Un classic de els dies anticiclonics. El únic tipus de núvol que no ens agrada veure.
[Imagen bloqueada: https://images.tapatalk-cdn.com/15/11/06/c600a0b4c401b0561e0980bc22c0d3c0.jpg]
Bon divendres!!
I portem 3 dies!!! Imagina't la setmana vinent amb un panorama de 10 dies anticiclònics amb presions de 1030hPa :unsure:
No exactament... parla de "Rockons"... i si tirem de Wikipèdia...
Rockoon
Rockoon instantes después de haber sido lanzado desde una aeronave.
Un rockoon, contracción de los términos en inglés rocket, (cohete) y balloon (globo), fue una modificación de los cohetes que les permitía alcanzar mayores distancias recorridas. El rockoon era un cohete de combustible sólido que era transportado a la atmósfera superior por un globo lleno de aire, para después ser separado del globo cuando llegara a su altura máxima y automáticamente hiciera ignición. Esto permitiría al cohete alcanzar una mayor altura, debido a que ya no tendría que moverse por las gruesas capas de aire inferiores.
El concepto original del rockoon fue desarrollado por los militares estadounidenses Lee Lewis, G. Halvorson, S. F. Singer, y James A. Van Allen durante el crucero de lanzamiento de cohetes Aerobee del USS Norton Sound el 1 de marzo de 1949.
Las desventajas de los rockoons es que los globos no pueden ser manejados, y como consecuencia tampoco la dirección a la que se dirige el cohete; tampoco la zona donde caerá es fácil de ajustar. Por lo tanto, se requiere tener de un gran área donde el cohete posiblemente caerá, por motivos de seguridad.
De acuerdo con un informe de 1959 aparecido en la revista TIME, los rockoons de Van Allen no pudieron ser lanzados en el estado de Iowa por el temor de que los cohetes cayeran sobre habitantes o sus casas. Así que Van Allen convenció a la Guardia Costera de Estados Unidos para que le permitieran lanzar sus rockoons desde el rompehielos Eastwind que estaba destinado en Groenlandia. El primer globo se alzó hasta los 70.000 pies de altura, pero el cohete que estaba sostenido debajo no se encendió. El segundo rockoon se comportó en la misma manera. Con la teoría de que el frío extremo a altas alturas debía de haber detenido el contador que estaba destinado a encender a los cohetes, Van Allen calentó latas de jugo de naranja, las colocó cerca de la góndola del tercer rockoon, y éste finalmente si que se encendió.
Ostie... això pinta a descontrol total haha!! En fi.... més val que els satèl·lits que volen posar en òrbita no necessitin massa precisió perque sino... Curios...
Interesants totes les aportacions de la situació!! Però deixeu-me posar un xic més de material sobre la taula...
Ahir vaig possar el radiosondatge que no es tracta de cap simulació (com pot ser un model meteorològic) sinó que es la pura realitat del moment.
Ara us poso aquesta imatge que ara si es tracta d'una simulació d'un model que es coneix molt be el terreny, el CALMET. Amb aquest model podem justificar el vent de les estacions meteorològiques que has posat company ELPITO.
CALMET01_VENT_SFC_20151103_00_20.png
Quan entra el vespre com bé va veure, el vent terra endins perd pistonada permetent "rular" cap a diferentes direccions que variaran en funció del relleu de la zona però mar endins el vent de SW segueix bufant amb una certa intensitat. En canvi en alçada (com va detectar el radiosondatge) seguia bufant en aquesta direcció...
Us adjunto unes explicacions que he rebut de Oriol Rodríguez, un apassionat i gran coneixedor de la Meteo sobre el fenomen sever a Mont-roig del Camp, amb imatges incloses. Moltes gràcies Oriol i companys!
Ahir vam anar a comprovar quin fenomen havia afectat la urbanització Vil·la Romana - Solemio de Mont-roig del Camp (el Baix Camp). Veient les destrosses, sobretot a les pinedes del nord de la urbanització, vam veure que es tractava d'un tornado.
Va entrar per la platja, va travessar la via del tren, l'N340 i va enfilar ràpidament cap al nucli urbà. Va continuar el seu recorregut creuant la rasa del Comú, una segona via ferroviària, l'A7 i l'AP7. Es va dissipar molt a prop de la urbanització de Bonmont Terres Noves, just al NE de les cases.
