Bona tarda, avui ens hem llevat amb boirines que aviat s'han esvaït, quedant un bon dia per a realitzar l'última excursió.
Hem volgut anar fins l'estany Negre, dins el P.N. de st Maurici, però no hi ha gaire demanda i no ha pogut ser...
Així que hem tornat a st Maurici per recòrrer la vall de Monestero fins el seu estany
Ostres!!!, està tronant ara mateix a la Guingueta! (20:05 h) i fa un ruixat!, però és un cap de núvol.... poc durarà!
Bé, pujant pel camí hem trobat uns avets monumentals!
20180713_155140.jpg
Els avets poden superar els 300 anys, probablement aquest va germinar a la finalització de la petita edat de gel, període fred que va durar 300 anys i que va finalitzar fa tres segles, ara s'estan fonent amb l'escalfament global les glaceres suspeses que hem conegut en els Pirineus i que són fruit d'aquell període.
Doncs bé, aquest avet té la soca cremada per tots els llamps que ha rebut!, més algunes branques trinxades pel pes dels metres i metres de neu que ha rebut durant el transcurs de tres segles de vida, si pogués parlar....
He observat que en el límit altitudinal d'aquesta espècie en aquesta vall, sobre els 2100 msnm, hi ha una franja d'avets joves creixent entre els pins negres sense cap de vell, el que ve a corraborar que estan colonitzant cotes superiors!, vaja, una mostra que ens dona la natura sobre l'escalfament.
He trobat una vall bellíssima, d'orígen glacial com totes, amb molts fronts morrènics que creàven petits plans coberts d'herba, amb un riu alegre:
20180713_134108.jpg
Darrera d'una d'aquestes morrenes he trobat un replà herbós cobert d'orquídees que corresponia a un antic estany ara colmatat, creant una mullera d'aigües tortes:
20180713_124147.jpg
Unes orquídees!
20180713_135449.jpg
Una mostra d'una morrena:
20180713_145339.jpg
La gelifluxió que es produïa en les tarteres durant l'última era glacial de fa 10.000 anys feia caure les roques damunt de les glaceres, més totes les roques que arrencàven aquestes eren transportades fins que es fonía la llengua de gel, allà quedaven dipositades fins que una altra llengua de gel ho empenyía més avall!, sorprenent la força del gel per moure piles de 50 metres d'alt de roques de desenes de tones cadascuna!
Darrera de la morrena més important hi he trobat l'estany de Monestero:
20180713_142330.jpg
Vista posterior de l'estany Monestero amb la morrena al fons que reté l'aigua, te forma de V per que per les bandes la glacera arrosegava major qüantitat de roques al unir-se les morrenes laterals. En el cel les nuvolades decoratíves que ens han protegit de la radiació solar!
En definitiva, tota una lliçó de morfogeología lligada amb les condicions climàtiques del passat!, però que continúen ben vives a un altre ritme i condicions climàtiques!
Finalment fa una estona hem tingut quatre trons i un ruixadet tan sols!
Igual com Grouxo-carmel tot s'acaba i demà torno a casa!
Potser que assaboreixi a fons la fresca d'aquesta propera nit!!!
