Miscel·lània

Bona nit,.

Els REIS de l' Orient, ens anticipen un regalet pels participants del fòrum.

I és que després de bastant temps, la missatgeria entre els foreros que tant ens demanàveu, torna entrar en funcionament, això si modo de proves i experimental.

Com podreu enviar missatges privats:

En primer lloc heu d'estar conectats, en segon lloc heu de clicar al nom usuari que volgueu seleccionar que es troba just a sota avatar.

S'obrirà una finestra amb tot anglès, haureu de clicar "Send Missage" o si voleu enviar a Correu electrònic també es vàlid " Send Email To User " , seguidament podreu escriure el que desitjeu i tot seguit "Send Missage " , el missatge s'enviarà al vostre destinatari.

Quant rebeu un missatge, us apareixerà segons pantalla ordinador o mòvil, " CB Workflows Private message ".

Recordeu està en proves i esperem que us vagi perfecte per intercanviar el que volgueu amb els foreros.

[color=red]Qualsevol dubte o preguntes amb la missatgeria, serà aquest apartat on se li doni resposta i solució.[/color]

Bon dia:
Veo que me han borrado el último escrito: Supongo que los moderadores entienden que no es de la misma temática. Si bien está relacionado, pido perdón por ello. No había leído bien las condiciones del forum.

La ciencia de la atmósfera: Ambos términos son dos formas distintas y complementarias de acercarse al conocimiento de la atmósfera. A grandes rasgos, por un lado, la meteorología estudia los elementos atmosféricos, es decir, el estado de la atmósfera en un momento concreto, mientras la climatología estudia las condiciones medias de la atmósfera y de los elementos atmosféricos.

Espero que lo haya puesto en la sección adecuada.

Bona tarda !

Us paso un enllaç que tracta el tema: sonda viatgera

https://www.eldiario.es/sociedad/guard…1_11255396.html

Bones!,

Si voleu seguir en directe l'eclipsi solar total (queden 20 minuts pel màxim), us passo l'enllaç.

Salutacions!

Bona tarda.
Havia escrit un post de les dates dels darrers 20 anys del primer dia que m'he vestit de ple estiu, que ho tinc anotat, pero no em sembla adequat publicar'ho aqui i per aixo he esborrat el missatge.
Disculpeu les molesties.

Ole amb el tractament seriós de les noticies sobre el temps...

Quasi anuncien nevades per al finde..

Vergonya.[Imagen bloqueada: https://uploads.tapatalk-cdn.com/20240711/3597a1b8d05d90d4ebbf3896d89acafa.jpg]

Enviado desde mi 23117RA68G mediante Tapatalk

Fases del dol (fases i durades orientatives):
Dol per la pèrdua d’un familiar de primer grau (pare, mare, fill o filla, germa o germana, parella…) de menys de 80 anys (NO esperable per edat):
1- Xoc i negació: 2 mesos.
Bloqueig emocional. La pèrdua és tant gran que no es pot assimilar. A vegades es parla de la persona com si encara hi fos, i fins i tot sembla que la vegis per tot arreu. No et fas la idea de la pèrdua.
2- Ràbia i dolor: 2 a 6 mesos.
Ràbia i ressentiment contra Deu, contra els metges o fins i tot contra la persona difunta per “haver marxat”. Sensació d’abandoment i preguntes com Perquè ens ha hagut de passar això a nosaltres?
3- Negociació i tristesa profunda: 6 mesos a 1 any.
Esforç per asimilar la pèrdua. És habitual tenir sentiment de culpa i fer-se preguntes com "I si hagués fet això?" "Si encara fos viu"...
Gran tristesa, apatia i poc humor per fer activitats.
4- Acceptació (després del primer any i del primer aniversari): 1 a 2 anys:
Normalment, un cop passat el primer any i el primer aniversari de la mort, s’arriba a la fase d’acceptació, en que, tot i que encara poden aparèixer alguns moments de tristesa, s’aprèn a viure sense aquella persona (per sort o per desgracia, la vida continua…).
Durada orientativa: 1 a 2 anys.
El primer any seria de dol agut i el segon any d’acceptació i integrament de la pèrdua.
Quan cal demanar ajuda professional? *
1) Si després de 4 mesos de la pèrdua encara no has reaccionat a la defunció i segueixes en fase de xoc i negacio.
2) Si després de més d’1 any segueixes estancat en procés de dol agut i no hi ha signes d’acceptar la pèrdua.
3) Si 3 anys després encara no has completat el procés de dol i no has pogut reprendre la teva vida completament "normal".
4) Si apareixen idees autodestructives, limitacions molt importants en les activitats bàsiques o gran aïllament social.