El seu recorregut total va ser de 3.41 km, amb una amplada mitjana de 100 m i una màxima de 160 m. Amb les destrosses ocasionades es tractaria d'un tornado de categoria EF1. Contràriament al que sol ser habitual en les mànegues que toquen terra, aquest fibló va entrar uns quants quilòmetres terra endins i, a més, enlloc de perdre força ràpidament, es va reforçar en el tram central del seu recorregut.
Ara que tenim uns quants dies d'estabilitat, sempre va bé per aprendre més de meteorologia teórica, ja sigui amb "totxos" com els de pluviometria o comentant com es va donar una determinada situació meteorològica viscuda!
En aquest cas recupero material guardat de radar, llamps,... per analitzar una mica tot plegat a veure si podem arribar a alguna cosa ferma!
A continuació us mostro l'única imatge del radar DOPPLER per a la zona en qüestió...
radar2_2015-11-05.png
Ja us vaig enxplicar com funcionava... tot plegat un xic complex, però després de veure el recorregut comentat per l'Oriol Rodríguez queda més que evident que en aquell punt a aquella hora a la que es refereix el radar no hi havia absolutament RES que fes pensar en la presència d'un tornado.
Pel que fa a la imatge del radar en el seu mode CAPPI (Reflectivitat màxima a tota la vertical) d'aquesta mateixa hora trobem el següent:
radar4_2015-11-05.png
Imatge CAPPI a les 14:30 amb la zona on s'han trobat les destroces
Però he estat analitzant la seqüència d'imatges del radar per a aquella en hores pròximes i m'he adonat que el possible tornado/fenomen meteorològic potent hauria passat entre les imatges del radar 14:42 i les 14:48. Tot plegat, analitzant les següents imatges:
4_2015-11-05.png
Reflectivitat Primera Elevació - (Realitzada a les 14:37 - Imatge publicada a les 14:42)
radar3_2015-11-05.png
Reflectivitat Primera Elevació - (Realitzada a les 14:43 - Imatge publicada a les 14:48)
Com es pot comprovar la zona de reflectivitats amb coloracions entre grogues i taronges va escombrar la zona on s'han trobat les destroces. Però la clau la trobem a les imatges del radar en el seu mode CAPPI.
Amb aquesta imatge detectem la reflectivitat màxima a qualsevol alçada i per tant podem veure en quina fase es trovaba aquest nucli que estem seguint:
radar5.png
Reflectivitat màxima a qualsevol alçada sobre un mateix punt - Realitzada a les 14:42
radar6.png
Reflectivitat màxima a qualsevol alçada sobre un mateix punt - Realitzada a les 14:48
Com es pot comprovar, l'increment sobtat de les reflectivitats ens està demostrant que es tractava d'un desenvolupament força ràpid de la nuvolada. Això ho podem demostrar també amb aquestes dues imatges de radar TOP on es mostren les alçades màximes on trobem reflectivitat i per tant podem messurar l'alçada de la nuvolada:
| top0.png | top1.png |
El desenvolupament es força evident tot i que la qualitat de les dades és força millorable.
En tot cas, el que treiem de tot plegat, és que un nucli convectiu en un fort desenvolupament va passar per sobre de la zona on s'han trobat les destroces. Això és la base de la qual partim i acabem de veure i demostrar. A partir d'aquí, i amb imatges gràfiques i el testimoni d'aquest Oscar Rodríguez que va anar a analitzar les destroces causades podem donar per bo aquesta possiblitat d'un tornado però anem a veure perquè:
Estem parlant de tornado, però en realitat es tractaria d'un fair weather waterspout(tromba o mànega marina no supercel·lular) que va formar-se molt probablement prop de la lina costanera (on va començar el fort desenvolupament) i va avançar terra endins donat el fort fluxe de vents del SE que bufaven a la zona. Això ho podem veure clarament (tal com vaig explicar abans d'ahir) amb el radar DOPPLER i és mostra molt clarament a la imatge presa per aquest radar amb una zona de vents molt elevats just en front les costes de Mont Roig del Camp (cercle vermell). Aquesta zona on la nuvolada començava a desenvolupar-se i va començar a guanyar velocitat (en direcció cap al radar, es a dir direcció NW). Es posible que en aquest moment la mànega ja s'haguès format.
