Ja que aquests dies s'està parlant sobre previsions a llarg termini, son bones/dolentes aquestes previsions, fiavilitats etc etc etc... Jo volia comentar la metorologia que utilitzo (quan tinc temps) per fer previsions a mig termini (150-200 hores). Ja ho he comentat altres vegades que el que més m'agrada es fer previsions per sota de 80-100 hores.... pero en situacions com les que hem viscut aquestes darreres setmanes... o mires a més hores vista o poca cosa pots treure de tot plegat!
Bé doncs anant al gra... Jo el que utilitzo son els ensebles o spaguettis, com li volgueu dir. Concretament em miro els Diagrammes del NAEFS.
Pels qui encara no tinguin gaire clar en que consisteixen aquests gràfics... Alguns models (GFS, GEM, ECMWF...) s'executen 2 o 4 vegades al dia. En el cas del GFS (el que més s'utilitza), ho fa 4 vegades i dins de cada una de les execucions que realitza fa un total de 20 modelitzacions. Aquestes 21 modelitzacions parteixen de les mateixes dades però a mesura que abansa la previsió van donant escenaris diferents. Una d'aquestes 21 modelitzacions correspon a la sortida "bona" que es mostra a meteociel, wetterzentrale, etc... Aquesta sortida (determinista) seria la que creuen que es més prossible.
Per fer un diagrama dels ensembles el que fem es seleccionar un punt qualsevol (per exemple Barcelona). Mitjançant les dades que s'han obtingut d'aquestes 21 modelitzacions es dibuixa la gràfica per exemple de temperatures a 500hPa, 850hPa d'alçada i precipitacions d'aquell punt al llarg de les hores... Posem un exemple...
graphe3_1000_402_699___.gif
Aquest es el cas actual... Així han sortit el diagrama del GFS a l'actualització d'aquesta tarda.
Si mirem la llegenda abaix de tot trobem com hi ha un total de 20 pertorbacions (una de elles es la sortida "oficial" del GFS) més la linia blava de control.
Cadascuna de les línies va representant la temperatura/precipitació que ha sortit sobre el lloc que hem seleccionat de manera que podem veure com van pràcticament iguals en quant a temperatures fins el 14 de gener, per tant 14 de gener seria on la fiabilitat es més alta (fiable fins a 80 hores aproximadament).
Més endevant va tot bastant parell tret d'alguna linia que es desparella però a partir del 17 de gener es pot veure com la dispersió comença a ser notòria. El final d'aquesta gràfica correspondria al final del primer panell de GFS. Es pot veure clarament com les precipitacions molt poques vegades van unànimes, però el GFS no es un model massa resolutiu com per utilitzar-ho com a determinant de precipitacions.
El segon panell que alguna vegada mirem per fer-nos ilusions (que poques vegades es fan realitats) correspondria aquesta altre gràfica...
graphe3_1000_402_700___.gif
Com podeu veure a el dia 24 de gener (300 hores vista) la dispersió és màxima, diferències de més de 20ºC entre linies a 500hPa! Per tant molt poca credibilitat pot tenir un mapa a 300 hores vist, però el que SI podria tenir una mica de credibilitat (nomes una mica) es la linia vermella que representaria la situació "mitjana" de les temperatures analitzant les 21 execucions, per tant, a grans trets podriem veure que després de la baixada de temperatures del 13 i la posterior pujada del 15 tornaria a baixar lentament instaurant-se unes temperatures 5ºC per sota de les que ara mateix tenim a 500hPa (tot això podriem dir que es a "grosso modo"). En quant a precipitacions també sembla que cap al 17-18 tindriem possibilitats de precipitacions...
Una vegada fet aquest ampli resum de ensembles o spaguettis... Ara us explico que es el que jo faig... (tot això que he comentat també ho tinc en compte!).
Els ensembles NAEFS (es basen en el mateix procediment que el del GFS) però les gràfiques resultants son diferents...
graphe_ens3.png
Lo bo d'aquests ensembles es que pots veure de manera molt clara la fiabilitat de la previsió i es que et dibuixa no tot el seguit de linies sinó on estrobarien totes les línies i ho divideix en dos, les més fredes (per sota de la mitjana) i les més càlides (per sobre de la mitjana) així que no es tant lios com els altres.
D'aquesta manera amb el gràfic anterior, podem veure com la fiabilitat es comença a reduir a partir del 16-17 de gener i al final ja trobem la diferència de 15-20ºC entre tots els escenaris possibles...
Tots aquests escenaris d'aquesta gràfica es treuen del GFS i CMC per tant el número de línies que hi ha son majors i per tant es contemplen un número més gran de possibilitats... crec que es més fiable i més comprensiu aquests ensembles que cap altre basat en un únic model.
Bé això és tot!! A veure si en breu podem veure uns ensembles d'aquests macos amb temperatures més maques que les actuals!!
Bon seguiment!
.
Ara només queda acabar de solventar els problemets informàtics i esperar sentadets l'arribada del fred 
El de la llauna... es basa en el mateix principi d'aquest objecte que pràcticament tothom (al menys els de la meva edat) hem tingut 