Davant de l'hort que tinc a Pineda, creix aquesta planta o arbust en una zona de verdisses i canyes.
Tot i la greu sequera de l'estiu, a seguit ben verda i sense patir per aigua..
P1040955.JPG
En el centre surt una espècie de flors que sembla que volen obrir-se.
P1040959.JPG
És molt extranya, a veure si es pot saber com es diu 
Davant de l'hort que tinc a Pineda, creix aquesta planta o arbust en una zona de verdisses i canyes.
Tot i la greu sequera de l'estiu, a seguit ben verda i sense patir per aigua..
P1040955.JPG
En el centre surt una espècie de flors que sembla que volen obrir-se.
P1040959.JPG
És molt extranya, a veure si es pot saber com es diu
És una vella coneguda, especialment pels nostres avis!, et sona el famós "aceite de ricino"?, doncs s'obté de les llavors d'aquesta planta.
Ricinus_communis5.jpg
Planta florida, sense la sequera, la teva tindria aquestes mides!
És una planta tòxica, però especialment les seves llavors!, amb ben poques n'hi ha prou!
En canvi, moltes i torrades se n'extreu el famós oli amb capacitats purgants. Avui en dia no s'utilitza degut al seu mal sabor.
Tot i les últimes pluges que hem tingut el panta de Siurana no remonta.
La pròxima comissió de Territori del Parlament tractarà la situació dels pantans de Siurana i Riudecanyes, però no de manera exclusiva. No es tracta d'una comissió d'investigació i, per tant, s'abordaran diverses qüestions, una de les quals, el conflicte per l'aigua del Siurana. La CUP hi ha citat a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes —gestora, també, de l'assut que permet connectar tots dos embassaments— i l'Agència Catalana de l'Aigua —administració catalana responsable última de la gestió de l'aigua de totes dues instal·lacions
[Imagen bloqueada: https://filesedc.com/uploads//other…e-siurana-6.jpg]
Us deixo enllaç a diari digital on podeu veure les causes de que Siurana no remonti
Petit experiment de forma ecològica per veure si podem eliminar la herba "castanyola", en castellà "juncia", té uns bulbs bastant subterranis que es fa molt complicat controlar-la.
En aquest cas m'ha nascut un niu d'aquesta herba el voltant de 2 tarongers que tinc sembrats, com és normal no puc aplicar herbicides ja que els fruiters es veurien afectats, així que probarem i cubrirem amb plàstic negre doble, la superfície que volem eliminar la castanyola, tot ben tancat sense respiració i absència de llum solar.
1.- Zona afectada que no para de créixer pels laterals, cada any més i més "Castanyola".
P1070514.JPG
2.-Cubrirem amb plàstic negre i sellarem amb terra tot el voltant, també la zona del tronc del fruiter.
P1070522.JPG
3.- Així quedarà per uns quants mesos o any, aconseguirem eliminar aquest niu ben ofanós de Castanyola....? ja veurem :unsure:
P1070544.JPG
Tenim un grapat de herbes adventícies en la agricultura i aquesta és una de les més temudes per la pagesia :unsure:
Meteopineda, saps que aquesta és la planta silvestre de la que n'extreuen l'orxata?, simplement que la cultivada es una mica més gran. Tasta els petits tubercles i veuràs que són bones!
Jo li dic jonça, i els senglars són capaços de fer forats enormes per tal de devorar-les!
Hi ha un detall a tenir en compte, en el moment d'emergir de la terra surten amb una tija punxeguda, com les canyes, hauràs de vigilar que no perforin el plàstic, si això passa només caldrà que hi afegeixis herba seca per fer de coixí i un segon plàstic, aquest ja no el perforaran!
L'hivern que ve ja hauran mort.
Sort!
Hola! El meu fill es va trobar aquesta pilota per al camp pel pont de la setmana passada. Ens la vam trobar pels camps de Burgos, té una grandària com de pilota de tenis, potser una mica més petit. Algú sap que és? Jo crec que és d'un escarabat piloter...
