NATURA i MEDI AMBIENT

Avui és el dia Internacional dels boscos, els que es protegeixen de totes les adversitats que la Natura posa a prova, un valor que hem de conservar i cuidar el màxim.

Un homenatge a tots els boscos, a vegades tant castigats i menyspreats..

Està amb plena natura enmig del bosc, et deixa bocabadat i fascinat, com aquest bosc de faigs a la vessant oest del Turó de l'home o la imatge seguent ben aprop del naixement de la riera de Pineda (Montnegre).
 70937291b5706b1fc13789d27ba72069 a5890bba57f79d692ae0b853f6db6bba

Arran de la llevantada històrica del mes de Gener i desbordament del riu Tordera, que va arrossegar milions de canyes asiàtiques a la mar, començen aparèixer canyes ben brotades a la platja pinedenca..quina facilitat que tenen per adaptar-se a qualsevol terreny i en aquest cas amb sorra de mar.
 e9a01a7818cdf0d0824c3eea6830dc35 55a0932d88cf1d68da3ed0e5eef55478
 79e25945c52fb42d0663b72f9f5476b6

Milions de oruges defoliadores estan devorant Roures, Alzines i Sureres en diverses zones de bosc del Montnegre, deixant un paissatge lamentable sense cap fulla verda. Imatges del passat dijous 21 Maig.
 c780ad60b1b6df8c9c059432a8ce91c7 323c8f5de53b3a2dd1a9dcac1a1e3b1b
 53e219e78731a6965a1c12076c346f7f 2a932b18d87065fd7283b23a9c5caff1

A veure que ens pot dir el nostre expert en medi ambient Jordi Roca, si això és natural o s'hauria de fer tractaments per controlar aquesta maleida oruga.

Bon dia Meteopineda, tema molt delicat el de les erugues!
En veritat són autòctones i està documentat que cíclicament esdevenen plaga, però resulta que aquests processos han evolucionat conjuntament amb les alzines, per tant aquestes estan adaptades a la forta defoliació, un cop la plaga ha passat els arbres tornen a brotar, fet que ja va passar l'any passat. A més a més, aquest procés cíclic comporta també una oportunitat per a molts depredadors del medi, com els ocells que se n'alimenten, que poden completar un any extraordinari de cria amb una segona o tercera posta, així, aquest increment poblacional dels depredadors de l'eruga acaben controlant la plaga!.

El problema s'inicia quan els humans alterem els cicles naturals, fins ara ho hem fet alterant totes les poblacions de fauna siguin aus o invertebrats mitjançant els productes fitosanitaris (verins) escampats per conreus, marges i boscos.
En el moment en que alteres la cadena tròfica ho alteres tot!, fins i tot la cadència dels cicles!, pot ser que ara passin molt més sovint, el que podria ser un problema pels propis arbres.
Però clar, ara és genera el problema, actuem o no?
Sí fumiguem els arbres ens carreguerem totes les erugues, sí, però també totes les erugues de totes les altres espècies que no són plaga, això afectarà greument a tot l'ecosistema!
En el moment en que ens quedem sense depredadors, tard o d'hora apareixeran papallones d'algun remot racó sense fumigar que es trobaran un bosc sense depredadors, aleshores esdevindran de nou una plaga encara més forta degut a que res en controlarà les poblacions!
Aleshores hauríem d'entrar en un bucle sense fí, hauríem de tornar a fumigar els boscos, però de mica en mica serien més pobres en espècies i acabaríem tenint un bosc totalment empobrit que dependria de que nosaltres el fumiguessim cada any sense interrupció.....

Per tant en un any com aquest que comença sense sequera, jo deixaria que la plaga evolucionés de forma natural, malgrat l'impacte visual d'un bosc defoliat, tard o d'hora hi haurà un control natural que posarà les erugues en el seu lloc.
A no ser que ja ens haguem carregat l'equilibri de l'ecosistema...... Vull creure que encara hi som a temps!!!

