Posts de JOANPIERA

    Bon dia desde el sud de Piera amb temperatura minima tropical de 22'6C.Deu n'hi dó els valors que està portant l'onada de calor al sud peninsular sobretot,aquesta matinada podria haver-se donat un nou record a l'estació de radiosondatge de Murcia,a falta de confirmació oficial per part d'Aemet.Jo diria que desde que hi han registres no s'havia enregistrat mai una isoterma a 850 hpa de +31C i que surt fins i tot de l'emagrama

    FA083412-DE13-4C4A-A7AF-A489A46F41AE-211-00000009132E0A4E.png

    :sick: :blink: :evil: :evil: :evil: ,potser vaig errat,pero es que al nord d'Algeria a Dar El Beida han tingut al mateix nivell gairebe 2C menys amb l'isoterma de +29'2C

    IMG_4513.JPG


    .Destacar tambe els records de temperatura màxima assolits als aeroports de Granada el dimecres i ahir al de Córdoba i Badajoz.Veurem com va la segona meitat de l'estiu meteorologic que comença diumenge,ja ens hem pulit la primera i queda menys per la tardor :woohoo: :side: :silly: esperem que el Setembre no es comporti com al 2016 que es quan vaig fer de forma sorpresiva la temperatura màxima anual amb de 35'7C i que de moment aquest 2017 encara no l'he superat,al Juny 2017 vaig fer 34'7C de màxima mensual i provissionalment aquest Juliol 34'6C :whistle: .

    Significativa la gràfica de categoria de fulguracions solars del cicle 21 a l'actual 24 on es poden veure com els cercles petits vermells que indiquen mesos amb 10 o mes fulguracions de les mes potents que hi han que son del tipus X,al cicle 21 a la primera meitat de la decada dels 80's van tindre 3 mesos potents,al cicle 22 van ser 2 mesos i el darrer al cicle 23 va ser al Setembre del 2005, tan sols gairebe 3 anys abans de començar l'actual cicle 24.Aquest cicle 24 està demostrant que es molt dèbil perque gairebe segur que finalitzarà sense tindre cap mes amb 10 o mes fulguracions del tipus X.
    AD7ED9D4-18B2-4DA3-91CB-35B79913775D-207-000000657711482D.png

    Aquest es el llistat de fulguracions X al 2005 on es poden contabilitzar les 10 que es van donar aquell Setembre explosiu :woohoo:
    IMG_4492.PNG

    Aquesta va ser la darrera fulguració solar potent que vam tindre fa poc mes de 2 anys al 5/5/2015 amb una de categoria X2.7


    IMG_4493.PNG

    En quan al numero de fulguracions del tipus M amb valor de 5 o superior,tambe destacar que solament portem aquest cicle 24 en torn a les 120,quan als cicles 21 i 22 van ser molt actius amb mes de 300 gairebe triplicant l'actual quantitat :sick:


    10747F20-E368-483E-9D43-294C60EC2C67-207-00000071B4963DC6.png

    El 19/12/2016 es va veure la primera taca solar del proper cicle 25,ho van poder sapiguer perque la seva aparició va ser a una latitud mes elevada que les actuals del cicle 24 i tambe per la seva composició magnetica amb polaritat invertida respecte les de l'actual cicle 24:

    ¡Se ve la primera mancha solar del ciclo 25!
    Un atento observador de las manchas solares de USET descubrió el 19 de diciembre una interesante estructura particular en un magnetograma. Se diferenciaba de las otras estructuras presentes debido a su posición en el disco solar y el negro principal - en vez del blanco - área. Por su alta latitud (23 °) y polaridad inversa, el pequeño dipolo magnético definitivamente pertenecía al siguiente ciclo de manchas solares. Si llegara a ser lo suficientemente fuerte para producir manchas solares, lo convertiría en el primer grupo de manchas solares del ciclo 25...


    81ABE29D-DDF8-4078-9BE7-D86DE6499919-207-0000005E402D112E.png

    https://www.stce.be/node/359

    En gracienc fa una REFLEXIO en majúscules. El canvi climàtic + cicle càlid ( caldrà valorar quina part correspon a cadasqun dels 2 paràmetres ) donen aquest resultat, isos tremendes amb configuracions normals per l'època, que com a molt s'acompanyarien temps enrera d 'unes isos de +20 a 850 HPA al sud peninsular. Malauradament la situació climàtica actual sembla evolucionar molt ràpidament i molt desfavorablement a la Península Ibèrica. Sembla que evolucionem a un canvi estepari-desértic de conseqüències imprevisibles i molt desfavorables. Potser s'estigui iniciant el pitjor problema que haurem d'afrontar en els temps veniders, molt pitjor que els polítics-religiosos-fronterers, perquè amb el climàtic no hi tenim resposta.

