Posts de marc_rusi

Boness!!

Doncs la regada ha estat general i en algun punt abundant! Nomes es salven els 3 extrems de Catalunya!

[Imagen bloqueada: https://img.tapatalk.com/d/14/03/31/8aje2esu.jpg]

bon seguiment a tothom!!

Bona nitt!!!

Continuen les precipitacions ara amb tendència a perdre intensitat!

radarpanadella.png

Vagi bé!!

Bones!!!

No estan malament els registres pel sud! En canvi cap al NE molt més fluixet com ja es veia venir!

Bé, una mica tard però aquí us deixo el radar meteorològic que he confeccionat aquesta tarda Es tracta del radar de La Panadella en el model reflectivitat en primera elevació!

https://dl.dropboxusercontent.com/u/85631120/VWS/Datos/radarPPI.html

Les aventatges d'aquest radar respecte al de la web pública de meteocat és que les virgues no haurien de sortir reflectides en les imatges del radar i a més, al tractar-se de la reflectivitat a la mínima elevació del radar la intensitat en que descarrega s'apropa molt més a la reflectivitat que marca

També s'actualitza cada 6 minuts i te un enrederiment mínim sempre inferior als 6 minuts respecte l'hora actual!!!

Ara falta que faci l'animació... pero em costarà més.. ho deixo per un altre dia :side:

Vagi bé!!

Cita de josep m.pastor

marc, a quina alçada esta la base dels nuvols, perque per aqui a dalt al turo del carmel continua
sense veures la part alta del turo.?

te lo pregunto porque eres un especialista en estos temas

Amb les dades d'en groucho-carmel (12,4 Cº 95 % d'humitat) surt una alçada de 130 metres per sobre de la posició d'aquest company

Mapet dedicat al company Nacho

radaravio.jpg

Bon seguiment!

Bones de nou!!

Aquí teniu la imatge del radar de la Panadella en el "mode" reflectivitat de primera elevació

radar_2014-03-30.jpg

Bon seguiment!!

Bones!!!

Avui es dia de mirar per la finestra, radar, pluviometres i satèl·lit! La regadeta pinta a general com ja es veia venir tot i que amb acumulacions poc importants... De moment aquests són els registres més significatius:

Gava: [color=#0044ff][size=18]18,2[/size][/color]
Vallirana:[color=#0044ff] 15,8 [/color]
Sant Hilari Sacalm: [color=#0000ff]12,4[/color]
Barcelona - Sant Gervasi: 11,7
Viladecavalls: 11,2
L'Albiol: 10,2
Sant Hilari Sacalm - centre: 9,6
Barcelona - Can Bruixa: 8,6
Castelldefels - Baixador: 8,6
Molins de Rei - Bonavista: 8,6

Això s'ha d'anar incrementant poc a poc! Ara mateix plou a totes les comarques de Barcelona (més minses cap a Osona). A les comarques Gironines pràcticament no plou. I ara es comença a animar per les comarques Tarragonines i Lleidatanes!

Les reflectivitats del radar es mouen entorn els 33-39 dBz (4-10 mm/h) els punts de màxima precipitació i en conjunt predominen reflectivitats de 20-30 dBz (0.7-2.7mm/h)

Això és tot!!

Cita de 900mts_Collsuspina

Hola Manel, muy interesante la aplicación de la primera imagen. ¿Puedes decirme el nombre del programa? gracias!

El programet es diu Yowindow. Està disponible per Apple (Iphone, IPad, MAC), Webs(incerir com ha fet MANUEL) i Windows (per instal·lar-lo). Les previsions que fa es basen en el model ECMWF (l'europeu) i obté el pronòstic de la web noruega http://www.yr.no

Dir que en windows només es de franc tenir la previsió a 3 dies vista crec recordar

Cita de TRAMONTANA

Buenos días desde Calella de P., temperatura actual 13.5ºc, mínima 13.1ºc a las 8.43 horas, 94% humedad, 1014 hpa, dirección del viento llevant 11 km/h, hasta hace un momento estaba lloviendo debilmente 1.5 litros y hay temporal, las barcas las han tenido que subir más arriba para que no se las lleve. Buen seguimiento.
calau_2014-03-30.jpg

Cada vez que pones esta imagen de la webcam me acuerdo de la trobada! Recuerdo haber estado comiendo donde ahora hay olas de 3 metros pasando por encima jejeje

Vaya bien crack

Bones!!

Aquí us deixo l'animació del dia d'avui!! Força velocitat tenen els núvols!

Bona nit!

Bona tarda!!

Molts nuvols ara mateix i així ha de continuar fins pràcticament dilluns al matí! I es que la massa de nuvols ha de afectar-nos moltes hores però amb molt poqueta pluja! Veurem quins registres tenim...

Us recordo que a l'apartat de Instruments Meteorològics vaig escriure un article sobre els Radars meteorològics, aquest matí l'he actualitzat una miqueta i l'he he possat alguns exemples pràctics en forma de videos d'animacions i alguna representació de la teoria

Això és tot!! Ara quan tingui el time-lapse del dia us el penjo, però no se com haurà quedat... potser es mou massa :unsure:

Bon seguiment!

Boness

En aquesta situacio del cap de setmana es veu molt clarament en un Meteograma que es el que passarà i perque tenint tanta humitat i nuvol no precipitara dissabte...

Pero primer de tot mirem que es un meteograma...

Un Meteograma consisteix en un seguit de grafics que mostren l'evolucio de diferents variables meteorologiques al llarg d'un seguit d'hores.