Dol per la pèrdua d’un familiar mitjà o llunya o de segon grau (tiet o tieta, nebot o neboda, avi o avia, sogres, gendre o jove, cosi o cosina…)de menys de 80 anys:

Durada i fases orientatives: Depèn molt del vincle real, però al no haver-hi habitualment un vincle tant estret, el procés de dol és més suau i més breu. Acostuma a durar de 6 mesos a 1 any, al ser un parent més llunya o no tant proper.

Dol per la pèrdua d’un parent de primer grau de més de 80 o 85 anys (esperable per edat):
Fases i durada orientatives:
Tot i que és un familiar especialment proper o de primer grau, al ser d’edat avançada, això ajuda a entendre millor la defunció i a fer també un dol més suau i una mica més breu. També hi ha el consol que ja ha fet la seva vida, i ningu dura eternament… Fins i tot, si ja feia temps que el difunt estava malalt o molt delicat ja es fa un dol anticipat, com una preparació.
Aquest tipus de procés de dol dura aproximadament de 6 mesos a 1 any, fins i tot menys si hi ha hagut un dol anticipat.

Dol per la pèrdua d’un parent de segon grau de més de 80 o 85 anys:
Fases i durada orientativa:
Aquí el dol normalment és molt suau i breu, tot i que depèn també del vincle real. Per exemple, un avi que ha cuidat el net i hi ha hagut una relació molt estreta pot allargar una mica el procés de dol, aquí pot durar de mig any a 1 any.
En general, la durada orientativa en aquest procés de dol seria de 2 o 3 mesos.

Dol comunitari per una catástrofe col.lectiva (tragedia de Biescas 1996, inundacions d’Alemanya 2021 o València 2024):
Cal distinguir entre les zones impactades directament i les zones properes no impactades directament.

Zones impactades directament (Vall de l’Ahr, Westfalia 2021 i València 2024):
1- Xoc i caos: 2 o 3 mesos: Sensació d’incredulitat per el que acaba de passar. Impacte emcional, política extrema i mobilització per ajudar les víctimes.
Reaccions institucionals: Hiperprudència extrema i tapar errors com sigui si hi ha hagut negligencia.
2- Ràbia i dolor: 3 a 6 mesos:
Recerca de culpables i exigencia de responsabilitats polítiques. La reconstrucció avança lentament i començen a aparèixer simptomes d’estrès posttraumàtic, mentre algunes famílies encara poden seguir en estat de xoc.
Reaccions institucionals: Segueixen molt marcades per la tragedia.
3- Negociació i reconstrucció: 6 mesos a 1 any:
La societat es comença a centrar més en la reconstrucció i comença a recuperar les seves rutines, però poden aparèixer depressions, traumes… El dol col.lectiu segueix present i el record encara és tendre.
Durant el primer aniversari s’organitzen actes de record i commenoracions i es reviuen records encara molt presents.
Reaccions institucionals: Es començen a basar en criteris més tècnics, però la tragedia encara influeix en la gestió del risc.
4- Acceptació i “normalització”: 1 a 3 anys, a partir de després del primer aniversari:
S’assoleix una “nova normalitat”. Es recorda la tragedia, però es comença a mirar endavant. Les commemoracions es fan més discretes i locals.
Reaccions institucionals: Encara hi ha alguna influencia del record de la tragedia, però les decisions es tornen a basar en criteris més tècnics i no tant emocionals.
Durada orientativa: 2 o 3 anys.