IMG_20181210_084040.jpg
Interessant la planta d'orxata, jo l'he vista per casa dels pares! Ara ja sé que fer-ne
Compte Marc que la planta que tens a Blanes, és probablement la que abunda en molts terrenys erms i horta, aquesta herba té de tot menys bo ja que s'infecta amb gran rapidessa i no es pot eliminar gaire fàçil, els tubercles no fan bona pinta per tastar-les, però tant bé que ens ho posa l'expert, potser les haurem de probar-les :whistle: :sick:
S'ha semblen molt les dues plantes ,la de orxata és Cyperus esculentus que comenta en Jordi Roca i la dolenta és la Cyperus rotundus "la que vull eliminar amb el plàstic negre, veurem :unsure:
Gràcies meteopineda, però abans de tastar la planta m'asseguraria al 100% de què es pot provar. De totes maneres de moment no ho faré (i ni sé si ho faré mai), les plantes no han sortit a l'hort, sinó a alguna jardinera un xic abandonada. Que podria ser una que no fos la que diu en Jordi Roca i s'escampa molt ràpidament
Gràcies meteopineda, però abans de tastar la planta m'asseguraria al 100% de què es pot provar. De totes maneres de moment no ho faré (i ni sé si ho faré mai), les plantes no han sortit a l'hort, sinó a alguna jardinera un xic abandonada. Que podria ser una que no fos la que diu en Jordi Roca i s'escampa molt ràpidament
Es tant senzill com desfer la terra d'una d'aquestes jardineres per deixar les arrels al descobert, ha de tenir uns tubercles petits com una ungla, marrons i com peluts de fibres de coco. Si es així, la pots mastegar directament, (o fer-li una foto).
La pilota de Burgos sembla un cecidi gegantí, alguns insectes i escarabats posen ous en tiges tendres, sobretot de roures, l'ou porta una substância química que fa que la planta reaccioni fent aquesta bola (el cecidi), es com si el vegetal vulgués aillar el paràsit, però resulta totalment a l'inversa, la larva s'alimenta de l'interior del cecidi quedant protegida!
Això es fruit de la coevolució!, però en aquest cas només se n'aprofita la larva!
Screenshot_20181214-233056_Google.jpg
La planta amb les flors,
Screenshot_20181214-233338_Gallery.jpg
Els tubercles que es poden mastegar, tot i que en aquest cas estan brotats, s'haurien de localitzar els joves empalmats a la planta per una arrel però sense brotar.
Tal i com vam anunciar en les darreres previsions meteorològiques, la neu ha tornat a visitar els cims del Montseny per enèsima vegada aquesta tardor.
La nevada no ha estat ni molt menys important, sinó que tan sols les parts més altes de la muntanya han quedat emblanquinades per una tímica capa de neu que, un cop els núvols s'han anat trencant, era visible des de tots els angles possibles al voltant del massís.
El camp magnètic de la Terra actua i els geòlegs no saben per què
El moviment erràtic del pol magnètic nord obliga els experts a actualitzar el model que ajuda a la navegació global.
Actualització, 9 de gener: el llançament del World Magnetic Model s'ha ajornat fins al 30 de gener a causa de l'apagada del govern dels Estats Units.
Alguna cosa estranya està succeint a la part superior del món. El pol del nord magnètic de la Terra s'ha anat escapant de Canadà i cap a Sibèria, impulsat per un ferro líquid inclinant-se dins del nucli del planeta. El pol magnètic s'està movent tan ràpidament que ha obligat als experts del món del geomagnetisme a convertir-se en un moviment poc freqüent.
El 15 de gener, s'actualitzaran el World Magnetic Model, que descriu el camp magnètic del planeta i subratlla tota la navegació moderna, des dels sistemes que dirigeixen a la mar fins a Google Maps en telèfons intel·ligents.
La versió més recent del model va aparèixer el 2015 i es va suposar que durarà fins a 2020, però el camp magnètic està canviant tan ràpidament que els investigadors han d'arreglar el model ara. "L'error està augmentant tot el temps", diu Arnaud Chulliat, geomagnetista de la Universitat de Colorado Boulder i els Centres Nacionals d'Informació Ambiental de l'Administració Oceànica i Atmosfèrica Nacional (NOAA).
El problema rau en part amb el pol mòbil i, en part, amb altres canvis profunds dins del planeta. La cocció líquida del nucli de la Terra genera la major part del camp magnètic, que varia amb el pas del temps a mesura que canvien els fluxos profunds. El 2016, per exemple, part del camp magnètic va accelerar temporalment profundament al nord d'Amèrica del Sud i l'oceà Pacífic oriental. Els satèl·lits com la missió de l'Esquadró de l'Agència Espacial Europea van fer un seguiment del canvi.
A principis de 2018, el model magnètic mundial estava en problemes. Els investigadors de NOAA i la British Geological Survey d'Edimburg havien estat realitzant el control anual sobre el rendiment del model en totes les variacions del camp magnètic terrestre. Es van adonar que era tan inexacta que estava a punt d'excedir el límit acceptable per als errors de navegació.
