15 Maig 2017
09:30 | * ELS RAIGS CÒSMICS EN AUGMENT A MESURA QUE S'ACOSTA EL MÍNIM SOLAR *
visió de conjunt
Avui es compleix el sisè dia consecutiu en què el sol està en blanc i el temps de 36º aquest any - dies ja més impecables que totes 2016. En el que ha resultat ser un cicle solar històricament feble (# 24), el sol continua passar de la seva fase màxima solar i cap al proper mínim solar. A l'abril de 2010, el sol estava sortint de l'última mínim solar, que va ser històricament llarga i profunda. La mirada en blanc al sol augmentarà la seva freqüència durant el pròxim parell d'anys previs a la propera mínim solar - que probablement es va aconseguir a finals de 2019 o 2020. Per una mesura, el cicle solar actual és començar el tercer nivell més baix des del manteniment de registres en 1755 i que continua una tendència de debilitament ja cicle solar 21 va aconseguir el seu punt màxim en 1980. Un dels impactes de baixa activitat solar és l'augment dels raigs còsmics que poden penetrar en l'atmosfera superior de la Terra i això pot tenir moltes conseqüències importants.
evolucion97mesesciclossolares.png
Tercer cicle solar més feble des de 1755
Una recent publicació ha analitzat l'actual cicle solar i s'ha trobat que quan les anomalies de taques solars es comparen amb la mitjana del nombre de mesos després de l'inici del cicle, hi ha hagut només dos cicles més febles que les observacions van començar el 1755. cicle solar 24 es va iniciar el 2008, després de històricament llarg i profund mínim solar que ens posa més de vuit anys en el cicle actual. La trama (a dalt) mostra acumulat anomalies de taques solars del valor mitjà després de l'inici del cicle (fa 97 mesos) i només cicles solars 5 i 6 tenien nivells més baixos va tot el camí de tornada a 1755. El valor mitjà s'observa en zero i solar cicle 24 s'està executant 3817 punts inferior a la mitjana. Els set cicles precedits pel cicle solar 24 tenien més taques solars que la mitjana.
descensoactividadsolardesde1980.gif
observacions diàries del nombre de taques solars d'1 de gener 1900 de acord a les influències solars Centre d'Anàlisi de Dades (SIDC). La prima línia blava indica el nombre de taques solars cada dia, mentre que la línia blau fosc indica la mitjana anual corrent. Últim dia mostra: 30 abr 2017. (Gràfic cortesia climate4you.com )
Els raigs còsmics
Una de les conseqüències dels períodes de baixa activitat solar esteses és que pot resultar en un augment dels raigs còsmics que poden penetrar en l'atmosfera superior de la Terra. En poques paraules, com nombre de taques solars declivi, s'intensifiquen els raigs còsmics. Els raigs còsmics galàctics són partícules d'alta energia procedents d'espai que impacte l'atmosfera de la Terra. La major part de les partícules de raigs còsmics són protons i que en realitat arriben com partícules individuals - no en la forma d'un llamp com el terme "raig" podria suggerir. En general, els raigs còsmics es mantenen a ratlla pel camp magnètic del sol, que envolta i protegeix a tots els planetes en el sistema solar. Però escut magnètic del sol es debilita a mesura que els caps actual cicle solar cap al costat mínim solar i això permet que els raigs còsmics més per arribar a l'atmosfera de la Terra.
rayoscosmicosmarzo2015amayo2017.png
Un augment en la radiació estratosfèric
Spaceweather.com ha portat un esforç per controlar els nivells de radiació en l'estratosfera amb freqüent (gairebé setmanalment) vols en globus des de dalt a Califòrnia. Els resultats confirmen la idea que els raigs còsmics de fet han estat augmentant constantment en els últims mesos com a cicle solar 24 es dirigeix cap a la propera mínim solar. De fet, hi ha hagut un augment del 13% de la radiació estratosfèric sobre Califòrnia de març de 2015 al 6 de maig, 2017. Els sensors que s'envien a la pista estratosfera augment dels nivells de radiació mitjançant el mesurament dels raigs X i raigs gamma que són produïts per la caiguda dels raigs còsmics primaris a l'atmosfera de la Terra.
