Estava editant el missatge, us deixo aquest article relacionat amb l'emergència climàtica
L’emergència climàtica versus l’era de l’estupidesa
És difícil frenar el canvi climàtic si se segueix educant la societat en una cultura consumista
Fa deu anys, la directora Franny Armstrong va fer un excel·lent documental, The age of stupid (2009). El film ens trasllada a l’any 2055 i tracta d’un ancià que viu en un planeta arruïnat i que observa reportatges d’arxiu filmats sobre els danys reals que van causar les accions dels humans a finals del segle XX i principis del XXI i es pregunta: per què no vam fer res per evitar el canvi climàtic? ¿S’havia instal·lat l’estupidesa en les ments de tota la població?
Els experts en l’emergència climàtica diuen que hi ha dues vies principals per millorar la situació. La primera, més fàcil d’entendre, és incorporar la sostenibilitat a la lògica de les empreses i els governs. Reduiríem la velocitat a què ens aproximem al col·lapse sistèmic, però no ens encararíem plenament a l’arrel del problema. En altres paraules, reduiríem la velocitat del canvi climàtic però no aconseguiríem que deixés d’avançar cap a un col·lapse del planeta. La segona té a veure amb estudiar les dinàmiques psicològiques i socials. Malauradament, una part molt important de la població no veu el canvi climàtic com un perill imminent. L’emergència real només és percebuda per persones que creuen en els valors mediambientals i aquelles que per la seva identitat política o cultural així ho han entès. Hem d’acceptar, doncs, que la majoria de la població passa olímpicament del canvi climàtic.
Naturalment, des d’aquesta anàlisi es fa molt difícil qualsevol actuació que tingui com a objectiu un impacte més global. Per això vull aportar dues perspectives més. La primera té a veure amb practicar una mirada holística. Cal entendre que no es tracta de millorar algunes coses o fer-les de forma diferent, sinó que és hora de pensar accions en molts terrenys alhora. Accions que siguin regeneratives per al planeta.
Canvi de direcció
La segona perspectiva és treballar en una direcció complicada avui en dia però molt necessària: les cultures del consumisme, esteses arreu del món. Hem arribat a uns nivells insostenibles de consum que són perpetradors en primer pla de la destrucció del planeta Terra. Si seguim educant en aquesta cultura consumista, és impossible crear una consciència real del que està passant i es fa impossible un canvi de direcció. Deveu pensar: “¿M’estàs dient que aquest cotxe que m’ha costat tants diners i on em sento tan especial i poderós no és bo per a la vida del planeta?”
Per contra, les preguntes que em faig com a educador són: ¿què hauria passat si els polítics i els ideòlegs que han gestionat el bé públic haguessin tingut una educació en la sostenibilitat i haguessin viscut una cultura ecològica des de la seva infància? I, la qüestió més important, per què seguim sense inscriure aquesta educació bàsica? ¿Els i les educadores actuals som conscients que la cultura del consumisme que estem transmetent és còmplice directe de l’esgotament dels recursos que té el planeta?
“És l’hora d’actuar”
Tanmateix, hi ha moltes raons per a l’esperança. Per citar-ne alguns exemples recents: el Banc d’Inversions Europeu ha donat l’esquena a les inversions en combustibles fòssils. Nova Zelanda ha prohibit noves prospeccions de petroli i gas a alta mar. El fiscal de Nova York ha exigit a ExxonMobil que cal minimitzar els perills climàtics de manera fraudulenta. I els estudis diuen que les energies renovables podrien produir el 90% de l’energia mundial el 2050.
Ha començat a Madrid una altra cimera del clima, la COP25, amb la divisa “És l’hora d’actuar”. I s’hi parlarà d’energies renovables, però també d’actuacions per aturar l’agricultura intensiva, de crear una xarxa de santuaris als oceans per preservar la vida salvatge, de perseguir les emissions zero en el transport per carretera, d’aconseguir més inversió en transport públic, de construcció sostenible...
Potser ens podem sentir superats davant de tants temes i actuacions, però recordeu que cal una mirada holística i interconnectada de tot plegat. Hi ha molta gent pensant la manera d’actuar i molta més treballant en aquesta direcció. Tant de bo estiguem en procés de canviar la cultura consumista, dir adeu a l’era de l’estupidesa i viure una veritable revolució ecologista!
