Deixo dades del Parc Central del districte de Nou Barris (Barcelona):
Temp. actual: 24,6ºC
Humitat: 53%
Pressió: 1018 hPa
Temp. màxima: 24,6ºC a les 14:30h
Temp. mínima: 19,8ºC a les 4:42h
Domini del sol amb un ambient càlid i xafogós.
Pel que fa als propers dies, a partir de divendres pujada clara de temperatures que ens deixarà un cap de setmana de ple estiu, encara que sense assolir valors extrems.
Per cert, us heu imaginat alguna vegada com seria el clima al nostre país durant l’últim període glacial fa nomès 20.000 anys?
M’he permès, tenint en compte les dades que es tenen sobre l’últim període glacial, fer una petita reconstrucció del clima d’aquella època, agafant com a referència un punt qualsevol de la costa central (on per exemple està l’actual Barcelona).
Desde els orígens, la Terra ha viscut diferents cicles climàtics combinant períodes glacials (clima extremadament fred) amb períodes interglacials (clima suau o càlid).
De fet, els períodes glacials són els grans dominants de l’història de la Terra (tenen una duració mitjana entorn als 100.000 anys), i els períodes interglacials es consideren petites “finestres” de temps suau o càlid entre glaciació i glaciació (una duració mitjana de nomès 10.000 anys).
Actualment, desde fa aproximadament 12.000 anys (ja hem superat la duració mitjana que tenen els periodes interglacials) ens trobem en un període interglacial anomenat Holoceno, que gràcies al seu clima suau o relativament càlid ha permès el progrés i el desenvolupament de l’espècie humana fins als nostres dies.
Anteriorment a aquest període interglacial anomenat Holoceno, vam tenir l’última glaciació, anomenada amb diferents noms en funció del lloc del món (a Europa anomenada Wurm), que va començar fa 110.000 anys i va acabar fa 12.000 anys (va durar sobre la mitjana dels 100.000 anys), amb un màxim glacial que es va donar fa 20.000 anys.
Durant aquest màxim glacial a zones de la península ibèrica com l’àrea del Cantàbric i gran part de l’interior de la península (les dues messetes) tenien temperatures mitjanes entorn als 10 graus inferiors respecte a les actuals. La façana mediterrània on hi ha actualment Catalunya i la Comunitat Valenciana tenien mitjanes 8 graus inferiors respecte a les actuals, i a zones com l’actual Andalusia i Murcia hi havien mitjanes entorn als 6 graus inferiors a les d’avui dia.
Al nostre país el paisatge dominant eren les grans estepes i la tundra, nomès en aquelles àrees més favorables creixien petits boscos de coníferes ja que en general l’ambient era extremadament fred amb poques precipitacions.
La fauna glacial estava caracteritzada al nostre territori pels mamuts, els rinoceronts llanuts, els renos, la guineu àrtica, d’entre altres.
En algun lloc de la costa central, on actualment està ubicada per exemple Barcelona, la temperatura mitjana anual era de 8ºC, als mesos d’hivern les mitjanes mensuals en aquesta zona es situaven entorn als 2ºC i les mitjanes dels mesos d’estiu estaven al voltant dels 18ºC.
Per tant, a l’última glaciació durant un dia qualsevol d’hivern, les mínimes al pla de l’actual Barcelona es podien situar perfectament entorn als -1ºC i les temperatures màximes al voltant dels 5ºC.
En aquest sentit, cada hivern havien 3 o 4 fredorades similars a la de gener del 1985 (-5ºC a Barcelona ciutat) o de l’històric febrer del 1956 (mínima absoluta de -7ºC i mitjana d’aquell febrer de nomès 4,9ºC, tot això a la mateixa ciutat de Barcelona) i alguns hiverns de cada cert temps es podia arribar a tenir mínimes absolutes de fins a -16ºC a la mateixa costa central.
L’estiu durant aquella època era com si fos una primavera, amb temperatures màximes que es situaven generalment entre els 20ºC i els 25ºC, molt puntualment i potser 3 o 4 cops en tot l’estiu es podia arribar o superar lleugerament els 30ºC.
Les isos dominants al nostre país durant l’hivern eren les isos de -8ºC a 1.500m (850 hPa), amb 3 o 4 fredorades que portaven isos de -15ºC a 1.500m (850 hPa) sobre la vertical de l’actual Catalunya i de tant en tant, algún hivern de cada cert temps, fins i tot podíem arribar a tenir isos al voltant dels -22ºC a 1.500m (850 hPa).
En definitiva, el comportament tèrmic al nostre país durant l’última glaciació era en general molt semblant al clima de l’actual Noruega però amb molta menys precipitació.