    PD: tot hi entrant en un cicle solar baixísim.


    L'inercia termica oceànica que arrosega la terra crec que l'hem de tindre en compte tambe,ja que l'acumulador natural que formen els oceans necesiten temps per disipar l'energia emmagatzemada les darreres decades.Tambe es important tindre en compte les oscilacions oceàniques com la famosa PDO o Oscil.lació Decadal del Pacífic que es una de les principals sospitoses al darrera dels cicles freds i càlids de les temperatures de l'aire globals i que actualment està en un petit periode càlid amb valors positius i que es creu que condiciona que tinguem mes episodis de El Niño.

    6FE99FBE-8C62-4942-AECC-54CC6EDAB01D-215-0000004C02F5ECDA.jpeg


    .En definitiva,que portem 8'5 anys desde que efectivament va començar al Desembre del 2008 l'actual cicle solar 24 el mes dèbil segons la NASA desde principis del segle XX i veurem que pasa quan començi el seguent cicle 25 i els seguents si es confirma la continuació de la debilitat solar,ja que quan coincideixin en el temps baixa activitat solar + cicle fred de la PDO( mes episodis de La Niña),veurem com afecta al clima aquest tandem "natural".

    Deixo aquest interessant article del Gener on precisament parlava de l'incognita de les possibles consequencies del Minim Solar sobre el clima al segle XXI:
    ...La conexión entre la baja actividad solar y las glaciaciones y los mecanismos que la desencadenan aún continúa en estudio y es objeto de diversas hipótesis, aunque existe bastante consenso en su influencia en tiempos pasados a la hora de desencadenar o agudizar episodios fríos en nuestro planeta. No obstante en el presente, debido a la alteración en el sistema climático que supone la emisión por parte de la humanidad de cantidades ingentes de gases de efecto invernadero, se cree que únicamente tendría efectos de mitigación en el proceso de calentamiento global en el que nos encontramos inmersos. Sea como fuere, parece ser que nos encaminamos nuevamente hacia un episodio de mínimo solar, de índole aún por determinar, de manera que a lo largo del presente siglo podremos comprobar de primera mano sus efectos en el clima.

    https://amp.levante-emv.com/opinion/2017/0…ma/1520710.html

    Bona tarda desde el sudest anoïenc amb temperatura estiuenca i al límit dels 30C,de moment res a veure amb el tórrid Juny en que vaig fer 15 dies consecutius temperatures màximes superiors als 30C i que per sort ara hem entrat en una dinàmica alternant periodes de dies càlids amb dies frescos o normals per l'época.La propera setmana entrem en el clàssic periode canicular dissabte dia 15,sembla que dimecres i dijous per Andalucia podrien assolir valors màxims de 45C si no mes,ja que sembla que hi ha unanimitat modelistica en ficar minim l'isoterma de 28C a 850 hpa,de moment sembla que serien pulsacions càlides que no es farien persistents massa dies seguits al menys al nordest peninsular ,com si va passar al Juny.Ara per refrescar la memoria i el cos,volia deixar 3 captures de pantalla del seguent video/resum

    Contenido externo youtu.be
    El contenido incrustado de fuentes externas no se mostrará sin tu consentimiento.
    Mediante la activación de contenidos externos, usted acepta que se transfieran datos personales a plataformas de terceros. Hemos proporcionado más información al respecto en nuestra política de privacidad.

    de titulars que publicaven diaris prestigiosos com The New York Times entre d'altres e institucions importants com la NOAA i col.lectius de cientifics,això va ser als 60/70's i gairebe als 80's deien coses com aquestes:


    IMG_4430.PNG

    Aquest era els titular del New York Times el 30/1/1961 els "cientifics" estaven d'acord q el mon es refredava

    IMG_4431.PNG

    IMG_4433.PNG
    La NOAA el 11/3/1979 deia que era indiscutible el refredament global :whistle: :whistle: ,en fí que portem un cicle d'uns 37anys amb escalfament global(desde 1998 amb una tendencia no tan pronunciada)i veurem si continuen complint-se els pronostics que ens diu el consens cientific o tenim canvi de tendencia inesperada . :huh:

    Despres d'un començament de Juliol amb 2 dies sense taques solars els dies 3 i 4

    IMG_4427.PNG


    ,una nova taca grandota corresponent a la regió 2665


    IMG_4417.JPG


    està donant fulguracions del tipus C i una de mitjana M1.3 aquesta matinada

    IMG_4416.PNG


    .Veurem si els proxims dies emet alguna de mes potent,sembla ja dificil que pugui mostrar alguna de tipus X en el moment que estem ja del cicle solar,pero desconeixem com es pot comportar l'estrella mare en els solament 4 segles de registres que disposem i podria estar capacitada potser per tindre un repunt d'activitat puntual.