Aquests grafics generalment els generen els diferents models meteorologics, un d'ells el GFS. Pero tambe algun WRF en realitza, aquest n'es un exemple...

[Imagen bloqueada: https://img.tapatalk.com/d/14/03/29/tesuju6a.jpg]

Dins d'un meteograma trobem 8 grafics diferents.

1.- Evolucio de la humitat, temperatura i vent representat en un tall transversal de l'atmosfera entre 1000 i 500 hPa d'alçada.

2.- Mesura de la cantitat d'aire calid o fred que hi ha en una porcio de l'atmosfera, en aquest cas entre 1000 i 500 hPa.

3.- evolucio de la presio atmosferica en superficie al llarg del temps.

4.- Velocitat i direccio del vent en superficie

5.- Temperatura ambiental, temperatura de sensacio (wind chill) i temperatura de xafogor.

6.- Humitat en superficie

7.- Correspon a la capa limit planetaria.

8.- Precipitació esperada.

Donades aquestes dades, un dels grafics mes interesants seria el primer, on el tall vertical de l'atmosfera permet veure clarament on es troben les isos de temperatures, les alçades on trobem mes humitat i la velocitat i direccio del vent.

En la grafica per aquest cap de setmana mostra com la jornada de dissabte ve marcada per una atmosfera molt eixuta a nivels mitjos i alts, en canvi, gran quantitat d'humitat a les capes mes baixes. Aixo ens portara a parlar d'un dia força humit, amb bases dels nuvolz molt baixes, en canvi, la falta d'humitat cap a altituds mitjes i altes impediraque arribi a precipitar. Com a molt podriem esperar alguna gotellada causada per la gran quantitat d'humitat, per tant la precipitacio que arribarien a recollir els pluviometres serien entorn els 0.2 a causa de la rosada.

Pero tambe comencem a veure com diumenge la situacio canvia amb un augment de les humitats en alçades mitjes i altes. No seran humitats gaire elevades per tant no podran creixer gaire mes els nuvols, per tant elz ruixats no haurien de ser gaire importants... les acumulacions de precipitacio dificilment superarien els 2-10 litres cap a aquest punt (Barcelona citutat).

Una de les limitacions d'aquests grafics es que nomes serveixen per a un determinat punt i al tractar-se Catalunya, un lloc força irregular, elz canvis son molt substancials entre dos punts propers...

Aixi que aquestes grafiques van bé com a complement de altres mapes

Aixo es tot!

bon seguiment a tothom!!

Cita de gracienc

Molt bon desenvolupament Marc. Això mereix llegir-ho amb calma.Recordo una sortida que vem fer en un antic fòrum fa anys , que va organitzar l'amic Toni Nadal al radar de La Panadella. Va ser molt interessant i vem poder gaudir de moltes d'aquestes explicacions "en directe". Seria una bona idea el poder muntar una sortida per a poder visitar un radar, a través d'aquest fòrum. Prenem nota .

Buff trobada a un radar! M'encantaria! Mai n'he estat en cap... com a molt els he vist de lluny 2 d'ells i poca cosa mes! A veure si ho fem algun dia!!!

Bona tarda!

Aquí el cel es comença a tapar... de moment el Sol ja no llueix i comença a fer ventet!

Veurem que pasa aquest cap de setmana! La mala mar i el vent el tenim garantit!

Per passar aquestes hores abans que arribin els canvis més significatius us he preparat un escrit explicant les tempestes a Catalunya Està a la secció de Resums mensuals i anuals de les vostres estacions..... Aquí teniu el link directe: https://pico.cat/forum/noticies…?start=20#71254

Bon seguiment!!

Novament porto "teoria" meteorològica però avui ni molt menys tant llarga com la d'ahir! Segueixo insistint en tenir una secció al forum on fer tots aquests comentaris més teorics, algun dia em fareu cas , de moment això ho poso aquí perque és on més s'aproparia per ser un resum meteorològic perquè ni es mensual, ni anual, ni de cap estació meva :oops:

Bé... avui volia explicar a grans trets la distribució de les [size=18]Tempestes a Catalunya[/size], ho faré amb molts gràfics i mapes per fer-ho més didàctic.

[size=18]Característiques de les tempestes[/size]

Un dels fenòmens meteorològics que provoquen més danys a la Mediterrània occidental i, específicament, a Catalunya és el de les inundacions sobtades, les quals es donen especialment a finals d'estiu i principis de tardor. Aquests episodis de pluges intenses, en què predominen processos de precipitació de tipus fred, són generalment localitzats i de curta durada i poden estar acompanyats d'un gran nombre de descàrregues elèctriques i de fenòmens de temps sever, com ara pedra o ratxes de vent fortes.
En general, els valors de precipitació acumulats totals no solen ser tan elevats com en episodis de pluja de tipus càlid que també es donen a la nostra zona. No obstant això, a causa d'un gran nombre de factors (com ara la complexa orografia de les zones afectades), és molt habitual que es produeixin inundacions sobtades. Aquestes poden provocar la pèrdua de vides humanes i importants danys materials.

De les inundacions sobtades hi destaquen les rieres del Maresme, en especial la d'Arenys on s'enregistren les rierades més potents, aquest n'és un exemple produit al 1994.

Vist aquest video de la brutal força que és capàs de produir una rierada d'aquestes anem a veure quin es el cicle d'aquestes tempestes que produeixen aquests efectes.

[size=18]Cicle de vida d'una tempesta[/size]

Distingim 3 fases dins de la vida d'una tempesta. Tenim l'inici o desenvolupament, la maduresa i la dissipació.

