verkami_80230b140222dec7220f81777af8d858.jpg
El Encantado de Begues. La figura humana de cerámica más antigua de la Península Ibérica. La revista National Geographic la ha considerado como uno de los 12 descubrimientos más importantes del año 2012.
verkami_80230b140222dec7220f81777af8d858.jpg
El Encantado de Begues. La figura humana de cerámica más antigua de la Península Ibérica. La revista National Geographic la ha considerado como uno de los 12 descubrimientos más importantes del año 2012.
[size=18]EL NEOLITIC A BEGUES[/size]
Com sabeu el Garraf es caracteritza per les nombroses coves i avencs, delícia dels amants de l'espeologia, a Begues es troba La cova de CAN SADURNI, on s'han trobat grans vestigis neolítics, recentment la fórmula de [color=#ff0000]la cervesa da fa milers d'anys , i ara les figuretes més antigues de tota la península [color=#ff0000]L'ENCANTAT DE BEGUES[/color].[/color]
Ens han tret el pressupost i ara estem parats, al poble s'estan fent una sèrie d'actes per recollir diners i continuar.
En el año 1978 un grupo de investigadores encabezados por los arqueólogos Manel Edo, M. Josefa Villalba y Anna Blasco localizaron la cueva de Can Sadurní en la sierra del Montau, (Begues, Baix Llobregat).
Constituidos en germen del futuro CIPAG (Colectivo para la Investigación de la Prehistoria y la Arqueología de Garraf-Ordal), desde aquella fecha se han ido realizando una serie de campañas de excavación arqueológicas en base a un conjunto de Proyectos de Investigación, siempre con el aval de la Universidad de Barcelona, del que el actualmente vigente lleva por título “La Prehistoria en el sureste del Llobregat, de la costa al macizo de Garraf-Ordal”.
Estas campañas han revelado un yacimiento de características excepcionales tanto por sus dimensiones y estratigrafía como por la calidad y riqueza de los materiales aparecidos en cada una de sus ocupaciones.
Desde hace 4 años y bajo la dirección de Manel Edo y Ferran Antolín se coordinan una serie de inversiones tanto por parte de administraciones públicas (Ayuntamiento de Begues, Generalitat de Cataluña y Diputación de Barcelona) como por asociaciones ciudadanas (Centre d'Estudis Beguetans i CIPAG) con la idea de adecuar este yacimiento para desarrollar una experiencia de coexistencia de la tarea investigadora que el proyecto científico requiere con su difusión y la visita del yacimiento por parte del público general.
LA CUEVA DE CAN SADURNÍ
La cueva forma parte del denominado poljé de Begues, el cual se sitúa en el extremo noroccidental de Garraf y constituye la parte más alta. El valle de Begues es un verdadero cruce de caminos, usados ya desde la antigüedad. La cueva, la mejor situada del valle, se vio favorecida por esta situación favorable.
A su vez, la cueva participó de su posición estratégica, de su dominio de un valle fértil y con magnífica disponibilidad de agua, elementos esenciales tanto para el cultivo y la ganadería como para la caza, la pesca y la recolección. Además dispone de unas envidiables comunicaciones naturales hacia el Baix Llobregat, el Penedès, la Anoia y la actual comarca del Garraf.
El yacimiento se presenta como un conjunto formado por una terraza exterior de dimensiones considerables y un receptáculo interior, natural, formado por acción cárstico-tectónica que es lo que se denomina Cueva de Can Sadurní. La entrada de la cueva se encuentra orientada al sur y tiene más de 10 m de longitud, lo que ha posibilitado, desde siempre, unas magníficas condiciones de hábitat para la vida de las comunidades prehistóricas.
RASGOS DIFERENCIALES DE LA CUEVA DE CAN SADURNÍ
• Con 27 capas estratigráficas y más de 4 metros de sedimento excavados hasta ahora supone la estratigrafía arqueológica más completa de la prehistoria reciente de los Países Catalanes.
• En estas 27 capas se desarrollan 28 episodios históricos diferentes que conforman el guión más preciso del paso de la especie humana por el valle de Begues y, por extensión, del macizo del Garraf y del actual Baix Llobregat durante los últimos 12.000 años.
