Parleu de gener del 85... Sembla estrany com es poden tenir records tan vius després de tants anys. És com si ho vegés ara!
Jo en tenia 22 acabats de fer i estava a tercer de carrera, però com el període de més fred (això sí, molt sec) va arribar just abans d'un cap de setmana, vaig poder gaudir-ne més. Va ser un episodi especialment llarg i amb temperatures que no s'han repetit. A casa, a Reus, hi tenia un termòmetre de mercuri bo, de màxima i mínima, que va arribar a -5ºC el dia de més fred. Al mas en tenia un d'igual i va arribar a marcar -8º! L'estació oficial de l'aeroport crec que va registrar -7º.
Recordo especialment la bassa del mas dels pares completament glaçada, amb un gruix de no menys de mig metre, fins al punt de que mon germà i jo hi vam poder caminar per sobre... I patinar sense patins :). Em semblava increïble que, malgrat el sol esplèndid que lluïa, la temperatura de dia ben just passés dels 0 graus.
Recordo també haver trobat força ocells morts, i haver vist de prop, per primer i únic cop en ma vida, una fredeluga (avefría en castellà), mig morta de fred, refugiada sota el rafal de davant del mas. Tenint en compte el seu nom i la seva naturalesa, queda clar que l'onada de fred havia de ser de campionat.
També arbres morts de fred, entre ells un llimoner que havia plantat el meu pare molts anys enrere. Afortunadament, uns mesos després la part que havia quedat protegida sota terra, va tornar a brotar i avui encara dóna llimones (llimes, de fet). Tots els garrofers del terme cremats pel fred, entre altres. Els olivers, aquests sí, ho van aguantar com campions tot i ser arbres de fulla perenne.
Això sí, pocs dies després d'haver assolit les temperatures més baixes, hi va haver una ventada (de Mestral, per suposat), que ho va escombrar tot, amb ràfegues de més de 120 km/h.
És evident que costarà que es repeteixi una situació com aquella, però aquest gener podríem tenir un bon grapat de dies seguits de fred i mínimes sota zero, malgrat no arribem als nivells d'aquell 1985. Ja veurem, que la meteorologia no seria tan divertida si no ens dugués de tant en tant sorpreses.
Que tingueu un bon dia de Reis i a esperar què passa a partir de demà!
Armand