rad24.png
Les mànegues, caps de fibló o embuts que pengen de les bases dels núvols convectius es produeixen sempre en la mateixa fase i és en els primers moments de "vida" de la nuvolada, el desenvolupament (justament la condició en la que es trobava en aquells moments la nuvolada) i requereixen d'un ambient amb molta humitat per arribar a formar-se (un altre dels ingredients que hi havia en aquell momement). Juntant totes aquestes "proves" podriem acceptar com a bo la teoria que s'ha tractat d'una mànega que va tocar terra i va aconseguir avançar uns quants metres terra endins abans de desfer-se.
No cal dir que amb l'aportació de més material com podria ser imatges del doppler a les 14:42 / 14:48h i un tall vertical de la nuvolada durant la seva formació podriem veure a quina velocitat es va arribar a desenvolupar ja que amb el material actual queda poc clar fins a quina alçada va arribar la nuvolada.
També, podem utilitzar la meteodologia de descartar altres hipòtesis, en aquest cas una turbonada o front de ratxa però aquest fenòmen correspondria més aviat a una linia de tempestes i no pas un nucli convectiu aillat com era el cas.
En fi... no se si em deixo res més!! Cal dir que s'en produeixen força manegues que acaben tocant terra i aquest n'és una més! Es el que passa quan tenim les condicions de boses fredes, molta humitat i una gran font humida i càlida juntat en una situació ben maca com la que es va configurar!
Nace Bloostar, un proyecto espacial para lanzar micro y nanosatélites
bloostar-665.jpg
Este viernes, 6 de noviembre, se presenta en Madrid, Bloostar, un proyecto aeroespacial de carácter mundial, que es un lanzador híbrido con rockoons, que envía al espacio micro y nanosatélites.
Esta iniciativa, promovida por la compañía española zero2infinity, dispone de inversión nacional por parte de Caixabank, además de internacional (Hong Kong, Alemania o Francia). Su sede está en Barcelona, mientras que los lanzamientos se realizarán desde Canarias, con un centro operativo en Córdoba.
Sus promotores señalan que se trata del "único proyecto mundial de estas características", ya que este sistema permite "lanzar con el mismo peso satélites del doble de superficie y volumen".
Volen possar a orbitar satèl·lits amb un globus meteorològic o em sembla a mi?? Massa sentit no te... el globus no te les caracteristiques d'un cohet. Es necesita una certa velocitat i inclinació en la sortida del cohet per posar en òrbita un satèl·lit... A més que el globus meteorològic no arriba a gaire alçada (comparat les alçades a la que es situen els satèl·lits convecionals).
Bones!!
Interesant anàlisi de la situació d'ahir a la nit... Només volia contribuir possant el radiosondatge d'ahir nit a Barcelona:
ultim.gif
Podem veure força coses, per un costat, la atmosfera saturada fins els 700hPa i força carregada fins els 400hPa. També destacable la direcció del vent de SW fins els 600hPa (també en superfície com diu en Gassó). Per últim, els índex d'inestabilitat que marquen els -2ºC de LI i un CAPE de 645J així que valors que demostren el que també comentava el senyor Gassó d'inestabilitat per la zona. Segur que li treieu més profit a aquest radiosondatge per consolidar els vostres anàlisis 
Bon treball
Bon dia, ara 13.8C I 98% d'humitat, amb un sol esplèndid. En aquesta tercera tongada de pluja he recollit 49 litres.
Gràcies companys per les vostres respostes sobre els meus dubtes. En tot l'episodi he recollit 203 litres. Una barbaritat. Però tinc dubtes sobre la seva veracitat veient segons quins registres dels meus voltants.
L'episodi es va dividir com a tot arreu en tres parts, amb les següents quantitats: 83mm, 70 mm i 49 mm.
El meu pluviòmetre sempre ha funcionat bé, és el que ve amb l'estació Oregon Scientific Touch Screen WMR928NX
Però he de dir que en les tres ocasions diluviava, i durant molt de temps. El carrer que fa pendent baixava com un riu, i el traster de baix se m'ha inundat en les tres ocasions, cosa que només passa quan hi plou molt, de manera excepcional.