Zones NO impactades directament (Berlin, Hamburg, Baviera 2021 i Catalunya i Espanya 2024):
1- Xoc i alarma: 2 mesos:
Molta cobertura mediática, sensibilitat col.lectiva i por a que es pogui repetir la tragedia.
Reaccions institucionals: Alertes exagerades i reaccions molt prudents “per por” i molta pressió publica.
2- Solidaritat i empatia: 2 a 6 mesos.
La cobertura mediàtica i la intensitat del tema començen a remetre en el conjunt de la societat, però encara s’en parla activament en alguns contextos.
Reaccions institucionals: Començen a recuperar criteris tècnics, però la tragedia encara és present i encara influeix en les decisions, si bé ja es van veient menys decisions visibles extremes.
3- Desconnexió progressiva: 6 mesos a 1 any.
A les zones NO directament afectades, el tema va quedant enrere, tot i algun repunt puntual en episodis de pluja torrencial com el de dissabte o durant el primer aniversari.
Reaccions institucionals: Segueix latent el record de la tragedia, pero la influencia en les decisons polítiques i institucionals ja es baixa. Record latent però no tant actiu.
4- “Oblit social” o tancament emocional: Després del primer any i del primer aniversari:
El tema passa a formar part del passat i ja es veu com una cosa llunyana.
Normalment s’extreuen lliçons i aprenentatges d’allò viscut, però el tema es “normalitza” i queda com un tràgic record llunyà.
Reaccions institucionals: Com abans de la tragedia, sense influencia de la catàstrofe, però amb lliçons integrades com millores en els sistemes d'alerta.
Durada orientativa: 6 mesos a 1 any.

Aclariments finals:
1- Son fases i durades aproximades i orientatives, però no tothom porta el dol de la mateixa manera ni en el mateix temps.
2- El dol no és un procés lineal: No vol dir que si ja ha passat més d’1 any i estàs en la fase d’acceptacio “ja ho haguis superat”. A vegades pots retrocedir en el procés de dol, encara que només sigui per un mal dia (en el dol comunitari de Valencia aquests dies hi esta havent un retroces passatger per l'episodi d'aiguats torrencials).
3- El dol NO se supera. Que després d’un parell d’anys finalitzi el procés de dol no vol dir superar la pèrdua, sinó aprendre a conviure amb ella (amb la pèrdua i el dolor) sense que el dolor sigui insuportable.
4- Normalment, sobretot en el cas de la defunció d’un familiar molt proper i de menys de 80 anys, el dol agut acostuma a ser el primer any després de la pèrdua: El primer Nadal, la primera Festa Major, les primeres vacançes, el primer aniversari de la defunció…
5- Haver de demanar ajuda en el procés de dol no és cap vergonya ni cap feblesa, simplement a vegades la pèrdua és tant gran que un no pot creuar el dol tot sol *.

Actualment, quasi 9 mesos despre , el dol comunitari per la tragedia de Valencia es podria definir aixi:

Zones directament afectades (Valencia, Horta Sud i Rodalia):

Fase actual: Negociacio i reconstruccio amb sensibilitat col.lectiva molt important:

Encara no fa ni 1 any de la tragedia i si be es començen a recuperar rutines i certa normalitat, el dol comunitari encara es ben present, amb traumes, depressions i transtorns posttraumatics i encara esta lluny de finalitzar el procés de dol. Encara estan en dol col.lectiu agut.

Zones NO directament afectades (Catalunya i la resta d'Espanya):

Fase actual: Desconnexio progressiva.

El tema comença a quedar enrere a les zones no afectades directament (ara feia temps que aquest tema semblava mes tranquil), pero com hem vist, el tema encara ressorgeix en episodis meteorologics extrems, encara que nomes puntualment.

Les autoritats crec que no actuen amb la por i pressio del començament, pero el tema encara esta present en la memoria institucional.

He compartit aixo perque precisament amb el meu psicoleg des de la tragedia de Valencia hem estat treballant molt els processos de dol per poder entendre millor aquestes situacions...