Posts de AlfredRodriguezPico

    Bona tarda.

    A plaça Kennedy al peu del Tibidabo a Barcelona 25,4º (com si fos juliol) i 56% d'humitat. Cel 7/8 amb un festival d'altocúmuls, altostratus, cirrus i cirrostratus. Vent del sud-oest de 8 km/h. Màxima 28,4º.

    Avui a Maçanet de la Selva dia "d'estiu" amb una màxima de 30,1º. Quan m'he anat a mitja tarda encara hi havia 30,0º però ara veig per l'ordinador que ha entrat un vent molt humit de llevant i la temperatura ha caigut a 19,4º.

    He estat revisant màximes destacables dels mesos de maig des de 2002 fins enguany als observatoris de plaça Molina i plaça Kennedy i aquests són els registres:

    23 de maig de 2013 màxima 25,7º.
    30 de maig de 2012 màxima 28,4º
    24 de maig de 2011 màxima 29,1º
    28 de maig de 2009 màxima 26,1º
    24 de maig de 2007 màxima 28,8º
    28 de maig de 2006 màxima 29,3º
    30 de maig de 2003 màxima 27,1º

    Els anys que no hi figuren dades vam tenir màximes més baixes dels 25,7º del maig de 2013. Com podem veure i ha alguns valors més elevats que el del dia d'avui, però el mèrit d'enguany és que el registre és del dia 3 i els anteriors anys sempre eren a partir del dia 20.

    Com us he comentat aquest matí, ja tenim quasi a punt el nou concurs. Quan era molt petit un cop a l'any anàvem amb els pares al Tibidabo, a les atraccions i una de les que més m'entusiasmava era "el tren de les portes" que era com li deia a la vagoneta penjant amb vistes fantàstiques i que de tant en tant entrava, xocant amb unes portes, a unes "coves" misterioses. Això per un crio de 5 o 6 anys era molt emocionant i més per aquells anys. Doncs bé el Parc d'Atraccions del Tibidabo ens dona unes invitacions per passar el dia a la muntanya màgica. Quan ens arribin, que estan al caure, us ho comuniquen i obrim una nova entrada al concurs.

    I per acabar, dues imatges de fa una estona des de plaça Kennedy, al peu de la muntanya màgica:

    a1_2015-05-03.jpg

    a2_2015-05-03.jpg

    Bon seguiment!

    [quote='TRAMONTANA','SEGUIMENT METEOROLÒGIC - MAIG 2015']Buenos días desde Calella de P., temperatura actual 20.9ºc, mínima 18.2ºc, 99% humedad, 1007 hpa, viento de garbí 15 km/h y el cielo bastante nublado, la MARGARIDA BONET hace esta pregunta y yo como soy el SAPASTRA 2 no le puedo responder porque no lo se, ¿que clase de nubes de estas 2 fotos de hace 1 hora son estas?, si alguien lo sabe que me lo diga, gracias. Buen seguimiento.

    Altocúmuls i en la segona semblen altocúmuls en capes, és a dir que aquests núvols poden estar a dos nivells (passa sovint). Tot núvols mitjans. No sé si a la primera imatge el núvol en diagonal més fosc que hi ha sobre l'horitzó cap el centre de la imatge és un estrat o estratocúmul, per tant un núvol baix. Aquests dies pot sortir amb els ulls tapat, dir que tenim altocúmuls...i l'encertes! vinga núvols mitjans! no s´acabaran pas, no.

    Bon dia.

    A plaça Kennedy al peu del Tibidabo a Barcelona 20,3º i 75% d'humitat. Cel 6/8 amb altocúmuls, cirrus i cirrostratus. De pluja no en tenim però de núvols alts mitjans ens estem fent un fart. Mínima 18,0º a l'observatori i 16,2º a peu de plaça. Nit càlida i no serà la única :whistle:

    Amb petites variacions, no es veuen canvis destacables en la situació i posició dels centres d'acció pels propers...4, 6, 8 dies...Abril no es va "portar bé" però aquest maig de moment millor no qualificar-lo :angry:

    Gràcies a tots els que participeu ja que, en una situació tan poc interessant i que es perllonga dies i dies, es continua aportant informacions, dades, imatges i fins i tot anècdotes personals bones o no tan bones que valorem molt i molt!

