Bona tarda.
A plaça Kennedy al peu del Tibidabo a Barcelona 10,8º i 57% d'humitat. Cel clar i vent de l'oest-nord-oest de 18 km/h amb cops de 34 km/h. Màxima 13,6º, adequada a les dates. Avui fa un any vam assolir 17,4º. Sempre recordo que uns dies abans de la gran nevada del 25 de desembre de 1962 vam fregar els 20º.
Ja que tenim tranquil·litat fins diumenge, per Nadal podem tenir força capes de núvols baixos sobretot a la costa, inici d'un canvi de temps, us adjunto l'article que vaig fer aquest passat dimecres per el blog de meteosat.com i que sortirà ben aviat. En aquest pàgina hi trobareu altres articles que potser us interessaran.
NEU DE PEL·LÍCULA Primera part
Anem a aprofitar aquestes jornada de festes nadalenques per fer un repàs a pel·lícules on la neu i el fred siguin els protagonistes. Però abans ens posarem en pla "criticón" però sense mala fe, que no val la pena.
No hi ha manera que els efectes especials de fenòmens meteorològics en les pel·lícules siguin realment creïbles. Recordin els experts en aquest tipus d'efectes (amb tot l'afecte i admiració d'un amant del cinema) que llamp i tro van separats, sinó actors i actrius moririen electrocutats. En els huracans es mouen TOTS els arbres i no només els de primera línia. No hi ha xàfecs torrencials de 10 metres quadrats. Si plou molt aquí, a 10 metres segurament també ho hauria de fer. Quan neva i entrem en una casa, o la neu del cabell i de l'abric es fon a l'instant o la casa es troba a 0º. També amb pluges torrencials la visibilitat sol quedar reduïda a menys de 100 metres. Hem vist pluges torrencials amb muntanyes al fons a més de 50 quilòmetres. I sobretot, si volen fer ploure, que no faci sol, que és molt poc creïble.
Un director que ens entusiasma per la credibilitat dels fenòmens naturals que apareixen en les seves pel·lícules: David Lean. A "La filla de Ryan" va esperar que arribés una enorme borrasca atlàntica per filmar les onades reals més grans que mai s'han filmat per a una pel·lícula. A "Lawrence d'Aràbia" es va informar de l'arribada de tempestes de sorra per introduir als seus actors en el fenomen. Fins i tot en una de les seves primeres pel·lícules, l'extraordinària "Breu trobada", respirem l'ambient fred i humit del Londres dels 40, ambientació similar la trobem a Viena amb "El tercer home".
Anem a passar fred amb el gran Berlanga, deixant-nos perles com "Plácido". Tot i que els exteriors s'havien de rodar a Segòvia, finalment es va escollir Manresa (també eren a la llista Vic i Terrassa), i es va fer entre finals de la tardor i hivern de 1960. Desembre va coincidir amb una irrupció d'aire polar que no va cessar en tot el mes. Els actors i extres van passar moltíssim fred. De fet durant la pel·lícula s'insisteix en el fred gelador que patien, sobretot durant les escenes nocturnes en què l'alè dels actors es condensa en espès vapor. Quatre anys després un altre gran del cinema, el director ja comentat David Lean va rodar els exteriors de "Doctor Zhivago" en els camps sorians com si es tractés de les estepes russes. De fred ja va fer, però aquell hivern de 1964 no va nevar, així que van haver de fabricar-la: tones de pols de marbre per als plans propers i mitjans i enormes plàstics estesos a la llunyania per simular neu i gel.
I per acabar aquesta primera part dedicada a pel·lícules amb neu, no pot falta "Que bonic és viure" de Frank Capra, on veiem una intensa nevada caient sobre James Stewart. El rodatge es va fer entre abril i juliol de 1946, així que van haver de fabricar neu artificial, i ho van fer triturant grans quantitats de flocs de blat de moro blanquejat. La veritat que l'invent va ser molt efectiu. A partir de la dècada dels 80 van sorgir empreses dedicades exclusivament a fabricar neu artificial per a pel·lícules. L'empresa "Snowmasters" es va encarregar de les nevades en alguns títols de les aventures de Harry Potter, com les que apareixen al poble màgic de Hogsmeade.
Bon seguiment!