Posts de litonevada

    D'acord doncs! Però la gestió és quelcom molt complex, i l'administració no sol anar gaire més enllà dels diners. La industrialització dels vallessos i del Baix Llobregat no és quelcom d'anar fent, l'administració ho ha permès i se n'ha lucrat.
    A vegades el que més ha funcionat és protegir aquests llocs com si no existissin, no parlant d'ells gaire alt. D'aquesta manera, a part del paisatge, es conserven les activitats tradicionals i la biodiversitat.

    Tandebò poguéssim confiar amb què el terme "gestió" fos positiu, però molte vegades no es fan amb una visió global del conjunt.
    Els estanys del Tordera han estat gestionats i, ara, es troben envoltats de carreteres, exòtiques, carrils bici, gent que agafa granotes, quads i polígons industrials.

    En tot cas, s'han de crear noves XN2000, ZEPA i PEIN com els Secans del Pla de Sió, a pocs quilòmetres de Guissona. Una de les àrees de reproducció del sisó més importats de Catalunya i d'Espanya. Ningú ho coneix, però les directives europees i els seus valors naturals el mantenen intacte. Sense promoció ni destrucció.
    Encara que sense estar-hi ficat semblin exageracions; una casa rural, un restaurant o un tiu portant a grups de gent periòdicament allà al mig, limiten en gran mesura els valors naturals més sensibles d'una àrea natural.

    Una regió preciosa.
    Aquests llocs són bells per ser desconeguts. I hi ha molta gent treballant per la conservació d'aquests hàbitats, on hi trobem el sisó i el botxí meridional, per exemple.
    No crec que fos bó que a la gent li donés per anar a passar el finde com al Montseny o a Núria. La "marginalitat" els fa grans i de serveis ja en tenim arreu.

    Si volen que vagin a veure els regadius insostenibles de Torres del Segre, amb els seus aberrants camps de fruita florits. És increïble que la gent pagui per anar a llocs degradats que ens xuclen el 60% de l'aigua total que consumim i destrueixen sense retorn la biodiversitat originaria (secans). Els pagesos d'allà (dels regadius, no de la Segarra) deuen estar contents: destrueixen el paisatge, s'empassen l'aigua i, a sobre, els venen els barcelonins a admirar-ho i gastar.

    Molt guapa Jordi, algun dia vull una bassa així.

    A veure si em pots ajudar amb aquest arbret caducifoli.
    Es trobava en una vessant seca de brolla calcícola, en el domini del romaní, bruc boal, argelaga negra i gatosa.

    r1.jpg

    r2.jpg

    rr.jpg

    Un gatell aprofitant algun repunt de l'aqüífer o àrea impermeable?

    jaja ostres no crec que hagi sigut jo :whistle: . Amb ells vaig plantar aurons blancs, lledoners i un freixe i fan goig.
    Per aquí mai he vist un torminalis jove a ple sol, però és totalment correcte que l'impacte del trasplantament també hi té molt a veure. Els dos factors combinats? Ja faré fotos. De fet, no estan morts, hi ha alguna fulla inferior encara sana, però si estan així al maig...


    Els cargols els vaig pillar in fraganti. Està tota la safata plena de babetes. Com que vaig posar unes 20 llavors a cada recipient, encara hi ha alguns que estan sortint... però no se'm acut res per protegir-los. Creu-me que un cargol adult pot cruspir-se 5 petits (de cotiledons+2 fulles) en qüestió d'hores.

    Per aquí hi ha força minor. Si bé és cert que la majoria quan arriba als 25-30 comença a assecar-se.

    Amb això dels autòctons sóc molt reticent, sóc dels que no dono la nacionalitat ni al lledoner ;)

    Precioses Jordi, la vas germinar de llavor silvestre?

    Aquesta setmana els cargols se m'han fotut tots els oms, fins a 10 en una sola nit, amb cotiledons inclosos.
    O se'm acut algun invent que no impliqui químics o m'oblido de safates.

    A més, s'han cremat dos dels tres torminalis que vaig plantar aquest hivern. Els que els toca el sol de ple. No sabia que eren tan sensibles :sick: . L'altra també acabarà igual al juliol.. En canvi, un de llavor de la zona plantat a l'ombra d'un avellaner està perfecte.
    Ahir vaig trobar bons exemplars per la plana, sota rouredes de roure pènol protegides. Només hi ha exemplars grans allà on els pro-gestió forestal/biomassa no passen amb la serra, destruint tot el sotabosc i arbres no dominants que requereixen ombra... És increïble que aquestes feines, si es fan, les facin autèntics negats del medi. Els he arribat a veure talant moixeres i deixant robínies.

