Què és el que no és veritat? Quan repassem dades, cada any, ja sigui a l'estiu o a la primavera o a qualsevol altra estació, es trenca algun rècord de temperatura a l'alça, i no només a Catalunya sinó a molts altres indrets del món, o a escala global.
Sense anar més lluny, els estius més calorosos des que en tenim dades o les podem inferir indirectament (de fa uns 500 anys) han passat tots aquest segle: 2018, 2010, 2003, 2016, 2002, segons estudis del Potsdam Institute for Climate Impact Research. Aquest juny ja és oficialment el més càlid en moltes zones d'Europa.
A Catalunya els rècords és trenquen gairebé sense excepció per la banda alta des de fa uns anys. Ens pot agradar més o menys la calor, o el fred, però la situació climàtica és la que tenim. Negar o minimitzar els fets, o dir que ja és normal la calor a l'estiu, o similar, em sembla que no és ser realista.
A més, com més calor, més consum d'energia i d'aigua (tot i que jo, com molts altres suposo, contribueixo en el que puc anant amb bici o transport públic, no tenint piscina privada, sent vegetarià o no tenint aire condicionat, o tenint la temperatura màxima a l'hivern entre 16 i 18C), cada cop en som més al món. És realment preocupant.
A mi no m'agraden ni els extrems de calor ni de fred, entenc que en un fòrum de meteorologia això fa vibrar la gent, però aquests extrems fan que els més vulnerables (ja siguin humans, animals, plantes) acabin pagant-ne les conseqüències. Només espero que aquesta gran calorada sigui breu i no es repeteixi la resta de l'estiu que tot just hem encetat. Espero que ningú ara s'empipi per compartir aquesta reflexió en un moment crític per als boscos i conreus de Catalunya a Ribera d'Ebre.
Sent from my iPad using Tapatalk