• Las 4 capas correspondientes al Epipaleolítico (10000 – 6000 AC), el período final del Paleolítico Superior, que hasta ahora ara nos informan sobre tres momentos de esta etapa de transición entre el Paleolítico y el Neolítico, con una potencia estratigráfica superior a 1 metro y una extensión que ronda los 200 metros cuadrados suponen, potencialmente, la mejor serie estratigráfica, para este período de todo el levante peninsular.
• Las 13 capas diferenciadas correspondientes al período Neolítico (5500 – 3000 AC), que nos documentan 9 episodios diferentes, y en especial la serie estratigráfica correspondiente al Neolítico Antiguo, conforman la mejor y más completa estratigrafía arqueológica de todo el Arco Mediterráneo Occidental (Península Ibérica, Francia y Norte de Italia).
• No se conoce ningún otro yacimiento arqueológico en cueva, en todo el ámbito peninsular, con 5 episodios sepulcrales distintos, 4 de ellos de inhumación (Neolítico Antiguo Cardial, Neolítico Medio Postcardial, Neolítico Final Veraciense y Calcolítico Campaniforme) y el último de incineración (Bronce Final).
• El episodio sepulcral de inhumación correspondiente al Neolítico Antiguo Cardial (5.400 aC) supone la única necrópolis de inhumación encontrada hasta el momento en todo el Levante peninsular para este período.
• Los análisis de ADN efectuados a los 7 individuos hasta ahora detectados corroboran la presencia, en algunos de ellos, de halotipos procedentes de Próximo Oriente y confirman las teorías difusionistas sobre todo el proceso de neolitización del Mediterráneo Occidental.
• Se han encontrado diversas evidencias que demuestran la práctica del procesado, elaboración y consumo de cerveza durante los inicios del Neolítico Medio, en una datación aproximada de 4.300 aC , hecho que la sitúa como la cerveza más antigua de Europa.
• El pasado mes de agosto en el transcurso de la campaña de excavaciones programadas de 2012 apareció, en la capa 11 correspondiente al inicio del Neolítico Medio con una datación aproximada de 4.500 ANE, la estatuilla hecha en cerámica más antigua de la Península Ibérica, que fue bautizada com “El Encantado de Begues”.
El hallazgo en la cueva de todas las herramientas y elementos de la cadena operativa de explotación y manufactura de la variscita, en un período anterior al de la plena explotación de les Minas Neolíticas de Can Tintorer en Gavá (Neolítico Medio Inicial (4.500 aC)), confirma la existencia de una curva de experiencia minera en la zona efectuada por la población de la cueva de Can Sadurní, que da solución a la presencia de productos procedentes de las minas de Gavá en yacimientos muy alejados de esta región (Huesca), a la vez que confirma el establecimiento de las primeras redes de intercambio en el Neolítico franco-peninsular.
EL PROYECTO
La campaña de excavación de este año está programada entre los días 20 de julio y 4 de agosto. El objetivo será la excavación en extensión de la capa 11 de cronología de inicio del neolítico medio postcardial.
En esta capa, datada entre 4.600 y 4.200 cal. ANE, encontramos dos patrones de asentamiento distintos en el yacimiento. En la fase más antigua de la capa, el interior de la cavidad denota su utilización como espacio para la estabulación del ganado y ofrece una serie de restos arqueológicos correspondientes a la vida cotidiana de la comunidad neolítica que ocupaba el territorio.
Si, actualment la habitació 712 no la llogan, sols a parapsicolags, apart fan firmar un document que no es responsabilizan de rès que et pogui pasar
Recomano el llibre LA CATALUNYA MISTERIOSA, aón es fa un recull de tots els lloc amb misteri i encantats
La Torre de la Minyona es la torre totalment rodona que hi ha el mig del castell
Gràcies JOAN, si passan coses extranyes, ho puc asegurar, vaig veure les teves fotos, veritablement impresionants
A veure si trobo una foto de la barreta de sal i la posso
Jordi de Begues
Bona tarde a tothom
Bé, avui m'agradaria explicar en aquest post, alguna de les moltes curiositats, i que molts desconeixem, dels nostres pobles, i que de tant en tant m'animo a explicar-vos.
Fent una mica d'història pel poble de Cardona, us diré que evidentment gairebé tothom ha de conèixer el que es pot veure o s’apiguer d'aquesta bonica població del Bages.
