NATURA i MEDI AMBIENT

    Cita de meteosat71

    L'illa de calor superficial màxima és de 5ºC a l'AMB, en canvi a Girona amb el mateix mètode van trobar 21º de diferència entre l'illa del Ter, al cantó de Pedret, i al centre de Girona, al maig de 1991, i 16º al setembre de 1999. L'estudi el van publicar Jorge i Riba (2005) al IX Congrés de Teledetecció. L'enllaç és:
    http://www.aet.org.es/congresos/xi/ten81.pdf

    Gerard, no és el mateix, a l'àrea metropolitana s'ha mesurat l'illa de calor, o sigui temperatura de l'aire en garita, que es el mateix que Tú valores a Girona respecte l'entorn com les deveses de Salt.
    En canvi en aquest estudi que comentes s'ha mesurat la temperatura del terra, i no pas de l'aire en garita, per això dóna aquests valors tan contrastats!, l'asfalt al mes de maig pot assolir tranquil·lament temperatures de 45 graus!!!, mentres que en garita la temperatura de l'aire podria ser de 22 graus. (per dir algo!).
    Sí és fes aquest estudi a l'àrea metropolitana també hi haurien més de 20 graus de diferència entre l'asfalt d'un polígon industrial sense arbres amb Collserola.

    Cita de bigxavi

    Aquests dies en les meves sortides en bici m'he anat fixant amb més detall en la planta i confirmo el que vaig dir , cap a baix del riu no en hi ha tanta com per dalt , cap a Molins i El Papiol ha colonitzat completament el riu i comença a expandir-se per els camins laterals .

    D'aquest comentari que em fas s'en pot treure una conclusió, les llavors d'aquesta planta són més denses que l'aigua, per tant van ser arrossegades per les riuades de l'any passat, rodolant pel fons de la llera, com fan les sorres i les graves, i no van tenir temps d'arribar més avall!, ara les llavors d'aquestes plantes ja seran arrossegades fins la desembocadura a les properes riuades!, o sigui l'any que ve hauran envaït tota la llera fins el mar!!!!
    Espectacular i molt trist.....
    I serà la fauna amb els seus desplaçaments qui treurà les llavors de la llera permetent que envaeixin els camps i camins......

    Cita de jordi roca

    Gerard, no és el mateix, a l'àrea metropolitana s'ha mesurat l'illa de calor, o sigui temperatura de l'aire en garita, que es el mateix que Tú valores a Girona respecte l'entorn com les deveses de Salt.
    En canvi en aquest estudi que comentes s'ha mesurat la temperatura del terra, i no pas de l'aire en garita, per això dóna aquests valors tan contrastats!, l'asfalt al mes de maig pot assolir tranquil·lament temperatures de 45 graus!!!, mentres que en garita la temperatura de l'aire podria ser de 22 graus. (per dir algo!).
    Sí és fes aquest estudi a l'àrea metropolitana també hi haurien més de 20 graus de diferència entre l'asfalt d'un polígon industrial sense arbres amb Collserola.

    Estàs equivocat Jordi, la diferència de 21ºC és amb la mateixa metodologia, temperatura mitjana superficial a partir de les imatges de satèl·lit en infraroig tèrmic i són de l'estudi d'en Jorge i Riba, l'article en .pdf que he posat l'enllaç. No és la diferència tèrmica de l'aire que són 12ºC, segons el mètode dels transectes tèrmics que he fet jo, i a Barcelona amb el mateix mètode n'hi ha 8º.

    Val, Gerard, m'he tornat a llegir el texte que va penjar l'Ignasi, i hi trobo una incongruència, és cert com dius que van utilitzar el mateix mètode tèrmic per valorar la diferencia de temperatures entre les 4 modalitats, teixit industrial, urbà, verd urbà i forestal, però el resultat l'han donat en equivalència de temperatura ambiental, i no de temperatura del terra com a Girona, així et donen el valor de 2,5 graus inferior en el verd urbà respecte al teixit urbà.
    En cap moment donen la temperatura del terra, opino que l'esfalt s'escalfa igual a Girona que a Barcelona.

    1-s2.0-S0048969719342962-ga1_lrg.jpg
    En aquest mapa per exemple les diferències són de 6 graus, són perfectament les temperatures d'un dia d'estiu, per tant han traslladat les diferències a la temperatura ambient.
    És impensable que un dia d'estiu el terra forestal estigués a 26 graus (això si pot ser correcte) i que l'asfalt d'un polígon industrial estigués "només" a 32 graus! (opino que de 40 a 45 graus seria lo habitual)

    A veure com ho veuen els demés!
    Salutacions!