Què creieu que ha passat? Defecte de mesura o una precipitació molt localitzada?
Merci pels vostres pensaments!
Sent from my iPad using Tapatalk
Possiblement totes dues coses... Si es cert que localment poden haver precipitacions per sobre del que marquen la resta d'estacions dels voltants, la diferencia en aquest cas ha estat massa i per tant dificilment la dada sigui correcta... Aquest pluviòmetre ja deu tenir els seus anyets, aquesta estació en concret està descatalogada i el pas del temps es nota en tots els instruments digitals.
Se m'acuden varies opcions, o bé va haver alguna mena d'interferència i llavors la precipitació s'haguès sumat de cop. O directament el pluviòmetre està passant a millor vida lentament... També entra la possibilitat que estiguin fallant les piles... De totes formes, la manera per solucionar el problema és ben senzilla i força econòmica i es comprar un pluviòmetre manual senzillet... Així podràs comparar les dades i veure si tenen certa coherencia!!
Bona sort
Bon dia!!!
Aquí us deixo el video-resum de tot el temporal!!
Per cert, aquí a Les Corts ni una dècima vam recollir amb la situació d'ahir nit!! I a pocs km, 100L!!! Deu n'hi do...
Bon dimecres
Voldria fer una pregunta als companys del fòrum. El meu pluviòmetre ha registrat 153mm en aquest episodi, aquí a la zona del Baixador de Collserola. Plovia moltíssim, a estones amb intensitats superiors als 100 mm/h. Això és correcte? Ho dic perquè veient segons quins registres de no gaire lluny d'aquí, el meu sembla altíssim.
Merci, companys!
Sent from my iPad using Tapatalk
Es moltisim comparat amb el que han enregistrat d'altres estacions i les estimacions fetes pel radar tampoc concorden amb aquest pics... A veure si pots dir-nos la marca i model del pluviòmetre i la seva ubicació... Se m'acuden diferents opcions del perquè de tot plegat però millor dir-ho amb més dades
Ara a Les Corts va plovent... poca cosa!
Bon seguiment!
Poc a poc es va animant el radar per la costa central! Ja toquen terra cap al Baix LLobregat - Barcelonès - Maresme! Poden descarregar amb ganes allà on ho facin tot i que sembla seran fenòmens força locals!! Força diferencies d'acumulacions entre punts pròxims! Veurem com va el vespre!!
lastPPI3_2015-11-03.png
A l'apartat d'Instrumental Meteorològic he fet una petita aportació de pluviometria... on posar un pluviómetre, percentatges d'error en la recollida de precipitació,... És un tema que s'ha parlat força amb el temporal d'ahir que va anar acompanyat de molt vent la precipitació que va caure! Aquí us deixo l'enllaç, la meva recomanació és llegir-ho amb mooolta calma! Es força interesant i amb moltes imatges i gràfics, que no us espanti la llargària: https://pico.cat/forum/noticies…start=80#134768
Bon seguiment!
[size=18]LA PLUVIOMETRIA
[/size]
[size=18]ACUMULACIONS DE PRECIPITACIÓ[/size]
Els pluviómetres ens permeten determinar la quantitat de precipitació que cau a un determinat punt sobre el terreny. Mitjançant una relació directa entre obertura de l'embut i acumulació en cm de precipitació podem saber la quantitat de precipitació caiguda en el punt on es troba el pluviómetre.
Però no és l'unica manera de determinar la quantitat de precipitació caiguda. Amb l'us del radar meteorològic podem fer una estimació (amb menys detall) del que ha pogut descarregar un ruixat sobre una determinada zona. En aquest post, ens centrarem més aviat sobre les precipitacions recollides pels pluviómetres, però analitzarem la consistència de les dades que ens ofereixen i com millorar aquestes dades.
[size=14]Pluviómetres + vent[/size]
Com bé podiem suposar, quan fa vent el pluviómetre te un marge d'error més gran, però exactament a quant equival? És una bona pregunta perque sabent el percentatge d'error podriem fer el càlcul de la precipitació real. A continuació veurem com es comporta el vent i la pluviometria sobre diferents casos simulats.
