Bon dia.
A plaça Kennedy al peu del Tibidabo a Barcelona la temperatura mínima ha baixat fins a 20,7º, molt agradable, però ara ja s'està enfilant amb 26,2º. Aquesta tarda no hi haurà tanta emoció i les poques tempestes que es formin es limitaran al Pirineu i pot ser alguna zona del pre-Pirineu. Cap de setmana de calor normal per les dates i alguna tronada a l'alta muntanya. I a partir de dimecres vinent possible inestabilització, d'entrada no massa destacable, i baixada de temperatures...ja ho anirem veient.
No em cansaré de contemplar com d'un matí asserenat o amb pocs núvols a partir de migdia hi ha una transformació del celatge amb la formació de veritables monstres nuvolosos amb el repertori de fenomens espectaculars conseqüents.
I per acabar: no teniu observatori meteorològic? no us cal! aquí teniu la solució:
Meteomania 1091 LA GRANOTA DEL TEMPS
A finals del segle XVIII es va posar de moda en diferents països europeus disposar de certs animals col·locats en peixeres o recipients de vidre i la finalitat no era altre que el de pronosticar el temps. Els camperols no començaven la seva tasca diària sense abans observar els moviments de l'animal. Els més utilitzats eren les granotes verdes (Hyla arborea) i les sangoneres. Ja el 1787 trobem aquesta ressenya en una carta del poeta anglès William Cowper a Lady Heskett: "tinc una sangonera que presagia totes les meravelles i commocions de la natura ... val per tots els baròmetres del món". Les granotes verdes s'introduïen en peixeres amb sorra, una mica d'aigua, molsa i una escaleta per enfilar-se fins a la boca de recipient, que estava coberta per una tela. Tant les sangoneres com les granotes venien amb un petit llibre d'instruccions amb el títol "Baròmetre animat de nova invenció". Un parell d'exemples: si la granoteta es banyava amb molt moviment, pluja segura i si pujava per l'escala, sol radiant.
Alfred Rodríguez Picó
Avui "Filomena", la meva granota, ha pujat per l'escala, o sigui que farà sol.
Bon seguiment!