1.- Inici o desenvolupamet: És la fase en la qual predominen els corrents verticals ascendents, que fan que les petites partícules de gel creixin fins a tenir un pes tal que s'anul·la la força ascendent pel propi pes. Per tant, contra més intens sigui el corrent ascendent, més arribarà a desenvolupar-se una tempesta.

2.- Maduresa: s'inicia quan comença a caure la precipitació que s'ha format en la fase anterior. Les partícules de precipitació formen un nou corrent descendent, que contraresta l'ascendent. A messura que el corrent descendent s'apropa als nivells més baixos, provoca un procés d'evaporació, el qual accelera el moviment descendent de l'aire fred. Quan el corrent arriba a la superfície es genera una petita bossa d'aire fred i un front de ratxa, el qual serà més intens com més fort sigui el corrent descendent.

3.- Dissipació: estapa en la qual únicament predomina el corrent descendent (per tant, el núvol deixa d'alimentar-se i es forma un plomall residual associat a l'enclusa, el qual por produir de tipus estratiforme.

El cicle de vida d'una tempesta va des dels 30 minuts fins al parell d'hores. Tot i que pot passar que es crei una estructura de formació de tempestes que constantment vagi produint noves tempestes una rere l'altre. El que és coneix com sistema multicel·lular.

Com veure el moment de vida en que es trova una tempesta?

Una bona manera per fer-ho és mitjançant l'observació de les descàrregues elèctriques i d'altres paràmetres relacionats amb el camp elèctric.

Primer de tot, el que s'observa en una tempesta són uns canvis del camp elèctric en superfície. Aquests canvis donen pas a les primeres descàrregues elèctriques de tipus Núvol-Núvol (NN). Generalment la quantitat de descàrregues elèctriques de tipus NN és superior a les Núvol-Terra (NT).

L'activitat de llamps NN, que s'intensifica a mesura que creix la tempesta, acostuma a patir un brusc augment quan el núvol de tempesta assoleix el màxim desenvolupament vertical i la tempesta entra en la fase de maduresa. En aquesta fase en que l'activitat NN assoleix el màxim; llavors comença a decreixer, fins que s'acaba amb l'extinció de l'activitat i de la mateixa tempesta. L'activitat de llamps NT acostuma a seguir una evolució similar a la de llamps NN, malgrat que, com hem comentat anteriorment, el nombre de llamps NT és menor que els NN. A més, aquesta activitat NT està desplaçada en el temps respecte de l'activitat NN. Aquesta demora en l'aparició de l'activitat NT respecte de la NN és un dels paràmetres que s'utilitzen com a indicadors de la intensitat de la tempesta, i aquesta augmenta en distanciar-se l'aparició de llamps NT respecte NN. El llamps NT també assoleixen un màxim durant la fase de maduresa, moment a partir del qual decau la seva activitat fins a extingir-se. Així com l'activitat dels NN va asociada al desenvolupament del núvol, l'activitat NT conflueix en el temps amb els fenòmens en superfície, ja sigui pluja, calamarsa o pedra.

Ara, anem a veure el cicle de vida de les tempestes en funció de l'activitat elèctrica.

1.- Inici o desenvolupament: inici dels mecanismes d'electrificació (separació de les càrregues) durant la convecció i desenvolupament vertical del núvol. Generació d'un dipol intern i inici de les descàrregues NN.

2.- Maduresa: s'inicia amb l'assoliment del màxim desenvolupament vertical del núvol de tempesta. En aquesta fase s'inicien les descàrregues NT. Durant la maduresa, la fase més llarga de les tres, s'arriba al màxim de les descàrregues NN i també el màxim de les descàrregues NT. Ara bé, tots dos màxims no coincideixen en el temps. Primer acaba els NN i després els NT.

3.- Dissipació: disminució progressiva de l'activitat NN i NT fins l'acabament.

[size=18]
TIPUS DE TEMPESTES:[/size]

Ahir a l'escrit que vaig fer sobre els radars ja ho vaig explicar de manera que només diré que hi ha 3 tipus de tempestes.

Per una banda les tempestes simples o unicel·lulars. No generen normalment fenòmens severs.

També trobem les tempestes multicel·lulars (explicades en linies anteriors). Es tracta de un seguit de cel·lules tempestuoses unides cadascuna en una etapa de vida diferent.

I per últim les tempestes supercel·lulars amb la parella de corrents (ascendent i descendent), moviment quasi estacionari i clara rotació (mesocicló). Estan associades a fenòmens de temps sever com fortes pedregades, ratxes de vent molt fortes i tornados que poden superar l'F3.

[size=18]Clasificació de les tempestes[/size]

Tenim 2 maneres de clasificar la intensitat d'una tempesta en funció de l'activitat elèctrica:

taula.png

[size=18]Un exemple[/size]

Com es pot veure en aquest gràfic, primer de tot estem en la fase de desenvolupament amb un area de precipitació força reduida, menor a 2 km²/100 i una alçada màxima de reflectivitat (TOP explicat als fundaments del radar) d'uns 8 km d'alçada. La priemra descàrrega NN es produeix a les 14:42 i no es fins les 15:06 que es produeix la primera descàrrega NT per tant una diferència de 24 mintus. Això, a l'esquema anterior hem vist que corresponia a una intensitat de la tempesta FORTA.

