Activitat cicle solar 24

Cap permís JMSA,aquest apartat es per aportar qui vulgui informació solar.Doncs ja hem fet 6 dies de moment sense taques aquest Desembre

IMG_0128.JPG

i ja van 31 aquest 2016

IMG_0129.JPG

Desmenteixen un event atmosferic óptic que diuen que es va donar al periode conegut de molt baixa activitat solar Minim de Maunder.

Un fenómeno atmosférico óptica observada en 1670 sobre la ciudad de Astracán no era una aurora latitudes medias

IG Usoskin , GA Kovaltsov , LN Mishina , DD Sokoloff , J. Vaquero
(Enviado el 28 nov 2016)
Recientemente se ha afirmado (Zolotova y Ponyavin, Solar Phys., 291, 2869, 2016, ZP16 en adelante) que un fenómeno óptico de latitudes medias, que se llevó a cabo sobre la ciudad de Astracán en julio de 1670, según las crónicas rusas, fue una fuertes aurora boreal. Si esto era cierto, implicaría una tormenta geomagnética muy fuerte o incluso severa durante la parte más tranquila del mínimo de Maunder. Sin embargo, tal como se argumenta en este artículo, esta conclusión es errónea y es causado por una mala interpretación del registro crónica. Como resultado de un análisis exhaustivo del texto crónica, se muestra que el fenómeno descrito se produjo durante el período de luz del día ( "la última hora de la mañana"), en la dirección sur ( "hacia el mediodía"), y su descripción hace no coincide con la de una aurora. La fecha del evento también fue interpretado de forma incorrecta. Llegamos a la conclusión de que este fenómeno no era una aurora de latitudes medias pero un fenómeno atmosférico, la llamada sundog (o parhelion), que es un tipo particular de aureola solar. En consecuencia, la afirmación acerca de una fuerte aurora de latitudes medias durante el mínimo de Maunder profunda no es correcto y debe ser desestimado.
https://arxiv.org/abs/1612.00705

Expliquen com amb diferents simulacions el pronostic de com podria ser el proxim cicle solar 25,creuen que podria ser igual de debil que l,actual 24,peroque hi han canvis en l,evolució de l,actual cicle que alteren el pronostic i lo millor serà esperar veure en quin estat estaran els camps polars magnetics solars quan arribi el Minim Solar pels volts del 2019 creuen.

La predicción de la asimetría hemisférica y amplitud del Ciclo Solar 25 con superficie Flujo de Transporte

David H. Hathaway , Lisa A. Upton
(Enviado el 16 nov 2016)
La evidencia indica fuertemente que la fuerza de los campos polares del Sol cerca del momento del ciclo de manchas solares mínimo determina la fuerza de la siguiente ciclo de actividad solar. Utilizamos nuestro código advección Flujo de Transporte (AFT), con flujos muy limitadas por las observaciones, para simular la evolución de los campos magnéticos polares del Sol desde principios de 2016 hasta finales de 2019 --- cerca de la hora prevista de Ciclo 24/25 mínimo. Llevamos a cabo una serie de simulaciones en las que se varían las condiciones de incertidumbre (convectivas detalles de movimiento, región de inclinación activa, y el perfil de flujo meridional) dentro de los rangos esperados. Encontramos que la resistencia media de los campos polares cerca del final del ciclo 24 será similar a la que se mide cerca del final del ciclo 23, que indica que el ciclo 25 será similar en fuerza para el ciclo actual. En todos los casos, los campos polares son asimétricos con los campos en el sur más fuerte que los del norte. Esta asimetría sería más pronunciada si no fuera por el debilitamiento previsto de los campos polares del sur a finales de 2016 y hasta el 2017. Después de sólo cuatro años de simulación de la variabilidad a través de nuestro conjunto indica una incertidumbre acumulada de aproximadamente el 15 \%. Esta incertidumbre acumulada surge de las variaciones estocásticas en los datos de movimiento de convección, la región de inclinación activa, y los cambios en el perfil de flujo meridional. Estas variaciones limitan la previsibilidad final del ciclo solar
https://arxiv.org/abs/1611.05106

Sembla que decididament els dies en blanc o sense taques al Sol,començen a sovintejar desde que van començar a meitats del 2016.Amb el d,avui