El vent interacciona amb totes les gotes de pluja que fan que caigui amb un determinat angle sobre el pluviómetre o qualsevol altre superfície. En funció del tipus de d'hidrometeors (gotes petites, gotes groses, neu, ...) aquests cauran amb diferent angle en funció del vent. Ara possarem l'exemple de gotes líquides de 2 milímetres que podríem considerar gotes "normals".
[size=14]Vent en calma:[/size]
comet1.png
Simulació de pluja amb gotes de 2mm i vent en calma
Com es pot observar, el pluviómetre está totalment alineat amb la direcció en la que cauen les gotes de pluja (imatge esquerra) i a la imatge de la dreta podem comprovar com la capacitat de captura ideal coincideix amb l'efectiva. En posteriors simulacions veurem com aquesta coincidencia d'ambdues capacitats de captura varien fet que genera errors de captura de precipitació.
[size=14]
Vent de 5m/s (18 km/h)[/size]
comet2.png
Simulació de pluja amb gotes de 2mm i vent de 18km/h
Aquí ja podem començar a veure com l'àrea de captura Ideal i Efectiva ja presenten divergències i per tant començarem a enregistrar un petit error que més endevant veurem de quin percentatge es tracta.
[size=14]Vent de 10m/s (36km/h)[/size]
comet3.png
Simulació de pluja amb gotes de 2mm i vent de 36km/h
En aquesta imatge ja es veu clarament com l'error comença a ser força important i l'error que enregistrarem serà força elevat.
[size=14]
Vent de 15m/s (54km/h)[/size]
comet4.png
Silumació de pluja amb gotes de 2mm i vent de 54km/h
Un angle de caiguda de la precipitació molt important i un error força destacable, podriem dir que aquí la precipitació que reculli el pluviometre serà poc representativa del que realment ha caigut.
[size=14]Vent de 20m/s (72km/h)[/size]
comet5.png
Simulació de gotes amb gotes de 2mm i vent de 72km/h
En aquests termes ja no tindria cap sentit fer una lectura del pluviómetre on l'area efectiva seria ben escasa... les gotes entrarien en un angle de caiguda de pràcticament 90º i es perdria gran quantitat de precipitació.
Però exactament de quin percentatge estem parlant? Doncs el que perdrem es un 2.2% de precipitació per cada 1m/s (3.6km/h) o el que és el mateix, cada 10km/h un 6% de pérdues. Per tant obtenim que amb vents de 18km/h perdem un 11%, per 36km/h un 22%, amb 54km/h el que perdrem és 33% i amb els 72km/h la tasa d'error serà d'un 44% percent! Tot això suposant que l'hidrometeor és de 2 milímetres!!
Ara suposarem que tenim la mateixa velocitat del vent (10m/s = 36km/h) i canviem el tipus de hidrometeor que precipita:
[size=14]Gotes de 2mm[/size]
comet6.png
Simulació de gotes de 2mm i velocitat del vent de 36km/h
Aquest és el cas que hem vist a l'apartat anterior. Les gotes de 2mm són les més habituals de caure i el percentatge d'error en aquesta situació seria d'un 22% d'error.
[size=14]Gotes menors d'1mm[/size]
comet7.png
Simulació de pluja amb gotes de <1mm i vent de 36km/h
Quan les precipitacions es produeixen amb pluja fina i un vent marcat de 36km/h el percentatge d'error pot superar el 30%!!
[size=14]Gotes majors o iguals a 3mm[/size]
comet8.png
Simulació de pluja amb gotes de més de 3mm i vent de 36km/h
Quan la pluja està formada per gotes groses, aquestes gotes més dificilment són arrosegades pel vent i per tant l'angle de caiguda és menor, fet que produeix una menor pèrdua de precipitació al pluviòmetre, en aquest cas parlariem d'un 10% aproximadament.
[size=14]Flocs de neu[/size]
comet9.png
Simulació de precipitació en forma de neu i vent de 36km/h
En situació de nevades amb vent, quan aquest bufa a 36km/h podriem arribar a perdre més del 40% de la precipitació real que està caient! Els flocs de neu són poc pesats i fàcilment són moguts pel vent. En aquest cas tampoc tindria sentit fer la lectura del pluviòmetre!