Quan s'incia la activitat elèctrica més important entrem a la fase de maduresa, amb el nivell més alt de alçada de la tempesta (10 km). En aquest moments en que la part més alta arriba al seu màxim (arribant a la iso de -40ºC) la quantitat de llamps es dispara fins a arribar a valors de ~8 llamps el minut! Quan comença a decaure l'activitat elèctrica, es quan comença augmentar l'àrea de la tempesta preludi de l'apropament a la fase de dissipació. Quan entrem en aquesta darrera fase de vida i la tempesta perd l'alçada de 10 km es quan la tempesta té la màxima extensió però ràpidament la començarà a perdre. L'activitat elèctrica també decau de manera substancial cap al final de vida de la tempesta.

Una vegada hem vist el comportament d'una tempesta, anem a veure sobre el terreny com es comporten les tempestes a casa nostra.

[size=24]DISTRIBUCIÓ DE LES TEMPESTES A CATALUNYA[/size]

[size=18]Històric:[/size]

EBRE:

Linia blava, mitjana 10 anys

BARCELONA:

Linia vermella, mitjana 10 anys

[size=18]
ACTUAL:[/size]

Les dades dels mapes provenen d'un estudi realitzat amb les tempestes produides entre el 2004-2008 a Cataluny.

Dies de tempesta

Densitat de llamps durant les tempestes

Distribució dels dies amb tempesta i numero de llamps en tempesta de tot Catalunya i costa

Distribució dels llamps en funció del mes de l'any i l'hora del dia

Fonts: METED i SMC

Això és tot!! És força interesant el tema... si teniu cap dubte ja sabeu

Bon dia!

Ara mateix a Barcelona barri de Les Corts 10.4°C.

A veure com acaba el cap de setmana... força dificil de precisar...

Deu n'hi do l'estat de la platja Ignasi! I pensar que aquesta es una platja que normalment te moolta sorra... les platges del baix Maresme on el tren passa a tocar de la platja no deuen tenir res de sorra... Aquest cap de setmana tocara parlar de talls ens el servei de tens entre Barcelona i Mataro...

A veure com acaba tot plegat!

bon seguiment a tothom!!

Bona nit!!

Preparem-nos pel cap de setmana que com a minim, pinta molt ventat, amb una mar digna de ser fotografiada! Una nova prova de foc per les platges del Maresme que pel que ha vist avui, ja estaven a les ultimes de sorra...

Pel que fa a la precipitacio... doncs no esta clar... ploure crec que ploura si o si... molt o poc, pero ploura crec a qualsevol punt de Catalunya.... temperatures que no ho estem comentant gaire pero pujaran i molt! I les humitats tambe pujaran i molt.

En fi... cap de setmana entretingut! Poc possarem a prova de tot el que he explicat sobre radars a l'apartat d'instrumentals... caldra esperar potser a la setmana vinent on si que s'espera mes inestabilitat en forma de tempestes... pero queda massa per parlar de tot aixo!

En fi, bon seguiment i felicitats pel programa!

Bones!!! A l'apartat d'instrumental meteorològic us he deixat una explicació amb pels i senyals de com funciona un radar meteorològic!

Espero que us serveixi per entendre'l una miqueta Hi ha coses força interesants que pel dia a dia de la meteo s'han de tenir en compte!!

Aquí us deixo el link directe: https://pico.cat/forum/noticies…?start=60#71183

Vagi bé!!

Donat que no hi ha cap secció per aportar la part teòrica de la méteo... us deixo aquí un bon resum de com funciona un radar meteorològic! M'ha quedat força llarg, però esque hi ha força a comentar

Un radar meteorològic funciona emetent a l’atmosfera polsos d’energia electromagnètica amb freqüències de microones. Quan aquests polsos incideixen contra un objecte, part de la energia electromagnètica es tornada cap al radar. Aquesta “tornada” de la energia es transforma posteriorment en una imatge de la reflectivitat captada pel radar. Per tant la reflectivitat és una mesura de la capacitat dels blancs de interceptar (reflactir) i retornar la energia del radar, i depén dels paràmetres físics de l’objecte, com la grandària, forma, orientació, composició...

La energia retornada pel radar s’analitza en sistemes informàtics per determinar la posició i intensitat de la precipitació obtenint així informació sobre la velocitat i direcció del vent. Finalment aquesta informació s’utilitza per generar imatges.

Hi ha diferents tipus de radar per detectar precipitació i d’altres condicions atmosfèriques. En el cas del Servei Meteorològic de Catalunya i la seva xarxa de radars (XRAD) es componen de radars tipus doppler, de baixa potència, amb polimetria horitzontal o simple i operen de forma coherent en la mateixa banda de l’espectre electromagnètic (banda C, 5.6 GHz).

[size=18]Com és un radar de la XRAD per dins? [/size]

Agafarem la següent imatge del radar de Tivissa-Llaberia (el més nou de tots els radars de la XRAD) per veure l’estructura física del radar.

El radar meteorològic consisteix (com hem vist abans) en un sistema emissor i receptor de microones i un sistema d’apuntament (antena) capaç de moure’s en horitzontal i vertical. La tasca bàsica d’un radar es similar a la d’un far, l’antena gira contínuament per tal d’”il•luminar” un cert espai de l’atmosfera.

[size=18]Com funciona el radar meteorològic?[/size]

Aquesta antena que trobem dins l’estructura rodona del radar (radom) parteix en un moment inicial enfocant a un angle molt baix, quasi zero, emet un pols electromagnètic que dura una fracció de segon i després “escolta” per rebre la energia de retorn produïda pels blancs. A continuació, el radar gira sobre l’eix X (horitzontalment) i així fa una volta sencera. Quan ha acabat augmenta l’angle de elevació de l’antena i el procés es repeteix. La velocitat a la que es fa tot aquest procés es si més no elevada i en 5 minuts es capaç de fer tota la rotació a totes les alçades, per aquest motiu la imatge del radar que tenim pública a la web del meteocat s’actualitza cada 6 minuts.

