NATURA i MEDI AMBIENT

    El passat 3 juliol el foc va arrassar camps ple de verdisses i males herbes, el peu de la riera de Pineda.

    6 mesos després ni rastre de que s'haguès cremat, prats ben verds després de les ùltimes pluges.

    Aquí teniu la comparativa del mateix indret, 4 Juliol i 28 Gener. La Natura regenerant-se el pas del foc :unsure:

    P1090603.JPG

    P1010737.JPG

    Els pròxims dies aquests pins tenen els dies comptats, han crescut de forma casual després de molts anys que no s'hi conreava res, ara es vol acondicionar per sembrar horta.

    Tinc pensat trasplantals en una zona favorable, el tractor "Toro" m'ho arrancarà amb arrels perquè no s'en resentin gaire, tot i que s'hauran de tallar arrels.

    La meva consulta que em sembla que en Jordi Roca hi enten força, em viuran els pins un cop siguin trasplantats o moriran, he comentat en alguns entessos que em diuen que el Pi és molt delicat i no sobreviurà..a veure si es poden salvar o no val la pena :unsure:

    P1020052.JPG

    P1020054.JPG

    Bon dia meteopineda!, molt macos aquests pins!
    Sempre ho pots provar!
    Els pins són molt delicats per que viuen en simbiosi amb fongs, les anomenades micorrizes que dónen els rovellons!
    Quan s'arrenquen sol desfer-se el pa de terra i es perden aquestes micorrizes.
    Si en lloc d'un "toro" fos una retroexcavadora amb una d'aquestes culleres enormes, seria molt millor!

    Convenç al maquinista per que amb el toro tregui una primera palada a un metre del pi, per afavorir una rampa de baixada i poder-lo arrancar des de 50 cm de profunditat.

    Ja faràs fotos!

    Gràcies Jordi ;)

    Doncs si faré tot el possible i li comentaré, tenia pensat amb el toro però si és millor per arrancar els pins la retroexcavadora, la faré venir no ho dubtis..que fagi una franja a 1 metre del pi pel voltant i que l'arranqui amb la pala.

    Si els podo una mica la part més pròxima a terra, serà bo? tenen branques molt espesses ja que ningú s'ha cuidat, em sembla que anirà millor..

    La setmana que ve, si tot va bé ho provarem :unsure:

    Bon dia, divendres vaig visitar la roureda de can Verdalet, a Tordera, un bosc inundable de roure pènol, de gran valor naturalístic, ÚNIC a Catalunya!!!

    Doncs en vaig sortir esgarrifat!!! :unsure:
    L'estan talant!!!, ja han tallat tots els arbres aprofitables de qüasi la meitat de l'indret!!!

    A correcuïta vaig mobilitzar a un naturalista i bon coneixedor de la zona, en Xavier Romera.
    Ja hem denunciat els fets davant les autoritats competents i hem iniciat una mobilització a nivell d'entitats naturalistes per tal d'aturar en sec la tala i aconseguir una solució posterior definitiva per l'indret.

    A veure si ho logrem....

    Us passo fotos del que em vaig trobar:


    No em penja les fotos!!!! :angry:

    El passat 23 Gener teníem les oruges de la processionària ben vives en aquest pi jovenet, muntanya pròxima a Pineda (alt maresme).

    P1010679.JPG

    Sembla que les fredorades d'aquest hivern han fet bona feina, ja que ahir vaig anar a observar la mateixa bossa de processionària i estàven mortes ;)

    P1020581.JPG

    Hola Jordi

    Sí, una gran perdua, ja que era un dels tresors de Tordera. És del tot irreversible?

    Buscant informació m'he trobat amb aquesta imatge:

    29793584_1093211117542631_7313507317067022336_o.jpg

    i l'explicació d'un amic forestal: Sergi fontseca:

    Les zones humides de la Tordera esdevenen totalment relictes. Petits nuclis biogeogràfics establerts prop del riu són els vestigis heretats del paisatge que en el passat eren protagonistes.

    A Catalunya tenim una minsa representació de les rouredes humides, la majoria són rouredes seques típiques del clima mediterrani, però els capricis de la geobotànica ens permet trobar aquestes comunitats vegetals atlàntiques en enclavaments molt particulars geogràficament de la terra baixa mediterrània.

    La Roureda de Can Verdalet és (era) una comunitat vegetal que ha conviscut amb la pressió humana fins als nostres dies..., avui la força dels xerracs els ha fet caure. Una pena, perquè la comunitat vegetal de roure pènol (Quercus robur) és una de les rouredes humides que donava nom a aquesta associació vegetal, i que només és present a Catalunya en punts de la Val d'Aran i de la Garrotxa. I si bé la representació de roure pènol a Tordera no imperava d'importància desmesurada, bé que podia presumir de plantes pròpies i característiques de zones atlàntiques que la diferenciaven dels ambients esclerofil·les, com podria ser el lliri groc (Iris pseudacorus), el marcòlic (Lilium martagon) o el Búixol (Anemone nemorosa) que establer-tes en una zona pantanosa donen hàbitat a la seva fauna associada d'amfibis i rèptils.