IMG_0271.JPG

ja van 9 dies dels darrers 19 segons el reconte de la NOAA

IMG_0269.JPG.
Això no es res comparat amb els 20 mesos consecutius que sembla que no van veure els astronoms de l,epoca cap taca solar desde l'Octubre del 1809 al Juny del 1811 a la part mes inactiva del Minim de Dalton quan es va donar el trànsit al Minim Solar entre els 2 cicles que el van formar el 5 i el 6

IMG_0267.JPG
La cuarta columna era el valor mensual de taques solars,es poden consultar a la web de l,organisme belga SIDC en diferents formats i en valors mensuals ,diaris...
https://sidc.oma.be/silso/datafiles

L,organisme Belga SIDC possa a dispossició de tothom un nou link amb molta e interessant informació sobre els dies sense taques solars o Spotless en angles

La página de nuevos '' días sin manchas
Observadores solares regulares han dado cuenta de que desde mediados de 2016, el Sol ha sido en ocasiones carente de manchas solares. A medida que el actual ciclo solar 24 dará paso gradualmente al nuevo ciclo solar 25, varios días consecutivos e incluso semanas sin manchas solares se convertirán en la norma. Con el fin de tener una idea del número de días sin manchas, y cómo estos números se comparan con los ciclos solares anteriores, SILSO ha creado una "página impecables Días". Esta página contiene gráficos y tablas sobre el número acumulado de días sin manchas, se extiende de días sin manchas, y las comparaciones con otros ciclos solares - todo complementado con una palabra de explicación.
Será el próximo show de ciclo mínimo solar como muchos días sin manchas como la anterior, o serán ciclo solar 25 despegue mucho más rápido de lo esperado? Este "página impecables Días" le proporcionará un asiento de primera fila en el estado actual del ciclo mínimo solar y el número de días sin manchas. Disfruta!
LINK: días sin manchas
Tue, 03 Jan 2017

https://sidc.be/silso/spotless

Large 14C excursion in 5480 BC indicates an abnormal sun in the mid-Holocene

Carbono-14 contenido en anillos de los árboles nos dicen la información de los últimos intensidad de los rayos cósmicos porque los rayos cósmicos producen 14 C en la atmósfera. Encontramos una firma de un bastante grande aumento de la intensidad de los rayos cósmicos en el Holoceno medio (el evento 5480 aC) a partir de la medición de 14 C el contenido de los anillos de árboles de América del Norte. La causa de este evento se supone que es un sol extremadamente débil, o una combinación de sucesivos fuertes ráfagas solares y variación de una actividad magnética solar. En cualquier caso, 14 C variación del evento 5480 BC es extraordinario en el Holoceno, y este evento indica la actividad solar anormal en comparación con otros períodos.

Contenido de radiocarbono en los anillos de los árboles puede ser un excelente indicador de los últimos intensidad de los rayos cósmicos entrantes a la Tierra. A pesar de tales variaciones de rayos cósmicos del pasado han sido estudiados por medio de mediciones de 14 contenidos de C en los anillos de los árboles con resolución temporal ≥10-y para el Holoceno, hay pocos anual de 14 datos C. Hay un poco de comprensión sobre anuales 14 variaciones de C en el pasado, con la excepción de unos pocos períodos, incluyendo la AD 774-775 14 C excursión donde se han realizado mediciones anuales. Aquí, se presenta el resultado de 14 mediciones C utilizando los anillos de los árboles de pino de bristlecone para el período comprendido entre 5490 aC a 5411 aC con de 1 a 2 y la resolución, y la comprobación de una extraordinariamente grande 14 C de aumento (20 ‰) a partir de 5481 aC a 5471 aC (el evento 5480 aC). El 14 de aumento de la tarifa C de este evento es mucho más grande que el de los mínimos solares gran normal. Proponemos las posibles causas de este suceso son una fase desconocida de gran mínimo solar, o una combinación de los sucesivos eventos de protones solares y un gran normales mínimo solar.

https://m.pnas.org/content/114/5/881

Dissabte es van donar 16 dies sense taques solars de 70 dies que portavem d'aquest 2017,justament la meitat dels 32 dies de Spotless que van haver-hi al Sol en els 365 dies del 2016

IMG_1807.PNG.