Esquema de com actua el radar al llarg d'una presa de dades (5 minuts):

[size=18]Què és el radar amb polimetria horitzontal o simple? [/size]

Com hem comentat anteriorment els radars del XRAD es componen de radars amb polimetria horitzontal o simple. Els radars meteorològics poden ser de dos tipus, o bé horitzontal, o bé duals.

Els radars amb polarització dual funcionen amb l’emissió i recepció de dues ones diferents, unes ones que fluctuen en sentit horitzontal i altres en sentit vertical. Això el que permet és identificar més fàcilment els blancs meteorològics, diferenciar entre pluja, neu i neu fosa, detectar la presència de calamarsa a les tempestes i detectar les restes aixecades per tornados forts.
En el cas del XRAD al no disposar d’aquesta tecnologia bastant recent (començada a incorporar als radars dels EEUU cap al 2011) tindrien menys qualitat de dades com bé es pot veure en aquesta imatge:

[size=18]Limitacions dels radars, “con de silenci”[/size]

El radar meteorològic, com hem comentat anteriorment fa un escaneig de l’atmosfera en busca de blancs a diferents alçades, partint de molt a baix (inclinació de 0.5º) i pujant fins als 20º aproximadament això permet obtenir un escaneig amb aquesta forma:

Com es pot veure, s’arriba a molts quilòmetres de distància i a una gran alçada per tant una tempesta que es localitzi a 64 kilòmetres de distància amb una alçada màxima de 9000 metres es veurà perfectament al radar, però, i si la tempesta descarrega a sobre el radar? Doncs senzillament NO la detecta. Aquí tindríem un anàlisi general del “con de silenci” que es produeix just a sobre del radar:

I aquesta seria la imatge obtinguda del radar amb un tall horitzontal amb la zona del con de silenci...

[size=18]Però aquest error mai l’hem vist? [/size]

Doncs possiblement no l’hagueu arribat a veure gaire vegades per una causa i es que el SMC ha desenvolupat un procediment per esborrar els errors d’aquest tipus entre d’altres l’anomenat Imatge del radar d’alta qualitat. Però de totes formes si que s’arriba a apreciar aquest error amb d’altres tipus d’imatges que més endavant veurem... També el podem veure amb les imatges d’un radar en concret on encara no se li ha aplicat aquest procés de millora de dades, aquí teniu una imatge del radar de Puig d’Arques on es distingeixen els píxels d’error a causa d’aquest problema:

IMG-20140325-WA0043.jpg

Continuant amb la teoria... La majoria de radars estan configurats per detectar blancs a distàncies d’uns 200 kilòmetres de distància. La quantitat d’energia retornada al radar (al voltant de 10^-9 W) sol ser moltíssim menor a la del pols de la transmissió inicial (que ronda els 10³ W). El receptor del radar amplifica la senyal de tornada i utilitza la amplitud per calcular el “factor de reflectivitat”.
El factor de reflectivitat (Z) del radar correspon a la suma de la sisena potència dels paràmetres de tots els blancs que dispersen l’energia transmesa en una unitat de volum mostrada. Donada la grandària de les gotes de pluja sol mesurar-se en mil•límetres i el volum s’expressa en metres cúbics, per tant el factor de reflectivitat s’expressa en mm⁶/m³

La dependència de la sisena potència implica que les partícules grans predominen en el valor de reflectivitat calculat. Aquest exemple ens permet veure que la presència d’unes quantes gotes grans i una mica de calamarsa o pedra produeix el mateix valor de reflectivitat que centenars de gotes petites de pluja.

Els valors típics de reflectivitat del radar per pluja fina o núvols que no produeixen precipitació oscil•len entre els 10^-5 i 10; en el cas de les pluges més intenses i calamarsa el factor pot arribar fins als 10⁷ . Totes aquestes dades són força complicades de comprendre i representar per aquest motiu es va generar una escala logarítmica en decibels que facilita la interpretació de les dades. Aquesta escala es regeix per la següent expressió:

Els valors compresos amb aquesta escala es mouen entre els 0dBz quan no precipita i els 75 dBz en una tempesta amb pedra gran.
Pel que fa a les coloracions del radar, colors blaus i verds corresponen a precipitacions febles. Per sobre de 40 dBz (colors taronges – vermells ) corresponen a situacions de forta precipitació i si superen els 60 dBz (colors liles – Blancs) implica que hi ha com a mínim calamarsa. Això no vol dir que amb reflectivitats menors no es pugui veure calamarsa.

[size=18]PRODUCTES DERIVATS DEL RADAR[/size]

La imatge més comuna del radar, l’anomenada reflectivitat composta (CAPPI), és una vista en el pla de les parts més intenses del sistema que genera la precipitació independentment de la seva altitud. La reflectivitat composta és molt útil per detectar els nuclis de precipitacions intenses en els nivells mitjos i veure l’extensió de l’àrea de precipitació en els nivells mitjos i alts. En canvi, part d’aquesta precipitació pot evaporar-se abans d’arribar a terra (virgues). Per utilitzar correctament aquest tipus d’imatges es necessari comprendre la geometria de escombrat del radar meteorològic i l’estructura típica del fenomen observat. Correspon a la imatge pública del radar que ofereix el Servei meteorològic de Catalunya a la seva web.

