Bon dia.
Vaig fer la mili a Múrcia (en quatre mesos un dia de pluja...quin horror) però la darrera setmana de maig la vaig passar a Sevilla i vam tenir màximes de 36º. Sevilla té de bo els temporals a l'hivern però la resta de l'any, tret d'alguna tempesta maca, no ho canviaria pas.
Bon seguiment!
Jo porto 7 anys vivint a Sevilla i el que més trobo a faltar (a part de la familia i els amics 
) són les intensitats de pluja de la conca mediterrània, així com la freqüència de l'activitat tempestuosa, que en el cas de Sevilla normalment ve associada amb fronts freds (o post-frontals), i molt rarament per desenvolupaments "in situ".
Tot i així, els hiverns a la façana atlàntica són força plujosos (la mitjana de pluja está al voltant dels 600 mm), hi ha bastants dies de boira, i els matins són bastant freds (per sota dels 5 graus bastants dies). La primavera i la tardor també poden ser bastant mogudes.
Com a fet més extraordinari vaig viure una nevada al gener de 2010, sense arribar a agafar a la ciutat. Feia més de 50 anys que no nevava. Per altra banda, jo els estius també els "disfruto", perquè encara em segueixen sorprenent les altíssimes temperatures que s'assoleixen, i fins a quin punt limiten la vida durant les hores diurnes. En aquest sentit, sempre és interessant veure l'efecte de la procedència dels vents: els dies que bufa llevant es produeix un efecte fogony extens, i com la marinada no arriba a entrar les temperatures màximes s'assoleixen després de les 18.00 de la tarda. Sempre existeix una dicotomia entre les temperatures de la façana mediterrània i la façana atlàntica: quan a Mâlaga hi ha "terral" (vent d'oest-nordoest), assolint-se facilment els 40ºC a ple estiu, a Sevilla la màxima pot ser inferior als 35ºC, per efecte del vent de procedència marítima, frenant-se l'ascens de la temperatura a partir de les 15.00 de la tarda; en canvi, quan hi ha llevant a Sevilla es superen amb facilitat els 40ºC, i a la costa mediterrània amb prou feines s'assoleixen els 27ºC, acumulant'se molta nuvolositat a l'estret de Gibraltar.
Precissament l'estret és un dels àmbits geogràfics que sens dubte tenen moltíssim interés (La Línea de la Concepción, Algeciras i Tarifa). Allà la climatologia es viu de forma quotidiana, la gent es passa el día parlant del llevant i del ponent, i condiciona totes les activitats diaries (estendre la roba, pentinar-se d'una forma o d'una altra, dolors articulars). El règim de vents incideix moltíssim en la transparència i la temperatura de l'aigua: els dies en que bufa de terra cap a mar es produeix el fenomen "upwelling" (afloramiento o surgencia, en castellà), perquè l'aigua superficial (més calenta) es trasllada mar endins, i aquest dessallotjament de massa d'aigua superficial es compensa mitjançant una corrent ascendent d'aigua procedent de les profunditats. Per tant, es dóna la circumstància que els dies de més calor a la costa de Màlaga o a l'estret costa bastant banyar-se a la platja sense que se't quedin els ous com caniques . D'altra banda, no cal dir que els temporals de llevant en aquella zona són espectaculars. I no hi ha res com el "Peñón de Gibraltar" per explicar a algú l'efecte de l'orografia en la formació de nuvolositat: impressionant per a qualsevol amant de la meteo.
Andalusia em recorda una mica a Catalunya, en el sentit de la gran diversitat fisiogràfica que dóna lloc a una gran varietat climàtica. Perquè si parlem de viure un temporal de sud-oest a Grazalema és per flipar. Però això ja ho explicaré un altre dia B)
