Bona tarda.
A plaça Kennedy al peu del Tibidabo a Barcelona 25,7º i 60% d'humitat. Cel amb algun cirrus i estratocúmuls i vent del sud de 12 km/h. Màxima 27,1º. A Maçanet de la Selva màxima 29,1.
Avui les mínimes en conjunt baixaran més. Demà tranquil·litat i una mica més de calor. Dilluns el mateix amb més calor i dimarts...ummmm bon contrast de masses, ben situades, amb força humitat a certs nivells, clau per que els núvols puguin créixer amb energia. De moment atenció dimarts a la tarda i sobretot vespre i nit a diverses comarques de ponent i nord. A mesura que passin les hores tempestes que poden ser fortes entre Barcelona i Girona inclosa la capital, també en d'altres indrets. Dimecres compte cap el vespre i entrada la nit a la Costa Central!
Per descomptat que la temperatura baixarà de valent dimecres.
I ja que estem en situació, us adjunto aquest petit article que vaig fer per El Periódico sobre la riuada de València d'octubre de 1957:
RIUADA DE VALÈNCIA DE 1957
Catalunya, València o Balears sempre han patit les conseqüències d'inundacions, especialment a la tardor. Concretament València en els últims 6 segles ha patit 59 riuades importants. La d'octubre de 1957 va ser la més greu del segle XX. El balanç oficial va ser de 81 morts, 52 a la ciutat i 29 a la resta de la província. Es van retirar de la ciutat 1.131.000 tones de fang.
El dissabte 12 d'octubre ja plovia intensament en tota la província, comptabilitzant prop de 300 litres en algunes localitats de l'interior. Els rius Túria i Magro anaven molt crescuts. Pocs dies abans el llit del riu Túria portava un fil d'aigua on s'incorporaven desaigües que llançaven aigües pestilents. A dos quarts de la nit es va donar avís d'una crescuda molt important i a les onze de la nit s'alerta a la ciutat de València on curiosament no plovia. Ja cap a mitjanit els troncs taponaven els ponts i la ciutat va començar a inundar-se. Al matí es trobava incomunicada, amb les carreteres tallades i sense línia de ferrocarril, amb una única línia telefònica que connectava amb Castelló, des d'on van poder donar notícies a Madrid. No hi havia ni llum ni aigua potable. Però el pitjor no havia arribat.
A primera hora de la tarda es va avisar d'una nova crescuda, molt més gran que la primera. En aquests moments va començar a descarregar una tromba d'aigua sobre la capital. Va arribar l'avinguda cedint ponts i fonaments que havien aguantat l'embat de la primera riuada. A partir de les set de la tarda, l'aigua va començar a baixar de nivell.
Per acabar, vaig plantar un parell de plàtans fa uns mesos a Maçanet de la Selva, trasplantats de la teulada de casa a plaça Kennedy de Barcelona. Un d'ells té el típic fong o el que sigui que deixa les fulles tocades, arrogades i esquifides. Ho podem veure a Barcelona i a moltes altres poblacions. Això no té remei? je je...quantes preguntes de botànica estem fent darrerament...com que tenim un expert :whistle:
Bon seguiment!
