The cold exterminated all of them
La Terra ha conegut diverses extincions en massa al llarg de la seva història. Un dels més importants va ocórrer en el límit Permià-Triàsic fa 250 milions d'anys. Més del 95% de les espècies marines va desaparèixer i, fins ara, els científics han vinculat aquesta extinció a un augment significatiu de les temperatures de la Terra. Però els investigadors de la Universitat de Ginebra (UNIGE), Suïssa, en col·laboració amb la Universitat de Zuric, van descobrir que aquesta extinció es va dur a terme durant una curta edat de gel que va precedir a l'escalfament climàtic global. És la primera vegada que les diverses etapes d'una extinció en massa s'han entès amb exactitud i que els científics han estat capaços d'avaluar l'important paper exercit per les explosions volcàniques en aquests processos climàtics. Aquesta investigació, que pot ser llegit en informes científics, truca per complet en dubte les teories científiques respecte a aquests fenòmens, basades en l'augment de CO2 a l'atmosfera, i aplana el camí per a una nova visió de la història del clima de la Terra...
El gel és responsable de l'extinció massiva
En sortir amb les diverses capes de sediments, els investigadors es van adonar que l'extinció massiva del Pérmico-Triàsic límit està representat per un forat a la sedimentació, el que correspon a un període en què el nivell de l'aigua del mar disminueix. L'única explicació per a aquest fenomen és que no hi havia gel, que emmagatzema l'aigua, i que això era de gel que va durar 80.000 anys era suficient per eliminar la major part de la vida marina. Els científics de la UNIGE expliquen la caiguda de la temperatura global per una injecció de l'estratosfera de grans quantitats de diòxid de sofre reduint la intensitat de la radiació solar que arriba a la superfície de la terra. "Per tant, tenim la prova que l'espècie va desaparèixer durant una edat de gel causada per l'activitat de la primera activitat volcànica a les Trampes de Sibèria", ha afegit Urs Schaltegger. Aquesta edat de gel va ser seguida per la formació de dipòsits de pedra calcària a través dels bacteris, que marca el retorn de la vida a la Terra a temperatures més moderades. El període d'escalfament del clima intens, en relació amb l'emplaçament de grans quantitats de basalt de les Trampes de Sibèria i que anteriorment, vam pensar que era responsable de l'extinció de les espècies marines, de fet va ocórrer 500.000 anys després del límit Permià-Triàsic.
Per tant, aquest estudi mostra que l'escalfament climàtic no és l'única explicació dels desastres ecològics globals en el passat a la Terra: és important continuar amb l'anàlisi dels sediments marins antics per obtenir una comprensió més profunda del sistema climàtic de la Terra.