Bones,
Aquesta nit hi ha hagut forta activitat volcànica al Volcà Anak Krakatau. Aquesta erupció ha generat una gran cuantitat de Fake News, que en els temps que corren, son especialment molestes. Permeteu-me transciure el segúent fil de twitter del vulcanòleg Boris Behncke, que ho explica mil milions de vegades millor del que ho podria fer jo.
Gràcies!
Per tant, és possible que alguns de vosaltres hagueu trobat els meus tons sobre la desinformació de propagació #Krakatau una mica molest, per la qual cosa ho sento. El que és molt més molest, però, és que la gent crei i comenci a divulgar informació falsa i alarmista que, especialment en la nostra situació actual, no està fent res de bo per a ningú. Els vulcòlegs (com a científics que treballen en moltes altres disciplines) han de lluitar constantment contra informació incorrecta o simplement falsa. Malauradament una vegada que les "notícies" falses comencin a circular, gairebé no hi ha manera d'aturar-lo i cal treballar immens per rectificar i difondre la informació correcta. Per què això? Perquè la informació falsa no només és enganyosa, sinó que sovint està destinada a crear angoixa i desviar-se d’altres qüestions.
Ara, en el cas concret de #Krakatau , tenim aquí un volcà que és particularment notori, a causa de la seva famosa erupció mortal del 1883. Algunes fonts de la darrera informació falsa afirmen que no ha entrat en erupció des de llavors, i això és enormement equivocat. Després de la seva autodestrucció el 1883, quan una gran part de l'illa volcànica original es va esvair, el volcà va quedar en silenci durant uns 44 anys i es va tornar a despertar el 1927. L'activitat inicial es trobava sota el mar, en l'enorme depressió del col·lapse (caldera). després de l'erupció de 1883. Aquesta nova activitat va crear un nou con, que va créixer des del fons del mar i va acabar de perforar el nivell del mar, construint-se en una petita illa, que va rebre el nom de "Anak Krakatau" - el Fill de Krakatau. Tot i així, durant diverses dècades, el cràter d’aquest volcà va estar per sota del nivell del mar. Això es va produir perquè el con creixia en una pendent submarina abrupta, i els materials en erupció preferiblement s’acumulessin al costat per sobre del talús, mentre que a l’altra banda, continuava lliscant per aquesta inclinació. Només a principis dels anys seixanta, el descobriment estava totalment segellat del mar. L'activitat ara es va convertir en "magmàtica", cosa que significa que no hi va haver cap altra interacció amb l'aigua externa com fins ara. Ara hi havia fluxos de lava i l'activitat explosiva era d'un estil molt típic, anomenat "Strombolian" després del famós volcà al nord de Sicília, Stromboli. De tant en tant hi havia algunes explosions més potents (aquestes s’anomenen "vulcanianes", després d’un altre volcà a les illes Eòliques al nord de Sicília, Vulcà), i en altres ocasions fonts de lava modestes com les que es veuen sovint a Etna, Pacaya, Villarrica i alguns altres volcans.
Anak Krakatau va estar activa durant la major part de la dècada de 1970, el 1980-1981, el 1988, i gairebé sempre des del 1992, i les ruptures entre fases eruptives principals rarament van durar més d'un o dos anys. Aquesta activitat va construir el con d’Anak a una alçada de molt més de 300 m. El problema era que aquest bell i estètic atractiu con, amb la seva peculiar activitat espectacular, encara descansava sobre la vella i abrupta pendent submarina, i el seu creixement continuat el feia cada cop més inestable i propens a un col·lapse desastrós. Aquest esfondrament es va produir el 22 de desembre de 2018. El col·lapse va anar acompanyat d’una activitat explosiva violenta, en part per la interacció del conducte que de sobte va quedar exposat de nou a l’aigua del mar, en part a la descompressió instantània del magma que hi havia en el conducte en aquell moment (feia un temps que va esclatar. ). Després del col·lapse del 22 de desembre de 2018, Anak Krakatau semblava molt com ho havia fet durant les seves primeres etapes (entre la dècada de 1920 i la dècada de 1950). Però a poc a poc, les erupcions que continuaven de manera intermitent durant el 2019 van construir un nou llom al voltant del cràter, que després va ser omplert per un llac, i les explosions es van trencar pel llac, el fons del qual es va fer poc a poc gràcies a l'acumulació dels nous productes eruptius. A finals del 2019, un nou con va començar a sortir del llac al cràter i algunes de les explosions esporàdiques van tornar a mostrar un caràcter magmàtic, cosa que indica que la interacció magma-aigua estava disminuint. Però les erupcions han estat rares en els últims mesos.
L'activitat que va començar el 10 d'abril de 2020 va semblar que va començar una vegada més amb la interacció magma-aigua, però després es va tornar plenament magmàtica, amb explosions estromolianes i fonts de lava. Aquest és el tipus d’activitat necessària per reconstruir el con perdut el desembre de 2018.
Així doncs, per deixar-ho clar, actualment Anak Krakatau * no * té aquest bell i simètric cono que veieu en molts dels tuits i altres missatges que circulen per Internet des d’ahir. Aquest con va deixar d'existir el 22 de desembre de 2018.
Evidentment, després d’haver-me seguit per aquest llarg fil, sabeu bé que Krakatau –presentat pel seu con després de 1883, Anak Krakatau– ha estat en erupció molt, molt freqüent des de fa gairebé 100 anys, de manera que la informació que diu que no ha estat en erupció durant 140 anys és ... una merda. L’activitat actual és, pel que es pot entendre, gairebé del mateix personatge que diversos moments de l’activitat de Krakatau entre 1927 i 2019, i res realment nou per a aquest volcà, i sens dubte cap amenaça tret dels seus voltants. Després d’haver-se esfondrat catastròficament el desembre del 2018 i estant pràcticament absent des de fa molt temps, el con no probablement no patirà un col·lapse important durant un temps que ve, sinó que creixerà fins a la mida anterior al 2018 i possiblement més enllà, abans que es pugui tornar a col·lapsar.
Finalment, una paraula sobre el nom d’aquest volcà. El seu nom indonèsia ha estat per sempre Krakatau. Per algun motiu obscur, mentre redactava l'informe de la comissió científica britànica sobre l'erupció de 1883, el nom "Krakatau" es va substituir al manuscrit per "Krakatoa". La qual cosa significa: encara que Indonèsia en aquell moment no era una colònia britànica sinó holandesa, aquesta introducció d’un nom fals era un acte clar de colonialisme, que per desgràcia mai s’ha corregit a fons. Ara els volcans i altres elements geogràfics a tot el món. estan rebent els noms originals, indígenes i precolonialistes, com Taranaki (ex. Egmont) i Whakaari (ex White Island) a Nova Zelanda, Denali (ex Mt McKinley a Alaska), així que suposo que ja és hora que això tothom fa honor a Krakatau mitjançant el seu veritable nom original.
[img ]https://img.antaranews.com/cache/800x533/…110420-bk-6.jpg[/img]
