ASTRONOMIA

Julio amanece con el cometa NEOWISE
En las próximas madrugadas y hasta mediados de julio tendremos la oportunidad de ver un cometa a simple vista en el horizonte noreste (NE), descubierto por el telescopio espacial NEOWISE.

28b41b71fb30c4bb2fd72e1b2d3307f9

https://www.investigacionyciencia.es/blogs/astronom…a-neowise-18801

El cometa NEOWISE, ara visible al vespre en lloc de la matinada
El cometa NEOWISE es veurà, amb ajuda de prismàtics, mirant al nord-oest als vespres

Com puc veure el cometa NEOWISE ?
L’astrofísic i divulgador científic Joan Anton Català explica que a partir del 14 de juliol ja no caldrà matinar per gaudir del cometa NEOWISE. A partir d’ara es veurà durant les primeres hores de foscor i durant més estona que no pas les darreres matinades, ja que un cop sortia el sol la visió del cometa es feia més difícil.

Malgrat que serà visible durant més estona, el cometa perdrà lluentor, motiu pel qual ja no serà tan fàcil de veure a ull nu. Català recomana l’ús de prismàtics.

A mesura avancin els dies el cometa guanyarà altura i serà menys brillant, fins al punt de deixar de ser visible a final de juliol. Es preveu que el dia 23 sigui el moment de màxima proximitat del cometa a la Terra, a una distància aproximada de 103 milions de quilòmetres de distància. Un cop es deixi de veure ja no tornarà a ser visible fins d’aquí a uns 7.000 anys, segons alguns científics.

https://beteve.cat/medi-ambient/c…-lloc-matinada/

Fosfà a l'atmosfera de Venus: organismes vius o reaccions abiòtiques?

Ahir s’anunciava un descobriment realment sorprenent i que en si mateix repta el nostre coneixement sobre la física atmosfèrica al planeta veí. El treball publicat a la revista Nature Astronomy, i liderat per la professora Jane Greaves, de la Universitat de Cardiff (Regne Unit), demostra l’existència d’una quantitat relativament petita de fosfà a Venus, unes vint molècules per cada bilió (Greaves et al., 2020). Per insignificant que pugui semblar, aquest resultat ha provocat en la comunitat científica una reacció en cadena.

Va ser justament la mateixa professora Greaves qui va trobar l’evidència de fosfà a les observacions que va fer de Venus fent servir el James Clerk Maxwell Telescope (JCMT) ubicat a Hawai. No s’ho podia creure! És per això que va crear un equip científic per tal de comprovar-ho de manera redundant, fent servir les 45 antenes actualment disponibles de l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA), ubicat a Xile. Els espectres van revelar la signatura rotacional característica de la molècula de fosfà, confirmant així el descobriment.

Per tal d’explicar la magnitud d’aquesta fita cal començar per un concepte ben senzill, dels primers que explico en l’assignatura d’astrobiologia dels màsters que imparteixo. El comportament de cada atmosfera dependrà dels compostos que la formin però, sobretot, del seu estat d’oxidació. Aleshores, cal tenir molt en compte que l’atmosfera de Venus és molt oxidant perquè ha anat acumulant diòxid de carboni, que domina la composició de l’atmosfera (96,5%), juntament amb una quantitat menor de nitrogen molecular (3,4%) de caràcter neutre i traces d’altres gasos minoritaris. Fixem-nos que a les atmosferes reductores de Júpiter i Saturn, on manca l’oxigen, ja s’ha descobert la presència de fosfà, però que n'hi hagi també al planeta Venus és una autèntica revelació. De fet, la molècula de fosfà (PH3) involucra una estructura en forma de piràmide amb tres àtoms d’hidrogen enllaçats a un àtom de fòsfor. Podríem dir que és una molècula molt reduïda, a priori inexplicable en l’entorn altament oxidant de l’atmosfera de Venus. El debat científic resta, doncs, servit.

Tot i les possibles sospites que puguem tenir és el moment de continuar treballant i evitar especular, potser recordant la navalla d’Occam: “l’explicació més senzilla és probablement la correcta”. Segurament no trobem una resposta òbvia per les mancances actuals en el coneixement que tenim sobre l’entorn particular i els processos fisicoquímics que tenen lloc a l’alta atmosfera de Venus. Comença, doncs, una carrera científica per tal d’explicar l’origen d’aquest fosfà. El nostre propi grup de recerca té una hipòtesi de treball ben engrescadora que ens caldrà estudiar en detall.

https://www.enciclopedia.cat/divulcat/fosfa…ions-abiotiques

La NASA ha comunicat avui que ha trobat aigua a la cara visible de la Lluna, descobriment que pot ser clau per a futures missions.