    El cas és que la roureda de roure pènol de Tordera, declarada Espai d'Interès Natural (PEIN) per la seva singularitat i xarxa Natura 2000, ha estat arrasada, tallada salvatgement, no la tornarem a veure igual, la seva regeneració esdevindrà molt dificultosa, tot i la capacitat de rebrot del roure pènol, el seu creixement requereix que s'efectuï en zona d'ombra i aquesta a desaparegut a mans d'inconscients intolerants sense estima que ho han fet caure tot i el Sol hi cremarà com foc.

    Aquella valuosa peça botànica, bressol dels naturalistes de Tordera que ens havia servit com a aula pedagògica d'estudi científic, avui a estat exterminada i ja no hi podrem anar a escoltar el cant del pica-soques ni la melòdica cantarella enigmàtica del gamarús, ni veure-hi planejar l'astor o l'esparver, ni el vol erràtic de l'escanyapolls,... que ens va fer créixer i prendre consciència


    Entre dos pobles estic: PORTUGALETE- Biscaia (residencia habitual) i BLANES-Girona (d'on soc). Intento informar d'ambdós llocs. Visca la meteo!!!

    "Ja plou! doncs en Pepet no es mou,
    Ja neva! doncs en Pepet no es lleva"

    Bona tarda, Marc!

    Val, us explico:

    La mobilització ha estat probablement l'èxit més rotund des de que es van salvar els aiguamolls de l'empordà!!!!

    En tres dies i sent setmana Santa vàrem mobilitzar a tots els naturalistes de la zona i a tots els estaments de totes les administracions!!!
    Dimarts al matí acabada setmana Santa ja estava parada la tala i totes les administracions sobre wl terreny!!!

    Un èxit rotund gràcies a les noves tecnologíes!!!

    Respecte a l'espai, sha talat 6 hectàries de les 18 existents, per tant encara en queda!

    Diumenge hi portaré "d'excursió" als meus fills com "excusa" per poder pendre mides i idees, ara comença la segona part, la restauració de les zones afectades i millora de les "no" afectades, (però que en el passat van ser drenades amb canals de desguàs encara existents i funcionals).
    I dilluns hem quedat un munt d'entitats per agafar les regnes de la actuació.
    Segurament se li proposarà un acord de Custòdia a l'Ajuntament.

    Així que he decidit involucrar-me-hi personalment!

    Quan ho vaig visitar fa quinze dies,

    (Falta acabar)

    Una pena que estigui al país basc, si no vindria amb el meu fill a escoltar les teves explicacions...

    La veritat que és una llastima que hagi de passar un accident per prendre consciència de les pèrdues i del saber que és el que es té com a valuós.

    Gràcies per la labor que esteu fent!

    Entre dos pobles estic: PORTUGALETE- Biscaia (residencia habitual) i BLANES-Girona (d'on soc). Intento informar d'ambdós llocs. Visca la meteo!!!

    "Ja plou! doncs en Pepet no es mou,
    Ja neva! doncs en Pepet no es lleva"

    Cita de Marc Blanes-Euskadi

    Una pena que estigui al país basc, si no vindria amb el meu fill a escoltar les teves explicacions...

    La veritat que és una llastima que hagi de passar un accident per prendre consciència de les pèrdues i del saber que és el que es té com a valuós.

    Gràcies per la labor que esteu fent!

    Gràcies! Ja hi haurán més ocasions per trobar-nos!

    El que no habia acabat de dir es que em vaig endur una sorpresa majúscula!

    Ho he considerat una joïa botànica!, un retall de vegetació eurosiberiana en un ambient mediterrani!, a menys de 100 m per sobre del nivell del mar!
    I es que apart del roure pènol tota la vegetació herbàcea acompanyant és eurosiberiana!, marcòlic vermell, bújula, búixol, fins i tot grèvols!!!

    20180331_121027.jpg
    Búixol, una planta tapissant preciosa que en condicions normals trobem a les fagedes per damunt dels 800 m!!!

    Ara haurem de comprovar si a les zones talades hi germinen roures pènols de forma natural.

    Hi ha molta feina a fer, però per part meva serà un plaer!
    Segur que diumenge ho trobaré tot inundat!

    Salutacions!

Participa-hi ara!

Encara no tens compte? Registra't ara i forma part de la nostra comunitat!

Registrar-se Iniciar sessió