NATURA i MEDI AMBIENT

Cita de meteopineda

Una pregunta pel expert en botànica Jordi Roca, avui en el hort he recollit aquesta mena de lliris que tinc sembrat en uns testos, sempre per aquestes dates s'obre la flor.. estan sembrades en uns testos i han de tenir les llavors que són en forma de bulbs 70 o 80 anys per no dir 100 anys, aguanten plagues,sequeres,fredorades i tot el que vingui :whistle:

A veure si podem saber com es diuen :unsure:

P1090280.JPG

I tant!, a casa també en tinc, però totes vermelles!
Se la coneix amb el nom incorrecte d'Amaryllis (planta sudafricana semblant), però en veritat és sudamericana, el seu nom llatí és:
Hippeastrum vittatum, i podria ser que les teves fossin la varietat antiga variegada "Picotee".
Deus tenir els testos plens de bulbs (de la mida d'una ceba grossa), que es multipliquen vegetativament fins que no n'hi caben més!, però si sembres les llavors alades que maduren per st Joan, també neixen!
Celebro molt que tinguin més de 80 anys!!!

Déu nidó el sol com cremava el mati-migdia i primeres hores de la tarda, avui dilluns s'ha carregat un munt de maduixes, han quedat torrades i escaldades, ja estem habituats que vinguin dies així, en que pel Abril i Maig el sol ja és capaç de cremar un bon grapat de maduixes

P1090291.JPG

A finals d'Abril vam trasplantar de testos petits a testos mes gorssets, aquests 4 xiprers provinents de la província italiana de la Toscana. Ja de cara finals de tardor o hivern quant hagin crescut més de com estan actualment, veurem on els hi trobem lloc definitiu.

P1090194.JPG

Bona tarda, ahir al vespre vaig anar a fer un seguiment d'amfibis al meu estany, per ara no tinc problemes d'aigua gràcies encara a les pluges importants del març, a veure quan duren!

IMG_20170519_220443.jpg

Una larva molt grossa d'odonat (libèl·lula)

IMG_20170519_233031.jpg

Un metamòrfic de gripauet (Pelodytes punctata) d la mida de l'ungla del dit gros.

IMG_20170519_233016.jpg
Una cria de salamandra acabada de sortir de l'aigua (dins de la safata de mostreig)

IMG_20170519_224732.jpg
Una mostra dw diversos capgrossos en diferents estadis de desenvolupament, el que te potes és un gripauet i els petits i negres seran gripaus comuns (Bufo spinosus), n'hi ha milers!

DSC02412.JPG
Aquesta tarda he pogut fotografiar a una de les meves preferides, no em te por i es deixa fotografiar!

IMG_20170424_174547.jpg
Cada dia que passa la vegetació va tancant l'estany.

Molt guapa Jordi, algun dia vull una bassa així.

A veure si em pots ajudar amb aquest arbret caducifoli.
Es trobava en una vessant seca de brolla calcícola, en el domini del romaní, bruc boal, argelaga negra i gatosa.

r1.jpg

r2.jpg

rr.jpg

Un gatell aprofitant algun repunt de l'aqüífer o àrea impermeable?

Litonevada, jo també hi veig un gatell!!!
Desconec si hi pot haver aqüífer en aquest lloc, però pot tenir a veure amb el substracte rocós calcari, degut a la seva rigidesa es generen fisures verticals, els arbres "espabilats" hi fiquen les arrels que hi poden baixar a molta profunditat on hi troben estabilitat de temperatures i d'humitat.
És una possible explicació.

Bona nit, diumenge li vaig fer una visita al Xavier a Guissona, vàrem fer dues rutes a peu pels voltants, hi vaig trobar una comarca amb un potencial turístic molt gran,uns paisatges oberts de gran cromatisme i que evoluciona durant el transcurs de l'any, amb un ric patrimoni agrari com aquests marges i cabana de pedra seca:

IMG_20170521_163005_2017-05-23.jpg
Per tant es podrien establir un bon nombre de rutes per gaudir d'aquests paisatges:

IMG_20170521_120937.jpg
Realitzant recorreguts botànics per reconèixer tota la diversitat florística de l'entorn

IMG_20170521_115921.jpg
O la diversitat de conreus com civada, blat, ordi, pèssols, colza... o les floracions espectaculars dels ametllers

IMG_20170521_123431_2017-05-23.jpg
Es podrien construir basses per afavorir la reproducció dels amfibis o com a punt d'aigua per la fauna en general, creant un valor afegit que permetria també l'observació de fauna:

IMG_20170521_142552.jpg
Magífica Papilio machaon que volava mentres dinàvem.

A més serviria per potenciar el turisme rural i els restaurants de la comarca!.

I no és que jo pretengui la masificació del territori, sino que correctament gestionat amb l'implicació de l'administració i tothom del territori es podria evitar la pèrdua per abandó d'aquests espais tan valuosos, encara s'hi és a temps d'evitar una transformació incontrolada!