    Cita de jordi roca

    Val, Gerard, m'he tornat a llegir el texte que va penjar l'Ignasi, i hi trobo una incongruència, és cert com dius que van utilitzar el mateix mètode tèrmic per valorar la diferencia de temperatures entre les 4 modalitats, teixit industrial, urbà, verd urbà i forestal, però el resultat l'han donat en equivalència de temperatura ambiental, i no de temperatura del terra com a Girona, així et donen el valor de 2,5 graus inferior en el verd urbà respecte al teixit urbà.
    En cap moment donen la temperatura del terra, opino que l'esfalt s'escalfa igual a Girona que a Barcelona.

    1-s2.0-S0048969719342962-ga1_lrg.jpg
    En aquest mapa per exemple les diferències són de 6 graus, són perfectament les temperatures d'un dia d'estiu, per tant han traslladat les diferències a la temperatura ambient.
    És impensable que un dia d'estiu el terra forestal estigués a 26 graus (això si pot ser correcte) i que l'asfalt d'un polígon industrial estigués "només" a 32 graus! (opino que de 40 a 45 graus seria lo habitual)

    A veure com ho veuen els demés!
    Salutacions!

    En aquest article consta que són les temperatures del sòl no de l'aire, land surface temperature és temperatura del terra o del sòl. Jo ho entenc que hi hagi probablement més diferència, però és el que han trobat en aquest article. Jo he mesurat les temperatures amb un termòmetre d'infrarojos i a l'estiu i la temperatura extrema del sòl a Girona i rodalies pot ser de 80ºC i 30ºC, 50ºC de diferència. Parlo de l'any 2012, amb 39º a l'aire, els 80º és d'un parc infantil a la Plaça Catalunya de Girona, pintat de negre, tel·la asfàltica, i de la temperatura a les Deveses de Salt, a l'ombra dels arbres.

    Efectes de l'esclafit a la platja pinedenca la matinada de dimecres.

    El que m'ha sorprés una mica és el trencament arran de superfície en diversos pins, a que pot ser degut ja que la majoria estan tombats amb les arrels, el tronc es veu ben sa i no s'aprecia que estiguin en mal estat..

    P1130754.JPG

    En aquests dos pins, veiem un arrancat de socaarrel i l'altre trencat.

    P1130761.JPG

    A veure si el nostre expert Jordi Roca, ens pot dir si té una causa concreta aquesta diferència, gràcies..

    Bona nit, has vist aquells trucs de màgia en que treuen les estovalles sense tombar els gots i les copes?
    Bé, en veritat no és un truc, es tracta d'una estrebada fortíssima, és qüestió de física!.
    Doncs bé, aquí passa el mateix!
    Quan tens una nevada o una ventada sostinguda, van fent palanca fins que s'arrenquen de soca-rel!
    Però les teves fotos denoten una sotragada molt intensa!, per tant es evident que vas viure un esclafit que va arribar de sobte!, amb una virulència notable!.
    Així de simple!, les arrels no van tenir temps de ser arrencades!, bé, excepte algún que tenia les arrels molt superficials i segurament la terra molla!

    Salutacions!

    La papallona del boix: una plaga exòtica greu que s’estén sense aturador
    Les boixedes catalanes estan desapareixent i tenen poques possibilitats de sobreviure a la invasió, que afecta els exemplars de boix del Jardí Botànic de Barcelona

    La plaga de la papallona del boix és un nou exemple d’arribada d’una espècie forana lligada a la globalització. La papallona del boix (“Cydalima perspectalis”) és una espècie exòtica originària de les regions subtropicals humides de l’est d’Àsia. Va aparèixer per primera vegada l’any 2007 a Alemanya i des d’aleshores s’ha estès per tot el continent europeu.

    A Catalunya es va detectar per primera vegada l’any 2014 a Besalú. L’any 2018 va causar estralls a la comarca de la Garrotxa, i actualment els seus efectes es fan visibles a les boixedes de diverses comarques de la meitat est del país.

    La papallona del boix, també a Barcelona
    Malgrat que el boix (“Buxus sempervirens”) no és un arbust propi dels boscos de la terra baixa —és típic de la muntanya mitjana—, sí que en podem trobar exemplars plantats en alguns jardins de Barcelona, sobretot de la part alta, i a la zona de rouredes basòfiles del Jardí Botànic de Barcelona, on n’hi ha a l’entorn de 200 exemplars.

