Tenim la temperatura de l'aigua de la mediterrània molt freda, i uns dels crustacis que apareixen aquests dies a les arts de pesca tradicionals és la "galera" o squilla mantis, el seu cognom llatí el deu a la seua semblança amb la mantis religiosa terrestre. De fet, ben mirat, és un animal molt lleig, però que al meu poble, L' Ametlla de Mar, en aquesta època i fins a març, es menja a la planxa en quantitats grans.
I si em permeteu que per un moment deixi la meteo-mar, us diré que és un plat exquisit tot i que molts barcelonins i gironins la mengen amb arrós, si observem bé al comprar-les al mercat, panxa cap a munt, a la part del coll ha de tenir dues estries blanques transversals (de pota a pota). Aquest és el truc que poca gent coneix per saber si són ovades, és a dir, la seva fina carn està plena d'ous i amb gust dels millors caviars.
Dit aquest 'secret' que es coneix de pares a fills a la meua familia materna, passem a explicar alguna cosa més d'aquest curiós animal.
Si us hi fixeu a les meus fotos, sembla que té dos ulls al que sembla el 'cap'. Doncs, no, no és el cap: és la cua. La galera enganya els seus depredadors fabricant un parell 'ulls' a la part inferior del seu cos per despistar i que no sigui mossegada a altra part vulnerable (a la cua té les punxes més grans i la closca és més dura).
Un darrer consell pels que teniu el costum de 'xuclar' el marisc: aneu al tanto! la galera té punxes repartides als costats del seu cos i més d'un s'ha tallat els llavis al menjar-la!
La galera és el crustaci més oblidat i ignorat de la mediterrània. ja anava sent hora que li fes un petit apartat i deixar-lo al lloc on es mereix. No en va també se la coneix com a "gamba imperial".
david fluxà
IMG_0146.jpg
galera vista panxa amunt, fixeu-vos amb les ratlles blanques que travessen les potes llargues
IMG_0147.jpg
galera en posició natural. observeu els falsos 'ulls'