Un sistema de barres de sorra submergides protegeix les platges del litoral metropolità sud

Aquesta és una de les principals conclusions dels estudis previs del Pla d'estabilització del delta de Llobregat que l'AMB ha portat a terme aquests darrers mesos L'objectiu d'aquesta investigació és tenir més coneixement sobre la dinàmica del litoral per trobar solucions davant la regressió de la costa

L'AMB, en coordinació amb altres administracions i organismes implicats, ha portat a terme diferents estudis per tenir més coneixement sobre la dinàmica del litoral i, d'aquesta manera, trobar solucions futures per frenar la regressió de les platges metropolitanes.
Els estudis s'han realitzat a partir de les sèries històriques de fotografies aèries, les mesures d'amplada de platges que l'AMB ha recollit mensualment des de fa 20 anys, i les mesures de la part submergida de tot el delta del Llobregat.

La principal conclusió que se'n deriva és l'existència d'un sistema dinàmic de barres naturals de sorra submergides que no és estable ni permanent. Aquest relleu sorrenc es troba a 200 metres de distància de la línia de costa, les barres tenen 1,5 metres d'alçada i es disposen al llarg de 20 quilòmetres, des de la desembocadura del Llobregat fins a les Botigues de Sitges.
Les barres sorrenques protegeixen eficaçment la platja: els models han detectat una relació directa entre el fet de no perdre sorra i la presència d'aquest sistema sorrenc submergit.
Caldrà determinar amb les pròximes investigacions el comportament i la dinàmica d'aquest sistema de barres de sorra i saber si és permanent o fluctuant.

http://www.amb.cat/ca/web/amb/act…l/9272318/11696

Aquí podeu accedir a l'estudi:
http://www.amb.cat/ca/web/territo…s/9209914/11656

http://www3.amb.cat/repositori/ESP…_complet_ok.pdf

L'OMM valida nous rècords per al llamp més llarg i el més durador

9c3ae4a8ab1cbe3fb006a824ae382e67

El Comitè sobre Extrems Climàtics i Meteorològics de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha validat dos nous rècords mundials referents a la distància més llarga i a la durada de dos llamps individuals, o més ben dit, de dos megallamps ("megaflash lightning"), que es defineixen com a descàrregues elèctriques horitzontals mesoscalars, que assoleixen centenars de quilòmetres de longitud.

Estem parlant de dues descàrregues elèctriques descomunals: la primera va cobrir una distància d'uns 700 quilòmetres i la segona va durar més de 15 segons.

Aquests registres s'han verificat gràcies a la nova tecnologia d'imatges de raigs per satèl·lit. Els rècords doblen els valors anteriors, mesurats als Estats Units i França. Els resultats s'han donat a conèixer en una publicació de la Unió Geofísica Americana.

El llamp més llarg

El 31 d'octubre de 2018, un llamp va cobrir una distància horitzontal de 709 ± 8 km (440,6 ± 5 milles) a diverses parts del sud del Brasil. Més o menys, la distància en línia recta entre Barcelona i Còrdova.

El nou rècord supera per molt l'anterior, de 321 km del 20 de juny del 2007, a l'estat d'Oklahoma (EUA).

El llamp més durador

El llamp més llarg en el temps va caure al nord de l'Argentina el 4 de març del 2019, i va durar 16,73 segons. L'anterior rècord de durada era d'un llamp que es va mantenir durant 7,74 segons el 30 d'agost del 2012 al sud-est de França.

https://www.ccma.cat/el-temps/lomm-…oticia/3027204/

Molt recomanable de veure el reportatge que van emetre dimarts passat a Sense Ficció sobre els incendis de sisena generació, que cada vegada més són més freqüents arreu del planeta.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/s…/video/6049603/

Durant l'excursió per la Cerdanya francessa i per damunt la cota 2200m, vam poder observar alguna granota en els petits estanys.