639C1B14-FAAA-4BF3-A073-A0680B4AB991-291-0000011D32CA756D_tmp.png

Es evident que com toca,cada vegada l'activitat solar es mes dèbil per l'aproximació del Minim Solar,ara be,veurem en comparació amb altres cicles solars si començen a sovintejar les setmanes sense cap taca solar.A l'Agost 2009 fins i tot es va donar 1 mes sense cap taca solar amb valor mensual de 0,desde el Juny del 1913 a un altre cicle solar dèbil com va ser el número 14,feia 96 anys que no teniem un valor mensual en blanc.Veurem si segueix aquesta actual projecció de dies sense taques perque potser a l'Abril o Maig podriem haver fet ja els mateixos 32 spotless del 2016,de fet ahir diumenge van ser 17 spotless,veurem

Portem amb el dia d'ahir 10 dies consecutius sense taques solars aquest mes de Març segons la NOAA

IMG_1846.PNG

Segons l'organisme belga SIDC tambe desde el dia 6

A11A0346-01DA-4374-B372-C2043FA64BDC-218-000000044FF4B7B4_tmp.png

Estem a 2 dies d'igualar els 12 dies consecutius de dies en blanc que es van donar del 23/6/2016 al 4 de Juliol,avui si no apareix cap taca nova a la zona visible,podriem continuar sumant perque per la part del darrera no visible desde la terra els satelits Stereo no veuen cap regió nova

7B1E0433-C676-440B-BA8E-6E2159FC51E5-218-00000004345E5A5F_tmp.png
Dimarts al vespre va apareixer una petita taca pero va durar poquetes hores sense arribar al minim exigit per catalogarla oficialment,veurem com queda aquesta segona meitat de Març i si aquest 2017 podria repetir-se un mes sencer sense cap taca com va ser l'Agost del 2009 despres de 9 mesos que va començar l'actual cicle 24

Sembla que avui podriem fer el tretzè dia de spotless igualant el periode del 15 al 27/4/2010,el seguent periode amb mes dies en blanc consecutius va ser del 23/11/2009 al 8/12/2009 amb 16 dies.Veurem quants dies mes hi ha per fer seguiment solar i tan debò doni el relleu el seguiment meteorologic a partir del dijous.

REALMENTE SOL EN BLANCO: El sol ha estado en blanco (sin manchas solares) durante 12 días consecutivos. Si hoy termina sin una mancha solar, el número se incrementará a 13, coincidiendo con el tramo más largo de soles en blanco desde abril de 2010. Esta es otra señal de que el ciclo de manchas solares se cuelga hacia una profunda mínimo esperado en 2019-2020. Es el clima espacial llegando a su fin? Por el contrario, ahora es cuando las cosas se ponen interesantes: Mínimo Solar trae rayos cósmicos adicionales , las auroras de color rosa , y más ....

https://www.spaceweather.com/

IMG_1891.PNG

Continuem per a bingo,ja son 14 dies consecutius sense taques solars i cada cop mes aprop el seguent registre de 16 dies que vaig comentar a l'anterior post que es va donar del 23/11/2009 al 8/12/2009

IMG_1922.PNG

IMG_1921.PNG

Per la part no visible ja es veia aquesta matinada una nova regió candidata a taca solar a la zona mitja,podria trigar entre 5 i 6 dies en apareixer per la part de l'oest visible lleugerament per sota de l'equador solar si es que manté l'estructura magnetica suficienment sólida per formar una taca solar que no sempre ho aconsegueixen les zones noves encerclades al solar behind

6E1DF1C4-366E-45B9-8244-C92EF820E855-194-00000003B804AFE5.jpeg

Veurem que passa aquesta setmana i si apareix abans un altre nova taca solar a la zona visible,a la darrera imatge publicada a la web del SDO d'avui a les 23:45 hora catalana,es veuen fàcules o zones blanquinoses al NW del disc solar

IMG_1923.JPG

Sembla que avui es podria tallar la ratxa dels 15 dies consecutius sense cap taca solar,a la mitjanit Solarham detectava una nova taca que apareixia per l'oest visible lleugerament per sobre de l'equador

DD5230ED-FD25-42A5-B214-DB6C6983400D-212-00000009CFA1651F.jpeg

Ara feia mitja hora que encara segueix visible la taca al SDO i penso que si serà oficial el seu reconte

IMG_1935.JPG

L'organisme belga SIDC de moment no la contabilitzen,veurem aquesta tarda si ja puja al contador

IMG_1933.PNG

Finalment ahir es va tallar la serie de 15 dies consecutius de spotless amb una nova taca al NW visible amb el numero 2643

