Com be diu en Sisco:
He trobat aquest article: https://www.bolets.com/l-apagallums
Possibles confusions amb l’Apagallums
Aquest apartat li donarem una importància especial ja que hi ha varies varietats de lepiotes que poden ser susceptibles de confusió. Moltes d’elles tòxiques però també algunes de mortals. Com a resum general, els exemplars tòxics que es poden confondre amb l’Apagallums, són de dimensions reduïdes. Per tant, recomanem collir exemplars que no siguin joves i així evitem possibles confusions. Ho separarem en tres apartats:
1) Confusions mortals
ApagallumsLepiota Brunneolilacina: el diferenciarem perquè el barret com a molt arribarà als 7cm de diàmetre. Les esquames del barret són d’un color rogenc i l’anell està envoltat per tonalitats verdoses. És un bolet que apareix principalment al litoral, a zones sorrenques a finals de temporada.
Lepiota Helveola (lepiota bruna): el diferenciarem perquè el barret com a molt arribarà als 10cm de diàmetre. El seu peu esta tenyit de roig i quan el tallem pel mig la seva carn es torna rogenca.
Amanitas varies: el fet de ser un bolet que té bulb pot portar a gent poc experimentada a confondre l’Apagallums amb algunes amanites, tot i que és difícil, l’Amanita Pantherina que és de similar color. Com a trets distintius generals, les amanites no tenen bulb sinó volva, i l’anell és fixe, en canvi el de l’apagallums l’anell és corredís.
2) Confusions tòxiques
Lepiota cristata: presenta una olor molt desagradable, amb un mamelló sempre present amb tonalitats vermelles i taronges. El peu és vermellós. Arriba com a molt als 5cm de diàmetre.
Lepiota Felina: apareix sobretot en coníferes, desprén una olor de florit i el seu diàmetre no supera els 4cm.
Lepiota Clypeolaria: apareix sota frondoses, pot arribar fins als 8cm de diàmetre i el seu peu és blanc.
Lepiota Ignivolvata: apareix en coníferes de terrenys calcaris, és poc corrent. El barret pot arribar fins als 13cm de diàmetre. Les esquames del barret són rogenques i la base del peu es torna ataronjada amb l’edat
Lepiota Ventriosospora: de les mateixes característiques que la lepiota clypeolaria, habita principalment en boscos de pi i les esquames del barret són de color groc.
Macrolepiota Rhacodes: o de cama blanca, amb unes esquames molt marcades al barret de color bru. La seva carn es posa vermella amb el tall i el seu bulb és molt voluminós. Pot arribar a fer fins a 15cm de diàmetre.
3) Confusions amb espècies comestibles
Macrolepiota Rickenii: amb un peu més fi amb tonalitats rogenques la qual pot arribar fins als 10cm de diàmetre.
Macrolepiota Excoriata: la diferència més vistosa és que les esquames del barret són d’un color molt clar, tirant a crema. Pot arribar a fer 15cm de diàmetre.
Macrolepiota Mastoidea: el seu mamelló és molt pronunciat i d’un color molt clar, tirant a roig. El seu peu també és rogenc i pot arribar fins als 12cm de diàmetre.
Bona nit.
Cel ras i encara bufa una mica de mestral, 8°C de temperatura i 1008 hPa de pressió.
El bolet que ha penjat l'Afred com molt bé diuen alguns companys és un apagallums, diuen que és un bon comestible, jo tot i que l'he provat no m'acabat de fer mai el pes i per molts que en trobi no els agafo mai, i compte que n'hi ha alguns de s'hi assemblen molt i són tòxics.
Bon seguiment.