Company Jordi Roca, aprofitant també la vinentessa...no intento arribar a formulismes ni conceptes excessivament feixucs de física. Entre altres coses perque la meva ignorància no m'ho permet.
Jo m'ho plantejo a nivell de centres d'acció....i concretament referent a dorsals, i més en aquesta època, la informació ens vindrà donada principalment a capes altes. Poc reflexe en superficie acostumen a tenir en plena canícula ja be sigui un centre depressionari o anticiclònic i per tant poca informació extreurem amb mapes sinòptics.
Si ens anem ben amunt ( a 500 hpa,. ja obtenim força informació) veurem molt més clara la disposició dels solcs i les dorsals.El per què van a petar més aquí o més allà sí que segurament caldrà trobar l'inicialització de tot plegat en grans conceptes i fòrmules físiques, però com per això ja estan els matemàtics i els físics i ens ho plasmen a través d'uns mapes doncs jo m'acullo a això 
.
I encara aniré més amunt aquest cop...a uns 300 hpa. uns 9000 metres d'alçada.
Observa com a la sortida de les 0 hores d'avui ens incidia de plè un corrent càlid del sud. Un brancal del jet passant a tota metxa per damunt del Cantàbric.A la seva esquerra un solc d'ona curta alimentant la dorsal. Com més incipient és el solc , més perpendicular és l'advecció càlida en la seva part devantera. A la dreta la dorsal ens abraça de plè fent emergir amb força la bombolla calenta cap a nosaltres:
300.2.png
Què succeia a la sortida de les 06 hores? doncs que el solc és menys incipient , d'ona més ample, i el jet adquireix una petita bifurcació , ja no puja tan perpendicularment i a l'hora manté la dorsal més a l'est i aplanada i deixa una escletxa que estrangula la potent dorsal que ens mostrava a les 0 horres, creant un nucli lluny de nosaltres entre les britàniques i escandinavia...
300.1.png
A banda , en superficie el que eran 1020 hpa., en la sortida menys càlida eren 1015 hpa.
