Posts de JMSA

Bon dia, en relacio al front tant potent que està entrant per galícia, segons el GFS quan arribi a casa nostra es desfá com un sucre, ja sé que no es un molt bon model, no és mesoescalar, pel tema de precipitacuions, però en la meva experiència quan ens ve fluix no sol fallar

gfs-2-60.png

En quant al llarg plas, després de la pastanaga d'ahie amb la circul.lacio meridiana,tornem a la crua realitat,mireu quin monstre ens fiquen al ben mig a mitjans de mes, em pregunto és l,A invencinble?

gfs-0-252.png

Bon dia, no vull ser pessimiste però "hay lo que hay" i els mapes no milloren, empitjoren dia rera dia. No vull molestar a ningú, i menys al gran Alfred, però crec que mereix un anàlisi, variabilitat extrema del clima mediterràni? canvi climàtic?...Mirant mapes no s'atisben canvis fins passat mitjançs de mes, ja sé que la propera setmana els mapes poden donar un canvi, però mirant el jet tampoc es veuen esperançes. De fet desembre es considera meteorològicament ja hivern.
1.GIF

2.GIF

3.png

4.png

jet1.png

jet2.png

voldria preguntar a en Joan Piera si és possible que s'estigui donant ara un 2 pic solar, donat que hi ha un gran increment de taques solars els darrers dies, sobrepassant les 200.Aquest crec que és un punt crucial, no fos cas que el sol també despertés ara.

No es veuen canvis. Unicament el pas d'una vaguda una mica més amplia, potser amb baixa mesoescalar associada el proper dilluns. La resta fins a mitjans de novembre zonal alta i anticicló a la Península. Ja no dona ànims ni el CFS,aquest model, amb la fiabilitat que pot tenir a mil dies, només dona una vaguada interessant a finals de novembre¡¡¡
gfs-0-72.png

gfs-0-162.png

gfs-0-384_2013-10-29.png

gfs-0-384_2013-10-29-2.png

cfs-0-756.png

jo de moment veig el panorama desolador; només transitòria normalització de temperatures de dimarts a divendres, després novament quasi calor a la +12 a inicis ja de novembre. Pot haver-hi un nou descens tèrmic a l'inici de la propera setmana pel pas, molt fugas d'una vaguada,i després i en aixó coincideixen els dos grans models novament una potent dorsal anticiclònica açorenya. Jo crec que fa mala pinta, no s'entreveuen per enlloca canvis resenyables i una mica de precipitació, tant de bó no repetíssim la tardor del 1994.
gfs1_2013-10-27.png

gfs2_2013-10-27.png

gfs3_2013-10-27.png

gfs4.png

gfs5.png

Bon dia els mapes a mig termini tornen a empitjorar. La dorsal, molt potent, sempre a l'aguaït. Les temperatures del diumenge poden ser d'escàndol a la costa amb una +18º a finals d'octubre, no sé si lo nunca visto, però quasi quasi. Per la propera setmana, s'ha de mirar la propera setmana, inicialment una situació de NW, que potser ens porti algun front descafeïnat, i després més dorsal, que desplaça profundes pertorbacions cap al canal de la Mànega.

El jet baix i ben corvat aquesta setmana per prodüir pluges quantioses a bona part d'Espanya, peró el ramal ascendent passa just abans o per nosaltres, no pot desplaçar-se més a l'est per la gran dorsal nordafricana, la setmana que ve segueix baix peró la dorsal açorenya el desplaça pels Pirineus.

Tant de bó no és reprodueixi una tardor tipus 1994.