    La setmana que ve aniré a buscar-ne d'aladern. Espero que no els agradi tant als cargols :whistle:

    Si la planta estava a cota 100 a la riera d'arbúcies em sugereix que s'hi produeix una inversió tèrmica acusada, segurament s'hi escola l'aire fred que baixa del Montseny, creant un hàbitat fresc i humit. Segurament hi ha d'haver mes joïes botàniques que es trobin a una cota molt més inferior del que els hi pertocaria!.

    Bé, i ón són les fotos de les orquídies? ;)

    Sort amb els oms!. Fes un reportatge amb aquests arbres no afectats!

    És el meu mòbil que s'ha desconfigurat!, haig de borrar-ho tot i tornar a començar!!! :S

    Per la vall del Tordera les espècies eurosiberianes es troben sempre entre els 0-200m. Roures, oms, grans freixedes, verns, moixeres de pastor, etc, sempre a la plana. Inclús tenim rodals de roure pènol a les zones més enclotades, formant boscos inundables.
    A la que puges dels 200 només trobes suber, pinaster i ilex com a dominants.
    El motiu principal és el nivell freàtic elevat a la plana. Però també la inversió com dius. Mai he trobat gaire sentit a la típica gràfics piramidal dels tipus de vegetació, al nord-est no es compleix enlloc.

    Només vaig trobar Serapias lingua i alguna laxiflora. Quan hi torni en faig millors!

    [quote='jordi roca','NATURA i MEDI AMBIENT'][quote='litonevada','NATURA i MEDI AMBIENT']Jordi, alguna idea sobre aquesta planta? La vaig trobar l'altre dia fotografiant orquídies, però no em quadra amb rres.


    I tant!!!!, es diu bújula,(Ajuga reptans), es propia d'ambients molt humits de la muntanya mitjana, s'expandeix per tiges rastreres com la maduixera formant mates, de fet fa dos anys en vaig plantar una en un racó fresc del camp i s'ha multiplicat per 40!
    Malauradament tinc problemes amb les fotos i no les puc pujar.... per això fa dies que participo poc!!!


    Genial, quin luxe tenir-te al fòrum. Aviso que seré pesat penjant PNI (plantes no identificades) ;)
    Estava a cota 100m, sola, a la llera de la Riera d'Arbúcies.

    Per cert, m'he iniciat en el tema de les safates forestals. De moment ja m'han germinat una trentena d'Ulmus minor provinents d'exemplars grans de la zona, que presumiblement no els afecta la grafiosi. A veure com va.

    PD: A mi les fotos se'm pugen com sempre, a veure si algú et pot ajudar.

    Realment per aquí les glaçades han deixat un escenari un tan catastròfic. Lledoners, nogueres, cirerers, robínies, multitud d'herbàcies, etc, estan totalment socarrimades.
    Tampoc passa res. Això sol afectar més a les espècies foranies que a les autòctones que ja estan preparades. Roures, aurons, pins, alzines, freixes, gatells, salzes, ginebres, etcetc mantenen els brots tendres com si res.

    Bones!
    Per aquí estem tenint relativament sort i ja portem 3,6mm amb 11ºC. Realment una situació difícil de predir, sobretot de cara a demà, que en principi tindrem un dia gris de pluja a la plana i de neu a la muntanya mitjana (Montseny? probablement). Tot dependrà de l'extensió de la precipitació.

    Divendres dia de glaç al matí. Emocionant..

    Cap de setmana millora no completa. I la setmana que ve discrepàncies, creuem els dits.

    Bones Jordi la Scilla hyacinthoides és al·lòctona, no?

    La glaçada d'ahir al tram mig del Tordera (-2ºC) va afectar greument els brots tendres de les espècies vegetals que menys suporten el fred tardà com ara les nogueres i les falgueres.

    DSC_0001.JPG

    DSC_0006_2017-04-22.JPG

    Per aquí màxima de 24,8ºC. Aquest mes de març és per emmarcar, més fins i tot que el febrer.
    La tendència és clara i ser cegament optimista en aquest aspecte no ho trobo lògic. En aquest fòrum ven més el "no estamos tan mal" que la realitat, però que voleu que us digui...
    Hem tingut 1 mes d'hivern i ara tenim un març que és maig i un febrer que és abril. I si, potser el gener va entrar dins la mitjana, però i que? Un mes no compensa l'anomalia general.

    Doncs el GFS i l'Europeu segueixen pintant diferent. El primer marca una situació de pluges típica d'abril/maig, mentre el segon marca inestabilitat més pròpia del mes que ens trobem. Una mica més a l'oest i ens quedem " a dos veles", i els índexs NAO fan pensar en un altra possible "bluff", així que de moment a esperar.
    D'acomplir-se, però, sembla que al País Valencià es tronarà a inundar. Aquí mai ens tocarà?