Un altre imatge correspon a la reflectivitat en la primera elevació (PPI). Aquesta imatge la podem consultar al radar de Pic d'Agülles a les imatges que es publiquen cada 10 minuts a la web de l’AEMET. Aquest tipus de imatge corresponen a un escaneig de l’atmosfera amb el radar apuntant a un angle de 0.5º d’inclinació per tant pràcticament arran de terra. En aquestes imatges el que destaca és la correlació entre el que precipita i el que marca el radar, en canvi el contra d’aquest tipus d’imatge es la quantitat de “brutícia” que s’arriba a veure i es que qualsevol objecte arriba a ser detectat amb aquesta imatge... Un exemple de aquesta brutícia seria el parc eòlic de Rubió (Anoia) com bé es pot veure en la següent imatge:

Per tant aquestes dues imatges seria les que tindríem disponibles a Catalunya de manera gratuïta. Aquí tenim una comparativa entre els dos tipus d’imatges, on trobem les seves limitacions. Per un costat, el CAPPI detecta precipitacions que no toquen terra pel moment mentre que el PPI detecta com son precipitacions molt dèbils. Així que si alguna vegada heu dit, el radar marca més del que en realitat cau ja teniu la resposta.
Per altra banda el PPI a la imatge anterior ja hem vist els seus problemes, en el cas de Catalunya, per sort de la seva bona col•locació del radar de Pic d'Agülles (Gelida) no hi ha grans problemes, però no es pot dir el mateix d’altres radar com el de València per exemple on moltes vegades a causa de la orografia on està situat causa falses reflectivitats al radar. De totes formes més endavant veurem aquests problemes.

Un dels productes que només podem trobar de forma pública a la web de l’AEMET es tracta del radar TOP, és la representació en un pla horitzontal de l’altitud màxima a la qual s’han detectat ecos que tenen valor igual o superior a un llindar establert (típicament 12 dBZ). És un bon indicador de l’estat volumètric de l’atmosfera, assenyalant les zones amb més grau de desenvolupament vertical de les estructures de precipitació. És especialment útil en èpoques en les quals es produeixen grans tempestes, ja que facilita la identificació d’aquelles zones més actives en altitud, sobretot si el llindar de reflectivitat és elevat. Aquí teniu un exemple del producte:

També disposem de més imatges del radar, en aquest cas ja de pagament o directament privades per al SMC. Una d’elles és el CAPPI de velocitat radial. En aquesta imatge es presenta la velocitat a la qual s’apropen o s’allunyen els ecos del radar, tenint en compte que no es considera la component tangencial i, per tant, no es la velocitat absoluta. Una de les aplicacions més importants d’aquestes imatges es la identificació de convergències i en alguns casos, patrons indicatius de rotacions associades a tornados. Més endavant veurem com s’obtenen aquestes imatges i com es representen.

Com abans havia comentat, en aquest tipus d’imatge es pot veure el problema del con de silenci, aquí teniu un exemple. Just sobre la vertical del radar no s’arriba a saber l’alçada màxima de la precipitació i apareix aquesta coloració rosa que correspon a “indeterminació”.

Un altre producte derivat del radar serien els valors màxims projectats, MAX: Consisteix en un producte tridimensional, en què es presenta l’estructura volumètrica observada al radar. Projecta el valor màxim de reflectivitat en els diferents plans X-Y, X-Z, Y-Z. És molt útil per conèixer de manera bastant precisa l’estat de l’atmosfera fins a una certa altitud, tenint en compte la limitació que suposa el fet que, de vegades, es puguin superposar varies tempestes en el mateix pla. Les imatges d'aquest producte estan disponibles per exemple a EuskalMet.

Liquid integrat a la vertical (VIL): dóna una mesura de la massa d’aigua precipitable en una columna d’acord amb la transformació del valor de reflectivitat i de l’altitud de tots els ecos dins la mateixa columna. Es considera que a més VIL, més gran és el desenvolupament vertical i més intensa s’observa aquesta magnitud a la zona. Això és un altre bon indicatiu de la convecció, especialment associat a la presència de calamarsa.

Talls verticals: a banda dels productes presentats, en certes situacions resulta útil fer talls verticals dels volums entre dos punts del pla horitzontal per poder conèixer les característiques de l’estructura de precipitació (com ara desenvolupament vertical, inclinació dels nivells alts respecte dels baixos, valors dels ecos a nivells mitjans, etc.), ja que conèixer-los pot facilitar la predicció a curt termini de l’evolució de tempestes molt severes que afectin una determinada zona.

Aquests darrers tres productes no es poden obtenir ja que són d’us privat tant a l’AEMET com al SMC. Aquí teniu una recopilació de les imatges dels diferents tipus de productes.

99tipusradar.png

[size=18]RADAR DOPPLER:[/size]

Pels qui no sàpiguen en que consisteix l’efecte doppler, quan esteu en un punt quiets i escolteu la sirena d’una ambulància, en un principi sona amb un to agut i quan ja ha passat per la teva posició i es comença a allunyar el to passa a ser greu. Això succeeix a causa de la velocitat a la que arriba el so a l’observador quiet. Aquest es el principi en el que es basa el radar doppler.
Aquest procés es produeix amb les ones electromagnètiques, el radar està dissenyat per mesurar aquest desplaçament de freqüència. La magnitud i direcció del desplaçament ens permet determinar el moviment de blancs, que poden estar apropant-se o allunyant-se del radar. Aquesta mesura correspon a la velocitat radial.
Donat que es força complex el procés i que no es poden consultar els mapes tampoc explicaré gaire més, aquí us deixo una imatge de com es veu aquest tipus de radar i un tweet del SMC amb una animació sobre Catalunya:

doppler.GIF

https://twitter.com/meteocat/status/802825192317796353

Aquí tenen una animació del que es veu en les imatges del radar amb aquest tipus d'imatges:

[size=18]Falsos ECOS:[/size]

Qualsevol traça que aparegui a la imatge del radar que no correspongui a precipitació s’anomena fals eco i en trobem de dos tipus. Ecos meteorològics (tenen a veure amb l'atmosfera) i ecos no meteorològics (res a veure amb l'atmosfera).