    Aquest vespre us comento el nou concurs que tenim preparat per vosaltres. Us donaré una pista...quan era molt petit li deia "el tren de les portes"... :blink: (és difícil que esbrineu de que va...)

    Imatge d'ara des de plaça Kennedy cap el Tibidabo: "el cel cabretes...més caloretes"

    acz.jpg

    Bon seguiment!

    Hola, algú em sabria dir quan es poden formar les boires a la costa? M’interessa la ciutat de Barcelona, ja se que és molt difícil preveure-ho però aquest dies son els millors per poder veure-ho.

    gràcies.

    Tenim massa gradient. Mira, aquesta és una situació que va provocar extenses boires a la Costa Central:

    24 i 25 d'abril de 2007:

    24abril2007.gif

    I la imatge d'aquell dia a Barcelona de Jordi Martin i que us vaig posar ahir o abans d'ahir:

    boirabaixabarna24abril07.jpg

    Bona tarda.

    A plaça Kennedy al peu del Tibidabo a Barcelona 23,6º i 58% d'humitat. Cel tapat de núvols alts i mitjans i vent del sud-oest de 10 km/h. Màxima 24,7º, déu n'hi do com s'ha enfilat, però cal anar en compte ja que en distàncies curtes trobem variacions de temperatura notables, depenent de si bufa marinada humida o el vent és més terrer. Malgrat de Mar ha tingut una màxima de 21,8º, Castelldefels zona marítima 20,1º o Premià de Mar zona port 20,3º.

    I poques variacions per les properes hores, o en tot cas temperatures més elevades. A partir de dimarts hi haurà una normalització dels valors però de precipitacions més o menys maques no se'n veuen per enlloc.

    Estava recordant un maig que va fer una bona calorada...no recordava l'any, però sí que tenia present que vaig anar a la platja del Cau del Llop a Llançà i hi havia una gran marea vermella que t'impedia banyar-te, afavorida per les elevades temperatures i la mar encalmada. També es parlava de danys a conreus per la calor avançada.
    Després d'investigar resums he comprovat que va ser el maig de 1999. Aquí teniu el mapa de 850 hPa. del 13 de maig d'aquell any:

    13maig1999.gif

    Tampoc no hi ha massa diferència en la situació actual...

    Bon seguiment!

    "Jordicampos", jo també he fet aquesta excursió...virtualment aquest matí llegint-te i gaudint de les imatges! :)

    Alacant ara 29º, Elx 30º, Sumacàrcer 31,4º, València 26º però aquí tampoc ens quedem curts i tindrem màximes que possiblement superin els 30º a punts de l'interior i pre-litoral...i com comenteu, demà més!

    Ara a plaça Kennedy al peu del Tibidabo a Barcelona 22,5º (la màxima de moment) i 66% d'humitat. Cel amb algun altocúmul lenticular i algun cirrus i vent que va variant, ara del sud-oest, ara del sud-est de 6 a 8 km/h.

    Bon seguiment!

    Bon dia.

    A plaça Kennedy al peu del Tibidabo a Barcelona 19,0º i 73% d'humitat. Temperatura que s'enfila ben ràpid. Cel amb algun cirrus i altocúmuls i vent del nord-nord-est de 4 km/h. Mínima 17,6º a l'observatori i 15,8º a peu de plaça. Ambient realment càlid amb mínimes molt elevades a tot el país sense excepció.

    Us deixo la imatge de fa uns minuts del Tibidabo des de plaça Kennedy i el mapa de 850 hPa. per dilluns, amb valors de 25 graus capa Múrcia i sud d'Alacant!!!

    tib.jpg

    850_2015-05-02.gif

    I aprofitant la tranquil·litat, aquí us deixo un article que vaig fer per "El Periódico" el febrer de 2009:

