A dia 14 de febrer, per la gent del Maresme i el Barcelonès la queixa aquests dies és que fa fred. Si mireu dades de qualsevol observatori de la costa del gener i del febrer veureu que, mentre a l'interior al gener les màximes no passaven dels 10 º molts dies, a la costa -excepte dies molt puntuals- quasi sempre estem més aprop dels 15 º que dels 10º- i generalment, al gener, sense vent al migdia o molt poc. Les calmes del gener en les zones no afectades per catabàtics, mestrals o seré, atorguen migdies molt confortables.
En aquests dies de febrer, amb la posició de l'anticicló i l'ascens de les màximes a l'interior fa que el vent de mar a terra (ahir escorat a l'nord-est, avui al sud-oest) mantingui les màximes rondant els 15 º o menys, com avui o ahir. Per tant, a la nostra zona, la inèrcia marítima fa que no hàgim notat la diferència respecte a 3/4 parts dels dies del gener. I les mínimes, si fa no fa igual, són molt similars a les de la major part de matinades del gener.
Les mitjanes de la primera línia de la costa del Maresme són clares: aquí el desembre és sovint 1 grau de mitjana superior al gener i febrer i, en alguns punts molt concrets, la zona de Mataró per exemple, estacions amb sèries llargues donen al febrer com el mes més "fred" de l'any. Tal com passa a l'agost respecte al juliol. De la mateixa manera que el setembre és més càlid que el juny o el març és igual al desembre i clarament inferior al novembre.
Aquí, en aquesta costa de llevant, vivim en una divisió a part en matèria tèrmica i entitat de les precipitacions en qualsevol moment de l'any.
Dels models em preocupa l'absència de precipitacions més que no pas una pujada tèrmica. Aquest anticicló africà ens portarà de ben segur moltes boires i núvols baixos.
De fet els mapes aquests expliquen que el febrer a tot Catalunya -excepte la costa- sigui un mes de transició a la primavera. A les valls del Pirineu, planes de l'Interior i del prelitoral, les mitjanes del desembre i gener són similars a tot arreu i al febrer ja fan un salt de 2 a 3 º. El cas de Lleida és clar: a mitjanes històriques de 5 º al desembre i el gener succeeix una mitjana de quasi 8 º al febrer. I això val igual per Vic: desembre 3 º, gener 3 º i febrer 5 º. Al prelitoral tenim valors generals de 7 º al desembre i gener i ja 8 º o quasi 9 º al febrer. Parlo amb sèries llargues de dades.
Podem haver tingut molta més recurrència d'entrades fredes al febrer que en els altres dos mesos, cert!, però també tenim molts febrers encalmats i preprimaverals. Sinó no tindríem aquestes mitjanes, repeteixo, en sèries molt llargues de dades en observatoris de totes les zones.
Salutacions!