Posts de Mrprison

    Bona nit!, com bé dius, a nivell de terra la temperatura es veu influenciada directament per la insolació, el sol escalfa les superfícies i aquestes l'aire circundant!
    Però a 850 Hpa (aprox. 1500 msnm) i encara més a 500 Hpa la distància envers el terra és massa gran!, les corrents ascendents que es generen a nivell de terra es dilueixen al barrejar-se amb les capes superiors immediates!.
    Ara bé, podrien quedar reflectides variacions locals dia-nit a 850 hpa en aquelles zones montanyoses que ja es troben per damunt dels 1500 msnm!, però igualment a uns quants metres eb la columna vertical ja es diluiríen aquestes variacions per insolació sobre el sòl.

    La resposta ha estat improvisada aplicant el raciocini.... Si algú m'ha de corregir que ho faci!

    Salut!

    Gràcies per la teva resposta, crack. Segons aquest raonament,el descens de temperatures en un dia assolellat i ventós (sense inversió tèrmica) amb l'altitud hauria de ser bastant més intens en els primers metres (100 o 200) com a conseqüència d'aquest contacte de l'aire amb les superficies irradiants (masses continentals, d'aigua, etc.) en comparació amb el descens que es produiria lluny d'aquesta influència superficial. No en canvi en dies de pluja, on el ritme de descens de temperatura amb l'altitud déu ser pràcticament constant en tota la columna d'aire. Ho comprobarė mirant radiosondatges.

    Salut!

    Hola a tots. Tot i que potser la meva pregunta no hauria de ser en la secció de seguiment, crec que pot ser d'interès per alguns usuaris.

    Per què els mapes de temperatures a 850 o 500 hPa no es veuen afectats per la insolació? Els models numèrics eliminen la seva influència? Els mapes de temperatura a 2 metres sí fluctuen segons sigui dia o nit, com és lógic.

    Hola de nou, m'autocito perquè crec que ha passat desapercebuda. Algú em pot respondre?

    Hola a tots. Tot i que potser la meva pregunta no hauria de ser en la secció de seguiment, crec que pot ser d'interès per alguns usuaris.

    Per què els mapes de temperatures a 850 o 500 hPa no es veuen afectats per la insolació? Els models numèrics eliminen la seva influència? Els mapes de temperatura a 2 metres sí fluctuen segons sigui dia o nit, com és lógic.


    Registres de l'onada de fred de 1891 al País Valencià
    [Imagen bloqueada: https://uploads.tapatalk-cdn.com/20160119/e22efd9717ecab9b8e2064bf92cca0d5.jpg]

    La extraordinarietat d'aquesta onada de fred històrica no em fa dubtar dels registres mínims absoluts de Barcelona o Castelló. Però sí em sorprenen bastant per "poc baixos" els de Terol o Albacete. És veritat que Terol no assoleix mínimes tan baixes com Calamocha o Montreal del Campo (recordem els registres extrems de prop de -30). Tot i així, -14 em sembla "poc" per a un episodi tan excepcional. La mínima absoluta de Terol és de -22 (17/01/1945).

    Company, encara ens queden octubre, novembre i desembre, que solen ser mesos bastant plujosos (especialment aquest últim). Però és cert que sembla que hem encetat un periode bastant sec... esperem que no qualificable com a sequera.

    Ahir vam tenir mala sort perquè ens van esquivar diverses tempestes. A només 10 km al sud es va liar ben grossa (Dos Hermanas va rebre un tempestot potent).

    Avui es veu molt clar l'efecte del llevant a la regió andalusa.

    https://www.aemet.es/es/eltiempo/ob…d&w=1&datos=img

    A la costa de Huelva i Cádiz temperatures que en alguns casos han arribat a marcar quasi 40ºC (Cartaya, Moguer, San Fernando...).

    A la costa mediterrània amb prou feines es superen els 30ºC en alguns casos.

    I a Tarifa i Ceuta, a l'estret, poc més de 25ºC de màxima, de moment...

    Qui diu que no és interessant una situació així?

    Avui "s'arriba a disfrutar" perquè és realment excepcional la calor que fa.

    A les 13.20 del migdia l'aeroport de Sevilla ja estava a punt de superar els 40ºC (39'8ºC). És possible que si no deixa de bufar el llevant (no te pinta) a les 18.00 es doni la màxima, que podría estar voltant els 43ºC o 44ºC, properes al récord absolut de 46'6ºC...

