Bon dia.
A plaça Kennedy al peu del Tibidabo a Barcelona 12,2º i 68% d'humitat. Cel 7/8 amb estratocúmuls i dues capes d'altocúmuls superposades. Vent del nord-nord-oest de 5 km/h. Mínima 11,9º, però segurament la registrarem a darreres hores del dia.
Canvi de masses d'aire retirant-se la molt càlida dels darrers dies per una més fresca. Normalització de les temperatures que es notarà força a partir de la tarda/vespre, amb nuvolades a punts de la Costa Central que amb sort podran donar algun ruixat, més probables sobre el mar. També alguna tímida nevadeta al Pirineu. Quines ganes de veure un cel atractiu! A partir de dissabte situació de ponent que cada cop serà més marcada. Cada cop hi ha més models que apunten a la possibilitat de que el ponent s'acabi amb precipitacions, però això seria a mitjans ben bé de finals de la setmana vinent. El ponent sembla que no ens el traurà ningú. No cal que repeteixi que a Maçanet de la Selva estan florides les mimoses i tot l'ecosistema està alterat com a bona part del país. És el que hi ha i no ens farem mala sang 
Fa uns anys vaig fer un doble article per "El Periódico"sobre la onada de fred d'ara fa 60 anys, però amb conseqüències fora de Catalunya. Aquí el teniu:
LA PITJOR ONADA DE FRED primera part
En aquesta secció ja hem parlat de la terrible onada de fred de febrer de 1956, el seu origen i expansió per gran part del continent europeu. A continuació comentem algunes de les conseqüències en diversos països. Europa occidental i central van patir els rigors de l'onada fred però França, Espanya i Itàlia van ser els països més castigats. Una crònica del nord d'Itàlia descrivia així l'arribada del fred: "Al novembre i desembre vam tenir un temps càlid. Podíem treballar en mànigues de camisa i de sobte va arribar com un cop el dia 2 de febrer. Al matí anava amb els braços descoberts i a la tarda la temperatura va caure en picat. Entrada la nit estàvem sota zero. Els dies posteriors el més sorprenent i alhora terrorífic era escoltar les petites explosions de les oliveres al congelar la saba, molt abundant a causa de les altes temperatures de setmanes anteriors. Estàvem a casa de nit i sentíem els cruixits dels arbres, com laments... Vam haver de tallar-los tots. Alguns tenien centenars d'anys..." Es calcula que tan sols a Itàlia van morir un milió d'oliveres i 5 milions van haver de ser talats. 20 anys van haver de passar per tenir una recol·lecció normal. Molts van canviar les oliveres per vinya.
El Sena al seu pas per París tenia una capa de gel de 3 metres. A la costa blava francesa les nevades van ser enormes. A Saint Tropez va caure un metre de neu, quedant aïllada. Els helicòpters es van encarregar de transportar menjar a la població. L'aigua del mar a Martigues a Provença, que penetra en forma de canals, es va congelar completament
LA PITJOR ONADA DE FRED segona part
Si ahir comentàvem algunes de les conseqüències de l'onada de fred de febrer de 1956 a Itàlia o França, avui veiem el que va passar a Espanya. A part del rècord de fred mai superat a Estany Gento amb 32º sota zero, a Núria van arribar als 24º sota zero, -21,5 a La Molina o -10 a l'observatori Fabra de Barcelona. Figueres va arribar a registrar -4º de màxima i -9 de mínima amb tramuntana de gairebé 100 quilòmetres per hora, provocant una temperatura de sensació de 20º a 25º negatius. En alguns camps d'oliveres sobretot del centre i nord d'Espanya encara es poden veure algunes oliveres amb tres o quatre troncs al voltant d'un tronc central talat el 1956 per salvar-lo de la gelada. El Cantàbric va patir els rigors de manera especial al afegir-se al fred la caiguda de grans nevades. Els venedors ambulants de llet havien de fondre abans de vendre-la. Les fractures de cames i braços van ser molt nombroses ja que les canonades es congelaven i rebentaven, provocant fuites d'aigua que es congelava sobre les voreres i carrers. A Puentegenil, Còrdova es va registrar el dia 13 una mínima de 6º sota zero, morint de fred dues nenes. Les Balears van patir les conseqüències del fred però també de grans nevades. El vent del nord-est, en el seu recorregut sobre el mar entre el nord d'Itàlia i l'arxipèlag, va poder carregar-se d'humitat arribant a Menorca acompanyat de tempestes de neu que van deixar 50 centímetres a tota l'illa. A Palma de Mallorca van caure 20 centímetres però Pollença, al nord de l'illa va registrar 80 cms. i un metre a Lluc amb una temperatura que va arribar als 12,5º sota zero. En Eivissa es van dipositar 15 centímetres.
Bon seguiment!