    ¿El Sol en transición? Persistencia de los cambios estructurales cercanos a la superficie durante el ciclo 24
    R. Howe GR Davies WJ Chaplin Y. Elsworth S. Basu SJ Hale WH Ball RW Komm
    Mon No R Astron Soc (2017) 470 (2): 1935 - 1942. DOI: https://https/doi.org/10.1093/mnras/stx1318
    Publicado: 29 de mayo de 2017

    Abstracto
    Examinamos los cambios de frecuencia en los modos helio-sísmicos de bajo grado de la Red de Oscilaciones Solares de Birmingham que cubren el período de 1985 a 2016 y los comparamos con un número de proxies de actividad global así como un índice magnético resuelto latitudinalmente. Además de mirar los cambios de frecuencia en diferentes bandas de frecuencia, consideramos una parametrización del desplazamiento como una función cúbica de la frecuencia. Si bien los desplazamientos en las bandas de media y alta frecuencia están muy bien correlacionados con todos los índices de actividad (con la mejor correlación con el flujo de radio de 10,7 cm), confirmamos hallazgos anteriores de que parece haber habido un cambio en La frecuencia de respuesta a la actividad durante el ciclo solar 23 y los desplazamientos de baja frecuencia están menos correlacionados con la actividad en los dos últimos ciclos que en el ciclo 22. Al mismo tiempo, los ciclos más recientes muestran un ligero aumento en su sensibilidad a Niveles de actividad a frecuencias medias y altas, tal vez porque una mayor proporción de actividad se compone de regiones más débiles o más efímeras. Esto da peso a la especulación de que un cambio fundamental en la naturaleza de la dinamo solar puede estar en curso.

    https://academic.oup.com/mnras/article-…edFrom=fulltext

    Otro artículo revisado por pares predicción de desastres desde el cambio climático al tergiversar y exagerar la ciencia. Todavía podemos aprender mucho de él.

    Esta es otra en la larga serie de papeles que he documentado que son de fabricación pesadillas clima: mal uso de la ciencia para crear predicciones terribles . Qué vergüenza que declaraciones como éstas en el presente documento sobreviven revisión por pares en una revista importante (énfasis añadido roja)... :sick:

    https://judithcurry.com/2017/07/01/est…ury/#more-23162

    La predicción del clima del norte hábil proporcionada por el océano.
    Recibido:
    11 de agosto de el año 2016
    Aceptado:
    10 de mayo de 2017
    Publicado en línea:
    20 de junio 2017


    Se entiende comúnmente que un potencial para la predicción del clima hábil reside en el océano. Sin embargo, sigue sin resolver en qué medida variable de calor del océano está impreso en la atmósfera a darse cuenta de su potencial predictivo sobre la tierra. Aquí se evalúa a partir de observaciones ya sea calor anómalo en extensión norte de la Corriente del Golfo proporciona predictibilidad del clima ártico y el noroeste de Europa. Se demuestra que las variaciones en la temperatura del océano en la alta latitud del Atlántico Norte y mares nórdicos se reflejan en el clima del noroeste de Europa y en invierno ártico extensión del hielo marino. modelos de regresión estadística muestran que una parte significativa de la variabilidad del clima del norte de este modo se puede predecir con habilidad hasta una década de antelación sobre la base del estado del océano. En particular, predecimos que la temperatura del aire de Noruega disminuirá en los próximos años, a pesar de mantenerse por encima de la de largo plazo (1981-2010) promedio. Invierno ártico extensión del hielo marino se mantendrá baja, pero con un aumento general el horizonte de 2020...

    https://www.nature.com/articles/ncomms15875

    Bon dia amb 1019'2hpa 28'7C i 49% d'humitat.Veient mapes de l'europeu pel proper dimecres i dijous,hem comença a recordar una mica a l'episodi tempestiu que vam tindre la tarda del 30/7/2011 amb un fantàstic Juliol fred per als que ens agrada poc la caloreta.La situació sinoptica era aquesta a diferents nivells amb una isoterma de +12C a 850hpa i la -12 aproximadament a 500hpa i humitats del 50% a 700hpa aprox.