67BC3E82-88D4-425B-893C-84F460681245-194-0000000F689F0004.jpeg
De moment el valor mensual de taques solars o SN a falta de 10 dies per finalitzar el mes,sembla que podria quedar per sota del 18'9 que es va donar al Desembre 2016,actualment es de SN=8 el valor mitjà provissional amb la linea lila

D8138EE7-83F8-4F9D-A71E-7EAF865B8733-194-00000006482E35E2.png

Veurem si la nova regió de la part del darrera arriba com a taca solar a la zona visible els propers dies i si l'actual 2643 no perd pistonada,podriem tindre el valor mensual mes baix desde el Maig o Abril del 2010 quan vam tindre SN 13'9 i 10'4 respectivament

IMG_1954.PNG

Finalitzat ja el Març amb una activitat solar molt dèbil,ara a començament d'Abril estem tenint una activitat solar potent a les darreres 24 hores amb 5 fulguracions del tipus M que ha emés la regió solar 2644 inestable magneticament.La darrera ha sigut una M5.7

IMG_2178.PNG

Encara lluny de la M9.3 que es va donar el 12/3/2014 i que va ser la fulguració provissionalment la que ocupa el lloc 50 de les mes potents de l'actual cicle 24

IMG_2149.PNG

Al portal Solarham comenten que potser s'estaria cuinant una fulguració de les potents tipus X,recordar que la mes potent del present cicle va ser una X6.9,lluny de la mes potent del cicle solar 23 que es va donar el 4/11/2003 amb una violenta X28 que va causar averies a transformadors de Sudàfrica i instalacions eléctriques a Suecia i Canada provocant talls al suministrament electric de milers d'abonats.

IMG_2153.PNG

Veurem que passa les proximes hores,sembla que dimarts podria desapareixer de la zona visible la taca 2644.

Sembla que hi han un parell d'estudis que apunten la possibilitat de que la nostra estrella el Sol,podria estar capacitada per produïr Superllamaradas molt mes potents que la que es va produïr al 1859 a l'Event Carrington,sembla ser que als registres de Carbono 14 en anells d'arbre apunten que cal al 774/775 es va poder produir una Superllamarada potser 20 vegades mes potent que la del 1859 :sick: :sick:

¿Ocurrió una supertormenta solar en nuestro Sol entre los años 774 y 775?

El evento de Carrington en 1859 está considerado producto de la mayor tormenta solar de la que se tiene registro. Entre los años 774 y 775 de nuestra era, el carbono-14 (14C) atmosférico se incrementó de forma brusca, según el registro de árboles muy antiguos en Japón (F. Miyake, K. Nagaya, K. Masuda & T. Nakamura Nature 486: 240-242, 2012). Se creía que una tormenta solar no podía ser responsable de este incremento, pues tenía que ser demasiado intensa (con una energía de unos 2×1028 J). Un nuevo artículo en Nature contradice esta opinión, estimando la energía necesaria a solo ~2×1026 J. Esta tormenta solar sería 20 veces más intensa que el evento Carrington, explicando de forma razonable el suceso ocurrido en los años 774 y 775; si se confirma con nuevos estudios, sería la tormenta solar más importante de los últimos dos milenios. ¿Qué probabilidad hay de que una tormenta solar tan intensa se vuelva a producir en la próxima década? Según los autores del nuevo estudio esta probabilidad es de solo un 0,8% (a mí me parece un probabilidad muy alta). El artículo es Adrian L. Melott, Brian C. Thomas, “Causes of an AD 774-775 14C increase,” Nature 491: E1-E2, 29 Nov 2012 [arXiv:1212.0490].

https://francis.naukas.com/2012/12/09/ocu…anos-774-y-775/

Despres d'un començament d'Abril amb activitat solar destacable amb taques que van formar fulguracions de tipus mitjà M,no van aconseguir magnituds dintre del ranking de les 50 fulguracions mes potents de l'actual cicle 24.Avui portem ja 3 dies sense taques solars

IMG_2498.PNG

I ja son 30 dies de spotless en els 107 dies que portem del 2017,estem a solament 2 dies per igualar els 32 dies sense taques solars que vam tindre en tot el 2016 (a la web de Spaceweather mostren 29 dies de spotless,perque van amb 1 dia d'endarreriment)

IMG_2499.PNG

Així estava el Sol a les 15:45 h UTC ,amb una zona blanquinosa o de fàcules al nordest de l'astre rei,vist desde la terra amb el satelit SDO el veiem al nordoest del disc solar