Pols errants
"Aquesta era una situació interessant en què ens trobem", diu Chulliat. "Què passa?" La resposta és doble, va informar el mes passat en una reunió de la Unió Geofísica Americana a Washington DC.
En primer lloc, el pols geomagnètic 2016 sota Sud-amèrica va arribar al pitjor moment possible, just després de l'actualització del World Magnetic World 2015. Això va significar que el camp magnètic s'havia disparat just després de l'última actualització, de la manera que els planificadors no havien previst.
En segon lloc, el moviment del pol magnètic nord va empitjorar el problema. El pol transmet de maneres imprevisibles que han fascinat els exploradors i científics, ja que James Clark Ross el va mesurar primer en 1831 a l'Àrtic canadenc. A mitjans de la dècada de 1990 va recórrer la velocitat, d'uns 15 quilòmetres anuals a uns 55 quilòmetres per any. Al 2001, havia ingressat a l'Oceà Àrtic, on, el 2007, un equip que incloïa Chulliat va aterrar un avió sobre el gel marí en un intent de localitzar el pol.
El 2018, el pol creuava la línia de data internacional cap a l'hemisferi oriental. Actualment està fent una línia de referència per a Sibèria.
La geometria del camp magnètic de la Terra augmenta els errors del model en llocs on el camp està canviant ràpidament, com el Pol Nord. "El fet que el pol passi ràpid fa que aquesta regió sigui més propensa a grans errors", diu Chulliat.
Per arreglar el model magnètic mundial, ell i els seus col·legues van rebre tres anys de dades recents, que van incloure el pols geomagnètic 2016. La nova versió hauria de seguir sent precisa, diu, fins a la propera actualització programada el 2020.
Qüestions bàsiques
Mentrestant, els científics treballen per comprendre per què el camp magnètic està canviant tan dramàticament. Els polsos geomagnètics, com el que va passar el 2016, es remunten a les ones "hidromagnetiques" derivades de la profunditat del nucli1. I el moviment ràpid del pol magnètic nord es podria vincular a un raig d'alta velocitat de ferro líquid sota Canada2.
El jet sembla estar desapareixent i debilitant el camp magnètic sota Canadà, Phil Livermore, geomagnetista de la Universitat de Leeds, Regne Unit, va dir a la reunió de la Unió Geofísica Americana. I això significa que Canadà està essencialment perdent un tiratge de guerra magnètic amb Sibèria.
"La localització del pol magnètic nord sembla estar governada per dos pedaços magnètics de camp magnètic, un sota Canadà i un sota Sibèria", diu Livermore. "El parche de Sibèria està guanyant la competició".
Això vol dir que els geomagnetistes del món tindran molt a mantenir-los ocupats en el futur previsible.
https://www.nature.com/articles/d4158…s&sf205680051=1
Polonortemagnético.jpg
Alfred en su Twitter ha puesto esta foto tan chula :lol:
IMG_20190206_182954.jpg
También he leído que hay coyotes viviendo en NYC. :ohmy:
150330212735-01-coyote-in-queens-exlarge-169.jpg
Ja som a primers de Febrer i els ametllers es troben ben florits, com aquest a Pineda Nord.
Enguany el mes de Gener a estat en conjunt fred i amb consequència s'ha retrasat un xic la seva floració primerenca.
P1080550.JPG
P1080551.JPG
El diòxid de carboni i metà atrapats de forma natural al fons marí estan congelats. L’augment de la temperatura dels oceans pot desfer aquest gel i provocar la catàstrofe.
Una fuita de gas al fons del mar, proper desastre mundial pel canvi climàtic
[Imagen bloqueada: https://filesedc.com/uploads/17/img/2019/02/760/la-fuita-de-gas-mari-provocara-un-desastre-mundial-5c694d0e9eb3c.jpg]
Bona tarda des de Palazuelos, volia explicar-vos una cosa sobre els boscos de la Sierra de Guadarrama a la zona de Segovia i de pas fer una pregunta als experts botànics i zoològics del fòrum.
Son boscos en que hi predomina el pi roig o pi de Valsaín (poble segovià de la Sierra) i alguns boixos grèvols, tot i que a zones baixes també hi trobem roure rebollo.
