Posts de Segre

    25,6 de máxima i 9,2 de mínima. Les màximes s´han mantingut com ahir.

    Avui la novetat ha estat la boira, que s´ha presentat per primer dia, en aquesta temporada. Quan he marxat a treballar ocupaba bàsicament l´horta i semblava que no tenia força per entrar a la ciutat, però finalment ho ha fet i ha durat fins dos quarts d´onze.

    Des de mitja tarda bufa el mestral, no gaire fort.

    25,4 de máxima i 8,8 de mínima. La máxima no s´ha mogut gaire respecte ahir, només unes dècimes.

    Avui com ahir i l´altre i l´altre... sol amb només algún núvol alt.

    Intents de boira al matí, però només intents: boires a primera hora sobre els camps agafades al terra i amb dos metros escasos d´alçada.

    Bon dia. Boira a Lleida. No durarà gaire però és un indicador de la tardor avançada. La mínima ha estat de 9,6.

    Finalment es van recollir 23 litres. Va ser un dia complert meteorològicament parlant però la feina no em va deixar ni temps per escriure. Primer ruixat a les set matí de quatre gotes. A la una primer ruixat amb llamps i trons. Cap a les quatre la pluja es va animar, amb llamps i trons de tant en tant, fins que va caure un aiguat breu, però intensíssim, xàfec. Al vespre va deixar de ploure. La sorpresa agradable fou que el dijous, contra pronòstic, a la tarda, va tornar a ploure, de manera moderada, deixant 5 litres, quan les previsions anunciaven l´obertura de clarianes ja al matí.

    Bona nit.

    Màxima de 27,7 :angry: i mínima de 13,9.
    Sol durant tota la jornada.

    Esperant els canvis. Com a mínim tenim possibilitats de pluja.

    Aquest pont del Pilar fent ruta pel massís de Possets en tenda de Campanya. Quatre dies de sol amb algún cúmul decoratiu per fer bonic. Les nits relativament fredes amb algúna matinada amb gebre sobre l´herba. Els dies molt agradables. Caminar per sobre de 2.500 m. amb mànigues de camisa a mig octubre és un luxe. La visibilitat era més aviat dolenta.

    Evidentment, aquesta bonança té la seua part negativa. Molts estanyols i basses secs, rierols assedegats i manca de neu. Deixant de banda alguna congesta que ja será persistent, ni un bri de neu. Només per sobre dels 3.000 metres es veu alguna petita clapa mig amagada entre les pedres de les nevades de setembre, però són tan anecdòtiques que de lluny no es veu la blancor. Això sí, a les valls esclat de colors, amb els tremols rogencs, els freixes i els bedolls grocs, els cirerers esclatant de vermell, etc..

    7,7 de mínima i 22,4 de máxima amb més sol que núvols. Ambient de tardor.

    Aquest cap de setmana he estat a la Vall de Boí.

    Continua la sequera per allà malgrat la pluja del divendres, que devia deixar entre 10 i 15 litres i neu a les cotes altes.

    Ahir núvols i clarianes però a partir de les dues predomini dels núvols. Trons i finalment pluja. No va ploure gaire, però la neu va baixar fins els 1.700 metres i als 1.900 ja posava.

    Avui més sol però amb nuvolades també.

    Tant ahir com avui gebre al matí. Adéu per allà a la temporada dels bolets.

    Bona nit.

    Dia excel·lent a Lleida. Mínima d´11,4 i máxima de 29,8. Visibilitat excel·lent i cel transparent.

    De canvi de temps, malhauradament, per aquí no n´espero gran cosa.

    El diumenge passat vam intentar pujar al Canigó. Va quedar en un intent, arribant a la cota 2.500.

    A l´alba el cel era variable però amb moltes clarianes i amb alguns núvols enganxats als cims. Quan vam començar a caminar el cel es va tapar i la boira era uniforme i amagava les muntanyes per damunt dels 2.200/2.300 m. Quan vam arribar a la cota 2.000, va començar a nevar molt feblement, però a mesura que pujàvem ho feia amb més intensitat, però amb pauses. Queia després neu rodona amb fort vent, que feia que les volves espeteguessin a la cara. Quan vam entrar a la boira, les condicions van esdevenir molt dolentes, amb boira, vent, neu i per damunt dels 2.400/2.500 m. temperatures negatives i tot gebrat (herba i els pocs pins negres nans que gosaven treure el nas). Tothom baixava i nosaltres també ho vam fer. Les mans i els llavis es tornaven balbs. Em vaig treure els guants per beure i menjar una pera i no es podia suportar. Una dona ens va dir que arribava un moment que sobre les pedres hi havia gel negre i era perillós continuar.

    Decepció en part per no fer el cim, tot i que per altra banda és un motiu per tornar a aquelles terres tan boniques. I meteorològicament, va ser un goig. Dissabte pluja sobre el Rosselló, i el dilluns situació de nord amb precipitacions retingudes a les cares nord i arcs de st. Martí macos.

    Vaig poder observar una cosa curiosa. Amb situacions de nord el massís del Canigó és prou alt i gran com per provocar que la seua cara nord retingui la nebulositat. Al mateix temps, es veuen els núvols retinguts per damunt de les muntanyes del nord de la Cerdanya, el Capcir i la Fenolleda, quedant una clariana just a la vall del Riu Tet, al conflent. Aquesta clariana de vegades desapareixien quan els núvols venint del nord tenien molta força.