IMG_2512.JPG

“Estamos más ciegos de lo que deberíamos ante el Sol”
El físico Javier Trujillo recibe 2,5 millones de Europa para estudiar los secretos del magnetismo solar

...A pesar de la inmensa importancia del Sol, hay un territorio casi inexplorado en el que Trujillo quiere centrar sus esfuerzos: la polarización de la luz solar que se origina en las capas más externas del astro. “Queremos averiguar cómo son las propiedades físicas en estas regiones externas de la atmósfera solar donde a medida que nos alejamos del Sol se pasa de un gas a 10.000 grados, en la cromosfera, a más de un millón de grados, en la corona solar. Y ese cambio abrupto tiene lugar en una región de transición de menos de 100 kilómetros”, expone el científico, resaltando que entre esas tres regiones está la clave para comprender el magnetismo del Sol. Y esa es, a su vez, la clave para entender cómo, por qué y cuándo se producen esas tormentas solares que, si repitieran el evento Carrington de 1859 que tumbó los telégrafos, sería devastadora en nuestro presente digital y vía satélite. “Es fundamental que logremos descifrar cómo funciona el campo magnético de la atmósfera del Sol, porque es la causa de todos sus fenómenos explosivos”, advierte Trujillo, profesor de investigación del CSIC...

https://elpais.com/elpais/2017/04…315980.amp.html

Ahir ja portavem 31 dies sense taques solars aquest 2017,si avui no surt cap nova,igualarem els 32 dies de tot el 2016

IMG_3022.PNG

IMG_3030.PNG

Finalment a l'Abril es va donar el valor de taques solar de 32'6

IMG_3029.PNG

I el cicle que progresivament es va acostant al próxim Minim Solar com es pot veure a la gràfica

IMG_3031.PNG

Portem una mitjana gairebe de 8 dies de spotless per mes i tenint en compte q anem cap el Minim Solar,cada mes anirà augmentant els dies en blanc i aquest 2017 podriem passar dels 100 dies sense taques,potser al 2018 igualem la xifra del 2009 quan van tindre 260 dies o el q es el mateix un 71% de l'any el Sol va estar en blanc.
Veurem quan triga en apareixer la próxima taca ,a la zona no visible avui no es veu cap regió nova candidata a taca solar i la mes propera es l'antiga 2651

41AA6F09-0649-445C-ACC5-127A41C80CA9-204-0000002241D7C908.jpeg

15 Maig 2017
09:30 | * ELS RAIGS CÒSMICS EN AUGMENT A MESURA QUE S'ACOSTA EL MÍNIM SOLAR *

visió de conjunt
Avui es compleix el sisè dia consecutiu en què el sol està en blanc i el temps de 36º aquest any - dies ja més impecables que totes 2016. En el que ha resultat ser un cicle solar històricament feble (# 24), el sol continua passar de la seva fase màxima solar i cap al proper mínim solar. A l'abril de 2010, el sol estava sortint de l'última mínim solar, que va ser històricament llarga i profunda. La mirada en blanc al sol augmentarà la seva freqüència durant el pròxim parell d'anys previs a la propera mínim solar - que probablement es va aconseguir a finals de 2019 o 2020. Per una mesura, el cicle solar actual és començar el tercer nivell més baix des del manteniment de registres en 1755 i que continua una tendència de debilitament ja cicle solar 21 va aconseguir el seu punt màxim en 1980. Un dels impactes de baixa activitat solar és l'augment dels raigs còsmics que poden penetrar en l'atmosfera superior de la Terra i això pot tenir moltes conseqüències importants.

evolucion97mesesciclossolares.png

Tercer cicle solar més feble des de 1755
Una recent publicació ha analitzat l'actual cicle solar i s'ha trobat que quan les anomalies de taques solars es comparen amb la mitjana del nombre de mesos després de l'inici del cicle, hi ha hagut només dos cicles més febles que les observacions van començar el 1755. cicle solar 24 es va iniciar el 2008, després de històricament llarg i profund mínim solar que ens posa més de vuit anys en el cicle actual. La trama (a dalt) mostra acumulat anomalies de taques solars del valor mitjà després de l'inici del cicle (fa 97 mesos) i només cicles solars 5 i 6 tenien nivells més baixos va tot el camí de tornada a 1755. El valor mitjà s'observa en zero i solar cicle 24 s'està executant 3817 punts inferior a la mitjana. Els set cicles precedits pel cicle solar 24 tenien més taques solars que la mitjana.
descensoactividadsolardesde1980.gif

observacions diàries del nombre de taques solars d'1 de gener 1900 de acord a les influències solars Centre d'Anàlisi de Dades (SIDC). La prima línia blava indica el nombre de taques solars cada dia, mentre que la línia blau fosc indica la mitjana anual corrent. Últim dia mostra: 30 abr 2017. (Gràfic cortesia climate4you.com )

