Bon dia.
A plaça Kennedy al peu del Tibidabo a Barcelona 8,4º i 71% d'humitat. Cel 1/8 amb fractostratus i altocúmuls i vent del nord-oest de 10 km/h amb cops a la matinada de 40 km/h. Mínima 7,8º a l'observatori i 6,9º a peu de plaça. Per cert la màxima d'ahir va ser la més baixa des del passat 31 de gener, ni el febrer ni el març hi va haver cap màxima inferior als 11º...hivern "horribilis".
Dels models cal destacar dues coses: el monstre que sortirà dilluns vinent de Groenlàndia en direcció a Islàndia, Illes Fèroe i Noruega amb pressions dimarts el matí de 930 hPa! i la segona qüestió i que ens afecta a nosaltres és que fins el 14 de desembre (falten 9 dies) no ens entraria clarament la de 5º a 850 hPa. la qual cosa fa pensar que tindrem una tongadeta de fred, sense exageració però plenament hivernal i que anirà equilibrant la natura massa acostumada a ambient temperat. I d'aquí a nou dies a saber les variacions que hi poden haver en els models.
Per acabar, us explico una "batalleta" d'un servidor de vosaltres. La van publicar a "El Periódico":
UNA JORNADA TREPIDANT
Febrer de 1975. Em trobava als despatxos del llavors "Servicio Meteorológico Nacional" a l'avinguda de les Drassanes (abans Garcia Morato). Acabava de complir 17 anys, així que per a mi era un privilegi poder col·laborar en l'elaboració de les previsions meteorològiques per a diversos diaris de Barcelona, entre ells "La Vanguardia" i el desaparegut "El Noticiero Universal". A mitja tarda vaig observar la formació d'una massa de núvols molt potents, sobretot cap a la part alta de la ciutat. Acabat el treball, ara tocava repartir els articles als corresponents diaris. El cel estava molt amenaçador i s'escoltaven els primers trons. Vaig agafar el metro fins a la Plaça Catalunya i al sortir l'espectacle va ser doble: d'una banda la tempesta, que estava a punt d'esclatar i d'altra banda em vaig trobar tota la plaça Catalunya ocupada per manifestants que lluitaven amb maons, i la policia que disparava pots de fum i bales de goma. L'espectacle era dantesc: crits, gent corrent, l'estrèpit dels trets i de teló de fons dels trons de la tempesta que s'acostava. Vaig poder arribar al centre de la plaça quan de sobte em vaig trobar contra la meva voluntat enmig d'una càrrega policial. Un policia va venir cap a mi i em va donar dos cops de porra a la cama. Indignat li cridava que estava repartint la informació meteorològica ... ni cas. Vaig poder escapar com vaig poder i per fi vaig aconseguir repartir els articles, una mica arrugats. Després va començar una tempesta de neu granulada impressionant. Quin dia de emociones!
El dia següent pel matí vaig fer unes fotos de la neu granulada acumulada. A veure si el vespre us les ensenyo.
Bon seguiment!