El camp magnètic de la Terra actua i els geòlegs no saben per què
El moviment erràtic del pol magnètic nord obliga els experts a actualitzar el model que ajuda a la navegació global.
Actualització, 9 de gener: el llançament del World Magnetic Model s'ha ajornat fins al 30 de gener a causa de l'apagada del govern dels Estats Units.
Alguna cosa estranya està succeint a la part superior del món. El pol del nord magnètic de la Terra s'ha anat escapant de Canadà i cap a Sibèria, impulsat per un ferro líquid inclinant-se dins del nucli del planeta. El pol magnètic s'està movent tan ràpidament que ha obligat als experts del món del geomagnetisme a convertir-se en un moviment poc freqüent.
El 15 de gener, s'actualitzaran el World Magnetic Model, que descriu el camp magnètic del planeta i subratlla tota la navegació moderna, des dels sistemes que dirigeixen a la mar fins a Google Maps en telèfons intel·ligents.
La versió més recent del model va aparèixer el 2015 i es va suposar que durarà fins a 2020, però el camp magnètic està canviant tan ràpidament que els investigadors han d'arreglar el model ara. "L'error està augmentant tot el temps", diu Arnaud Chulliat, geomagnetista de la Universitat de Colorado Boulder i els Centres Nacionals d'Informació Ambiental de l'Administració Oceànica i Atmosfèrica Nacional (NOAA).
El problema rau en part amb el pol mòbil i, en part, amb altres canvis profunds dins del planeta. La cocció líquida del nucli de la Terra genera la major part del camp magnètic, que varia amb el pas del temps a mesura que canvien els fluxos profunds. El 2016, per exemple, part del camp magnètic va accelerar temporalment profundament al nord d'Amèrica del Sud i l'oceà Pacífic oriental. Els satèl·lits com la missió de l'Esquadró de l'Agència Espacial Europea van fer un seguiment del canvi.
A principis de 2018, el model magnètic mundial estava en problemes. Els investigadors de NOAA i la British Geological Survey d'Edimburg havien estat realitzant el control anual sobre el rendiment del model en totes les variacions del camp magnètic terrestre. Es van adonar que era tan inexacta que estava a punt d'excedir el límit acceptable per als errors de navegació.
Pols errants
"Aquesta era una situació interessant en què ens trobem", diu Chulliat. "Què passa?" La resposta és doble, va informar el mes passat en una reunió de la Unió Geofísica Americana a Washington DC.
En primer lloc, el pols geomagnètic 2016 sota Sud-amèrica va arribar al pitjor moment possible, just després de l'actualització del World Magnetic World 2015. Això va significar que el camp magnètic s'havia disparat just després de l'última actualització, de la manera que els planificadors no havien previst.
En segon lloc, el moviment del pol magnètic nord va empitjorar el problema. El pol transmet de maneres imprevisibles que han fascinat els exploradors i científics, ja que James Clark Ross el va mesurar primer en 1831 a l'Àrtic canadenc. A mitjans de la dècada de 1990 va recórrer la velocitat, d'uns 15 quilòmetres anuals a uns 55 quilòmetres per any. Al 2001, havia ingressat a l'Oceà Àrtic, on, el 2007, un equip que incloïa Chulliat va aterrar un avió sobre el gel marí en un intent de localitzar el pol.
El 2018, el pol creuava la línia de data internacional cap a l'hemisferi oriental. Actualment està fent una línia de referència per a Sibèria.
La geometria del camp magnètic de la Terra augmenta els errors del model en llocs on el camp està canviant ràpidament, com el Pol Nord. "El fet que el pol passi ràpid fa que aquesta regió sigui més propensa a grans errors", diu Chulliat.
Per arreglar el model magnètic mundial, ell i els seus col·legues van rebre tres anys de dades recents, que van incloure el pols geomagnètic 2016. La nova versió hauria de seguir sent precisa, diu, fins a la propera actualització programada el 2020.
Qüestions bàsiques
Mentrestant, els científics treballen per comprendre per què el camp magnètic està canviant tan dramàticament. Els polsos geomagnètics, com el que va passar el 2016, es remunten a les ones "hidromagnetiques" derivades de la profunditat del nucli1. I el moviment ràpid del pol magnètic nord es podria vincular a un raig d'alta velocitat de ferro líquid sota Canada2.
El jet sembla estar desapareixent i debilitant el camp magnètic sota Canadà, Phil Livermore, geomagnetista de la Universitat de Leeds, Regne Unit, va dir a la reunió de la Unió Geofísica Americana. I això significa que Canadà està essencialment perdent un tiratge de guerra magnètic amb Sibèria.
"La localització del pol magnètic nord sembla estar governada per dos pedaços magnètics de camp magnètic, un sota Canadà i un sota Sibèria", diu Livermore. "El parche de Sibèria està guanyant la competició".
Això vol dir que els geomagnetistes del món tindran molt a mantenir-los ocupats en el futur previsible.
https://www.nature.com/articles/d4158…s&sf205680051=1
Polonortemagnético.jpg
De debó que espero equivocar-me però em temo que aquest mes de febrer pinten bastos pels amants de les entrades fredes i la neu entre els quals m'incloc