Els raigs còsmics
Una de les conseqüències dels períodes de baixa activitat solar esteses és que pot resultar en un augment dels raigs còsmics que poden penetrar en l'atmosfera superior de la Terra. En poques paraules, com nombre de taques solars declivi, s'intensifiquen els raigs còsmics. Els raigs còsmics galàctics són partícules d'alta energia procedents d'espai que impacte l'atmosfera de la Terra. La major part de les partícules de raigs còsmics són protons i que en realitat arriben com partícules individuals - no en la forma d'un llamp com el terme "raig" podria suggerir. En general, els raigs còsmics es mantenen a ratlla pel camp magnètic del sol, que envolta i protegeix a tots els planetes en el sistema solar. Però escut magnètic del sol es debilita a mesura que els caps actual cicle solar cap al costat mínim solar i això permet que els raigs còsmics més per arribar a l'atmosfera de la Terra.
rayoscosmicosmarzo2015amayo2017.png

Un augment en la radiació estratosfèric
Spaceweather.com ha portat un esforç per controlar els nivells de radiació en l'estratosfera amb freqüent (gairebé setmanalment) vols en globus des de dalt a Califòrnia. Els resultats confirmen la idea que els raigs còsmics de fet han estat augmentant constantment en els últims mesos com a cicle solar 24 es dirigeix cap a la propera mínim solar. De fet, hi ha hagut un augment del 13% de la radiació estratosfèric sobre Califòrnia de març de 2015 al 6 de maig, 2017. Els sensors que s'envien a la pista estratosfera augment dels nivells de radiació mitjançant el mesurament dels raigs X i raigs gamma que són produïts per la caiguda dels raigs còsmics primaris a l'atmosfera de la Terra.

Algunes conseqüències importants
Un augment en la penetració dels raigs còsmics durant els períodes de baixa activitat solar pot fer d'això una vegada més perillós per als astronautes com l'augment dels raigs còsmics potents pot trencar fàcilment una cadena d'ADN humà. A més, hi ha altres conseqüències de l'augment dels raigs còsmics d'acord amb spaceweather.com incloent la penetració de les línies aèries comercials, passatgers i tripulacions de vol de dosificació suficient com perquè els pilots es classifiquen com a treballadors de la radiació en el treball. A més, hi ha estudis que relacionen els raigs còsmics amb arítmies cardíaques en la població general. A més, durant els anys de nombre de taques solars més baixa, la radiació extrema ultraviolada del sol (EUV) cau i l'atmosfera superior de la Terra es refreda i es contrau. Amb una forta baixa resistència aerodinàmica, els satèl·lits tenen menys problemes per mantenir-se en ORBIT una bona cosa. D'altra banda, les escombraries espacials tendeix a acumular-se, fent que l'espai al voltant de la Terra un lloc més complicat de navegar per als astronautes.

La connexió dels raigs còsmics dels núvols
Alguns investigadors han sostingut la creença que els raigs còsmics que copegen l'atmosfera de la Terra creen aerosols que, al seu torn, els núvols de llavors i així ajudar en la formació de núvols. Això faria que els raigs còsmics un jugador important en el temps i el clima. Altres investigadors, però, han estat dubtosa. Els escèptics han mantingut que encara que alguns experiments de laboratori han donat suport a la idea que els raigs còsmics ajuda a sembrar núvols, l'efecte és probablement massa petita per afectar substancialment la nuvolositat del nostre planeta i tenen un important impacte sobre el clima.

Un recent estudi publicat en l'edició d'agost de 19 Journal of Geophysical Research: Física Espacial dóna suport a la idea d'una connexió important entre els raigs còsmics i els núvols. D'acord amb spaceweather.com, un equip de científics de la Universitat Tècnica de Dinamarca (DTU) i la Universitat Hebrea de Jerusalem ha vinculat descensos bruscs en els raigs còsmics als canvis en la cobertura de núvols de la Terra. :sick: :sick: Aquestes disminucions ràpids en la intensitat dels raigs còsmics observat es coneixen com a "Forbush Disminucions" i tendeixen a tenir lloc després de ejeccions de massa coronal (CME) en períodes d'alta activitat solar. Quan el sol està actiu (és a dir, les tempestes solars, CME), el camp magnètic del plasma del vent solar escombra alguns dels raigs còsmics galàctics de la Terra. En els períodes de baixa activitat solar, més raigs còsmics bombardegen la terra. El terme "Forbush Disminuir" porta el nom del físic americà Scott E. Forbush, que va estudiar els raigs còsmics en els anys 1930 i 1940.