Algunes conseqüències importants
Un augment en la penetració dels raigs còsmics durant els períodes de baixa activitat solar pot fer d'això una vegada més perillós per als astronautes com l'augment dels raigs còsmics potents pot trencar fàcilment una cadena d'ADN humà. A més, hi ha altres conseqüències de l'augment dels raigs còsmics d'acord amb spaceweather.com incloent la penetració de les línies aèries comercials, passatgers i tripulacions de vol de dosificació suficient com perquè els pilots es classifiquen com a treballadors de la radiació en el treball. A més, hi ha estudis que relacionen els raigs còsmics amb arítmies cardíaques en la població general. A més, durant els anys de nombre de taques solars més baixa, la radiació extrema ultraviolada del sol (EUV) cau i l'atmosfera superior de la Terra es refreda i es contrau. Amb una forta baixa resistència aerodinàmica, els satèl·lits tenen menys problemes per mantenir-se en ORBIT una bona cosa. D'altra banda, les escombraries espacials tendeix a acumular-se, fent que l'espai al voltant de la Terra un lloc més complicat de navegar per als astronautes.
La connexió dels raigs còsmics dels núvols
Alguns investigadors han sostingut la creença que els raigs còsmics que copegen l'atmosfera de la Terra creen aerosols que, al seu torn, els núvols de llavors i així ajudar en la formació de núvols. Això faria que els raigs còsmics un jugador important en el temps i el clima. Altres investigadors, però, han estat dubtosa. Els escèptics han mantingut que encara que alguns experiments de laboratori han donat suport a la idea que els raigs còsmics ajuda a sembrar núvols, l'efecte és probablement massa petita per afectar substancialment la nuvolositat del nostre planeta i tenen un important impacte sobre el clima.
Un recent estudi publicat en l'edició d'agost de 19 Journal of Geophysical Research: Física Espacial dóna suport a la idea d'una connexió important entre els raigs còsmics i els núvols. D'acord amb spaceweather.com, un equip de científics de la Universitat Tècnica de Dinamarca (DTU) i la Universitat Hebrea de Jerusalem ha vinculat descensos bruscs en els raigs còsmics als canvis en la cobertura de núvols de la Terra. :sick: :sick: Aquestes disminucions ràpids en la intensitat dels raigs còsmics observat es coneixen com a "Forbush Disminucions" i tendeixen a tenir lloc després de ejeccions de massa coronal (CME) en períodes d'alta activitat solar. Quan el sol està actiu (és a dir, les tempestes solars, CME), el camp magnètic del plasma del vent solar escombra alguns dels raigs còsmics galàctics de la Terra. En els períodes de baixa activitat solar, més raigs còsmics bombardegen la terra. El terme "Forbush Disminuir" porta el nom del físic americà Scott E. Forbush, que va estudiar els raigs còsmics en els anys 1930 i 1940.
L'equip de recerca dirigit per Jacob Svensmark de DTU va identificar el més fort 26 "Forbush Disminucions" entre 1987 i 2007, i va mirar als registres terrestres i de satèl·lit de la cobertura de núvols per veure què passava. En un comunicat de premsa recent, les seves conclusions es resumeixen així: "[Strong'Forbush Disminucions '] causa una reducció en la fracció de núvol d'aproximadament 2 per cent que correspon a aproximadament mil milions de tonas d'aigua líquida desaparèixer de l'atmosfera."
El seguiment dels raigs còsmics per spaceweather.com ara va global. En els últims mesos, s'han desenvolupat llocs de llançament en tres continents: Amèrica del Nord, Amèrica del Sud ia Europa per sobre del cercle polar àrtic. El propòsit de llançar globus de tants llocs és un mapa de la distribució dels raigs còsmics al voltant del nostre planeta. Per a més informació sobre aquest estudi, visiteu el " clima espacial Globus Xarxa Intercontinental ". S'espera que l'augment de la penetració dels raigs còsmics en l'atmosfera de la Terra per continuar en els propers mesos com l'activitat solar es precipita cap al següent mínim solar s'espera al voltant de finals de 2019 o 2020.
consideracions finals
Mentre que la freqüència de l'activitat tempesta solar disminueix generalment durant els períodes de baixa activitat solar (per exemple, durant les fases de mínims solars), en realitat hi ha alguna evidència que suggereix que la gravetat no disminueix. De fet, el més famós de tota la tempesta solar que ara es coneix com " El Esdeveniment Carrington " va tenir lloc el 1859 durant un cicle solar feble en general (# 10). A més, una altra activitat solar, com ara forats coronals que desencadenen corrents de material solar cap a l'espai, pot amplificar les aurores en els pols de la Terra. La línia de fons, la manca de taques solars no vol dir parades d'activitat del sol per complet i que ha de ser monitoritzat constantment - fins i tot durant períodes d'un sol blanc.
El meteoròleg Paul Dorian
Vencore, Inc.
vencoreweather.com
https://www.vencoreweather.com/blog/2017/5/15…imum-approaches