Les regles de tres no tenen cap lògica en climatologia. El que és evident és que un canvi de patró acaba succeint més tard que d'hora.
Si ens fixem, des del setembre tenim un patró molt evident: suavitat tèrmica general trencada per llevantades de primera o primeríssima categoria. De fet, qualsevol senyal de sequera, que començava a ser severa la primavera del 2019, després del molt plujós primer semestre del 2018, ara és una quimera. Tot regalima, la molsa creix arreu, la terra és saturada i la vegetació i fauna comencen a reaccionar com si fóssim al març.Perquè fred, fora de les terres emboirades durant quinze dies, no n'ha fet.
El patró ha estat sempre la tendència a vents del sud-oest apuntant cap a Escandinàvia i Rússia i l'anticicló ficat dins d'Europa.
Per cap d'any i Reis, durant un viatge a Israel, vaig conèixer uns russos que em deien que era el primer cop que recordaven un Nadal sense neu a Moscou..., mentre al desert al Mar Roig teníem nits fredes i un senyor temporal de pluja a Tel Aviv i molt de fred a Jerusalem, màxima de només 8 º el dia de Reis...-.
Quan canviï el patró, que ho farà, i els models comencen a demostrar indicis, ens trobarem l'anticicló a l'Atlàntic o escorat cap a les Illes Britàniques i vés que aleshores no ens afartem de tramuntanes, sol i... de nou, sequera!
No seria el primer cop com dieu que un gener, i desembre!, plujós, acaba amb un febrer tirant a fred (que actualment voldria dia "normal"...). I aleshores, quan vulguem "bon temps", ves que el març i l'abril no siguin una entrada de nord continuada.
Es Lucky Hay!