    "Bona" tarda a tothom!

    A Sevilla avui s'ha pulveritzat un rècord: la màxima ha sigut de 40'7ºC, mentres que la màxima absoluta anterior per un mes de maig era de 39'1ºC (12 de maig de 1999). Ambdòs, curiosament, de la primera quinzena de mes.

    Sort que aquesta excepcionalitat s'ha presentat dos mesos abans de la canícula...

    Salutacions des de l'infern! :evil:

    Bon dia.

    Vaig fer la mili a Múrcia (en quatre mesos un dia de pluja...quin horror) però la darrera setmana de maig la vaig passar a Sevilla i vam tenir màximes de 36º. Sevilla té de bo els temporals a l'hivern però la resta de l'any, tret d'alguna tempesta maca, no ho canviaria pas.

    Bon seguiment!



    Jo porto 7 anys vivint a Sevilla i el que més trobo a faltar (a part de la familia i els amics :P ) són les intensitats de pluja de la conca mediterrània, així com la freqüència de l'activitat tempestuosa, que en el cas de Sevilla normalment ve associada amb fronts freds (o post-frontals), i molt rarament per desenvolupaments "in situ".

    Tot i així, els hiverns a la façana atlàntica són força plujosos (la mitjana de pluja está al voltant dels 600 mm), hi ha bastants dies de boira, i els matins són bastant freds (per sota dels 5 graus bastants dies). La primavera i la tardor també poden ser bastant mogudes.

    Com a fet més extraordinari vaig viure una nevada al gener de 2010, sense arribar a agafar a la ciutat. Feia més de 50 anys que no nevava. Per altra banda, jo els estius també els "disfruto", perquè encara em segueixen sorprenent les altíssimes temperatures que s'assoleixen, i fins a quin punt limiten la vida durant les hores diurnes. En aquest sentit, sempre és interessant veure l'efecte de la procedència dels vents: els dies que bufa llevant es produeix un efecte fogony extens, i com la marinada no arriba a entrar les temperatures màximes s'assoleixen després de les 18.00 de la tarda. Sempre existeix una dicotomia entre les temperatures de la façana mediterrània i la façana atlàntica: quan a Mâlaga hi ha "terral" (vent d'oest-nordoest), assolint-se facilment els 40ºC a ple estiu, a Sevilla la màxima pot ser inferior als 35ºC, per efecte del vent de procedència marítima, frenant-se l'ascens de la temperatura a partir de les 15.00 de la tarda; en canvi, quan hi ha llevant a Sevilla es superen amb facilitat els 40ºC, i a la costa mediterrània amb prou feines s'assoleixen els 27ºC, acumulant'se molta nuvolositat a l'estret de Gibraltar.

    Precissament l'estret és un dels àmbits geogràfics que sens dubte tenen moltíssim interés (La Línea de la Concepción, Algeciras i Tarifa). Allà la climatologia es viu de forma quotidiana, la gent es passa el día parlant del llevant i del ponent, i condiciona totes les activitats diaries (estendre la roba, pentinar-se d'una forma o d'una altra, dolors articulars). El règim de vents incideix moltíssim en la transparència i la temperatura de l'aigua: els dies en que bufa de terra cap a mar es produeix el fenomen "upwelling" (afloramiento o surgencia, en castellà), perquè l'aigua superficial (més calenta) es trasllada mar endins, i aquest dessallotjament de massa d'aigua superficial es compensa mitjançant una corrent ascendent d'aigua procedent de les profunditats. Per tant, es dóna la circumstància que els dies de més calor a la costa de Màlaga o a l'estret costa bastant banyar-se a la platja sense que se't quedin els ous com caniques :P . D'altra banda, no cal dir que els temporals de llevant en aquella zona són espectaculars. I no hi ha res com el "Peñón de Gibraltar" per explicar a algú l'efecte de l'orografia en la formació de nuvolositat: impressionant per a qualsevol amant de la meteo.

    Andalusia em recorda una mica a Catalunya, en el sentit de la gran diversitat fisiogràfica que dóna lloc a una gran varietat climàtica. Perquè si parlem de viure un temporal de sud-oest a Grazalema és per flipar. Però això ja ho explicaré un altre dia B)

    Brutaal! son les 21:30 nomes i ja estem a -3,5 a Vallgorguina! (Valles Oriental) i atenció!95% d'humitat! podria provocar que la temperatura es quedes estancada al taparse!