Us recomano que quan visiteu Cardona, no tingueu pressa, la visita a les antigues mines de sal i potassa que fins ben avançat el segle XX estava en ple funcionament, representa entrar a visitar un altre planeta, si, si de veritat un altre planeta. Mai he vist res tan impressionant, els colors de la sal de diferents tonalitats, s'escampa per tota la mina, les estalactites de sal, de les quals va gotejant, la sal són impressionants, els estris deixats allà pels últims miners, roba, carretons, pics, etc., es van cobrint amb sal i els reflexas de colors ataronjats de la potassa, o de la carnalita embelleixen un lloc ja de per si fora de sèrie.
Evidentment tampoc podem deixar de visitar el castell, dels millors conservats del món, si tenim en compte la seva antiguitat, l'any 880 Guifré el Pilós va ordenar la construcció d'aquesta fortalesa, però tots els vestigis d'aquella època pràcticament han desaparegut, ja que el Castell de Cardona, s'ha vist embolicat en totes les guerres hagudes.En l'any 980 es va construir, la colegiata de Sant Viscens, El Castell de Cardona va ser l'últim a caure enl la guerra del segadors, encara que paradoxalment els comtes de Cardona estaven a favor dels invasors espanyols, també va participar en la guerra del francès, en les guerres carlines i en la guerra civil.
A part d'infinitat de llocs, masmorres, laments, habitacions amb fantasmes, (l'habitació 712 és lloc d'estudi dels parapsicólacs) (sota de l'habitació 712 hi ha el cementiri del castell) dels quals passarem de llarg, us diré que explica la llegenda, que el comte de Cardona es va enamorar d'una serventa, els nobles estaven escandalitzats. Se'ls va ocórrer tancar la serventa en un lloc d'on no pogués sortir mai més. Van agafar a la serventa i la van posar al mig del pati, al seu voltant van començar a construir una torre amb la serventa al mig, no li van fer cap porta, només una finestra a dalt de tot per on li donaven el menjar, al cap d'uns anys la serventa va morir de pena, i aquesta torre va passar a ser coneguda com "La torre de la minyona", una de les construccions més característiques del castell. Des de llavors, es diu que la minyona s'apareix amb laments i plors per tot el castell.
Us podria explicar molts llocs que podríeu visitar o anar, no podeu deixar de veure el museu de la sal, els tallers artesans, on fan autèntiques obres d'art modelant la sal, la fira medieval, i ja fora de Cardona i al terme municipal de Súria no deixeu de visitar Els santuaris del Miracle i de Pinós, veritable lloc de peregrinació dels vilatans. Evidentment que hi ha infinitat de coses a Cardona que s'ha d'anar a veure, però seríaq massa llarg d'explicar, de manera que si voleu es deixo una pàgina on us podeu informar http://www.cardonaturisme.cat, us agradarà.
Després d'haver fet un recorregut a marxes forçades per Cardona, us vaig a comentar dues curiositats que els habitants de Cardona guarden amb recel.
Com sabeu la sal cristaliza en cubs, doncs bé una de les coses que tot habitant de la població guarda a casa seva és un cub cristal.litzat de sal,(en podeu trobar a la tenda del museu de la sal) es diu que ha d'haver cristal.litzat, però amb una gota d'aigua dins de la cub que al moure’l es vegi la gota, jo en tinc un, a sota us deixaré una foto, evidentment la gota d'aigua dins del cub no es veu a la foto, però us puc assegurar, que la sal a cristal.litzat, deixant una gota d'aigua dins.
Bé és una cosa que en la població de la sal s'ha de tenir a casa.
Una altra cosa molt curiosa que es realitza a Cardona i només a Cardona, és la introducció dels nens que són batejats a la comunitat salina, el que els donarà sort en la vida, i si em permeteu, jo afegiria que serà gent molt salada.
Quan es bateja a un nen i després de tirar-li l'aigua damunt del cap, se li passa pels llavis del nen una barreta de sal tallada en forma de llapis però aplanada per la punta, aquesta barreta té un nom, ho sento molt però no me'n recordo d'ell. També us deixo foto.