Segons diuen aquests boscos son un exemple d'explotació sostenible de la fusta, sembla ser que escullen determinats arbres per a ser talats deixant altres que segueixin repoblant. El dubte que tinc és el següent. El sotabosc en moltes zones és inexistent, amb prou feines creixen falgueres i poca cosa més. És això normal? No se pas si ho és però em dona la sensació que aquests boscos tant "nets" fan que la biodiversitat sigui molt pobre doncs tenia entès que el sotabosc donava refugi a molts animals: rosegadors, insectes, rèptils,... Així doncs, son realment un exemple d'explotació aquests boscos? Gràcies per endavant per les respostes!
Molta sort i bon seguiment!
Bona tarda des de Palazuelos, volia explicar-vos una cosa sobre els boscos de la Sierra de Guadarrama a la zona de Segovia i de pas fer una pregunta als experts botànics i zoològics del fòrum.
Son boscos en que hi predomina el pi roig o pi de Valsaín (poble segovià de la Sierra) i alguns boixos grèvols, tot i que a zones baixes també hi trobem roure rebollo.
Segons diuen aquests boscos son un exemple d'explotació sostenible de la fusta, sembla ser que escullen determinats arbres per a ser talats deixant altres que segueixin repoblant. El dubte que tinc és el següent. El sotabosc en moltes zones és inexistent, amb prou feines creixen falgueres i poca cosa més. És això normal? No se pas si ho és però em dona la sensació que aquests boscos tant "nets" fan que la biodiversitat sigui molt pobre doncs tenia entès que el sotabosc donava refugi a molts animals: rosegadors, insectes, rèptils,... Així doncs, son realment un exemple d'explotació aquests boscos? Gràcies per endavant per les respostes!
Molta sort i bon seguiment!
Bona nit, no hi he estat, unes fotos ajudaríen!
No obstant tú et refereixes a dos conceptes diferents, he llegit en alguna banda que el torn de tala es de 120 a 140 anys, o sigui, només tallen els arbres que arriben a aquesta edat, suposo que deuen entrar al bosc cada 25 anys i seleccionen els més vells que han arribat a les edats mencionades, per tant, sí es una gestió sostenible dels recursos!, per que es pot perllongar en el temps indefinidament! (tret que hi hagi daltabaixos com incendis, canvis climàtics o plagues importades amb la globalització com es el cas dels castanyers).
Per tant aquesta pineda és una explotació forestal sostenible.
L'altre aspecte amb el que penses es l'ecològic, en el moment que periòdicament s'emporten la fusta dels arbres madurs, ja s'interrompeix el cicle biològic, ja no moren de vells i per tant no hi ha tota la fauna que s'alimenta de la fusta morta i que tanquen el cicle amb el reciclatge dels nutrients.
Per tant mai hi podrà haver un bosc "madur", concepte d'ecología contraposat al d'explotació forestal.
Respecte del sotabosc inexistent, hauries d'averiguar el per què, una explicació la podries trobar en el pasturatge, hi ha vaques durant l'estiu dins la pineda?, si la resposta és afirmativa, ja tens la resposta!
És una explotació complerta de l'espai!, la fusta en cicles de tala llargs i el pasturatge sota els pins, aquest pasturatge impedeix la regeneració del sotabosc arbustiu.
Per tant, hi tens una pineda amb pins centenaris però..... no es tracta d'un bosc!!!, sino d'una explotació forestal!, el que passa es que habitualment associem els arbres forestals al concepte "bosc", i d'aqui vé l'error d'afirmar que abans els boscos estaven nets!, no eren boscos sino explotacions forestals!
I clar!, en el moment en que dictaminem que no es un bosc per que interrompim el cicle biològic i alhora el sotabosc es inexistent degut al pasturatge, doncs es perfectament comprensible que la seva fauna associada sigui pobre.....
Salutacions!
Bona nit, no hi he estat, unes fotos ajudaríen!
No obstant tú et refereixes a dos conceptes diferents, he llegit en alguna banda que el torn de tala es de 120 a 140 anys, o sigui, només tallen els arbres que arriben a aquesta edat, suposo que deuen entrar al bosc cada 25 anys i seleccionen els més vells que han arribat a les edats mencionades, per tant, sí es una gestió sostenible dels recursos!, per que es pot perllongar en el temps indefinidament! (tret que hi hagi daltabaixos com incendis, canvis climàtics o plagues importades amb la globalització com es el cas dels castanyers).
Per tant aquesta pineda és una explotació forestal sostenible.
L'altre aspecte amb el que penses es l'ecològic, en el moment que periòdicament s'emporten la fusta dels arbres madurs, ja s'interrompeix el cicle biològic, ja no moren de vells i per tant no hi ha tota la fauna que s'alimenta de la fusta morta i que tanquen el cicle amb el reciclatge dels nutrients.