Una regió preciosa.
Aquests llocs són bells per ser desconeguts. I hi ha molta gent treballant per la conservació d'aquests hàbitats, on hi trobem el sisó i el botxí meridional, per exemple.
No crec que fos bó que a la gent li donés per anar a passar el finde com al Montseny o a Núria. La "marginalitat" els fa grans i de serveis ja en tenim arreu.

Si volen que vagin a veure els regadius insostenibles de Torres del Segre, amb els seus aberrants camps de fruita florits. És increïble que la gent pagui per anar a llocs degradats que ens xuclen el 60% de l'aigua total que consumim i destrueixen sense retorn la biodiversitat originaria (secans). Els pagesos d'allà (dels regadius, no de la Segarra) deuen estar contents: destrueixen el paisatge, s'empassen l'aigua i, a sobre, els venen els barcelonins a admirar-ho i gastar.

Precisament, Litonevada, proposo un pla per potenciar els valors naturals de l'espai abans no es degradin amb el "progrés"!, que inexorablement també está arribant, proposo que puguin trobar uns complements econòmics " venent" turísticament els valors naturals actuals, veuràs, els marges de pedra seca s'enfonsen sense que ningú els restauri, les cabanes i altres elements patrimonials ja no són funcionals, al costat comencen a aparèixer construccions modernes, comencen a proliferar granges de porcs escampades per arreu, començaran a sovintejar habitatges unifamiliars enmig dels camps, ja están construint una canonada d'aigua del canal Sagarra-Garrigues per qui vulgui reconvertir els conreus, l'ús de pesticides està a l'ordre del dia, conreus transgènics.... i es podria continuar!
O se li dona un valor afegit ja mateix a l'entorn amb un pla controlat amb la participació de tots els actors del territori o sense fer res en deu a quinze anys lamentarem una transformació irremediable i incontrolable!

No serveix no fer res!, la gent necessita progressar!, o se'ls dirigeix per consens cap a una línia establerta i controlada o "progressen" ells sols a la seva manera, només cal veure el paisatge de les comarques més "evolucionades" com les del àrea metropolitana per entendre cap a ón porta el "progrés" incontrolat!
Jo visc a una comarca amb tots els serveis, cert, però és una de les comarques més lletges del país!, espantosa!, caótica!, desendreçada!, irremediable!!!
En canvi ells tenen una sola oportunitat de protegir el que podria ser la seva gallina dels ous d'or!

Ho vaig tenir molt clar, d'aquí a quinze anys haurán fet tard!!!

D'acord doncs! Però la gestió és quelcom molt complex, i l'administració no sol anar gaire més enllà dels diners. La industrialització dels vallessos i del Baix Llobregat no és quelcom d'anar fent, l'administració ho ha permès i se n'ha lucrat.
A vegades el que més ha funcionat és protegir aquests llocs com si no existissin, no parlant d'ells gaire alt. D'aquesta manera, a part del paisatge, es conserven les activitats tradicionals i la biodiversitat.

Tandebò poguéssim confiar amb què el terme "gestió" fos positiu, però molte vegades no es fan amb una visió global del conjunt.
Els estanys del Tordera han estat gestionats i, ara, es troben envoltats de carreteres, exòtiques, carrils bici, gent que agafa granotes, quads i polígons industrials.

En tot cas, s'han de crear noves XN2000, ZEPA i PEIN com els Secans del Pla de Sió, a pocs quilòmetres de Guissona. Una de les àrees de reproducció del sisó més importats de Catalunya i d'Espanya. Ningú ho coneix, però les directives europees i els seus valors naturals el mantenen intacte. Sense promoció ni destrucció.
Encara que sense estar-hi ficat semblin exageracions; una casa rural, un restaurant o un tiu portant a grups de gent periòdicament allà al mig, limiten en gran mesura els valors naturals més sensibles d'una àrea natural.

Malauradament teniu els 2,tota la raor ! sort en hi ha de les institucions europees,moooolt mes sensibilitzades que les nostres que ens donant un mínim de protecció,aqui estem sota l'ampara de zona de reproducció de aus ( no se quin nom te),però limita segons quines accions del pagesos...el tema és que manca sensibilitat per part de la propietat,que només veu l'enriquiment personal amb una administració que passa de tot : si un pages li fa nosa 3 o 4 ametllers,per que pot aprofitar millor un tros,s'els carrega,no pensa que estem en una zona que cada any perd massa forestal,no hi ha cao llei que el penalitzi...aquí estem molt per sota de la conservació i protecció paisatgística...nomes cal veure alguns castells restaurats amb " totxanes·" es vergonyós,,,,Tot i axí,un bri d'esperança...per que,com veiem en altres aspectes ,la revolució comença per sota,pel poble, cada cop hi mes gent ,de dins i de fora,que comença a treballar el tema,fent pressió...