NASA’s SOFIA Discovers Water on Sunlit Surface of Moon
L’Observatori estratosfèric d’astronomia infraroja (SOFIA) de la NASA ha confirmat, per primera vegada, aigua a la superfície il·luminada pel sol de la Lluna. Aquest descobriment indica que l’aigua es pot distribuir per la superfície lunar i no es limita a llocs freds i ombrejats.

SOFIA ha detectat molècules d’aigua (H2O) al cràter Clavius, un dels cràters més grans visibles des de la Terra, situat a l’hemisferi sud de la Lluna. Les observacions prèvies de la superfície de la Lluna van detectar alguna forma d’hidrogen, però no van poder distingir entre l’aigua i el seu parent químic proper, l’hidroxil (OH). Les dades d’aquest lloc revelen que l’aigua es troba en concentracions de 100 a 412 parts per milió, aproximadament equivalent a una ampolla d’aigua de 12 unces, atrapada en un metre cúbic de terra repartit per la superfície lunar. Els resultats es publiquen al darrer número de Nature Astronomy.

"Teníem indicis que H2O, l'aigua familiar que coneixem, podria estar present al costat il·luminat del sol de la Lluna", va dir Paul Hertz, director de la Divisió d'Astrofísica de la Direcció de la Missió Científica de la seu de la NASA a Washington. “Ara sabem que hi és. Aquest descobriment desafia la nostra comprensió de la superfície lunar i planteja preguntes intrigants sobre els recursos rellevants per a l'exploració de l'espai profund ".

https://www.nasa.gov/press-release/…urface-of-moon/

SpaceX i la NASA inicien una nova etapa de missions tripulades a l’espai

La companyia privada SpaceX ha enviat aquest diumenge la seva primera missió operativa tripulada a l’Estació Espacial Internacional, després d’enlairar-se amb èxit i a l’hora prevista des de Cap Cañaveral un coet reutilitzable Falcon 9 amb la càpsula Dragon. Sobre les 7.40 de la nit, hora local, la càpsula, anomenada Resilience, es troba finalment en òrbita amb direcció l’estació espacial amb quatre astronautes a l’interior: Shannon Walker, Michael Hopkins i Victor Glover, i el japonès Soichi Noguchi. Ho ha fet després de separar-se del coet Falcón 9, una part del qual ha descendit amb èxit en una plataforma a l’Atlàntic.

La firma d’Elon Musk pretén utilitzar aquesta part del coet amb la següent missió en associació amb la NASA cap a l’estació espacial, que té previst que es faci al març de 2021.

La que és la primera d’almenys sis missions que SpaceX realitzarà a l’estació amb un contracte de 2.600 milions de dòlars firmat amb la NASA l’any 2014, ha aconseguit finalment enlairar-se d’acord amb el programa previst.

https://www.elpuntavui.cat/societat/artic…campaign=xarxes

Ahir des de Salt, a les 22,40 hores, vaig veure un bólid en direcció est, no era pas un estel fugaç, era una línia amb llum fulgurant i amb un diàmetre del cos celest molt gros. No sé si ha sortit la notícia als mitjans de comunicació, què dieu?

Bones metosat71, aqui et deixo una pagina web de registre de bolids en la cual sempre que en detectis un pots participar aportant les dades les cuals seran molt utils per saber entre altres coses on pot haver caigut i aixi els cientifics que hi treballen puguin recuperarne el meteorit en cas que el meteor no s hagi desfet durant l entrada per l atmosfera, http://www.spmn.uji.es/ESP/reporte.html

Hola nois,

Fa uns dies que circula per internet aquesta notícia sobre un arc de sant martí a l'espai. La veritat és que no entenc què és això.

Està clar que no és un arc de sant martí perquè no hi ha aigua a l'espai, oi? Cap notícia s'ha preocupat de preguntar algú que en sàpiga i es limiten a reproduir el que va posar l'astronauta al tuit. Per això, pregunto si sabeu què és això.
 bb746d42606b56a4b7c27f4c2df09576 bb746d42606b56a4b7c27f4c2df09576

Cita de Ori

Hola nois,

Fa uns dies que circula per internet aquesta notícia sobre un arc de sant martí a l'espai. La veritat és que no entenc què és això.

Està clar que no és un arc de sant martí perquè no hi ha aigua a l'espai, oi? Cap notícia s'ha preocupat de preguntar algú que en sàpiga i es limiten a reproduir el que va posar l'astronauta al tuit. Per això, pregunto si sabeu què és això.
 bb746d42606b56a4b7c27f4c2df09576 bb746d42606b56a4b7c27f4c2df09576

Son aurores boreals, vistes des de l'espai.

Cita de Darth Maül

Son aurores boreals, vistes des de l'espai.