    Sóc fan de Vallgorguina. No només és la Sibèria del Vallès: És la Oymyakon del pre-litoral català! Aquest observatori et destrueix qualsevol model de regressió constituït només per altitud o continentalitat :P

    Doncs molt probablement s'estancarà i si no et neva de ben segur tindràs pluga engelant. Compte!

    Jo crec que en situacions d'inestabilitat els factors orogràfics en quant a la temperatura, i per tant en quant a la cota de neu, tenen una menor incidència que en situacions d'estabilitat. Tot i que depén de moltíssims factors, quan hi ha inestabilitat el gradient vertical sol "funcionar" bastant bé. Però és cert que la cota depén molt de la persistència de la precipitació, de si en capes baixes hi ha o no aire fred acumulat, de la turbulència a capes baixes..., i de la cronologia en que succeeixin els diferents factors.

    Per exemple, imagina una situació en la que la cota de neu prevista (calculada segons les isos a 500 hPa y a 850 hPa) per al pre-litoral central és de 400 metres. La pertorbació està prevista que arribi a primera hora del matí de forma sobtada. La nit anterior ha estat serena i freda i ha glaçat moderadament. A les 5 del matí la temperatura és de -3ºC a Mollet del Vallés, comença a ennuvolar-se i la temperatura inicia una petita recuperació. A les 8 del matí la temperatura volta els 0ºC i comença a precipitar, Com hi ha aire fred emmagatzemat a la plana i la cota és el suficientment baixa comença nevant. Això succeeix moltes vegades a les planes del Pirineu o Pre-Pirineu i, de fet, va succeir a Sevilla al gener de 2010 (feia més de 50 anys que no nevava, crec). Si la inversió tèrmica és massa marcada (glaçant de forma bèstia al pla, però temperatures positives en alçada) es donaria el fenomen de la pluja engelant, no inèdit a casa nostra.

    En definitiva, els magatzems freds poden afavorir a que inicialment la cota sigui més baixa. També la incidència de catabàtics poden tenir una certa importància (però aquests són conseqüència dels primers: per exemple, els catabàtics del Besós provenen principalment del magatzem fred de la plana Vallesana).

    En relación a lo que comentáis tanto Marc como Gracienc, de tocho nada, es muy interesante y complejo el tema por la cantidad de mini-islas de calor que existen en la ciudad debido a la cantidad de factores de todo tipo que intervienen.

    Siempre se ha dicho,!que los fines de semana en las ciudades, la isla de calor inicidian algo menos en la distorsión de la temperatura. Supongo que debe existir alguna estadística de que días de la semana han sido nivosos en BCN.

    Bona nir

    En relació a això que comentes (el tema dels caps de setmana) hi ha un llibre bastant interessant -i no massa complicat- de Mari Carmen Moreno (crec que la companya de Javier Martín Vide), que es diu "Climatología urbana". Aquí deixo la referència bibliogràfica per si algu vol fer-li una ullada: MORENO, M.C. (1999): Climatología urbana, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, Textos Docentes, nº 160.

    Per altra banda, tot i que no estic segur, crec que en aquest llibre es comentava també l'influència de la contaminació sobre les precipitacions de la ciutat Barcelona, essent un factor afavoridor, i fent de la capital catalana una illa de més precipitació que les zones del voltant de característiques fisiogràfiques similars (serralada litoral de semblant altitud i orientació, latitud, etc.). Es un tema curiós i debatible, si més no, i desconec si a diu d'avui hi ha un consens científic en aquest sentit o cas concret.

    Carai Emilio, tan a tocar que estem i deu n'hi do la diferència de temperatura entre Palau i Santa Perpètua.
    De quina zona ets de Palau? a Meteoclimatic tenen una estació a Palau, zona del Castell i ha donat de mínima 2,4ºC.

    Bon seguiment.

    Hola perpetuenc!

    A quina zona del poble tens situat l'observatori o termòmetre? Aquest matí a les 8.00 a la part baixa del poble (a la carretera en direcció a la Florida, paralel a la riera de Caldes) el termòmetre del cotxe marcava -3ºC (la fiabilitat, però, la desconec). Els dos observatoris de Mollet han baixat de -2ºC. Potser a la part més alta del poble (Can Taió, 30 metres més d'altitud que la zona baixa) la temperatura ha baixat un pel menys...