Com s'ho fan per sobreviure en unes condicions tant adverses, ja sigui amb la cobertura nivossa i estanys completament glaçats de gran part de l'hivern.
 d447182d9fb148cd988c1ed0b6fe5f36

A veure si en Jordi Roca ens dona una petita explicació i ja de pas saber de quina espècie es tracta, no ho haguès pensat mai i em va sorprendre veure granotes a unes cotes tant elevades.

Cita de meteopineda

Durant l'excursió per la Cerdanya francessa i per damunt la cota 2200m, vam poder observar alguna granota en els petits estanys.

Com s'ho fan per sobreviure en unes condicions tant adverses, ja sigui amb la cobertura nivossa i estanys completament glaçats de gran part de l'hivern.
 d447182d9fb148cd988c1ed0b6fe5f36

A veure si en Jordi Roca ens dona una petita explicació i ja de pas saber de quina espècie es tracta, no ho haguès pensat mai i em va sorprendre veure granotes a unes cotes tant elevades.

Sí, jo també n'he fotografiat aquesta setmana en llacunetes a sota dels estanys d:Amitges, que estan a 1380 msnm!!!.
Són granotes roges, (Rana temporària), que precíssament les trobem per sobre dels 1000 m a Catalunya, arribant fins els estanys glacials del Pirineu.
El més sorprenent és que es reprodueixen durant els dies "càlids" del mes de febrer!!!
Dic "càlids" per que han de buscar forats entre la neu i el glaç per poder pondre els ous dins l'aigua!
Hivernen a sota les pedres, enterrant-se a la terra, i el més de febrer es passegen per damunt la neu i el glaç buscant àrees sense gel, per poder accedir a l'aigua.
 c6f4a35b9938deef992da1c3ec33d09e
Una de les que vaig poder fotografiar.
Es troba en els Pirineus, serralada transversal i Montseny, més al sud ja no s'en troben.
Ara dins l'aigua hi ha els capgrossos, fan la posta al febrer per que han de tenir temps de completar tot el cicle aquàtic abans de que es torni a gelar l'aigua a finals de novembre!.
Durant el setembre sortiran de l'aigua, tindran dos mesos per incrementar el pes abans no els toqui hivernar.

Salutacions!

Una correcció Jordi , Amitges les llacunes per sota d'Amitgest estan 1000m més amunt a 2380msm.

Jo també he vist aquestes granotes per La Cerdanya.

Cita de bigxavi

Una correcció Jordi , Amitges les llacunes per sota d'Amitgest estan 1000m més amunt a 2380msm.

Jo també he vist aquestes granotes per La Cerdanya.

Osti!, jajaja, hi vaig pujar dimarts de la setmana passada!, prou que ho sé lo amunt que estan!!! I els meus fills també!, que m'ho recordaran en vida!!!, jajaja
Sí, sí!, 2380 msnm!

Gràcies Xavi!

Cita de jordi roca

Osti!, jajaja, hi vaig pujar dimarts de la setmana passada!, prou que ho sé lo amunt que estan!!! I els meus fills també!, que m'ho recordaran en vida!!!, jajaja
Sí, sí!, 2380 msnm!

Gràcies Xavi!

L'ultima rampa abans d'arribar al refugi es inoblidable.

Una noticia un tant preocupant :

https://www.diaridegirona.cat/alt-emporda/20…or/1054778.html

L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya publica la monografia tècnica del temporal Gloria i els efectes dels processos geològics sobre el territori

La monografia mostra els treballs realitzats per l'ICGC després del temporal Gloria del gener d'enguany i ofereix una visió general dels efectes identificats als cursos fluvials, al litoral i als vessants, així com les afectacions a les persones, a les infraestructures i al medi natural.