    EXPEDICIÓ AL LÍMIT

    Si Shackleton, Scott o Amundsen van haver de suportar grans temporals i dures proves per descobrir nous territoris del continent antàrtic, Douglas Mawson (1882-1958) va viure veritables perills, fins i tot més terribles que els de Shackleton. El geòleg i explorador britànic va realitzar la seva primera expedició al continent gelat a 1907 amb 25 anys, sent membre d'Ernest Shackelton. Va ser el primer a ascendir el volcà actiu Erebus, descobrint en l'interior del seu cràter un llac de lava incandescent. El 1911 va organitzar la seva pròpia expedició a bord del vaixell Aurora. Va partir el 2 de desembre d'aquest any cap al sud des de Hobart a Tasmània descobrint la terra de Wilkens i Terra Reina Mary. Es van endinsar pel continent i com l'hivern estava a punt d'arribar, van establir una base en un dels llocs més ventosos del món. A l'estació meteorològica que van instal·lar van arribar a registrar ràfegues de 320 km/h. El 15 de novembre de 1912, a finals de la primavera, Mawson, el geòleg suís Mertz i el tinent britànic Ninnis van agafar 3 trineus arrossegats per 48 gossos i van iniciar l'exploració de la Terra de George V al llarg de 300 kms. Es va desfermar una gran tempesta de neu amb vent sostingut de 115 km/h, tenint que esperar immobilitzats 3 dies. El quart dia va començar clar i el científic suís va voler fer una exploració amb esquís, observant una enorme esquerda mig oculta per la neu. Van decidir passar per sobre ja que la capa de neu semblava bastant sòlida. Mawson va passar primer sense dificultat però el tinent Ninnis amb el seu trineu que portava la càrrega principal, va ser engolit per l'esquerda. Mawson i Mertz es van quedar sense res.

    El tinent Ninnis acabava de precipitar-se per una profunda esquerda en el gel antàrtic. Amb ell també van morir un bon nombre de gossos, desapareixent el trineu que portava la càrrega principal amb la major part de queviures. La situació era desesperada. L'explorador Douglas Mawson i el científic suís Mertz van mirar a través de l'esquerda: tan sols se sentia el penós udol d'algun gos moribund. Encara estaven a 510 kms. de la base on es trobava atracat el vaixell Aurora. En un dels trineus van trobar algunes llaunes de menjar. Van passar 10 penosos dies, havent de sacrificar alguns gossos per alimentar-se ells mateixos i als altres gossos. Avançaven 10 km. per dia. Mertz va començar a trobar-se malament, desenvolupant disenteria que va acabar amb la seva vida el 7 de gener de 1913. Mawson absolutament desolat va continuar avançant sentint un principi de congelació als peus. Estava exhaust i al límit de la bogeria. Va caure en una esquerda quedant penjant pel seu arnès. A punt va estar de tallar-lo amb un ganivet però una força interior va fer canviar-lo d'opinió. Volia seguir lluitant. Li quedaven 135 kms. El 29 de gener va trobar una cova de neu construïda pels seus companys d'expedició que li estaven buscant. Hi havia una nota dient-li que l'esperaven en el "Aurora". Novament va prosseguir cap al seu destí enmig d'una tempesta de neu. Per fi va arribar a la zona on es trobava la base, però els seus ulls van veure horroritzats com el "Aurora" es trobava a l'horitzó: acabava de marxar. Immediatament va veure que set homes s'havien quedat per esperar-lo. Van haver de passar tot l'hivern, però aquest cop ben proveïts. El 24 desembre 1913 van ser recollits pel "Aurora" :blink:

    La base Mawson amb vents de 200 km/h:

    laBaseMawsonconvientode200kmh.jpg

    Això si que són experiències dures!

    Bon seguiment!

    Bon dia.

    A plaça Kennedy al peu del Tibidabo a Barcelona 19,0º i 73% d'humitat. Temperatura que s'enfila ben ràpid. Cel amb algun cirrus i altocúmuls i vent del nord-nord-est de 4 km/h. Mínima 17,6º a l'observatori i 15,8º a peu de plaça. Ambient realment càlid amb mínimes molt elevades a tot el país sense excepció.

    Us deixo la imatge de fa uns minuts del Tibidabo des de plaça Kennedy i el mapa de 850 hPa. per dilluns, amb valors de 25 graus capa Múrcia i sud d'Alacant!!!


