Us sona???
tot camença amb una petita possibilitat de neu a les comarques gironines :sick:
El dilluns 10 de desembre de 2001 els mapes dels temps ens prediuen l’entrada d’aire siberià a partir de divendres. De moment l’entrada es veu completament seca. A mesura que avança la setmana l’arribada de la massa freda va generant dubtes sobre la possibilitat de que porti precipitació. Les temperatures pronosticades a 850hPa són suficientment baixes com per portar la cota de neu a nivell del mar. El dijous 13 els mapes donen l’arribada de la massa freda amb un front i una petita depressió que es forma a la Mediterrània. L’entrada freda es suavitza una mica però guanya amb humitat. Tot fa preveure que les comarques gironines rebran una mica de neu i caldrà veure que passa amb la resta. El divendres 14 al matí els mapes continuen canviant i la precipitació pronosticada ja supera els 10mm que poden suposar ja 10cm de neu.
A Igualada la temperatura a les 7h del matí frega els 0ºC. El dia comença ennuvolat i la gent marxa a treballar tranquil·la. A la ciutat fa ja 9 anys que no cau una nevada d’un gruix destacable i aquell dia poca gent es pensa el que pot passar. A partir de les 9h del matí comença a caure neu rodona. Durant 3 hores va caient aquesta neu però no supera l’1cm de gruix als llocs on agafa més. Cap a les comarques gironines comença haver problemes a les carreteres. A l’Anoia de moment ningú pateix. Les notícies del matí parlen de que la neu pot agafar a les comarques barcelonines amb gruixos de fins a 10cm. La gent aprofita el migdia per comprar cadenes. A partir de quarts d’una del migdia la neu rodona es converteix en flocs de neu. Durant el migdia la neu va caient de forma feble. La gent marxa a treballar després de dinar amb el cotxe, els carrers estan encara nets de neu. A partir de les 15:15h la nevada comença a ser molt important, els flocs cauen amb intensitat i s’agafen a qualsevol lloc. A les 16h de la tarda l’autovia A2 al seu pas pel Bruc és complicat de passar, molts cotxes han patinat, la gent encara no es posa les cadenes, passen camions... i a les 16:45h ja queda tallada aquesta via principal a causa dels cotxes que queden a la carretera tirats. Les màquines de treure neu no poden accedir a causa de l’elevat nombre de cotxes que hi ha a la carretera. A les 17h el gruix arriba als 10cm a Igualada. A les 18h la gent comença a tornar de treballar de la mateixa ciutat d’Igualada i rodalies i el trajecte de 5 minuts es converteix en 1 hora o més. En aquell moment la nevada és molt intensa, els parabrises dels cotxes no donen l’abast. A les 19h de la tarda per les ràdios del País no es diu res de que l’Autovia A2 està tallada, fa més de dues hores que ho està, la gent que ve de Barcelona es troba amb el problema davant dels seus ulls. Al vespre la carretera que va de Vilafranca a Igualada també queda tallada per un camió que queda travessat. A les 21h del vespre la neu arriba als 25cm a Igualada. La comarca ja està colgada de neu, incomunicada per carretera. El telenotícies de TV3 es parla d’una apagada a la ciutat de Barcelona on no ha caigut ni un cm de neu. L’Anoia no existeix encara. A les 24h la neu arriba ja als 45cm, ja és la nevada més important des de 1962 a Igualada. La neu dels arbres comença a caure, es comencen a trencar les branques dels arbres i algun cotxe en rep les conseqüències. La neu és neu pols fàcil de treure, els carrers estan plens de neu però a Igualada no es veu cap màquina traient la neu. Sembla que algun malentès fa que de moment no es tregui. Dissabte 15 de febrer la ciutat s’aixeca amb un gruix d’entre 50-55cm de neu. El gruixos són puntualment superiors al voltant de la ciutat. La temperatura que en el dia d’ahir es va mantenir al voltant dels 0ºC ha baixat a -3ºC en 6 hores. La ciutat es troba molt tranquil·la, poca gent pel carrer, alguns comencen a netejar la neu de davant de casa seva. No hi ha cap màquina de treure neu traient la dels carrers i sols un carrer ha estat netejat. De matinada uns centenars de persones que tenen el cotxe a la carretera han estat refugiades en una escola d’Igualada. Al llarg del dia la nevada es torna molt dèbil i sols acumula algun cm més que vola amb el vent. En un centre comercial, on treballen a prop de 50 persones, hi ha 7 persones les que viuen a Igualada. Les carreteres continuen tallades i sols es pot accedir a la comarca amb els Ferrocarrils de la Generalitat amb dièsel, ja que no hi ha llum a molts llocs.
El diumenge 16 surt el sol i els carrers d’Igualada s’omplen de gent que va a captar la instantània. La neu ha quedat compactada als carrers amb gruixos de 10cm de gel que està ben agafat a l’asfalt. Al migdia es dóna pas al Bruc i la comarca deixa d’estar incomunicada per aquesta via principal. El dilluns encara hi ha problemes per accedir a Igualada, problemes al deixar la via principal i entrar cap a la ciutat. En els següents dies les baixes temperatures que arriben fins als -10ºC fan que la neu es mantingui 3 setmanes als carrers i les muntanyes de neu acumulada fins a 1 mes i mig.
Això és que sol passar en situcions retrògrades com l'actual. Vents que segons inflexionin les isòbares poden ser més o menys freds més o menys hunits. És com el graduar una aixeta aigua calenta-freda un mm més a l'esquerra o a la dreta i tens aigua massa freda o massa calenta. Si l'aixeta agafa el seu punt exacte(ideal) tot és perfecte. Nosaltres hem de trobar el punt ideal fred/humitat
Gràcies per l'aportació d'aquesta narració Albert!! És molt i molt indicada de recordar en aquests moments!!