    30julio2011tormentasenbcn.gif

    A 144h el ECMWF aquest matí pronostica per dimecres nit possible vent de N/NW

    ECM1-144_2017-06-23.gif

    isoterma a 850 hpa de +12/+14C

    ECM0-144_2017-06-23.gif

    i a 500hpa la -15/-16C
    Europe_2017062300_thgt500_144.png
    veurem quines humitats i vent tindrem finalment a diferents nivells,de moment el gradient termic sembla que podria ser important per tindre bona convecció amb el permis dels 2 ingredients que he dit abans i si no canvia molt la realitat que tindrem a mitjans de la setmana vinent.
    El resum del que va passar aquella fantàstica tarda del 30 de juliol va ser aquest del meteocat amb un radar maco


    BIG_755030701083111_00.jpg

    ,destacar la potent intensitat amb que va ploure amb 43.3 mm caiguts a l’estació de Badalona-Museu en tan sols mitja hora :woohoo: :woohoo: :


    30-07-2011 21.09

    Balanç de les fortes tempestes al litoral i prelitoral central
    Aquest mes de juliol torna a deixar un episodi de fortes tempestes amb aiguats, aquest cop acompanyats de calamarsa, llamps i fortes ventades


    Una nova tongada de tempestes ha escombrat Catalunya aquesta tarda, deixant registres molt importants de pluja, especialment al litoral i prelitoral central.

    Ja de bon matí hi havia xàfecs intensos a punts de la costa, però ha estat a partir de migdia quan les nuvolades han crescut amb força, en un primer moment al Prepirineu i sobre tot a l’interior de les comarques del nord-est, entre Osona, la Garrotxa i el Berguedà. Al cap de poc s’han organitzat en forma d’arc i han anat agafant intensitat, acompanyades de nombroses descàrregues elèctriques, de calamarsa o pedra i de fortes ratxes de vent. El seu desplaçament ha estat de nord a sud, i a primera hora de la tarda s’han abatut sobre els Vallesos, el Maresme i el Barcelonès. A mitja tarda han seguit el seu camí cap el sud i el sud-oest, afectant amb força les comarques del Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf.

    A la taula següent s'inclouen els valors de precipitació superiors als 30 mm mesurats per la XEMA (Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques de l'SMC):


    Pel que fa a la intensitat dels xàfecs, cal destacar els 43.3 mm caiguts a l’estació de Badalona-Museu en tan sols mitja hora. També han superat el llindar d’avís per intensitat de pluja les estacions de Parets del Vallès, amb 28.7 mm en 30 minuts i la de Sant Salvador de Guardiola amb 22.8.

    El vent ha arribat als 72 km/h a l’estació meteorològica de Barcelona–Pistes Universitàries, i s’ha vist calamarsa o pedra a nombroses poblacions...

    https://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJ…oral-central.do

    Fa temps, no se si en aquest fòrum o en conversa amb algun conegut, xerràvem sobre si els observatoris tenien una ubicació adient, i en alguns casos sembla que pot ser no era així i a vegades donaven dades per sobre del que hauria de ser. Això podria falsejar les mitjanes. No se que en penseu.

    Aqui deixo un parell de gràfiques cassolanes,de temperatures mitjanes anuals que hi han disponibles a la web del SMC als resums anuals de les estacions meteorologiques
    https://www.meteo.cat/wpweb/climatol…s-automatiques/

    Aqui tenim la gràfica de les dades de l'estació meteorológica al terme municipal de Molló -Fabert del 1997 al 2016(sense dades del 2004/05/06)on es pot veure una lleugera tendencia a refredament que coincideix amb el famos hiat que diuen que estem tenint desde el 1998


    IMG_3721.JPG

    Es pot veure com sembla que l'ubicació a muntanya si es adient i no es veu que estigui aprop de cap nucli urbà que pugui tindre illa de calor(s'ha de tindre en compte l'orientació de la foto que fà el meteocat de l'estació,perque Xavier de Guissona ha possat la foto de l'estació de Massoteres on si es veu la carretera al costat i a la web del smc no es veu)


    IMG_3917.PNG

    Aquesta altre gràfica casolana es de l'estació de Vacarisses al Valles Occidental i es pot veure una tendencia plana desde el 1997 fà 20 anys(tambe falten dades del 2004/05/06)