Les dades recollides representen una primera aproximació de l'abast i magnitud de l'episodi que va tenir lloc entre el 19 i 23 de gener de 2020 i que són fonamentals per a validar els escenaris de perillositat actual, generar escenaris futurs tenint en compte les projeccions de canvi climàtic, calibrar models hidràulics i plantejar noves estratègies en la gestió de riscos geològics.

La informació de base que aporta aquesta monografia inclou des de la generació d'ortoimatges posteriors al temporal de la franja costanera i dels cursos fluvials més afectats, fins a un inventari dels efectes associats a les dinàmiques de vessant, fluvial i litoral.

La informació i dades recollides en la monografia indiquen que el temporal Glòria va causar danys a significatius en un 40% dels municipis de Catalunya. També recull les pèrdues econòmiques provocades per l'impacte del temporal procedents de l'informe elaborat per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, que ascendeixen a més de 500 milions d'euros. Aquesta dada s'ha elaborat a partir del recull de dades de premsa i altres informacions publicades.

La monografia apunta que els moviments de vessant, les inundacions i els temporals de mar són fenòmens que veuran incrementada la seva freqüència, pel que el coneixement i l'avauació de la perillositat són una eina clau per a la prevenció de danys i per a la implementació de mesures correctores que permetin realitzar una correcte planificació del territori.

https://canviclimatic.gencat.cat/ca/actualitat/…temporal_Gloria

Per no distreure el fil de seguiment meteorològic, mostro algunes imatges de l'arbrat a Pineda en aquesta plaça, on aquests bancs per seure eren protegits per una bona ombra a l'estiu per les moreres, la gent gran hi feia la xerrada amb una bona fresca de gran confort, enguany qui podrà resistir aquest estiu sense la ombra de les moreres i ja veurem si la seguent filera és la seguent..

Una filera de moreres ben sanes i que van podar a la tardor, donàven una ombra beneida a l'estiu, han desaparegut arrancades sense contemplacions per sembrar uns arbres moderns, que ningú sap quina classe és :unsure:
 3281ebf0ec1c3a9d153449efe3a8941f 814a50c9c2fcab7df7c044fb2e10be9c

Si no ho veig no m'ho crec, però si és la realitat

Meteopineda, aquests arbres plantats són lledoners, per a mí una bona elecció!, tot i que en aquest entorn no li trobo la lògica a arrencar les moreres!.

Aquí un altre zona de Pineda amb tallada de moreres ben sanes, sobren les paraules.. :unsure:
 21ba86dc6901f4b4efb5df24c5a2474a 72e51822563aaeecda012ed5c878355b

Bona nit companys.
Tot i que fa molt molt que no escric, la visita diària al fórum és obligada!
Volia fer-vos arribar una consulta, ja que per aquí en sou uns quants que domineu el tema, i preguntant a la gent del poble, no en trec l'aigua clara.
Tinc uns quants fruiters plantats al jardí (2 pomeres, un perer i un pruner) a més de gerds, nabius, groselles, maduixes i mores. El dubte es referent a la poda dels fruiters. En un clima com el de la Cerdanya, quina és l'época més adient per podar-los?? Al poble hi ha qui ho fa al novembre, d'altres que ho fan a finals de febrer o principis de març, i cadascun et dóna una explicació diferent. Què m'aconselleu?? Aquest any ho vaig fer al novembre, abans que fes molt fred. De moment el pomers estan bens florits, la prunera ja comença a tenir petites prunes, i el perer, no ha fet flor, però sí bastanta fulla. Potser es deu a que és un arbre jove?? (uns tres anys).

Moltes gràcies per avançat!!

Hola David,

Crec que per la zona del Pirineu com és el cas de La Cerdanya, la millor època per la poda dels fruiters de fulla caduca, seria pel Febrer.

En canvi a la zona del Maresme, la segona quinzena de Gener és la millor per la poda de vinya i resta d'arbres fruiters..

Perdó. He escrit un post que estava destinat a altra secció.