Els falsos ecos poden estar produïts per diferents circumstàncies, es solen produir a les imatges PPI, aquí en tenim la classificació:

Ecos biològics: Produïts per ocells, ratpenats, insectes... Aquests per si sols no es detecten però moltes vegades van en grans quantitats i els radars els arriba a detectar.

Exemple de ocells aixecant el vol a les imatges del radar:

Propagació anòmala: Succeeix moltes vegades quan hi ha inversió tèrmica i les ones electromagnètiques que enviar el radar es comporten de manera diferent donant falsos ecos en forma de línies radials. Aquest n’és un exemple.

Cal dir que no sempre que es produeix aquest fals eco correspon a una inversió tèrmica, hi ha d’altres factors que ho produeixen, com serien interferències amb d’altres ones electromagnètiques que hi ha prop del radar. Aquest és el cas del radar de Valencia on les interferències amb la xarxa de telefonia produeixen aquest efecte.

Ecos de Mar: Els ecos de mar es produeixen quan el feix del radar es troba onades o esquitxos sobre el mar o un llac. Aquest fenomen es més comú quan el mar està mogut. Les característiques d’aquest tipus de falsos ecos son les següents:

1.-Valors de reflectivitat molt baixos.
2.-Apareixen a les elevacions del radar més baixes
3.-Tenen una textura fina i lleugerament granular
4.-Per lo general, la posició i la intensitat dels ecos es persistent.
5.-La velocitat radial mostra la direcció predominant del vent ja que l’onatge i els esquitxos es mouen amb el vent.

Aquest fenomen es molt habitual veure-ho al radar de Catalunya, generalment a la imatge corregida no es veu, però a les imatges del radar de Puig d’Arques en especial es veuen molt sovint a l’entrar la Tramuntana al cap de Creus. Aquí en tenim un exemple:

Fum i antiradars militars: El fum depenent de la seva composició i la seva densitat es pot arribar a detectar amb els radars a la imatge PPI especialment. Les imatges corregides del SMC tenen la funció d’esborrar aquests falsos ecos de manera que és més difícil que s’arribi a veure.
Un altre factor, molt estrany a casa nostra es els esquers (señuelos) antiradar. En exercicis militars amb avions, aquests dispersen unes partícules molt refractors que el que fan es fer equivocar al radar de manera que no puguin detectar fàcilment el pas de l’avió. Aquí, per sort, no acostuma a passar res per l’estil.

Parcs eòlics: Com ja hem comentat anteriorment, trobem certes interferències amb els parcs eòlics a Catalunya.

[size=18]ECOS METEOROLÒGICS:[/size]

Trobem també falsos ecos meteorològics, és a dir, per causes meteorològiques es produeix un eco al radar que no correspon a precipitació. Aquí a casa nostra és molt difícil de trobar.

Pas de fronts: Al passar un front fred especialment es produeix una mena de línia de baixes reflectivitats que va avançant. La causa de tot plegat es el contrast que produeix que el feix de ones electromagnètiques es comporti de diferent manera fent equivocar el radar.

Vòrtexs convectius horitzontals: Els vòrtexs convectius horitzontals són circulacions horitzontals amb rotació cap a l’esquerra que es produeixen a la capa límit i sovint son precursors del desenvolupament convectiu. Acostumen a aparèixer al radar en dies majorment serens amb intens escalfament en superfície i vent sostingut en la mateixa direcció. Es mostren al radar amb baixes reflectivitats.

Pols: Moltes vegades es diu que quan la pluja ve acompanyada de pols en suspensió i descarrega fang, el radar magnifica les reflectivitats i agafa coloracions molt altes quan en realitat no descarrega tant fort. Això és perquè la pols interfereix d’una manera diferent amb les ones del radar produint un augment de la reflectivitat de les partícules i donant coloracions de reflectivitat molt més altes. També, en zones més seques on a vegades es produeixen tempestes de sorra o pols es pot veure al radar la traça de pols moure’s amb reflectivitats molt altes.

[size=18]Ecos reals[/size]

Una vegada hem vist els falsos ecos, ara toca veure els reals, es a dir, quan el radar mostra la precipitació tal i com és. Veurem en especial la convecció, és a dir, les tempestes.

Gradient de reflectivitat intensos a nivells baixos
La majoria de cèl•lules tempestuoses contenen una regió central denominada nucli que produeix alts valors de reflectivitat, al voltant dels quals s’observen valors de reflectivitat més baixos. Normalment, contra més fort sigui el gradient de reflectivitat entre els voltants de la cèl•lula i el nucli, més intensa serà la tempesta.