    IMG_3722.JPG
    I aqui la foto de l'estació a la web del SMC


    IMG_3918.PNG
    Jo crec que en lloc de fer correccions/homogenització de les dades de les estacions que el meteocat utilitza per fer estudis climàtics i lineas de tendencies termiques,estaria be que mostresin l'evolució de les temperatures a les estacions d'alta muntanya lliures de les reconegudes i antropogéniques illes de calor,que alteren les temperatures locals als centres dels nuclis urbans de pobles i ciutats com per exemple l'estació del Raval que mostra sempre temperatures desorbitades.Un altre tendencia termica interessant seria poder comprobar les dades mitjanes anuals a 850hpa dels 2 radiosondatges que es fan a diari a la ciutat de Barcelona desde fà 15 anys(sense dades del 2004/05/06),pero que de forma incomprensible el Meteocat porta 5 anys sense actualitzar i solament hi han dades disponibles del 2002 al 2011,en aquest nivell atmosferic sembla dificil que l'illa de calor pugui afectar les dades termiques a la vertical de Barcelona.Potser en lloc de tindre un escalfament de 0'4C per decada per possar un exemple,a lo millor estem tenint 0'3/0'2C d'augment,crec que tindre actualitzades les dades a l'organisme públic seria interessant per poder contrastar dades i treure conclussions cadascú,de fet ja hi han dades anuals de totes les estacions del meteocat,un altre historia es sapiguer si les dades estan degudament calibrades o hauran estacions com les del Fabra que han tingut errors puntuals o encara els tenen i les seves ubicacions poden estar influenciades per illes de calor en alguns municipis de Catalunya. :whistle:
    A veure si el Meteocat s'anima i inclou gràfiques de temperatures mitjanes de cada estació meteorologica als resums anuals,fins a principis de Juny encara no havien actualitzat les dades del 2016 :oops:

    Hi ha l'estació d'Hostalets de Pierola del SMC,que la tinc entre 5/10kms de casa i al satelit es pot veure com està al costat just de l'antiga nau de l'abocador

    Just a l'esquerra del nom de la carretera ,es veu el requadre gris on està cercada l'estació al costat de la nau de color verd


    IMG_3927.PNG

    I aquesta es la foto de l'estació a la web del SMC


    IMG_3928.PNG


    i per on a diari transiten molts camions que van a l'abocador per la carretera B -231 que va de Piera a Esparraguera i despres es pot veure l'altre carrer dintre del recinte de l'abocador.No sembla ser una ubicació massa adient per una estació meteorologica perque desconec si el transit pot influir d'alguna forma a la mesura de la temperatura,a mes de la proximitat a la nau aquesta que no se exactament si es on procesen i reciclen la brossa.

    gens transitada

    Ok,es que l'altre dia mirant dades del Juny 2003 de les estacions meteorologiques instalades a l'Observatori Fabra dels 3 organismes diferents,vaig poder comprovar que la del meteocat va mesurar 37'2C de temperatura màxima absoluta mensual,o sigui 1'8C mes q a les dades del mateix observatori a on ara el porta l'Alfons Puertas i tambe amb les dades de la garita d'Aemet que van mesurar 35'4C:

    A l'apartat de Canvi Climàtic vaig possar fotos de les taules de dades...

    Doncs si,acabo de comprovar amb dades d'Aemet a 412 msnm,observatori Fabra i Meteocat a 411 msnm,que aquest últim organisme meteorológic de Catalunya el dia 22/6/2003 va mesurar a la seva estació(suposso que automàtica),37'2C o sigui 1'8C mes que els altres 2 organismes meteorologics que van mesurar 35'4C...

    https://forum.pico.cat/noticies-meteo…atic?start=1430

    Doncs si,acabo de comprovar amb dades d'Aemet a 412 msnm,observatori Fabra i Meteocat a 411 msnm,que aquest últim organisme meteorológic de Catalunya el dia 22/6/2003 va mesurar a la seva estació(suposso que automàtica),37'2C o sigui 1'8C mes que els altres 2 organismes meteorologics que van mesurar 35'4C.Posso dades per que es vegi be la temperatura màxima mensual absoluta

    Foto de la taula resum del 2003 de l'observatori Fabra


    IMG_3856.PNG

    Taula d'Aemet


    IMG_3836.JPG

    Taula meteocat


    IMG_3878.JPG

    Llavors tenim un problema i te tota la pinta que l'estació del meteocat va mesurar malament la temperatura màxima aquell dia ,perque les altres 2 estacions coincideixen amb la mateixa temperatura,suposso que l'observatori Fabra no treu les dades d'Aemet i l'Alfons Puertas o el que estigues aquell Juny 2003 al Fabra fa lectures manuals de la seva propia garita.A falta d'aclaracions de qui va cometre aquell dia l'errada de lectura,ara es un motiu mes per sospitar de la fiabilitat de les temperatures mesurades en aquests anys,va ser un error puntual llavors o actualment continua?Per no parlar de la possible contaminació termica per illa de calor quan la bombolla càlida a sobre de la ciutat potser es mou cap a l'interior o el seu radi d'acció es major de dia que de nit afectant les mesures termometriques,a veure si algú troba informació del Javier Martín Vide o la seva exdona que crec que van fer estudis al respecte sobre el fenomen antropogenic de la illa de calor a Barcelona.

