Interessant paper publicat fà 10 dies entre d'altres,per el professor de fisica a l'universitat d'Extremadura Jose Manuel Vaquero sobre l'impacte d'un futur mínim solar a les projeccions de canvi climàtic,deixo traducció molt justa google:
The impact of a future solar minimum on climate change projections
in the Northern Hemisphere
G Chiodo1,8
, R García-Herrera1,2
, N Calvo1
, J M Vaquero3
, J A Añel4,5
, D Barriopedro1,2 and K Matthes6,7
1 Dpto. Astrofísica y CC de la Atmosfera, Fac. de Ciencias Físicas, Universidad Complutense, Madrid, Spain 2 Instituto de Geociencias(IGEO), Madrid, Spain 3 Universidad de Extremadura, Mérida, Spain 4 Smith School of Enterprise and the Environment, University of Oxford, Oxford, UK 5 EPhysLab, Universidade de Vigo, Ourense, Spain 6 GEOMAR Helmholtz Center for Ocean Research Kiel, Kiel, Germany 7 Christian-Albrechts Universitaet zu Kiel, Kiel, Germany 8 Current address: Department of Applied Physics and Applied Mathematics, Columbia University, New York (NY), USA.
RECEIVED
19 February 2015
REVISED
17 February 2016
ACCEPTED FOR PUBLICATION
18 February 2016
PUBLISHED
7 March 2016
La variabilidad solar representa una fuente de incertidumbre en el futuro los forzamientos utilizados en el modelo climático
simulaciones. El conocimiento actual indica que un descenso de la actividad solar en un mínimo extendida
Estado es un escenario posible. Con la ayuda de experimentos a partir de un modelo de sistema de la Tierra el estado de la técnica, nos
investigar el impacto de un futuro mínimo solar en el hemisferio norte el cambio climático
proyecciones. Este escenario se construye a partir de recientes mínimos del ciclo solar de 11 años del espectro solar
irradiancia, y es por lo tanto más conservadora que los mínimos "gran" empleado en alguna anterior
estudios de modelización. A pesar de la ligera reducción de la irradiancia solar total (0,36 W m-2
), relativamente grande
respuestas surgen en el invierno del hemisferio norte, con una reducción de escala regional estimado
el calentamiento hasta 40%. Para identificar el origen de las señales regionales mejoradas, evaluamos el papel de la
diferentes mecanismos mediante la realización de experimentos adicionales obligados solamente por los cambios de irradiancia en
diferentes longitudes de onda del espectro solar. Nos encontramos con que una reducción en las unidades de irradiancia visibles
cambios en el patrón de onda estacionaria del Pacífico Norte y la capa de hielo. Una disminución en la UV
irradiancia conduce a señales de superficie más pequeñas, a pesar de sus efectos regionales no son insignificantes. Estos resultados
apuntan a una distinta pero aditivo papel de los rayos UV y la radiación visible en el clima de la Tierra, y el estrés de la que dar cuenta de forzamiento solar como fuente de incertidumbre en las proyecciones a escala regional...
4. Conclusions
Com s'assenyala en els estudis anteriors , la incapacitat de predir
l'evolució a llarg termini de l'activitat solar és una font de
incertesa en les projeccions climàtiques futures. En aquest sentit,
quantificar l'impacte d'un mínim forçament solar a
projeccions futures mitjançant l'ús d'un conjunt de simulacions
amb un model climàtic de l'estat de la tècnica. el solar
mínim forçament emprats en aquest document és a prop
els nivells actuals, tot i que amb un cicle de 11 anys, inhibit
després ho han proposat evidències recents de la
futur ( Schrijveret al 2011 , McCracken i cervesa de 2014,
Zolotova i Ponyavin 2014 ) . En aquest sentit , la nostra
escenari més plausible és que altres perquè espectral
canvis d'irradiància s'obtenen de la recent solar
els mínims de cicle , en lloc d'imposar els valors d'irradiància
basat en reconstruccions del mínim de Maunder
( Lean 2000, Shapiro et al 2011 ) .
D'acord amb altres models seguint un mètode semblant
escenari mínim moderat ( Feulner i Rahmstorf
2010, Jones et al 2012 ) , no trobem una la reducció a escala hemisfèrica en l'escalfament de GEH impulsada .
La manca d'una resposta refredament uniforme es deu a la
petita reducció irradiància emprat en les simulacions,
en comparació amb els resultats obtinguts a partir de més
escenaris mínimes extremes ( Anet et al 2013, Meehl
et al 2013, Ineson et al 2015, Maycock et al 2015 ) .
Encara que aquest escenari de reducció de la variabilitat solar 11 anys
es prediu que tindrà una influència significativa en el
tendència a l'escalfament global al futur, els nostres resultats suggereixen
una modulació substancial d'escalfament a escala regional
patrons sobre les regions continentals NH durant l'hivern.
El patró espacial és similar a la considerada en
Meehl et al (2013) utilitzant el mateix model, però molt més gran
mínim forçament solar, el que suggereix que en
WACCM, les respostes regionals d'altes latituds al
NH no escala linealment amb el forçament. Això és consistent
amb l'evidència d'altres models (Ineson
et al 2015, Maycock et al 2015), el que indica que un descens
de l'activitat solar en un mínim superficial o profunda podria
donar lloc a efectes climàtics regionals similars a NH.
A diferència d'estudis anteriors, també vam explorar aquests
respostes regionals i els mecanismes implicats per
la realització de simulacions de models addicionals per separar
i quantificar la contribució relativa derivada de
canvis en les irradiancias visibles i UV. els
resposta al mínim solar està vinculat a un bottomup
mecanisme que implica reduir la convecció en el
equatorial del Pacífic, la generació d'una RWT a la
extratrópicos, i els canvis del gel marí, que són principalment
impulsat per la radiació visible.
En general, la influència de la radiació UV és més petit,
tot i que condueix a un refredament significatiu sobre Rússia.
