Bona nit nois, he llegit amb deteniment els vostres escrits i tinc clara una cosa... us he fet reflexionar! us heu espremut a fons i n'ha sortit unes reflexions de caire ideològic interessants, primer de tot us diré que us infravaloreu!, heu manifestat moltes vegades que no sou científics, "tan sols aficionats versats en la matèria" i avui tú Albert et preguntaves "qui som nosaltres?" com a justificació en relació a "l'esterilitat" de les vostres opinions en els esdeveniments mundials, nois!!!, el mon aniria molt millor si la humanitat en general mostrés les vostres inquietuds envers la comprensió del mon que ens envolta i altruísticament s'impliqués en la seva conservació! i tant que sou científics!, ho porteu en la vostra essència, a la vostra manera sou científics altruistes!, sou metòdics, rigorosos, perseverants i entregats, cert és que mai en traureu cap reconeixement públic més enllà del plaer de debatre en aquest fòrum les vostres opinions, però som molts els que hem après conceptes i teories amb els vostres escrits.
Respecte a buscar la certesa absoluta, certament com argumentes Albert, ha de ser l'objectiu fonamental de la ciència, jo em referia a no caure en el parany que la certesa absoluta sigui l'objectiu principal del científic, vull dir que com a fita personal busqui aconseguir "la certesa absoluta", vaja, que s'han de guardar les distàncies! si no corres el risc de veure frustrada la teva vida si al final d'aquesta no has aconseguit els objectius desitjats. fet molt fàcil de succeir en el mon de la ciència degut a la gran quantitat de variables que poden aparèixer en el transcurs d'una recerca, i que vosaltres coneixeu molt bé després de tres anys de donar-li voltes! i que per cert opino que el Joan Piera ha destriat impecable ment resumit en el seu post.
Per tant, jo pretenia advertir del risc que corrieu de caure en aquest "parany", que la cerca d'aquesta "certesa absoluta" acabés sent l'objectiu que governa la vostra vida! i en relació a aixó us impedia avançar tornant a repetir conceptes per impossibilitat de provar les vostres teories. Però en el fons m'heu deixat clar que esteu on voleu estar. D'acord doncs!
Per que jo discrepo amb tú Albert quan dius que "l'objectiu del científic ha de ser sempre provar el que postula!". Aquesta afirmació sona inqüestionable!, però quants postulats són teòrics?, precisament per impossibilitat de provar-ho!, el bossón de Higgs que menciones sense anar més lluny!
Tot i que a continuació veig que escrius: "que lamentablement no sempre som capaços d'assolir!" :unsure:
I per afirmacions com aquesta és quan opino que s'han de guardar les distàncies!, el que els científics en vida no puguin provar probablement tard o d'hora la ciència en conjunt ho provarà o desmentirà!.
Respecte a l'afirmació de l'Abel en que diu "les veritats són provisionals" jo ho interpreto com que "en la búsqueda de la veritat hi ha molts resultats provisionals o transitoris", en el sentit que els postulats evolucionen al ritme dels successius intents probatoris o qüestionaments.
Salutacions!