[size=18]
Turbulència i pluviòmetres[/size]
Per sort, tenim un fenòmen que ens permet compensar tots aquests errors comentats anteriorment, la turbulència. Tot obstacle produeix una certa distorsió del moviment de l'aire i el pluviòmetre també. Aquesta distorsió permet generar petits moviemnts descendents sobre la superfície del pluviómetre que permeten millorar un xic la capacitat de captació del pluviòmetre. Al següent gràfic es mostra clarament aquest moviment en velocitats de 36km/h.
comet10.png
Efecte de la turbulència sobre la superfície d'un pluviòmetre
El terra també s'encarrega de produïr aquesta turbulència de manera que si coloquem el pluviómetre prop del terra aconseguirem reduir el percentatge d'error. Al següent gràfic simplificat ho podem veure:
ground_turbulence_trees_1.jpg
Gràfic simplificat de la caiguda de precipitació amb un pluviómetre prop de terra
Però tots els objectes produeixen aquesta turbulència que fa empenyer les gotes amb un angle d'incidència a terra més directe. Així que si aconseguim possar el pluviómetre més a prop de terra i al costat d'arbres o edificis produirem una major turbulència sobre la zona on es troba el pluviómetre i per tant una millor aproximació a la lectura real de la pluviometria d'aquell punt. Aquí l'exemple del comportament de les gotetes de pluja :
comet11.jpg
Gràfic simplificat de la caiguda de precipitació amb un pluviòmetre prop de terra i amb arbres que produeixen turbulència
Compte!! Ha d'estar aprop de l'arbre/edifici però no a tocar ja que produïria un altre tipus d'error causat per un obstacle!! El pluviòmetre ha d'estar lliure d'obstacles a uns 30º d'inclinació respecte l'embut en totes les direccions!!
Un altre opció per compensar aquest error (ja destinat a pluviòmetres més cientifics que no pas les nostres estacions) és incorporar-li unes pantalles especialment dissenyades per produir aquestes turbulències a la zona del pluviòmetre i millorar la qualitat de dades:
comet12.jpg
[i]Imatge de pluviòmetre de la NOAA amb anella per a una millor captació de la precipitació utilitzant el principi de la turbulència per millorar les dades
Així doncs, després de veure tots aquests problemes que comporta el vent i el tipus de precipitació que cau obtenim el següent gràfic on es mostra la relació entre velocitat del vent (eix X) i el factor de subestimació que pot arribar a produir un pluviòmetre. Com que depen del tipus d'hidrometeor que precipiti i la ubicació del pluviómetre la gràfica no es exacta i trobem tota una zona en color groc que dependrà d'aquests factors esmentats.
grafic.png
Gràfic de relació entre velocitat del vent i subestimació dels pluviòmetres
[size=18]
Els pluviòmetres i les seves característiques[/size]
La part clau en un pluviòmetre és el seu embut. Conta més gran, millor capacitat de captació tindrà el pluviòmetre. El que es recomana és que com a mínim tingui 100mm de diàmetre (10 centímetres), tot que els pluviòmetres més avaçats arriben a tenir 200mm! Contra més petit sigui l'embut tindrem més possibilitats que les precipitacions estiguin subestimades.
Un altre dels factors clau es si es tracta de manuals o automàtics. Els pluviómetres manuals tenen el perill del manteniment. Aquests pluviòmetres, al acumular la precipitació dins el pluviómetre pot donar-se el cas de evaporar-se part de la precipitació enregistrada si no es fa una correcta observació de la precipitació caiguda just després de precipitar.