    Malauradament els boixos del Jardí Botànic estan parcialment afectats per aquesta plaga des de fa temps i, fins i tot, alguns exemplars ja han arribat a morir.

    L’eruga del boix també està començant a afectar alguns exemplars de boix baleàric (“Buxus balearica”) del Jardí Botànic.

    https://beteve.cat/medi-ambient/p…lona-catalunya/

    Dies posteriors el gran temporal 20-23 Gener, es van poder veure diverses tortuges a les platges del alt maresme, algunes ferides.

    El passat 29 Gener a la platja pinedenca, vam recollir aquesta pobreta tortuga amb una esquerda a la seva closca, probablement el fort onatge la va fer impactar contra la escullera de pedres.

    60bbee6d6c5019117c7934d4d0119f84

    No puc entendre com van poder sobreviure en aquest temporal tant violent, realment alucinant el via crucis que han fet baixant pels rius i arrossegades després el mar, per acabar essent llançades per les onades a les platges..

    Desembocadura plàçida de les aigues del riu Tordera, amb la formació de un banc de sorra d'uns 300 metres dins del mar, la gran crescuda té els seus efectes.

    cf43e9a7fdbaeddaa52300a3951f2fa3

    En una part lateral del seu delta, una terra compacta i fosca ha estat descoberta pel temporal, em comenten que pot ser llot del riu de fa un bon grapat d'anys, potser més de 80-100 anys.

    Té un tacte argilós i molt compactat, en aquest sector havia molta sorra de platja el damunt.

    9aa38b035ef0f34172dd0510f068d07e

    A veure si el nostre company Jordi Roca en sap alguna cosa més..

    Arbustos florits o amb fulla a les Deveses de Salt ahir, alguns arbres amb fulla des del 31 de gener a Salt, Girona i Sarrià de Ter. Em sap greu no dir el nom de l'arbre, l'espècie, però com no la sé, no m'ho puc inventar. Ahir vam veure una serp morta a les Deveses. Pels moviments de la natura sembla març o abril!!

    Mira meteopineda, per entendre aquesta argila t'has de situar 100 anys enrere, quan la major part de la Conca de la Tordera estava cultivada i a les pendents que no es podien roturar hi feien carboneig, per tant partim d'un paisatge pelat!, res a veure amb el que coneixem ara!
    Això comportava un règim hídric totalment diferent,
    Ara només hi ha crescudes fluixes amb aigua semi-neta que surt de l'urbanització de l'entorn (infraestructures, urbanitzacions i polígons industrials) i molt periòdicament grans riuades com la viscuda, però de la majoria de pluges no en surt aigua del bosc, aquest l'absorbeix tota. (tret de les bestieses desmesurades).
    Però fa 100 anys era totalment diferent, sense bosc que protegís el sòl, en qualsevol pluja a partir de 10 litres l'aigua ja corria per damunt dels conreus, això comportava un gran volum de sediments, molts d'ells molt fins, producte de l'erosió superficial de la terra núa, els coloides que donen el color marró a l'aigua, i que passava desenes de vegades cada any, les sorres s'acumulaven a la llera creant la plana inundable (on ara estúpidament hi hem situat les infraestructures i urbanitzacions) i aquests llims molt fins en suspensió arribaven fins a la desembocadura, on precipitaven i ara han aparegut sedimentats.

    Moltes gràcies Jordi per les teves explicacions, sempre són d'agarir..

    Si com bé comentes, fa molts anys era un gran delta i ara en l'actualitat està construit amb de tot una mica, modificant el que era part del riu i la mar.

    Inundació en la desembocadura del riu Tordera desde l'aire el passat 22 Gener, càmpings de Malgrat de mar totalment negats..per sort no vam tenir cap desgràcia humana per ser el mes de Gener, però que haguès passat en Setembre o el mes de Octubre,..?

    63680bd25ac01d6812d173ddadfcd29d

    Caseta mig enrruinada a tocar del mar ben aprop del delta, acabada de ser destrossada pel temporal i muntanyes de canyes el passat dilluns 3 Febrer.

    1444d53bd06dad3e069a510b474adfe7

    Bona tarda companys!! Fa temps que no participo, però us segueixo cada dia.
    Aprofitant els vostres coneixements, meteopineda i jordi roca, us volia traslladar la següent qüestió, que em passa aquests darrers dies pel cap.
    Aquí a la plana ceretana, amb la bonança d'aquests dies, hi ha arbres que comencen a brotar. En el cas que els fruiters treguin flor, és convenient podar-los o arrencar aquestes flors?? O estic dient una bestiesa?
    Em fa por que arribin gelades tardanes, com aquests dos darrers anys, i no tornem a menjar fruita.