ECM0t.GIF

ECM1-96_2013-10-22.GIF

ECM1-168_2013-10-22.GIF

jet1.png

jet2.png

La oscil.lació multidecada de l'Atlàntic nord sembla ser un fenèmen cíclic amb una durada de 70 anys dividida en una meitat positiva o AMO + ( les temperatures superificials de l'atlantic subtropical i polar nord són superiors a la mitja i les de l'atlàntic nord inferiors) i una meitat negativa o AMO - ( temperatures superficials de l'atlántic nord positives i negatives a l'atlàntic subtropical i polar). Sembla ser que hi ha relació entre AMO + i AO/NAO -. L'aigua calenta de l'atlántic subtropical enfebleix l'anticicló subtropical (açorià). La relació causa efecte entre AMO i NAO no és inmediata, sol tardar uns mesos.Sembla ser que és un dels parámetres que més influeixen en el clima de la Península Ibérica
(precipitacions sobre tot a la vesant atlàntica). Les fases més humides tenen associació amb el pas del pic d'AMO+ A AMO-, quan l'A açorià es debilita permen la baixa de borrasques atlàntiques.Ara sembla que estem al final de la fase AMO+ i en teoria tornariem a una fase plujosa com al final de les decades del 60 i 70.La AMO modifica la circul.lació termohialina de la corrent del golf.Pot tenir relació amb altres indexs com ENSO y PDO. Es un tema molt complexe per a mi requeriria explicacions dels companys experts del fórum i del mestre, es clar.

AMO.gif

AMO2.jpg

Molt interessants, com sempre els post d'en Joan Piera, al que m'agradaria preguntar-li sobre la influència de l'AMO (oscil.lació multidécada de l'Atlàmntic)

Bona tarda, males notícies, els mapes empitjoren de nou, la dorsal infranquejable, és un malson.
gfsZ.png

Sempre llegeuixo amb molt d'interès les manífiques aportacions de'n Joan Piera al blog de canvi climàtic, interès i esperança, però amics consten d'arribar eh¡¡¡ Dieun que el periodoe fred de la baixa Edat Mitja, es va iniciar molt bruscament, i al inici s'interalaven anys molt freds amb anys càlids. Veurem. Igual el refredament solar pugui compensar l'hipotètic escalfament produït perl CO2. En el tema del més d'octubre i en relació a la dorsal africana, veient els mapes de la setmana que ve més podriem parlar de mega dorsal centroeuropea, perquè la megadorsal ocupa tota europa(menys la atlàntica) fins a Escandinávia creant i potencitant anticlóns amb substent tèrmic, impedint no tan sols que les borrasques creuin la Península sino que es pugin endinsar pel continent.
ECM1-96.GIF

El tema de la dorsal nordafricana, ja no sé si és un obsessió,o és un parámetre que s'ha reforçat amb el canvi climàtic (o periode càlid, com volgueu), m'agradaria conéixer la opinió dels experts, però com bé diu el gran Alfred, ens torna a fer la punyeta; la segona pertorbació de la propera setmana acompanñyada d'un majestuós solc en alçada seria de traca i mocador si s'endinsés a la Península, que jo crec que és lo que tocaria a finals d'octubre, provocant una gran surestada-llevantada, un gran cóctel, peró mapes d'avui en ma es veu obligada a pujar cap a França pel tope de la ditxosa dorsal nordafricana que ara fa la puñeta avia Sardenya. Malgrat aixó avui hi ha hagut un notable millorament dels mapes envers dies passats.
gfs1_2013-10-18.png

gfs2_2013-10-18.png

gfs3_2013-10-18.png

Octubre sembla mort, excepte micracle modelístic d'última hora, i al meu parer els models empitjoren dia a dia.
ECM1_2013-10-17-2.GIF

ECM2_2013-10-17-2.GIF

ECM3_2013-10-17-2.GIF

ECM3B.GIF

Amb aquest ritme la castanayada sera amb bikini

FA pinta que quan acabi el mes d'octubre es batiran autèntics records termométrics: suroestades-ponentades,per la fi dels temps. Jo, disculpeu-me no sé vuere cap canvi.Ja veurem novembre el CFS el fica molt càlid.
ECM1_2013-10-17.GIF

ECM2_2013-10-17.GIF

ECM3_2013-10-17.GIF

cfs-1-11-2013.png

Bon dia, sobran comentarios:
dv1.GIF

dm2.GIF

Sembla com si el canvi climàtic estigues convertint el mes d'octubre,abans tardorenc amb plujes, en un mes d'estiu. Cada cop em fa més mala espina el canvi climàtic a la Península Ibérica, amb la dorsal africana que apareix cada cop més potenta de març ja fins a novembre. No sé, en fin. Salutacions.