La presència d’un fort gradient indica una separació brusca entre la zona que conté la calamarsa o pluja intensa i la corrent ascendent a nivells baixos, que es la font de energia de la tempesta.
Com ja hem comentat al principi, valors de reflectivitat per sobre de 60 dBz corresponen a calamarsa o pedra. No hi ha cap relació entre la grandària de la calamarsa i la reflectivitat del radar i per tant necessitarem d’altres dades per saber-ho però una senyal que ens permet identificar la presència de calamarsa es el que es denomina “pic de calamarsa” o “peak hail” en anglès. El pic de calamarsa sol manifestar-se com un eco en forma de punta o pic de 10-30 kilòmetres de longitud i reflectivitat baixa (<20 dBz) en els nivells mitjans que s’estén al llarg d’un feix que travessa el nucli de l’alta reflectivitat de la tempesta, allunyant-se del radar.
Aquest pic de calamarsa es una indicació quasi infal•lible de la presencia de calamarsa gran o pedra ja que es produeix quan els valors de reflectivitat del centre de la tempesta es troben sobre els 60 dBz. Això típicament succeeix només dins d’una intensa convecció de les tempestes supercel•lulars.

Possiblement aquest sigui un exemple de pic de calamarsa a Catalunya...

Ara anem a veure les diferents tempestes a un radar. Trobem tres tipus de tempestes en conjunt al mon. Per un costat tempestes ordinàries, les mes comuns a casa nostra. Per altra banda Supercèl•lules i per últim sistemes convectius de mesoescala.

[size=18]Tempestes ordinàries:[/size]

Les tempestes ordinàries són les més comuns donat que no necessiten gran inestabilitat per produir-se. Tenen un cicle de vida molt curt, que va de l’ordre de unes poques hores. Aquestes tempestes es formen a diari a molts punts del món i es produeixen si hi ha hagut suficient escalfament en superfície.
Aquestes tempestes es produeixen en diferents escenaris:

1.- En les masses d’aire marítimes i tropicals que constitueixen el sector càlid dels ciclons de latituds mitjanes.
2.- Rere els sistemes de baixes pressions
3.- Als costats dels sistemes de altes pressions
4.- En llocs on la topografia local es alta.

Normalment aquestes tempestes no són severes, tot i que poden anar acompanyades de calamarsa petita i fortes ratxes de vent. Tot i que no sol succeir freqüentment, les tempestes ordinàries són capaces de generar tornados de baixes intensitats.
Al radar, una tempesta ordinària es transforma en poc temps en un petit nucli de tempesta d’un diàmetre màxim de 20 km. Aquestes tempestes no tenen una forma característica, sinó que es veuen com masses amorfes que contenen un petit nucli de valors de reflectivitat alta. Tot i que diversos nuclis poden agrupar-se i formar masses més grans, aquestes també solen dissipar-se poques hores més tard.

[size=18]Tempestes supercel•lulars [/size]

Les supercèl•lules produeixen algunes de les condicions meteorològiques més violentes del planeta. Aquestes tempestes són una forma de convecció unicel•lular que es caracteritza per una corrent ascendent giratòria.
Normalment, les tempestes supercel•lulars es formen just davant del front fred i a llarg del front càlid, prop de les baixes pressions. També poden formar-se al llarg d’una línia seca. Les supercél•lules que solen durar varies hores generen quantitats gegants de pedra, tornados i a vegades vents destructius en línia recta.

La majoria de tempestes supercel•lulars es caracteritzen per dues estructures emblemàtiques:

1.- El mesocicló, una corrent ascendent giratòria que es manifesta com una parella de centres en rotació.
2.- L’arc en forma de “ganxo”, creat pels ecos de precipitació que s’enrotllen al voltant del mesocicló.

Què es veuria al radar?
Doncs una cosa semblant a aquesta. La imatge de l’esquerra correspondria al radar Doppler, si recordem d’abans, el doppler mesura la direcció de les precipitacions. Per tant veuríem el mesocicló com un eco que va en una direcció (vermell) i just al costat un altre eco que va en la direcció oposada (blau).
I pel que fa a l’estructura de ganxo, es tant senzill com veure la reflectivitat i mirar si té aquesta forma amb més reflectivitat cap a la zona de “gir” del mesocicló.

mesocicloiganxo.jpg

Aquest n'és un exemple:

Cap als segons 0:12 i 0:21 es pot veure clarament l'estructura en forma de "ganxo" en les imatges del radar de reflectivitat.
Als segons 0:45 i 0:55 es pot veure l'estructura del mesocicló amb la seva rotació en les imatges del radar de tipus "doppler".

A Catalunya no solen produir-se grans tempestes supercel•lulars tot i que alguna de tant en tant succeeix.

[size=18]Sistemes convectius de mesoscala. [/size]

Un exemple de sistema convectiu de mesoscala seria la estructura en arc. Una línia de tempestes en línia que escombren tot el territori. Al tractar-se d’un fenomen que no es produeix a Catalunya només us deixo aquesta imatge del radar on es pot veure una d’aquestes estructures. Sol durar entre força hores i sol ser molt gran. El que podem arribar a tenir aquí son algunes línies de turbonada molt més reduïts i no se fins a quin punt es considera un sistema convectiu de mesoscala.

Per últim trobem fenòmens meteorològics d’hivern que també es poden detectar amb el radar com les bandes de neu, tipus de precipitació... però no val ni la pena explicar. Tret que dir que la neu te una reflectivitat més elevada i per tant si ens trobem en una nevada les reflectivitats del radar són més elevades per aquesta causa.

Fonts: Servei Meteorològic de Catalunya, MetEd, AEMET, NOAA

Això és tot!!! Una bona parrafada ha quedat!! En fi... Si teniu cap dubte ja sabeu

Ruixats d'aquesta tarda

precipitaciotarda.jpg

Gotellades en molts casos... algun ruixadet més intens de manera local i poca cosa més.

Vagi bé!!