Ahir a la nit vaig perdre un post d'una hora! :pinch:

el temps avança impecablement...anem a la recerca dels últims camps amb policromia...
IMG_4483.JPG

IMG_4488.JPG

IMG_4495.JPG

IMG_4505.JPG

IMG_4515.JPG

IMG_4535.JPG

IMG_4538.JPG

Litonevada, respecte les figures de protecció que comentes, opino que són paper mullat!, són una declaració de bones intencions que no passen d'aquí!, no es pot legislar d'esquenes al poble!, per que aleshores quan subtilment (o descaradament) agradeixen el medi, les administracions giren el cap com qui no veu res per no resultar impopulars! (diguem-ne per no perdre vots), aplicant la premisa (que conec molt bé com a policia): si ningú diu res es que no passa res!!!

Ara s'estan imposant altres fórmules com la custòdia del territori, on l'administració cedeix la gestió (amb recursos econòmics) a particulars o ONG's amb la seva supervisió.
Per tant la tendència es la implicació de la ciutadania, només si la gent s'ho fa seu s'aconseguiran objectius.

Litonevada, et queden aprop els estanys dw la Tordera per fer-els-hi unes fotos representatives?, sembla que hi van construir un canal per afavorir "indirectament" el seu dragatge....

A mi me ha pasado. Si tardas mucho en enviar el post puede desaparecer. Lo que yo hago es ir haciendo una selección y copiar. Así si desaparece lo pegas y ya está.

Cita de Jose

A mi me ha pasado. Si tardas mucho en enviar el post puede desaparecer. Lo que yo hago es ir haciendo una selección y copiar. Así si desaparece lo pegas y ya está.

Una selección?, vale, ja entenc! , però.... ho acabo de provar i des del mòbil no existeix aquesta opció....(o desconec com...)
El que he fet ara ha estat editar quatre vegades! , i simplificar molt....

Gràcies Jose!

Jordi, amb tot el respecte i estant d'acord amb la base del que intentes explicar, mirem de parlar amb informació en context.
Els espais protegits esmentats no són de paper mullat. Si t'hi fixes els seus límits corresponen als límits del regadiu de l'àrea central de Lleida. Mantenen poblacions de ganga, xurra i alosa becuda que estarien extingides de no existir i, a més, propulsen acords i subvencions als pagesos a canvi de què mantinguin activitats no intensives. És lloguen terrenys per crear-hi gaurets indispensables per la fauna de les estepes i un etcètera llarguíssim.
Són espais protegits pel seu valor natural no pel seu valor turístic/econòmic. I només cal coneixels per saber que són illes de biodiversitat exemplars. En tot cas, els parcs naturals són de paper mullat.

Els estanys del Tordera és troben dispersos per tota la conca aluvial. I és mantenen única i exclusivament per les directives europees. Xn2000 principalment. Tot i això, l'administració i la població local segueix pressionant per drenar-los. Els més ben conservats i els que acullen més fauna (Martinet de nit, tritó palmat, etcetc) són efectivament els més amagats i inaccessibles. Exemples són lestany de Cal Raba, la roureda de Can Verdalet i els prats d'en Gai. Molts de caràcter temporal, cosa que els dóna un plus d'interès natural.

Perdoneu les faltes que estic des del mòbil.

D'acord, Litonevada, he "generalitzat" i certament no es pot fer!
Celebro el que comentes!
En tot cas volia dir que aquestes figures de protecció per sí soles són paper mullat!, celebro que en els espais que menciones vagin acompanyades d'una gestió acurada que inclogui als pagessos del territori.
Certament no són espais per incloure-hi el turisme!, com opino que sí a la resta de la comarca de la Segarra. (Però sempre controlat).

Sembla que el meu interès sigui el turisme!, no!!!, el que passa es que hi veig el complement econòmic que permetria prosperar al sector agrari conservant i potenciant els valors naturals, prefereixo uns quants turistes controlats abans que el progrés passi per camps de golf, urbanitzacions, granges de porcs, casetes unifamiliars vallades o quí sap què més!, com camps de regadiu, blat de moro transgènic o l'abandó de tots aquells aspectes que no són directament productius, com els marges i cabanes de pedra seca o els ametllers mateixos, que ja fa 30 anys que ningú en planta cap de nou...

Bon debat!

Jo interrogava pels prats d'en Gai, en foto de satèl·lit s'aprecia la rasa de drenatge! en tens alguna foto?

Si, ben vist Jordi.
Els Prats d'en Gai són uns grans oblidats i el pagès de torn se n'aprofita. Ja fa uns anys els hi va guanyar 0,5h per plantar blat, i ara han aprofunditzat el canal de drenatge, de manera que l'aigua aguanta molt menys estancada.
No tinc foto.

Jo tancat el debat, només dic que dinamisme econòmic porta més dinamisme econòmic i més infraestructures. La teva idea la compro, però la realitat és que amb diners es fan més diners. I diners són asfalt, aglomeració, fruita dolça i blat de moro.
PD: Pel que fa ametllers, potser allà en concret no, però a la plana de Lleida en general hi ha forces explotacions noves. Sense el rec, la combinació ordi/blat/olivera/ametller estaria assegurada.

Salut!