Pel que fa als automàtics, la neu és un gran impediment i per tant necesiten de calefactors per desfer-la, del contrari la neu s'acumularia a l'embut i impediria que entrés dins el pluviómetre fet que comportaria la perdua de gran quantitat de precipitació. Tot i així, la millor manera d'estimar la precipitació caiguda en forma de neu és mirar les acumulacions a terra per contrastar el que ha detectat el pluviómetre.
pluvio.png
Evaporació de la neu acumulada a l'embut del pluviómetre
Per últim, hi ha diferents aspectes importants a tractar als pluviómetres automàtics com seria l'angle que té el pluviómetre o la precisió del balancí. Si l'angle es molt petit, hi ha la possibilitat que molta de la precipitació reboti sobre les parets de l'embut i es torni a sortir de manera que l'error que acumulariem seria força gran (cas de la PCE per exemple) o la precisió del balancí, si aquest medeix amb unitats massa grans es pot perdre les precipitacions més febles com en el cas de les Oregon amb precsió d'1mm.
pce-instruments-pluvi_metro-387813_673405.jpg
Pluviòmetre de l'estació PCE-FWS20
La millor manera de determinar la precipitació caiguda en un determinat punt amb pluviómetre és utilitzant com a mínim 1 pluviómetre manual de gran obertura (>100milímetres de diametre) i capacitat (>100mm) situat a un lloc prop de terra i mínimament protegit per objectes que es situin aprop però que no suposin cap obstacle. Amb això, i un bon manteniment podrem tenir bones lectures de precipitació sobre aquell punt i si les podem contrastar amb dades de radar aconseguirem tenir la màxima fiabilitat de dades.
FONT: COMET
Aquí us deixo el mapa realitzat pel Servei d'acumulacions totals de l'episodi...
CS4dgFYW4AAUCoe.png
Una bona regada a la totalitat de Catalunya :silly:
Bon dimarts!
Bon dia!!
Ara que hi ha força més calma meteorològica vaig a fer un comentari constructiu sobre la imatge del DOPPLER del meteocat. Es cert, que aquest producte del radar meteorològic es força complex, fins i tot dificil d'explicar com funciona però es molt potent! El cas es que ahir s'insinuava que la convergencia de vents possitius i negatius que reflectia la imatge era possiblement la causant d'un tornado a Mont Roig del Camp. Aquí us adjunto el tweet en qüestió:
tweet.png
El radar DOPPLER certament ens permet detectar zones on molt possiblement hi hagi un tornado (potent). Per trobar-los, hem de saber una mica en què consisteix aquest producte que ens ofereixen tots els radars meteorològics moderns!
Quan escolteu una ambulància venir cap a vosaltres sona amb un to diferent a quan marxa veritat? Doncs això és coneix com "Efecte DOPPLER". Utilitzant aquest mateix principi al radar meteorològic l'apliquem de la següent manera:
El que fem es llençar un pols d'energia electromagnètica en totes les direccions, amb això mesurarem la velocitat a la que s'allunya o s'apropa la precipitació respecte el punt "X" que es el punt on es troba el radar que llença el pols electromagnètic! Per tant es tracta d'una velocitat RADIAL el que ens mostra la imatge no pas LINEAL (que es com estem acostumats a llegir mapes de velocitats de vent a models meteorològics). D'aquesta manera no existeix cap zona de convergència de vent!
11947527_425312024324300_4270497629111662015_n.jpg
Imatge DOPPLER en condicions de normalitat
Llavors, per detectar tornados (GRANS) al tenir una direcció diferent a la de la resta de vents que dominen a la zona, el radar ens mostraria uns quants píxels amb una velocitat contrària a la de la resta de punts que l'envolten perquè notaria com el vent en aquell punt te un moviment diferent a la resta. Però compte que ha de ser un tornado gran!! Si mirem en una escala el mapa... un únic píxel representa tota la ciutat de REUS per tant com a mínim (molt mínim) el tornado hauria de fer la mesura de 4 ciutats de Reus per veure-ho a aquesta imatge del radar i per tant tractar-se d'un F4/F5!!
El que sí podríem veure, relacionat amb un tornado, es un mesocicló indicador de la presencia d'una supercèl·lula i per tant possibilitats elevades d'haver un tornado. Aquestes estructures tenen un gir antihorari independent d'on bufi el vent... les estructures fàcilment poden tenir una desena de kilòmetres d'ample i per tant fàcilment les identificaríem a aquesta imatge del radar però en cap cas es mostra!!
12208666_425312020990967_810262263385197478_n.jpg
Amb tot això no estic desmentint, ni molt menys, que no hagi hagut un tornado que podria ser, el que vull explicar és que la imatge mostrada del radar doppler i la "explicació" de la imatge ni permeten veure el tornado, ni està correcte l'explicació del que veiem.