    Interessant nou estudi del 26/5/2017 de la professora Zharkova,creu que haurà un Gran Minim Modern de 3 cicles solars(sumats a l'actual molt dèbil cicle 24) del 2020/2053 i que podria ser no tant potent com al Minim de Maunder,pero que pensa que es un error el pronostic de que la temperatura global seguirà augmentant:

    2. Zharkova et al., 2017 “Uso de una curva de resumen de dos vectores propios de las oscilaciones del campo magnético solares derivados con el Análisis de Componentes Principales (PCA) de los mapas sinópticos para ciclos solares 21-24 como un proxy de la actividad solar, que extrapolar esta curva hacia atrás revelando tres milenios 9 grandes ciclos que duran 350-400 años cada uno. La curva de resumen muestra un notable parecido con el pasado de manchas solares y la actividad terrestre: grand mínimos - Mínimo de Maunder (1645-1715 AD), mínimo Wolf (1280-1350 AD), mínimo Oort (1010-1050 AD) y mínima Homer (800 900 ANTES DE CRISTO); Gran maxima - período de calentamiento moderna (1990-2015), período cálido medieval (900-1200 dC), período de calentamiento romana (400-10 aC) y otros. Verificamos la curva de actividad extrapolada por las observaciones pre-telescopio de grandes manchas solares a simple vista, mediante la comparación de los diagramas de mariposa observados y simulados para el Mínimo de Maunder (MM), por un máximo de la temperatura terrestre y las auroras terrestres extremadamente intensas visto en el pasado gran ciclo se produjo en 14-16 siglos “.

    “ Confirmamos la ocurrencia de próximo Gran mínimo moderno en 2020-2053 , que tendrá una duración más corta (3 ciclos) y, por tanto, una mayor actividad solar en comparación con MM [Maunder mínima]. ... Uno de los ejemplos para ajustar correctamente la función oscilante con un enfoque de regresión lineal se muestra por Akasofu (2010) (véase la Fig. 9), al explicar la recuperación era moderna de la Tierra desde el pequeño período de hielo y el uso incorrecto de una parte lineal de las variaciones de temperatura para la predicción extremadamente errónea de la temperatura de crecimiento terrestre en el próximo siglo “...


    https://arxiv.org/pdf/1705.04482.pdf

    A veure per quan una trobada que puguem coincidir en alguna nova conferencia sobre clima feta per Barriendos o qui sigui ,pot ser un debat molt interessant amb cervesa o cafe pel mig per intercanviar opinions i coneixements ;)

    A veure si amb gràfiques mes actuals de temperatures mesurades desde satel.lits desde finals de la decada dels 90's podem veure millor l'evolució de la temperatura global i no de fà 2000 anys que ves a saber si la metodologia cientifica utilitzada aquest cop,va ser tambe massa precipitada i poc acurada com l'estudi dels anells dels arbres

    temperaturassatelitales1998a2017.png

    Com va dir l'exportaveu d'Aemet

    En conclusión, la visión objetiva de los satélites nos describen una subida desde los años setenta de una décima de grado por década, y desde 1998 alguna centésima, demasiado poco para el fin de la civilización. B)

    "Tesis esceptiques", veurem si son esceptiques ,falses o reals.Tot el tema de l'Escalfament global i despres renombrat Canvi Climàtic(no se per quin motiu aquest canvi de nom) va començar a neixer als 80's ja fà gairebe 40 anys,sembla que tot estigui dit al clima pero encara segueixen havent dubtes sense resoldre.Per mi es la clau i mes si es torna a repetir l'historia,si vam tindre refredament global del 1945/1975 malgrat la pujada d'emissions de CO2,llavors que passa amb la teoria de l'efecte hivernacle?s'asumeix cientificament que hi han altres factors "desconeguts" mes potents que l'efecte hivernacle del CO2?o es que en realitat l'escalfament global no l'està provocant l'augment de les emissions de CO2(siguin o no majoritariament antropogeniques)?o potser l'escalfament global està alliberant tambe un CO2 "extra" allotjat a les profunditats oceàniques?Segueixo a l'espera d'una explicació convincent al que va passar en aquelles 3 decades de refredament al segle XX, que va provocar la PEH "justa o casualment "abans de la Revolució Industrial i quin va ser el factor causant de l'óptim càlid Medieval :whistle:

    15 Maig 2017
    09:30 | * ELS RAIGS CÒSMICS EN AUGMENT A MESURA QUE S'ACOSTA EL MÍNIM SOLAR *

    visió de conjunt
    Avui es compleix el sisè dia consecutiu en què el sol està en blanc i el temps de 36º aquest any - dies ja més impecables que totes 2016. En el que ha resultat ser un cicle solar històricament feble (# 24), el sol continua passar de la seva fase màxima solar i cap al proper mínim solar. A l'abril de 2010, el sol estava sortint de l'última mínim solar, que va ser històricament llarga i profunda. La mirada en blanc al sol augmentarà la seva freqüència durant el pròxim parell d'anys previs a la propera mínim solar - que probablement es va aconseguir a finals de 2019 o 2020. Per una mesura, el cicle solar actual és començar el tercer nivell més baix des del manteniment de registres en 1755 i que continua una tendència de debilitament ja cicle solar 21 va aconseguir el seu punt màxim en 1980. Un dels impactes de baixa activitat solar és l'augment dels raigs còsmics que poden penetrar en l'atmosfera superior de la Terra i això pot tenir moltes conseqüències importants.

    evolucion97mesesciclossolares.png


    Tercer cicle solar més feble des de 1755
    Una recent publicació ha analitzat l'actual cicle solar i s'ha trobat que quan les anomalies de taques solars es comparen amb la mitjana del nombre de mesos després de l'inici del cicle, hi ha hagut només dos cicles més febles que les observacions van començar el 1755. cicle solar 24 es va iniciar el 2008, després de històricament llarg i profund mínim solar que ens posa més de vuit anys en el cicle actual. La trama (a dalt) mostra acumulat anomalies de taques solars del valor mitjà després de l'inici del cicle (fa 97 mesos) i només cicles solars 5 i 6 tenien nivells més baixos va tot el camí de tornada a 1755. El valor mitjà s'observa en zero i solar cicle 24 s'està executant 3817 punts inferior a la mitjana. Els set cicles precedits pel cicle solar 24 tenien més taques solars que la mitjana.
    descensoactividadsolardesde1980.gif


    observacions diàries del nombre de taques solars d'1 de gener 1900 de acord a les influències solars Centre d'Anàlisi de Dades (SIDC). La prima línia blava indica el nombre de taques solars cada dia, mentre que la línia blau fosc indica la mitjana anual corrent. Últim dia mostra: 30 abr 2017. (Gràfic cortesia climate4you.com )

    Els raigs còsmics
    Una de les conseqüències dels períodes de baixa activitat solar esteses és que pot resultar en un augment dels raigs còsmics que poden penetrar en l'atmosfera superior de la Terra. En poques paraules, com nombre de taques solars declivi, s'intensifiquen els raigs còsmics. Els raigs còsmics galàctics són partícules d'alta energia procedents d'espai que impacte l'atmosfera de la Terra. La major part de les partícules de raigs còsmics són protons i que en realitat arriben com partícules individuals - no en la forma d'un llamp com el terme "raig" podria suggerir. En general, els raigs còsmics es mantenen a ratlla pel camp magnètic del sol, que envolta i protegeix a tots els planetes en el sistema solar. Però escut magnètic del sol es debilita a mesura que els caps actual cicle solar cap al costat mínim solar i això permet que els raigs còsmics més per arribar a l'atmosfera de la Terra.
    rayoscosmicosmarzo2015amayo2017.png


    Un augment en la radiació estratosfèric
    Spaceweather.com ha portat un esforç per controlar els nivells de radiació en l'estratosfera amb freqüent (gairebé setmanalment) vols en globus des de dalt a Califòrnia. Els resultats confirmen la idea que els raigs còsmics de fet han estat augmentant constantment en els últims mesos com a cicle solar 24 es dirigeix cap a la propera mínim solar. De fet, hi ha hagut un augment del 13% de la radiació estratosfèric sobre Califòrnia de març de 2015 al 6 de maig, 2017. Els sensors que s'envien a la pista estratosfera augment dels nivells de radiació mitjançant el mesurament dels raigs X i raigs gamma que són produïts per la caiguda dels raigs còsmics primaris a l'atmosfera de la Terra.