    I aprofitant la tranquil·litat, aquí us deixo un article que vaig fer per "El Periódico" el febrer de 2009. Això

    EXPEDICIÓ AL LÍMIT

    Si Shackleton, Scott o Amundsen van haver de suportar grans temporals i dures proves per descobrir nous territoris del continent antàrtic, Douglas Mawson (1882-1958) va viure veritables perills, fins i tot més terribles que els de Shackleton. El geòleg i explorador britànic va realitzar la seva primera expedició al continent gelat a 1907 amb 25 anys, sent membre d'Ernest Shackelton. Va ser el primer a ascendir el volcà actiu Erebus, descobrint en l'interior del seu cràter un llac de lava incandescent. El 1911 va organitzar la seva pròpia expedició a bord del vaixell Aurora. Va partir el 2 de desembre d'aquest any cap al sud des de Hobart a Tasmània descobrint la terra de Wilkens i Terra Reina Mary. Es van endinsar pel continent i com l'hivern estava a punt d'arribar, van establir una base en un dels llocs més ventosos del món. A l'estació meteorològica que van instal·lar van arribar a registrar ràfegues de 320 km/h. El 15 de novembre de 1912, a finals de la primavera, Mawson, el geòleg suís Mertz i el tinent britànic Ninnis van agafar 3 trineus arrossegats per 48 gossos i van iniciar l'exploració de la Terra de George V al llarg de 300 kms. Es va desfermar una gran tempesta de neu amb vent sostingut de 115 km/h, tenint que esperar immobilitzats 3 dies. El quart dia va començar clar i el científic suís va voler fer una exploració amb esquís, observant una enorme esquerda mig oculta per la neu. Van decidir passar per sobre ja que la capa de neu semblava bastant sòlida. Mawson va passar primer sense dificultat però el tinent Ninnis amb el seu trineu que portava la càrrega principal, va ser engolit per l'esquerda. Mawson i Mertz es van quedar sense res.

    El tinent Ninnis acabava de precipitar-se per una profunda esquerda en el gel antàrtic. Amb ell també van morir un bon nombre de gossos, desapareixent el trineu que portava la càrrega principal amb la major part de queviures. La situació era desesperada. L'explorador Douglas Mawson i el científic suís Mertz van mirar a través de l'esquerda: tan sols se sentia el penós udol d'algun gos moribund. Encara estaven a 510 kms. de la base on es trobava atracat el vaixell Aurora. En un dels trineus van trobar algunes llaunes de menjar. Van passar 10 penosos dies, havent de sacrificar alguns gossos per alimentar-se ells mateixos i als altres gossos. Avançaven 10 km. per dia. Mertz va començar a trobar-se malament, desenvolupant disenteria que va acabar amb la seva vida el 7 de gener de 1913. Mawson absolutament desolat va continuar avançant sentint un principi de congelació als peus. Estava exhaust i al límit de la bogeria. Va caure en una esquerda quedant penjant pel seu arnès. A punt va estar de tallar-lo amb un ganivet però una força interior va fer canviar-lo d'opinió. Volia seguir lluitant. Li quedaven 135 kms. El 29 de gener va trobar una cova de neu construïda pels seus companys d'expedició que li estaven buscant. Hi havia una nota dient-li que l'esperaven en el "Aurora". Novament va prosseguir cap al seu destí enmig d'una tempesta de neu. Per fi va arribar a la zona on es trobava la base, però els seus ulls van veure horroritzats com el "Aurora" es trobava a l'horitzó: acabava de marxar. Immediatament va veure que set homes s'havien quedat per esperar-lo. Van haver de passar tot l'hivern, però aquest cop ben proveïts. El 24 desembre 1913 van ser recollits pel "Aurora" :blink:

    La base Mawson amb vents de 200 km/h:


    Això si que són experiències dures!

    Bon seguiment!

    Bona tarda.

    A plaça Kennedy al peu del Tibidabo a Barcelona 20,4º i 75% d'humitat. Cel amb força altocúmuls, altostratus, cirrus i cirrostratus. Vent del sud-est de 5 km/h. Màxima 22,6º.

    Venint de Maçanet de la Selva, bogeria en les temperatures, depenent de si bufava garbí o ponent o era de llevant. A Maçanet de la Selva la entrada del llevant a fet baixar la temperatura a mitja tarda de 24º de màxima a 18º en poca estona però a Montmeló o Sabadell encara estaven fa poca estona a 25º.

    Avui "todopc" estarà content...29º de màxima-

    Bon seguiment!

    Bon dia. Per poc també soc meteomussol...

