punt d'ignició del seu interès pel funcionament dels huracans fins a la seva mort el 1890.
Viñes va fer la primera predicció a la història d'un huracà
Només arribar a Cuba, el sacerdot Benet Viñes, va ingressar al "Colegió de Belén" de la capital cubana. Era una entitat religiosa de prestigi al país caribeny, fundat i habitat per catalans majoritàriament. Va ser el 1875, quan després de 5 anys d'estudis sobre el terreny dels huracans a la zona, el pare Viñes va fer la primera predicció de la història d'un huracà i es van emetre avisos a la població.
travessa de l'ambassament de san Llorenç de Montgai
IMG_5143.JPG
70279643_454203858518112_8654436582650019840_n.jpg
Hey que xules les imatges! I és que el lloc realment s'ho val! A nivell de paisatge, fauna, etc... és una passada!
Per cert, el fill dels meus cosins que hi ha participat, ha quedat en segon lloc. Ens vriem a lal propera doncs!
Contenido externo www.youtube.comEl contenido incrustado de fuentes externas no se mostrará sin tu consentimiento.Mediante la activación de contenidos externos, usted acepta que se transfieran datos personales a plataformas de terceros. Hemos proporcionado más información al respecto en nuestra política de privacidad.
Camarasamax...no tinc mes imatges dels assistents![]()
L'any passat vaig anar a una visita guiada a alguns dels búnquers que hi ha a tocar de la Collada de Toses , durant la visita com que hi havia bastant gent vaig estar més pendent de les explicacions del guia que de fer fotos , aquest estiu he tornat a visitar-ne alguns per fer fotos , aquí unes quantes :
Un búnquer força gran que algú va aprofitar .
843643.jpg
843644.jpg
843645.jpg
El túnel d'entrada que fa uns 20m per entrar a un que el propietari dels terrenys ha tapat les finestres
843646.jpg
Un gravat recordatori dels que varen fer el búnquer , costa una mica de llegir però posa "Construido por el 70 batallón disciplina de trabajadores 10-10-40"
843647.jpg
Aquest búnquers son a tocar de la Collada , en hi més d'una dotzena , alguns visibles des de la carrertera que va de la Collada cap a La Molia.
El guia de la visita em va explicar que hi havia un búnquer d'observació al Cap del Ginebrar que valia la pena visitar així que hi vaig pujar:
Les dues finestres del búnquer
843648.jpg
843649.jpg
El punt d'observació a la part superior del búnquer
843650.jpg
L'entrada , fins a les finestres hi ha uns 30m
843651.jpg
I les vistes cap a La Molina i cap el Coll de La Creueta
843652.jpg
843653.jpg
Tornant d'aquest búnquer cap al aparcament de Alabaus La Molina vaig veure mitja dotzena de bunquers més.
Europa quiere controlar la caída de rayos mediante un láser
El proyecto europeo Laser Lighting Rod aspira a desarrollar los pararrayos del futuro, una tecnología que permita canalizar la caída de rayos mediante potentes haces de láser.
En la cumbre del pico Säntis, en el macizo suizo de Alpstein, se eleva una torre de 120 metros cuyo principal objetivo es cazar rayos. Aquí se registran cada año una media de 100 descargas eléctricas de tormenta, cuyo impacto es registrado por diferentes sensores y conducido hacia tierra. Con los datos acumulados, los científicos del proyecto Laser Lighting Rod, de la Unión Europea, calculan cuál es la carga y características de estos impactos y los trasladan al laboratorio, donde intentan desarrollar un sistema que “atrape” y canalice estos rayos mediante láser.
Ja es pot consultar al Web del Servei Meteorològic de Catalunya les 69 Notes d'Estudi publicades per l'antic Servei Meteorològic de Catalunya.
EGWLiQIWkAIbMmZ.png
Encara no tens compte? Registra't ara i forma part de la nostra comunitat!