Bé, Alfred. He de reconèixer que no sóc gens fredolic. Ja us he comentat algun cop que no suporto la calor (el per què vaig anar a parar llavors a Catalunya és tota una altra història), però el fred en excés tampoc.
Penso que la majoria de la gent està acostumada al clima amb què va créixer. Això explica la quantitat excepcionalment elevada de fredolics que hi ha sobretot pels voltants de Barcelona i prop de la costa 
Jo sóc el contrari, màniga curta i pantalons curts uns nou mesos a l’any. I no només aquí a Collserola, també a Anglaterra. M’he cremat feinejant pel jardí a Birmingham un dia assolellat de febrer, només per a que tingueu una idea. Es per això que a l’estiu, aprofitant que sóc mestre, torno a Anglaterra, a revifar i evitar pansir-me com una rosella al sol.
No comparteixo la dèria per la neu que teniu molts d’aquí, a mi em va més la pluja i la boira, tot i que un hivern com el passat, amb algun dia de neu sense gaires conseqüències també m’agraden molt
El que debò no m’agrada és la monotonia amb setmanes i setmanes del mateix temps. Però això no es pot canviar i hem de viure i gaudir de cada època.
Sent from my iPad using Tapatalk