L'equip de recerca dirigit per Jacob Svensmark de DTU va identificar el més fort 26 "Forbush Disminucions" entre 1987 i 2007, i va mirar als registres terrestres i de satèl·lit de la cobertura de núvols per veure què passava. En un comunicat de premsa recent, les seves conclusions es resumeixen així: "[Strong'Forbush Disminucions '] causa una reducció en la fracció de núvol d'aproximadament 2 per cent que correspon a aproximadament mil milions de tonas d'aigua líquida desaparèixer de l'atmosfera."

El seguiment dels raigs còsmics per spaceweather.com ara va global. En els últims mesos, s'han desenvolupat llocs de llançament en tres continents: Amèrica del Nord, Amèrica del Sud ia Europa per sobre del cercle polar àrtic. El propòsit de llançar globus de tants llocs és un mapa de la distribució dels raigs còsmics al voltant del nostre planeta. Per a més informació sobre aquest estudi, visiteu el " clima espacial Globus Xarxa Intercontinental ". S'espera que l'augment de la penetració dels raigs còsmics en l'atmosfera de la Terra per continuar en els propers mesos com l'activitat solar es precipita cap al següent mínim solar s'espera al voltant de finals de 2019 o 2020.

consideracions finals
Mentre que la freqüència de l'activitat tempesta solar disminueix generalment durant els períodes de baixa activitat solar (per exemple, durant les fases de mínims solars), en realitat hi ha alguna evidència que suggereix que la gravetat no disminueix. De fet, el més famós de tota la tempesta solar que ara es coneix com " El Esdeveniment Carrington " va tenir lloc el 1859 durant un cicle solar feble en general (# 10). A més, una altra activitat solar, com ara forats coronals que desencadenen corrents de material solar cap a l'espai, pot amplificar les aurores en els pols de la Terra. La línia de fons, la manca de taques solars no vol dir parades d'activitat del sol per complet i que ha de ser monitoritzat constantment - fins i tot durant períodes d'un sol blanc.

El meteoròleg Paul Dorian
Vencore, Inc.
vencoreweather.com
https://www.vencoreweather.com/blog/2017/5/15…imum-approaches

¿El Sol en transición? Persistencia de los cambios estructurales cercanos a la superficie durante el ciclo 24
R. Howe GR Davies WJ Chaplin Y. Elsworth S. Basu SJ Hale WH Ball RW Komm
Mon No R Astron Soc (2017) 470 (2): 1935 - 1942. DOI: https://https/doi.org/10.1093/mnras/stx1318
Publicado: 29 de mayo de 2017

Abstracto
Examinamos los cambios de frecuencia en los modos helio-sísmicos de bajo grado de la Red de Oscilaciones Solares de Birmingham que cubren el período de 1985 a 2016 y los comparamos con un número de proxies de actividad global así como un índice magnético resuelto latitudinalmente. Además de mirar los cambios de frecuencia en diferentes bandas de frecuencia, consideramos una parametrización del desplazamiento como una función cúbica de la frecuencia. Si bien los desplazamientos en las bandas de media y alta frecuencia están muy bien correlacionados con todos los índices de actividad (con la mejor correlación con el flujo de radio de 10,7 cm), confirmamos hallazgos anteriores de que parece haber habido un cambio en La frecuencia de respuesta a la actividad durante el ciclo solar 23 y los desplazamientos de baja frecuencia están menos correlacionados con la actividad en los dos últimos ciclos que en el ciclo 22. Al mismo tiempo, los ciclos más recientes muestran un ligero aumento en su sensibilidad a Niveles de actividad a frecuencias medias y altas, tal vez porque una mayor proporción de actividad se compone de regiones más débiles o más efímeras. Esto da peso a la especulación de que un cambio fundamental en la naturaleza de la dinamo solar puede estar en curso.

https://academic.oup.com/mnras/article-…edFrom=fulltext