Posts de Congost

    Avui hem tingut la segona mínima més baixa de l'hivern amb +0.2C. De moment només hem registrat una feble glaçada quan vam baixar a -0.6C fa unes setmanes. La màxima ha estat suau de 13.7C.

    Ara, 7.3C i 45% d'humitat. Són gairebé 5 graus més que ahir a la mateixa hora.


    Sent from my iPhone using Tapatalk

    Veient les dades del Fabra, i també les meves, confirmem que gener ha estat un mes per aquests rodals MOLT SEC i termomètricament NORMAL.

    Caldria mirar altres aspectes com hores de sol, dies de glaçada, dies freds, vent etc per acabar d'arrodonir la caracterització d'aquest mes.


    Sent from my iPhone using Tapatalk

    Certament, un aniversari important. Jo també recordo que era dissabte al matí el dia que ens va atacar la tempesta d'hivern Klaus. Els meus nebots havien arribat d'Anglaterra el vespre abans i es van quedar ben sorpresos tot i que eren relativament petits.

    A casa nostra no ens va arribar el vent, estem orientats al sud, però veiem els cims dels turons del davant amb tot d'arbres inclinats pel vent i sentíem un soroll ensordidor.

    En acabar, vam sortir al carrer i estava intransitable amb cotxe, arbres i més arbres caiguts. La línia del Vallès pel seu pas pel baixador era tancada amb arbres caiguts a la via i l'andana. Va ser precisament aquesta l'excusa per tallar AQUESTA tardor, deu anys més tard, els plàtans que hi havia a l'estació del baixador. M'hi vaig queixar i em van dir que els talaven per evitar el risc que caiguessin a les vies.

    Aquells arbres mai podrien haver caigut a l'hivern perquè no tenen fulles, tenien uns troncs ben gruixuts i els podaven cada any. Ara ja no els tenim, només l'andana amb rajoles de formigó. Aquest estiu serà una torradora ser-hi a ple sol.


    Sent from my iPhone using Tapatalk

    Ui, Jordi Roca, ser reservori genètic de la humanitat és una gran responsibilitat. Segur que la recreació de l’espècie humana no seria amb la meva dona que, tot i ser alemanya, sempre té fred.

    Per a mi, els alemanys són uns dels grans fredolics del món. Els hiverns són freds, però les seves cases estan reescalfades. No com a Anglaterra, on les cases es mantenen en condicions estoiques ;) Quan ens visiten amics alemanys a l’hivern, sempre tenen fred a casa. Els anglesos en canvi, sembla que siguin al Carib :D

    Esperem que aquest any pugui haver alguna situació històrica. M’heu fet sentir estrany tots rememorant el fantàstic hivern del 1985 del qual jo no en tinc ni idea (vaig vindre a viure a Collserola la tardor del 2008). Jo també vull ara poder experienciar una cosa semblant!


    Sent from my iPad using Tapatalk

    Penso company Glaciación que el canvi climàtic és part d’un cicle del planeta al llarg del temps, condicionat per molts factors externs i interns (també el recorregut i posicionament del planeta al voltant de la Via Làctia). I entre aquests factors, penso que ara n’hi ha un de nou que s’hi suma, que seria el factor humà. Això pot fer variar aquest cicle natural, i modificar-lo en alguna mesura.


    Sent from my iPad using Tapatalk

    Totalment d’acord, Cèsar. En moviment, amb un wind chill factor raonable, amb solet. Jo l’abric a ciutat només el porto potser un parell de dies a l’any. Els amics i companys, embufandats i enguantats, fins i tot amb gorres de llana a diguem-ne 10-13 graus, m’avisen que agafaré una galipàndria, però després són ells els refredats :D


    Sent from my iPad using Tapatalk

    Bé, Alfred. He de reconèixer que no sóc gens fredolic. Ja us he comentat algun cop que no suporto la calor (el per què vaig anar a parar llavors a Catalunya és tota una altra història), però el fred en excés tampoc.

    Penso que la majoria de la gent està acostumada al clima amb què va créixer. Això explica la quantitat excepcionalment elevada de fredolics que hi ha sobretot pels voltants de Barcelona i prop de la costa ;)

    Jo sóc el contrari, màniga curta i pantalons curts uns nou mesos a l’any. I no només aquí a Collserola, també a Anglaterra. M’he cremat feinejant pel jardí a Birmingham un dia assolellat de febrer, només per a que tingueu una idea. Es per això que a l’estiu, aprofitant que sóc mestre, torno a Anglaterra, a revifar i evitar pansir-me com una rosella al sol.

    No comparteixo la dèria per la neu que teniu molts d’aquí, a mi em va més la pluja i la boira, tot i que un hivern com el passat, amb algun dia de neu sense gaires conseqüències també m’agraden molt :D El que debò no m’agrada és la monotonia amb setmanes i setmanes del mateix temps. Però això no es pot canviar i hem de viure i gaudir de cada època.


    Sent from my iPad using Tapatalk