En fi... és perfecte explicar nous productes dels radars meteorològics per les xarxes socials, però que la informació sigui veritat, no serveix de res explicar coses equivocades!
Per cert, a l'apartat d'instrumental meteorològic del fòrum hi ha més info sobre com funciona el DOPPLER i d'altres productes que ens ofereixen els radars meteorològics.
asi torna a estar el PPI.
lastPPI3_2015-11-02-2.png
Només una puntualització. Quan hi hagi precipitacions moderades sobre el radar de la Panadella (Oest de l'Anoia) millor no utilitzar aquest producte... perd força resolució a mitja i llarga distància. Per mirar aquesta imatge de PPI, caldria seleccionar un altre radar meteorològic que no estigui afectat per la pluja... pero no podem ja que les dades no són obertes :dry:
També parlant de radars... deu n'hi do la perla que han llençat a twitter els del meteocat amb una imatge del DOPPLER!!! Senzillament surrealista el que han dit i explicat!!
Així tenim la imatge del satèl·lit Infraroig tèrmic!
Contra les coloracions siguin mes fredes, representa major elevació dels núvols per tant major desenvolupament vertical (donat que el que tenim just ara a la peninsula són nuvolades de caire convectiu).
TIRC.jpg
Bon seguiment!
MOLT BON DIA!!!
Ja el tenim aquí aquesta jornada de dilluns ben maca!!! Res més a afegir en quant a prediccions, ara radar (els teniu tots a http://www.catradars.tk) i satèl·lit on aquí teniu la darrera imatge:
m8_avancat_2015-11-02.jpg
Bon seguiment!!
Pero quan ha plogut per a que el pont estigui aixi!!! Jejejej
Bon temporal el que estem tenint, demà tocarà sostre amb onades puntualment per sobre dels 3.5 metres. No es un gran temporal però al ser de SE pot fer mal a les platges!
Així es presenta el satèl·lit a hores d'ara amb tots els tipus de núvols i estructures que es poden apreciar a les imatges!
satelite_2015-11-01.png
Veurem com es va movent al llarg del dia!!
Buenos dias.
Soy nuevo en este foro, lo sigo desde hace mucho tiempo de manera anónima y en "modo usuario", siendome muy utiles los comentarios y predicciones de los "cracks" que participais comandados por el Mestre. Me gustaría colaborar tambien con mis datos y comentarios, aunque mucho más discretos.
Saludos.Temperatura actual 17,7ºC
Humedad 43%
Presión 1022 hpa.
Benvingut!! I estrenant per aquesta situació especial!! Uns bons 60/70L podries recollir al barri de La Marina de Bcn!!
Bones!!
Us deixo aquest mapa recen actualitzat d'acumulacions per aquest dilluns des de les 6h del matí fins dimarts a la mateixa hora. Sembla que el prelitoral català serà on trobariem el gruix de precipitacions a més del Pirineu Oriental un clàsic en aquestes situacions!! Zona de Vall de nuria/Queralbs, Vallter... Son llocs on podrien rebre més de 200 litres en tot l'episodi!
wrf_151101_s00_09_cumul24_54.gif
I les precipitacions moltes d'elles de caire convectiu podrien anar acompanyades d'alguna llampegada però el que realment destacarà seran les veritables cortines d'aigua continuades que descarregarien. A continuació us deixo el mapa de CAPE + LI previst per dilluns al vespre:
wrf_151101_s00_09_45cape_zoom.gif
Com es pot veure, amb valors de més de 800J/Kg que marca el CAPE i uns valors LI inferiors als -2ºC tenim les condicions suficients com per produir-se algunes tempestes embegudes en mig de les grans mases de precipitació que ens afectaran al llarg del dia. Durant el matí aquest mateix model mostra valors d'inestabilitat similars cap a l'extrem sud.
Ja per acabar, us deixo dos meteogrames per les ciutats de Barcelona i Tarragona on es veu perfectament l'augment de l'humitat al llarg de tot el dia de dilluns i especialment el tall sobtat de la humitat pràcticament a totes les capes a l'hora abans de mitja nit!
meteogram.png
Ben interesant està el tema!!