És un costum ancestral però té el seu encant, els nens neixen ja salats, i tindran sort en la vida, ja que la sal serà la seva protecció.
Bé amics, tenim uns pobles a Catalunya, preciosos, uns costums, ancestrals i que poca gent sap, però que indubtablement formen part de la nostra identitat, com a persones i com a gent lliure.
Per cert a Cardona, en el seu arxiu històric es guarden una de les primeres "cartes de Poblement" document que va posar en pràctica el Compte Borrell, (nét de Guifré el Pilós) el dia de Sant Jordi de l'any 986, de manera que el castell era protector de la bona gent del poble de Cardona, aquesta carta tenia uns codis de convivència per a tota la gent, i el dret de poguer agafar gratuïtament de les seves salines cada dijous la sal necessària per a la subsistència de la família, (per cert ningú ha derogat aquesta carta i encara segueix en vigor)
Us podria explicar moltes més coses d'aquesta bonica població, però crec que no m’he de enrotllar més, segurament ja us hauré cansat, de manera que si voleu saber més coses, me les podeu preguntar o mirar la web que us he deixat més amunt.
A que no sabíeu això de la barreta de sal ", increïble oi?
Espero no haver-vos cansat, i que us hagi agradat
Jordi
Bona nit, curiosa aqueste aplicacio que he trobat, a la esquerra es pot aumentar els metres i es veu que es lo que quedaría inundat
a 300 mts tan sols quedaría el garraf com una illa
23 litres a Begues en un moment, ara encara plou pero molt poc i surt el sol, la temperatura fins els 10º ara 15º
Ara ullades de sol, els llampecs impresionants
Bon día
A Begues se'ns ha caigut el cel a sobre, ara menys intensitat, a Sant Climent ja no queda cap cirera, totes per terra.
David Viladecans, molta gent de Sant Climent a avisat que netegessin la riera, ni cas, les plantes no deixen passar l'aigua
EL CIRERER
P4134935.JPG
MUY INTERESANTE ESTA WEB DE ASTRONOMIA JOANPIERA, SIEMPRE ME HA INTERESADO SABER COMO SE FORMO EL UNIVERSO, SI HAY OTRAS CIVILIZACIONES EN OTRAS GALAXIAS, ETC. ME LA LEERÉ MUY DETENIDAMENTE. GRACIAS.
TEMPERATURA ACTUAL EN CALELLA DE P. ES DE 13.6ºC, 68%, DIRECCIÓN DEL VIENTO ENE MUY FLOJO. BUEN SEGUIMIENTO.
ECHADLE UN VISTAZO
Bona nit
de moment el calentement global es para i recula, la corrent del golf s'atura, be ja veurem
JOANPIERA, el mínim de Maunder está a la porta
Molt maques JOANPIERA
A Terrasa, per lo menys al Raval de Montserrat, no 40, no ha caigut rès, deu anar per zones
Bona tarde
Fa un moment feia sol, ara calamarsada espectacualar, a veure si faig alguna foto, la temperatura a baixat fins el 5º i las merles es posan les botes amb el petits insectes que surtan de la terre a veure que pasa
METEOBOIG
Joan la página va molt bé pero sols trobo previsions futuras (surt Begues), estic buscan si trobo dades históricas
Gràcies, Bona nit
Hola bona nit Jordi.
Miret aquet aviam que et sembla amic.mapa_udat.jpg
Ok.
Joan tan sols s'obre el mapa pero no tinc cap página per entrari, no se si el servei metrorologic de Catalunya te algo, el problema que he tingut aquest any es que no tenía conectada la meva estació al ordenador, llavors no tin cap dada, se que el Març varen caure sobre 200 litres a Begues, pero volía saber el total. Tampoc tinc meteoclimatic, ara encara que el tingués no serviría.
Gràcies Joan
Amb el rebonbori que hi ha esta el forum molt parat,deuen estar hivernan
Joan, saps si hi ha alguna página que pugui mirar totes les dades de pluviomatría, temperatures de Catalunya o España, que no sigui Meteoclimatic ???
Gràcies
Jordi
Bon dia
Estic buscan dades meteorológicas, sobretot de pluviometría de diferents llocs de Catalunya. Algú sap si hi ha algúna página aón ho indiqui. Que no sigui meteoclimatic
Gràcies