Bon dia i felicitats (no meterològiques, llastima) Tramontana.
Mirant mapes persisteix el pessimisme, aquesta situació de borrasques migatlàntiques serà difícil de canviar. Em segueix sobtant la posició alta del cinturó d'altes pressions tropicals i la sella filla la dorsal africana, és un fet molt mantingut els darrers anys, probablement en relació al canvi climàtic, sigui quina sigui la seva causa, no deixant passar les borrasques atlàntiques a la Península. S'estableix un mecanisme de potenciació d'ambdós, la B fa pujar la massa càlida africana que fa de bloqueig a la pròpia B, un feedback o retroalimentació positiva. De fet ens plantem a mitjans de l'última setmana d'octubre amb un temps de setembre(mapes en ma). Els mapes de Tº assenyalen molt bé la zonalitat tèrmica hivern-estiu just a 50ºN (Londres)de fet al nord d'europa i Amèrica fa pinta de tardor freda.
gfs-0-168_2013-10-13.png

ECM1-168.gif

ECM0-168.gif

Bon dia, i perdó al mestre, però jo no veig de moment esperances per temporals de pluges tardorenques.
Primer situació de romb massa amunt, perquè es produeixen els darrers anys tant poques situacions de romb amb la borrasca a la Península Ibèrica?(canvi climàtic?). Segon l'aire fred que comporta la situació que ara estrenem reforça les megaborrasques nordatlàntiques que l'únic que provoquen a Catalunya és l'ascens de la dorsal africana amb vents càlids del SW. Ja sé que a l'octubre les situacions poden canviar molt ràpid, però de moment a mi em sembla que els models van de la ma, i si nohi ha milagre modelístic el cap de setmana la propera setmana va mala pinta. Només es veuen mapes tardorencs quasi al segle XXII del GFS evil:

gfs1.png

gfs2_2013-10-10.png

ECM.GIF

gfs-3_2013-10-10.png

Bona nit i perdoneu, però veig amb molt pessimisme el panorama meterològic. La situació inminent amb un anticicló escandinau però amb la bossa freda pel damunt de França fent panxa a la part inferior del anticicló que no té prou força per desplaçar més abaix la bossa fred. Després megaborrasques atlàntiques a casa cristo que l'únic que fan es enviar la malaïda dorsa, a on? a sobre nostre. No veig pluges ni res de res, només aquesta situació miserable de rebuf. Estic força deprimit.

En relació a l'onada freda de 1956 citava que es va produïr en un contexte d'AMO negativa i cicle solar "fluix" o "baix" en relació als adjacents. Per aixó m'agradaria que els experts opineu sobre aquestes dues variables, la possible asociació d'ambdues i els efectes climàtics a la Península ibèrica de la AMO negativa.El periode d'AMO negativa coincideix amb un periode més fred i húmit al Pirineu que l'actual amb nevades més abundoses i estacions d'esqui amb menys problemes de neu que els actuals. Els canons a l'estacions es varen fer obligats a finals dels 90(Baqueira apart).Un cop més gràcies estimat Joan Piera del que tant disfrutem i esperem amb les teves opinions e informacions.

Com tots sabeu l'onada freda siberiana de 1956 constitueix el record de fred a Catalunya els darrers 100anys. Mirant els maped d'aquell episodi em sorpren veure la dimensió tan gran de la borrasca italiana tractora meridional juntament amb l'anticicló escaninau de la massa d'aire fred. Al menys a mi em sorpren el gran tamany de la borrasca italiana que s'endinsa molt avall d'Africa. Aquell any formava part de l'últim periode fred del segle XX que va durar fins a començaments dels 80 amb freqüents periodes d'AMO (oscilació multidecada atlantica) negativa i amb índex solars baixos (depenents o no entre ells).
Rrea00119560218.gif