    A plaça Kennedy al peu de Tibidabo a Barcelona 14,6º i 85% d'humitat. Cel 6/8 amb altocúmuls lenticulars, altostratus, cirrus i cirrostratus. Vent del sud-oest de 6 km/h. Mínima 14,3º a l'observatori i 12,2º a peu de plaça.

    I l'escut català mediterrani que vol oferir resistència a les depressions atlàntiques. Mentre tant a gaudir de la primavera avançada o ves a saber si de l'estiu primerenc. Així que ho celebrarem amb la sortida de sol des de plaça Kennedy d'ara mateix:

    sun.jpg

    Una altre sol però aquest entre els núvols eruptius del Cotopaxi plasmat pel gran pintor americà Frederic Edwin Church (1826-1900) quan va viatjar a l'Equador:

    ChurchCotopaxi.jpg

    I per acabar aquest preciós quadre del francès Jules Breton (1827-1906):

    JulesBretonArcIrisalcel1883.jpg

    Uii mira que bé...hi ha "bonus" de regal amb aquesta línia de tempestes de l'americà John Steuart Curri (1897-1946):

    JohnSteuartCurriLniatempestes.gif

    Bon seguiment!

    Bona tarda.

    A plaça Kennedy al peu del Tibidabo a Barcelona 17,9º i 77% d'humitat. Cel 5/8 amb cirrus, cirrostratus i algun petit fractoestrat. Vent del sud-sud-oest de 10 km/h amb cop màxim de 42 km/h.

    Cap de setmana càlid i pot ser amb l'aparició d'algunes boires costaneres i a esperar a partir de dilluns que les depressions atlàntiques erosionin l'escut càlid mediterrani, pesadet que és :angry:

    Aprofitant la tranquil·litat meteorològica us comento que durant els anys 1981 a 1986 vaig portar l'observatori de Vallgorguina al Vallès Oriental. Ja n'havíem parlat de les fredorades de gener del 85 amb mínimes de 16,7º però repassant les dades cal destacar l'extraordinàriament plujós 1982 amb un total de 1194,1 litres. Només dir-vos que el febrer van caure 263 litres, març 165,7 litres o desembre 195,7 litres. Recordo perfectament el temporal de llevant del 15 i 16 de febrer, cortines espesses de pluja que queien quasi torrencialment amb uns nimbostratus que encara es carregaven més d'energia en contacte amb el Montnegre i descarregaven tota la seva potència sobre la localitat. Aquesta era la situació:

    16feb82.gif

    Curiosament l'any següent de gener a juliol va ser força sec i l'1 de juliol portàvem tan sols 219 litres.

    Però altre cop 1984 va ser moooolt plujós amb una mica més de 1000 litres i de nou va aparèixer una gran llevantada a mitjans de març com la que veieu:

    14mar84.gif

    El total d'aquell mes va ser de 202,6 litres. Aiighhhh (sospir) ja vindran ja, però cal tenir paciència.

    Bon seguiment!

    Bon dia.

    A plaça Kennedy al peu del Tibidabo a Barcelona 15,2º i 83% d'humitat. Cel 6/8 amb estrats i estratocúmuls que han anat envaint el cel de mar cap a terra i vent del nord de 5 km/h. Mínima 13,9º a l'observatori i 11,6º a peu de plaça.

    Avui encara nuvolositat a estones abundant, a estones trencada a punts de la Costa Central, Costa Daurada i cap el Delta de l'Ebre i temperatures agradables i a partir de demà pujada termomètrica que podrà ser notable a l'interior i veure´m a la costa, depenent de la entrada de vents marítims i formació de boires per advecció: el mar força fresc, per sobra circula una massa d'aire càlida que es va refredant en contacte amb la superfície del mar...si una massa d'aire la refredes, li fas pujar la humitat, fins que pot arribar a saturar-se i ja tenim la formació de la boira. Un cop arriba a la línia de la costa i intenta penetrar terra endins es troba amb una temperatura superficial més elevada i la boira es desfà. Aquesta és la història de la boira d'advecció, fenomen que pot arribar a ser curiós i fins i tot espectacular ja que pot tenir un gruix molt reduït i sobresortir la part superior d'edificis:

    Foto de Jordi Martín de boira d'advecció a Barcelona:

    boirabaixabarna24abril07.jpg

    Un altre però dels Estats Units:

    boira2.jpg

    Bon seguiment!