    I per una banda, voldria fer un esqueix de pomera, quin és el millor moment??

    Com que estic segur que tindreu la bona resposta, us ho agraeixo per avançat.

    Salutacions

    Cita de David MB

    Bona tarda companys!! Fa temps que no participo, però us segueixo cada dia.
    Aprofitant els vostres coneixements, meteopineda i jordi roca, us volia traslladar la següent qüestió, que em passa aquests darrers dies pel cap.
    Aquí a la plana ceretana, amb la bonança d'aquests dies, hi ha arbres que comencen a brotar. En el cas que els fruiters treguin flor, és convenient podar-los o arrencar aquestes flors?? O estic dient una bestiesa?
    Em fa por que arribin gelades tardanes, com aquests dos darrers anys, i no tornem a menjar fruita.

    I per una banda, voldria fer un esqueix de pomera, quin és el millor moment??

    Com que estic segur que tindreu la bona resposta, us ho agraeixo per avançat.

    Salutacions

    Bona tarda, més que dir bestieses, el que has fet és escriure sense pensar!,
    Veuràs, quin és el problema?
    Que presumiblement es gelin els fruiters, oi?
    Val, i si arrenques les flors què aconsegueixes?
    Doncs quedar-te sense fruita igualment!!!
    Això sí, no s'hauran gelat......
    Una mica d'humor!, jajaja
    No hi pots fer res, no esporguis els arbres fins entrat l'abril, així incrementaràs les possibilitats que quedi alguna fruita.
    Sí es tracta d'uns pocs arbres, un cop la fruita ha quallat, si s'anuncien gelades tardanes, pots comprar bosses de paper de les que s'utilitzen pels prèssecs tardans, (per no haver de fumigar-los) i en unes poques hores embossar tota la fruita que puguis. Segurament guanyaries fins a 5 graus de diferència. (les bosses de plàstic no serveixen).

    Per fer un esqueix de pomera ja el pots fer ara.
    Però sí busques informació sobre els acodaments aeris, funcionen molt bé!
    Sí per esqueix et refereixes a un empelt, a la Cerdanya encara falta un mes!

    Salutacions!

    Ufff, arrencar les flors he escrit!! No hi he parat a pensar el que deia, jajaja!!
    Provaré lo de les bosses, en compraré per si de cas.

    El tema de la poda ho deia perquè he vist un veí que ho està fent, i he pensat que pot ser ho feia per això. Ja li preguntaré.

    En referència a l'esqueix, ho deia per plantar un parell de pomeres més. He de ficar una branca amb aigua fins que tregui arrels, no??

    Moltíssimes gràcies per la resposta Jordi!

    Cita de David MB

    Ufff, arrencar les flors he escrit!! No hi he parat a pensar el que deia, jajaja!!
    Provaré lo de les bosses, en compraré per si de cas.

    El tema de la poda ho deia perquè he vist un veí que ho està fent, i he pensat que pot ser ho feia per això. Ja li preguntaré.

    En referència a l'esqueix, ho deia per plantar un parell de pomeres més. He de ficar una branca amb aigua fins que tregui arrels, no??

    Moltíssimes gràcies per la resposta Jordi!

    Sí les fiques en aigua, aquesta hauria d'estar molt oxigenada, si no es podrirà el tall.
    Els acodaments aèris en pomeres funcionen molt bé.
    Una altra manera es embolicar les branques amb paper de cuina (asèptic) mullat i posat dins d'una bossa de plàstic fosca, deixant les puntes sense embolicar i fora de la bossa. I dipositat darrera d'una finestra, amb temperatura i llum.
    Cada setmana canvies el paper, observant l'evolució de la cicatrització.
    Quan estigui cicatritzat ho plantes en sorra neta.
    I a veure si hi ha sort!!!

    A la platja pinedenca encara es poden observar la soca de troncs d'arbres, que van ser arrossegats per la riuada del Tordera.. però crida la curiositat algunes pedres incrustades en les arrels.

    24e91776f769789e3b23f1f72e41f615
     80cc10022969a408897789702c0a43cf

Participa-hi ara!

Encara no tens compte? Registra't ara i forma part de la nostra comunitat!

Registrar-se Iniciar sessió