Home, jo entenc per Aurora boreal la taca verda mig amagada de l'esquerra, tot l'arc il·luminat el veig per damunt de la troposfera, per tant dins de l'estratosfera, sembla una refracció de la llum......

Cita de jordi roca

Home, jo entenc per Aurora boreal la taca verda mig amagada de l'esquerra, tot l'arc il·luminat el veig per damunt de la troposfera, per tant dins de l'estratosfera, sembla una refracció de la llum......

Val pensava que es referia a això. Si, la taca verda és, fons on jo sé, refracció de la llum del sol un cop entra a l'atmosfera. Es veu sovin aquesta imatge a l'horitzó de la corva de la terra.

El Govern llança aquest dissabte el seu primer nanosatèl·lit a l’espai

ecc3ce740fab4fa480ed6ca49446fbf1

El llançament tindrà lloc a les 07:07:12 hores del 20 de març des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan, i es podrà seguir en directe a través del web ensposemenorbita.cat

Aquest dissabte, 20 de març, a les 07:07:12 hores (hora catalana), s’enlairarà des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan, el primer dels nanosatèl·lits que el Govern de la Generalitat posarà en òrbita en el marc de la seva aposta per la nova economia de l’espai com a sector d’oportunitats i de futur per a l’economia catalana.

El nanosatèl·lit, que s’enlairarà a bord d’un coet Soyuz 2, és un CubeSat de tres unitats que desplegarà serveis de connectivitat global d’internet de les coses (en anglès, IoT) a tot el territori català. Permetrà la comunicació i l’obtenció de dades arreu del territori, especialment en zones que avui no tenen cobertura de les xarxes de telecomunicacions terrestres convencionals.

El nanosatèl·lit ha estat desenvolupat per les empreses catalanes Open Cosmos i Sateliot en una aposta del Govern català per un sector en creixement que es preveu que generi 1.200 llocs de treball en els propers 4 anys i 280 milions d’euros de facturació.

https://www.viaempresa.cat/economia/gover…149353_102.html

S’enlaira amb èxit el primer nanosatèl·lit de la Generalitat, marcant una fita important de l’estratègia NewSpace de Catalunya

9c3d4baabc52523bee776e7dabd980c5

L’«Enxaneta» s’ha enlairat amb èxit avui, 22 de març de 2021, des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan, i ja es troba en òrbita, a 550 km d’altitud.

El llançament del coet Soyuz 2, que ha transportat el satèl·lit, estava previst pel passat dissabte, 20 de març, però va ser ajornat per motius tècnics.

Es tracta del primer de diversos nanosatèl·lits que la Generalitat posarà en òrbita, i que proporcionarà serveis de connectivitat d’Internet de les Coses (IdC) i cobertura 5G a tot Catalunya, un dels objectius principals de l’Estratègia NewSpace.

http://www.ieec.cat/content/media/news/cat/904

Creat el major catàleg de classificació morfològica de galàxies fins a dia d’avui

f6c1293013dd732886c309911a1b2c67
Imatges originals (panells a l'esquerra) d'una galàxia espiral (a dalt) i una galàxia el·líptica (a baix) i les seves versions degradades, utilitzades per a entrenar la xarxa neuronal convolucional. En el cas de les galàxies més llunyanes (panells a la dreta), és difícil diferenciar les dues categories a simple vista. (Imatge: J. Vega-Ferrero et al.)

La investigadora de l'Institut de Ciències de l’Espai (ICE) del CSIC Helena Domínguez Sánchez és la segona autora d’una classificació morfològica que inclou 27 milions de galàxies. En aquesta investigació s’ha fet servir intel·ligència artificial; en concret, un algorisme d’aprenentatge automàtic (machine learning) amb una precisió fins al 97% per classificar les galàxies, fins i tot les més febles i llunyanes.

Una investigació liderada pel departament de Física i Astronomia de la Universitat de Pennsylvania i l’Institut de Física de Cantàbria (UC-CSIC) ha produït el major catàleg de classificació morfològica de galàxies fins a dia d’avui, que inclou 27 milions de galàxies. La investigadora de l’Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC) Helena Domínguez és la segona autora d’aquest catàleg, publicat recentment a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (MNRAS).

Els investigadors han utilitzat les dades del Mapatge d’Energia Fosca (Dark Energy Survey, DES) -que va catalogar centenars de milions de galàxies distants durant sis anys- i un algorisme d'aprenentatge automàtic amb una precisió fins al 97% per aprendre a classificar les galàxies en dos tipus de morfologies, fins i tot les galàxies més dèbils i llunyanes.

https://www.dicat.csic.es/ca/noticias-20…ns-a-dia-d-avui