Per tant mai hi podrà haver un bosc "madur", concepte d'ecología contraposat al d'explotació forestal.Respecte del sotabosc inexistent, hauries d'averiguar el per què, una explicació la podries trobar en el pasturatge, hi ha vaques durant l'estiu dins la pineda?, si la resposta és afirmativa, ja tens la resposta!
És una explotació complerta de l'espai!, la fusta en cicles de tala llargs i el pasturatge sota els pins, aquest pasturatge impedeix la regeneració del sotabosc arbustiu.Per tant, hi tens una pineda amb pins centenaris però..... no es tracta d'un bosc!!!, sino d'una explotació forestal!, el que passa es que habitualment associem els arbres forestals al concepte "bosc", i d'aqui vé l'error d'afirmar que abans els boscos estaven nets!, no eren boscos sino explotacions forestals!
I clar!, en el moment en que dictaminem que no es un bosc per que interrompim el cicle biològic i alhora el sotabosc es inexistent degut al pasturatge, doncs es perfectament comprensible que la seva fauna associada sigui pobre.....Salutacions!
No se exactament cada quant entren però s'hi veuen camions molt sovint. Tens raó en el pasturatge, no ho vaig mencionar, durant els mesos en que no hi neva hi ha vaques i cavalls per tot arreu.
En fi, que tenim bosc explotat sosteniblement però és pobre en biodiversitat.
Gràcies Jordi!
Bona nit, no hi he estat, unes fotos ajudaríen!
No obstant tú et refereixes a dos conceptes diferents, he llegit en alguna banda que el torn de tala es de 120 a 140 anys, o sigui, només tallen els arbres que arriben a aquesta edat, suposo que deuen entrar al bosc cada 25 anys i seleccionen els més vells que han arribat a les edats mencionades, per tant, sí es una gestió sostenible dels recursos!, per que es pot perllongar en el temps indefinidament! (tret que hi hagi daltabaixos com incendis, canvis climàtics o plagues importades amb la globalització com es el cas dels castanyers).
Per tant aquesta pineda és una explotació forestal sostenible.
L'altre aspecte amb el que penses es l'ecològic, en el moment que periòdicament s'emporten la fusta dels arbres madurs, ja s'interrompeix el cicle biològic, ja no moren de vells i per tant no hi ha tota la fauna que s'alimenta de la fusta morta i que tanquen el cicle amb el reciclatge dels nutrients.
Per tant mai hi podrà haver un bosc "madur", concepte d'ecología contraposat al d'explotació forestal.Respecte del sotabosc inexistent, hauries d'averiguar el per què, una explicació la podries trobar en el pasturatge, hi ha vaques durant l'estiu dins la pineda?, si la resposta és afirmativa, ja tens la resposta!
És una explotació complerta de l'espai!, la fusta en cicles de tala llargs i el pasturatge sota els pins, aquest pasturatge impedeix la regeneració del sotabosc arbustiu.Per tant, hi tens una pineda amb pins centenaris però..... no es tracta d'un bosc!!!, sino d'una explotació forestal!, el que passa es que habitualment associem els arbres forestals al concepte "bosc", i d'aqui vé l'error d'afirmar que abans els boscos estaven nets!, no eren boscos sino explotacions forestals!
I clar!, en el moment en que dictaminem que no es un bosc per que interrompim el cicle biològic i alhora el sotabosc es inexistent degut al pasturatge, doncs es perfectament comprensible que la seva fauna associada sigui pobre.....Salutacions!
Jordi, et torno a citar doncs avui he fet una foto del sotabosc. Per altra banda volia comentar que de fusta vella sí que n'hi ha doncs quan talen els arbres deixen un munt de branques i branquillons, no se si es que estan obligats a fer-ho (tenia entés que sí, per evitar la degradació del terra en cas de pluja torrencial) i a part que suposo que per arrossegar-los fins on està el camió deu ser més còmode. A més a més, sempre hi ha alguns exemplars que moren per diverses causes, com ara tombats pel vent, alguna malaltia, sequera,...
IMG_20190226_122107.jpg
Fent un tomb pel bosc per alt maresme, em va sorprendre com tenen els senglars la base d'alguns pins, gairebè poden arribar a matar l'arbre si li fèssin el volt, amb les seves fregues a l'escorça.
P1080619.JPG
P1070958.JPG
Encara no tens compte? Registra't ara i forma part de la nostra comunitat!