    Algunes conseqüències importants
    Un augment en la penetració dels raigs còsmics durant els períodes de baixa activitat solar pot fer d'això una vegada més perillós per als astronautes com l'augment dels raigs còsmics potents pot trencar fàcilment una cadena d'ADN humà. A més, hi ha altres conseqüències de l'augment dels raigs còsmics d'acord amb spaceweather.com incloent la penetració de les línies aèries comercials, passatgers i tripulacions de vol de dosificació suficient com perquè els pilots es classifiquen com a treballadors de la radiació en el treball. A més, hi ha estudis que relacionen els raigs còsmics amb arítmies cardíaques en la població general. A més, durant els anys de nombre de taques solars més baixa, la radiació extrema ultraviolada del sol (EUV) cau i l'atmosfera superior de la Terra es refreda i es contrau. Amb una forta baixa resistència aerodinàmica, els satèl·lits tenen menys problemes per mantenir-se en ORBIT una bona cosa. D'altra banda, les escombraries espacials tendeix a acumular-se, fent que l'espai al voltant de la Terra un lloc més complicat de navegar per als astronautes.

    La connexió dels raigs còsmics dels núvols
    Alguns investigadors han sostingut la creença que els raigs còsmics que copegen l'atmosfera de la Terra creen aerosols que, al seu torn, els núvols de llavors i així ajudar en la formació de núvols. Això faria que els raigs còsmics un jugador important en el temps i el clima. Altres investigadors, però, han estat dubtosa. Els escèptics han mantingut que encara que alguns experiments de laboratori han donat suport a la idea que els raigs còsmics ajuda a sembrar núvols, l'efecte és probablement massa petita per afectar substancialment la nuvolositat del nostre planeta i tenen un important impacte sobre el clima.

    Un recent estudi publicat en l'edició d'agost de 19 Journal of Geophysical Research: Física Espacial dóna suport a la idea d'una connexió important entre els raigs còsmics i els núvols. D'acord amb spaceweather.com, un equip de científics de la Universitat Tècnica de Dinamarca (DTU) i la Universitat Hebrea de Jerusalem ha vinculat descensos bruscs en els raigs còsmics als canvis en la cobertura de núvols de la Terra. :sick: :sick: Aquestes disminucions ràpids en la intensitat dels raigs còsmics observat es coneixen com a "Forbush Disminucions" i tendeixen a tenir lloc després de ejeccions de massa coronal (CME) en períodes d'alta activitat solar. Quan el sol està actiu (és a dir, les tempestes solars, CME), el camp magnètic del plasma del vent solar escombra alguns dels raigs còsmics galàctics de la Terra. En els períodes de baixa activitat solar, més raigs còsmics bombardegen la terra. El terme "Forbush Disminuir" porta el nom del físic americà Scott E. Forbush, que va estudiar els raigs còsmics en els anys 1930 i 1940.

    L'equip de recerca dirigit per Jacob Svensmark de DTU va identificar el més fort 26 "Forbush Disminucions" entre 1987 i 2007, i va mirar als registres terrestres i de satèl·lit de la cobertura de núvols per veure què passava. En un comunicat de premsa recent, les seves conclusions es resumeixen així: "[Strong'Forbush Disminucions '] causa una reducció en la fracció de núvol d'aproximadament 2 per cent que correspon a aproximadament mil milions de tonas d'aigua líquida desaparèixer de l'atmosfera."

    El seguiment dels raigs còsmics per spaceweather.com ara va global. En els últims mesos, s'han desenvolupat llocs de llançament en tres continents: Amèrica del Nord, Amèrica del Sud ia Europa per sobre del cercle polar àrtic. El propòsit de llançar globus de tants llocs és un mapa de la distribució dels raigs còsmics al voltant del nostre planeta. Per a més informació sobre aquest estudi, visiteu el " clima espacial Globus Xarxa Intercontinental ". S'espera que l'augment de la penetració dels raigs còsmics en l'atmosfera de la Terra per continuar en els propers mesos com l'activitat solar es precipita cap al següent mínim solar s'espera al voltant de finals de 2019 o 2020.

    consideracions finals
    Mentre que la freqüència de l'activitat tempesta solar disminueix generalment durant els períodes de baixa activitat solar (per exemple, durant les fases de mínims solars), en realitat hi ha alguna evidència que suggereix que la gravetat no disminueix. De fet, el més famós de tota la tempesta solar que ara es coneix com " El Esdeveniment Carrington " va tenir lloc el 1859 durant un cicle solar feble en general (# 10). A més, una altra activitat solar, com ara forats coronals que desencadenen corrents de material solar cap a l'espai, pot amplificar les aurores en els pols de la Terra. La línia de fons, la manca de taques solars no vol dir parades d'activitat del sol per complet i que ha de ser monitoritzat constantment - fins i tot durant períodes d'un sol blanc.

    El meteoròleg Paul Dorian
    Vencore, Inc.
    vencoreweather.com
    https://www.vencoreweather.com/blog/2017/5/15…imum-approaches